Andrea Artusi és Professor Permanent Laboral en el Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València. És Llicenciat en “Lingue e Letterature Straniere” (espanyol i anglés) per la Università degli Studi di Verona (Itàlia) i en Traducció i Interpretació i Doctor en Traducció per la Universitat de València (doctorat internacional). Les seues principals línies d'investigació són la linguistica contrastiva, la lexicografia i la traducció literària. Ha sigut membre de projectes d'investigació i innovació docent en traducció automàtica, lexicografia i didàctica de la traducció. Ha realitzat estades d'investigació internacionals en centres d'investigació d'excel·lència com ara la Università degli Studi di Milà i la Università degli Studi di Trento. Els seus treballs més recents se centren en la traducció dels phrasal verbs en diverses combinacions lingüístiques. Forma part del grup d'investigació CiTrans (Comunicació Intercultural i Traducció).

[Biografia, versió en valencià]

José Fernando Carrero Martín és doctor per la Universitat de València i professor en esta institució. A més, és membre del grup d'investigació CiTrans (Comunicación Intercultural y Traducción). Ha treballat com a traductor professional i té experiència en els àmbits de la traducció tècnica, turística i la interpretació. A més, ha col·laborat com a codificador de textos per al projecte CORPES XXI (Corpus del Español del Siglo XXI) de la Real Academia Española de la Lengua (equip de la Universitat de València). També ha sigut membre de les juntes directives de l'Associació Espanyola de Traductors i Intèrprets en Formació (AETI) i La Xarxa de Traductors i Intèrprets de la Comunitat Valenciana. Les seues principals línies d'investigació són la traducció audiovisual i la seua història, els estudis descriptius de traducció i l'àmbit professional de la traducció.

Professora titular a la Universitat de València, al Departament de Filologia Francesa i Italiana. Ha estat Vicedegana de Relacions Exteriors de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. És Directora del Servei de Cultura de la Universitat de València des del gener del 2021. Imparteix docència sobre Literatura i arts audiovisuals i és especialista en les relacions entre literatura i imatge (cinema i còmic) des d'una perspectiva intercultural i de gènere. Des del 2019, forma part de la Càtedra d'Estudis del còmic i de l'Aula de còmic de la Universitat de València.

Ha publicat nombrosos articles en revistes a Espanya i França i coordinat el número de la revista Quaderns de Filologia: La ciencia-ficción en los discursos culturales y medios de expresión contemporáneos (2009) i el número de la revista Synergies Espagne: “El cómic francófono en el entredós.” 2020. Entre els seus articles publicats a revista destaquen: “Los lugares-Sarajevo en la narrativa gráfica de Enki Bilal” (Quaderns de Filologia, 2007); “Un espace en gidouille” (Europe, Paris, 2009); “Autoras contemporáneas en la historieta española. Revisión de la etiqueta ‘cómic femenino’”. (Arbor, Madrid, 2011); “Sexualidad traumática en herederas del underground: Debbie Drechsler y Phoebe Gloeckner” (Tebeosfera, Sevilla, 2012); “Mirada y representación del cuerpo femenino en el cómic femenino: las autoras de ‘Ah! Nana’”. (Diablotexto digital, Valencia, 2016), “Una nueva educación sentimental en" Le bleu est une couleur chaude"(2010) de Julie Maroh y" La vie d'Adèle" de Abdellatif Kechiche” (Ars Longa, 2016) «Plasticidad onírica en los cómics autobiográficos de Rachel Deville» 2018, en Cuadernos del Cómic nº 10, “Littérature et film noirs dans Et on tuera tous les affreux (1948) de Vernon Sullivan, l’alter negro de Boris Vian, ou une mise en question de la beauté hollywoodienne”, 2020, en Anales de Filología francesa, nº 26. “Revisión del “espacio autobiográfico” en la narrativa de Boris Vian”, 2019, en Anales de Filología francesa, 2021 nº 27. “Les chansons de Boris Vian en bande dessinée”, 2021 en Çedille, revista de estudios franceses. Ha col·laborat assíduament el 2011 i 2012 a la revista suïssa Les lettres et les arts.

Dels nombrosos capítols de llibre se'n poden destacar: “La bande dessinée au féminin” (2007), “Erotismo callado y amor velado en los cómics de la franco-iraní Marjane Satrapi” (2008) “Releyendo Persépolis de Marjane Satrapi” (2009) en Identity, Migration and Women’s Bodies as Sites of Knowledge and Transgression. «Autobiographie et autofiction illustrées dans les bandes dessinées: Marjane Satrapi, Johanna Schipper y Dominique Goblet» (2010) o “Mirarse y dibujarse. El autografema en el cómic femenino contemporáneo” (2015) en Me veo luego existo. Mujeres que representan, mujeres representadas del CSIC. La seva línia de recerca se centra en l'estudi del còmic i els eixos d'anàlisi principals són la historieta francòfona, la relació intermediàtica amb la literatura i la producció d'autores de còmic des dels anys setanta fins a l'actualitat.

Ha participat en diferents projectes de recerca en literatura, art i cultura finançats per la DGICYT, tres sobre l'emergència i la diversitat de l'escriptura i la representació de dones. Ha participat en projectes europeus com Trans.Making, Tran.Arch, en el Projecte Prometeu “Arxiu Valencià de Disseny: Shaping the Future, Designing the Present, Rescuing the Past” i en 'Investigation on comics and graphics novells in the iberian cultural area1' (iCOn-MICS) CA19119.

Va formar part del grup de recerca "Hybrida: Hibridacions culturals i identitats migrants". En aquesta línia de recerca sobre hibridacions i interculturalitat al cinema de la diàspora, ha participat en nombrosos congressos a França, Espanya, Alemanya, Estats Units (congrés Crossings, Frictions, Fusions (Los Angeles, 2012), i Brasil ("Cinema i societat" a la Universitat de Brasília (2013).) Actualment dirigeix ​​el Grup de Recerca Krazykat-Grup de recerca en còmic.

Ha organitzat diversos col·loquis internacionals entre els quals destaquen: Col·loqui internacional sobre còmic d'autoria femenina titulat: Literatura i còmic. Dibuixos escrits-escrits dibuixats: visions femenines (2007). El març del 2008, va organitzar a la Universitat de València, un seminari de còmic i literatura impartit per Thierry Groensteen. Al desembre de 2009, va codirigir el col·loqui: Primeres jornades de narrativa gràfica. Ha participat en nombrosos congressos. Entre ells: Crossings, Frictions, Fusions a Califòrnia State University Long Beach (USA).

Ha dirigit nombrosos treballs de recerca, Final de grau o Final de Màster sobre temàtiques interculturals. És correctora d'articles per a les revistes Quaderns de Filologia de la Universitat de València, Revista de literatura de la Universitat de Xile i Çédille de l'AFUE.

És membre de xarxes internacionals de recerca, col·laborant amb equips de les Universitats de Bordeus, Llemotges, Picardia i Lliure de Brussel·les, sobre temàtiques relacionades amb la interculturalitat i les cultures en desplaçament. Ha estat investigadora convidada a nombroses universitats destacant les estades a les universitats de París-Sorbona ia la CIBDI d'Angouleme. Imparteix docència de cinema al Màster de Traducció Creativa i Humanística, al Màster de Recerca en Llengües i Literatures i al Grau en Llengües Modernes i les seves Literatures. Co-dirigeix ​​un Diploma de Traducció de còmic i l'assignatura “Gènere i identitat al còmic” al màster propi “Còmic i Educació”.

El Dr. Sergio Maruenda-Bataller és Professor Titular de Llengua i Lingüística Angleses en l'Institut de Llengües Modernes Aplicades (IULMA) i en el Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València, amb una experiència docent i investigadora de més de 20 anys. Els seus interessos de recerca s'han centrat principalment en els Estudis del Discurs Assistits per Corpus (CADS) aplicats a les desigualtats de gènere en textos socio-ideològics. Com a director del grup de recerca GENTEXT, està especialitzat en l'anàlisi crítica de la violència de gènere i els discursos en els mitjans de comunicació i ha participat en 7 projectes finançats en els quals han participat equips d'experts internacionals.

El Dr. Maruenda-Bataller ha publicat extensament sobre temes tan diversos com la pragmàtica cognitiva, l'anàlisi crítica del discurs, els mitjans digitals i, últimament, sobre el discurs avaluatiu i la representació lingüística (transcultural) de la violència contra les dones en els mitjans informatius. Últimament ha treballat en l'anàlisi dels valors discursius de les notícies (DNVA) sobre la violència de gènere i la informació ètica, així com en la dimensió comunicativa del grooming en línia.

Evelio Miñano Martínez és Catedràtic de Filologia Francesa en el Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Es va llicenciar en aquesta Universitat en Filologia Romànica (Francés) en 1984, amb la memòria de llicenciatura L’image dans la poésie de Philippe Jaccottet i es va doctorar en 1987 amb la tesi Imagen y experiencia de la realidad en la poesía de Yves Bonnefoy, sent tots dos treballs dirigits per la seua mestra, la doctora Elena Real Ramos. Després d'ocupar un lloc de lector de llengua espanyola en la Université de Pau et des Pays de l’Adour en el curs 1984-1985, ha exercit la seua carrera professional a la Universitat de València fins hui.

Ha desenvolupat tasques docents variades en el camp de la Filologia Francesa, dins dels diferents plans d'estudi de llicenciatura i grau que s'han succeït des de la seua incorporació a la Universitat de València en 1985: llengua francesa, història de la llengua francesa, comentari de textos literaris, literatura francesa de diferents gèneres i èpoques, etc. També ha sigut docent en cursos de doctorat i, després, màsters de la Universitat de València. Actualment imparteix docència en Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa (secció francés-espanyol), y l'a fet en el Màster en Investigació en Llengües i literatures i (Uni el Màster en Literatura Comparada i Crítica Cultural (títol propi en línia de la Universitat de València).

Ha desenvolupat diverses línies d'investigació, en connexió amb les assignatures que ha impartit. Les seues primeres investigacions, en l'àmbit de la seua Tesi doctoral, van tindre per objecte la poesia francesa contemporània, amb algunes incursions en altres períodes. Ha publicat articles i capítols de llibre sobre la poesia de Philippe Jaccottet, Yves Bonnefoy, Marguerite Yourcenar, Lorand Gaspar, Jean Cocteau, Salah Stétié, Anise Koltz, Eugène Guillevic, Pierre pascal, Jean Claude Renard, Édouard Glissant, Pierre Oster, Fancis Ponge, Max Jacob, Jude Stéfan, André Salmon i Jean-Michel Maulpoix. Els seus estudis de literatura medieval s'han centrat en les Cent nouvelles nouvelles, el Roman de Renart, Jean Bodel, Charles d’Orléans, Jean Froissart, Le roman de Jehan de Paris i Christine de Pisan. També ha investigat en el camp dels estudis comparatistas hispano-francesos autors de diferents períodes i gèneres: Voltaire (La Henriade), Théophile Gautier, Jorge Semprún i Louise *Doutreligne. Una bona part de les seues publicacions està repertoriada en ORCID (https://orcid.org/0000-0003-1177-1567), i Dialnet (https://dialnet.unirioja.es) i és, a més, accessible en el repositori RODERIC de la Universitat de València (http://roderic.uv.es/pers/g5178.html).

Des de fa uns anys, al mateix temps que es feia càrrec d'assignatures en el Màster Universitari de Traducció Humanística i Creativa, ha traduït textos literaris francesos a l'espanyol, la major part per primera vegada a aquesta llengua, de diferents períodes i gèneres. Les seues primeres traduccions han tingut per objecte la poesia de llengua francesa dels segles XVII, XIX, XX, XIX: Salah Stétié, Alfred de Musset, Anise Koltz, Jean-Michel Maulpoix, Théophile Gautier i Théophile de Viau. En connexió amb la seua docència i investigació de literatura medieval francesa ha traduït dues obres de Christine de Pisan (Cien baladas de amante y dama, Palma: La llucana 2011), i El libro del duque de los verdaderos amante, Universitat de Múrcia, 2014). Des de fa uns anys ha obert una nova línia d'investigació sobre el teatre francés contemporani amb estudis, pròlegs i traduccions de Louise Doutreligne (Tocada y lanzada, Universitat de València, 2008, i Teresada’, Universitat de València, 2017; etc.), i de l'autor romanés-francés Matei Visniec (La palabra progresa en boca de mi madre sonaba tremendamente falsa, Universitat de València, 2013; Migraaaantes…, Universitat de València, Acadèmia dels nocturns, 2017, etc.). Aquest autor és l'origen del seu recent interés per la llengua romanesa, que ha culminat fins hui amb la co-traducció, amb Angelica Lambru, de quatre  obres de Matei Visniec escrites en romanés (En la mesa con Marx, La Garúa Libros, 2017), El bolsillo del pan, Caballos en la ventana y La araña en la herida, Universitat de València, 2011), Se contrata payaso, Tres noches con Madox y otras obras cortas (Universitat de València, 2023) i Los últimos días de Occidente (Verbum, 2023). Dins del projecte d'investigació internacional *EMOTHE (Teatre espanyol i europeu dels segles XVI i XVII: patrimoni i bases de dades) ha traduït Los amores trágicos de Píramo y Tisbe, de Théophile de Viau (Universitat de València 2018), co-traduït Eugenio de *odelle, amb Silvia Hueso (Universitat de València, 2021) i Las galanterías del Duque de Osuna de *airet (Universitat de València, en premsa). Finalment, ha traduït per primera vegada tres obres del escriptor quebequès Serge Lamothe: Oshima, novel·la (Verbum  2022), Tras el final (Verbum, 2023) i Mi tierra es un fondo de océano (La Lucerna, 2023). . Aquestes traduccions, quasi sempre precedides d'estudis *introuctorios, han sigut acompanyades de dos breus assajos en què ha reflexionat sobre la seua pròpia labor: “Entusiasmos y angustias de un traductor vocacional”, Eu-topias, V, 2013; “La traducción poética desde la experriencia de un traductor”, en Martínez-Paricio, Violeta; Pruñonosa-Tomás, Manuel eds., Intercomprensión romànica, Linx, 2017.

La major part d'aquestes investigacions i traduccions s'ha fet en el marc dels projectes d'investigació en què ha participat al llarg dels anys: La problemática de la seducción en la literatura francesa (PS91-0139), Direcció General d'Investigació Científica i Tècnica del MEC; Espacios extranjeros y exóticos de amor en la literatura francesa (BFF2002-02260, projecte I+D, Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica; Mujeres escritoras en la literatura francesa: claves de su emergencia y diersidad 1970-2005), (HUM2006-08785/TALL), Direcció General d'Investigació, Subdirecció General de Projectes d'Investigació. En l'actualitat forma part dels projectes d'investigació internacionals REMELICE, Réception et Médiations de Littératures et de Cultures *Étrangères Comparées, Université d’Orléans, França (EA-4709) i EMOTHE, Teatro europeo de los siglos XVI i XVII: patrimonio y bases de datos, Ministeri d'Economia i Competividad (FFI2016-80314-P). En el marc del primer investiga sobre Jorge Semprún i Matei *Visniec; en el marc del segon estudia, edita i tradueix obres de teatre clàssiques francés. Així mateix, en l'àmbit de la transferència del coneixement, assessora a l'empresa d'espectacles Influenscènes Association, des de febrer de 2017, mitjançant conveni entre aquesta empresa i la Universitat de València.

Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat acadèmica en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València: Secretari i Vicedegà del centre, Secretari i Director del *Departament de Filologia Francesa i Italiana del mateix centre. En la seua etapa de vicedegà es va fer càrrec de l'ordenació acadèmica de la Facultat, de les pràctiques en empresa i va participar en les comissions de reforma dels plans d'estudi i d'autoavaluació del centre. Ha sigut també Coordinador del Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures i Codirector del Màster en d'Investigació en Llengües i Literatures de la Universitat de València. Des de 1990, sense interrupció fins hui, és representant electe del professorat en la Junta de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. En 2011, va ser nomenat Chevalier de l’Ordre des Palmes Académiques, pel Ministère de l’Éducation Nationale de França. Des del curs 2021-2023 és coordinador local del Pla de Doble Títol en Màster de Traducció entre la Universitat de València i l'Université de Bourgogne.

Professor titular de Filologia francesa a la Universitat de València amb 4 sexennis d'investigació i 5 quinquennis de docència (tots dos en 2020). Premi extraordinari de llicenciatura i Doctorat per la tesi La obra pánica de Fernando Arrabal y Roland Topor (2003). Va crear en 2013 el grup d'investigació GIUV2013-144 HYBRIDA: hibridacions culturals i identitats migrants que dirigeix des de llavors. S'interessa pels estudis culturals des d'una perspectiva de gènere, postcolonial i interseccional, així com per les temàtiques identitàries lligades a l'exili, les migracions i les sexualitats.

Les seues publicacions sobrepassen els 70 articles i capítols de llibre. Dels articles més recents destaquen "Théâtre, revendication et identité(s) au Québec'" (2013), "Sexualidades e identidades diaspóricas en la creación franco-magrebí" (2018), "Sexualidad y disidencia en la obra de Fernando Arrabal" (2020), "Un secreto a voces: los relatos íntimos de Niki de Saint Phalle"(2020) i "Pour une contre-hégémonie culturelle: stratégies parodiques dans Four roses for Lucienne (1967) de Roland Topor" (2023). Ha coeditat el monogràfic "Creaciones migrantes" de la revista Pasajes (2024) i quatre volums entre els quals destaca Intersecciones: Narrativas de Migración y  Diversidad (Tirant humanidades, 2023). Ha coordinat els volums Ob/scéna: l'obscène au féminin au tournant du XXIe siècle (L'Improviste, 2013) i Magreb queer. Estudios culturales (Tirant humanidades, 2025). Ha dirigit el número 16 de la revista Expressions maghrébines titulat Désirs et sexualités non normatives au Maghreb et dans la diaspora (2017). És Director de la revista científica semestral HYBRIDA des de 2020. Dels capítols de llibre recents destaquen "Les journaux de sida ou les récits de vie non exemplaires" (2017), "Briser le silence: sexualités marginales transméditerranéennes dans le cinéma de Nadia El Fani, Nouri Bouzid et Mehdi Ben Attia" (2018) i "La migración africana en la dramaturgia femenina actual: Lidia Falcón, Antonia Bueno e Irma Correa" (2019).

Ha participat en més de 10 projectes d'investigació finançats entre els quals destaquen "Reading in Europe Today. Reading and Writing in Literary Texts in the Age of Digital Humanities" (2017-2020), "Trans-making. Art, Culture, Economy to Democratize Society" (Horizon 2020-Marie Curie) i "Lirensemble. Reading communities, shaping identities" (2023-2026). És Investigador Principal de les Accions Especials de la Universitat de València "Hibridacions culturals i identitats migrants" (2018) i "Narratives i representacions de la diversitat de gènere i les sexualitats no normatives al Magreb i la diàspora" (2021). Ha organitzat diversos congressos internacionals entre els quals destaquen recentment "GeSex. Col·loqui Internacional en Perspectives de Gènere i Sexualitat" (2018), "MUTATIONS" (2020), "HYBRIDA-JEUNES" (2021) e "Hybrida-Vogue. micropolítiques queer" (2021). Ha participat en més de 50 congressos i ha impartit més de 50 conferències a nivell internacional. Forma part de diferents comités científics i editorials (Universitat de Lió, Revista Mètode, Revista Quaderns de Filologia i Revista Pasajes de la Universitat de València, Revista RIDILCA de la Universitat de Bilda 2, Algèria). És avaluador d'articles per a les revistes Quaderns de Filologia, Arte y Políticas de identidad, Çédille, SOBRE, Cuadernos de investigación Filológica y Thélème, així com de les revistes estrangeres: Imaginaires i Cahiers de Marge (França), MuseMeduse (Canadà), Literaport (Polònia) i RIDILCA (Algèria). Ha participat en comités científics d'experts de congressos internacionals en les Universitats de València, Cadis, Saragossa o Abdelmalek Essaâdi (Marroc). Ha sigut investigador convidat en nombroses universitats d'Europa, Amèrica i Àfrica destacant París-Sorbona, Bordeus, Llemotges, Lliure de Brussel·les, Virgínia i Califòrnia en Berkeley, Mont-real, Susa i en el Laboratori d'Estudis de Gènere i Sexualitat (LEGS) de París. Les seues estades en universitats estrangeres superen els 60 mesos.

Imparteix docència en Grau i Màster. Ha dirigit més de 90 treballs de fi de grau i màster. Ha dirigit la tesi Cine y migración: Análisis contrastivo de los referentes culturales y los tabúes lingüísticos en la subtitulación (2025) i dirigeix 6 tesis doctorals en l'actualitat. Ha sigut membre de 9 tribunals de tesis a Espanya i 2 a França. Ha ocupat diferents càrrecs de gestió entre els quals destaquen Secretari del Departament de Filologia Francesa i Italiana durant 5 anys, Coordinador de la Unitat Docent de Filologia Francesa durant 5 anys, Coordinador d'Intercanvis durant 11 anys o Coordinador de Pràctiques Externes de Màster des de 2013. Membre de nombroses comissions universitàries (d'Igualtat i Polítiques Inclusives, d'Investigació, de Cultura, Assessora de Llengües, etc.), Corresponsal de l'Associació de Francesistes Espanyols (AFUE) a la Universitat de València, Membre de la Mesa Lingüística de Francés de la CRUE Universitats espanyoles. És el Responsable de l'Aula d'Arts Escèniques de la Universitat de València i el Coordinador del Laboratori Art i Estètica en la Societat Contemporània de l'Aliança Forthem (9 universitats europees). Ha rebut la insígnia de Cavaller de l'Ordre de les Palmes Acadèmiques per part del Ministeri d'Educació de la República Francesa en 2017.

Mabel Richart-Marset és professora de la Universitat de València on imparteix classes d'Interpretació de conferències en el grau de Traducció i Mediació Interlingüïstica en la combinació lingüística anglés/espanyol-català. Participa en diversos màsters universitaris de la UV (màster en Traducció Creativa i Humanística, màster d'Escriptura Creativa, etc...), on imparteix les assignatures de Traducció audiovisual, Cinema i literatura  i Traducció literària, entre altres.

Ha sigut coordinadora del Grau de Traducció i Mediació Interlingüïstica (TMI) i coordina des de l'any 2008 l'àrea de Traducció i Interpretació del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Així mateix és professora convidada en diferents universitats nord-americanes on imparteix seminaris sobre cinema i traducció. En 2017 va ser nomenada Distinguished Visiting Professor per la University of Virginia.

Doctora en Comunicació Audiovisual, és autora de set llibres i nombrosos articles sobre estudis fílmics, traducció audiovisual, interpretació de conferències i anàlisis del discurs. Ha impartit nombroses conferències plenàries en diferents universitats nacionals i estrangeres, entre elles: "Intersemiotic Translation and Intertextuality: From Texts to Films" (Victoria University of Wellington, New Zealand), "Translating Silence: From Philomela and Penelope to the Present" (Universitat de Virginia), "L'Angoixa davant la traducció de les UFS" (Universitat de Veracruz, Mèxic), "Manipulació i reescriptura en la traducció per al doblatge" (Universitat Jaume I), "Teoria de la traducció i pràctica del doblatge" (Universitat de Vic), "De pantuflas i pianos: la Tristana de Luis Buñuel. Claus d'una traducció intersemiótica "(Universitat de Virginia), etc...

Entre els seus llibres destaquen: Narración y Deformación en "Cielo Negro" de Mur Oti (Episteme, 2000), L'alegria de transformar: teories de la traducció i teoria del doblatge (Tirant lo Blanch 2009), Fraseologia i traducció: una semiòtica difusa (PUV, 2010) i Ideologia i Traducció. Per una anàlisi genètica del doblatge (Biblioteca Nueva, 2012).

Enric Serra Alegre, doctor en Filologia Hispànica, és Catedràtic d'Universitat de l'àrea de Lingüística General a la Universitat de València-Estudi General i Director del Màster Universitari en Traducció Creativa i Humanística. També és Director de la revista LynX (ISSN 2171-7710). Les seues investigacions s'inscriuen en el marc de la lingüística perceptiva-cognitiva, ocupant-se de temes de pragmàtica i sintaxi textual, lingüística clínica i contacte intercultural (espanglish).

Jesús *Tronch Pérez és catedràtic de filologia anglesa en la Universitat de València, on imparteix docència en literatura anglesa i traducció creativa.   

La seua investigació se centra en la transmissió i edició del teatre anglés dels segles XVI i XVII (sovint en comparació de textos teatrals espanyols), la recepció i traducció de Shakespeare a Espanya, i en l'ús de tecnologies digitals en aquesta investigació. Ha publicat A Synoptic 'Hamlet' (2002), i Un primer 'Hamlet' (1994), coeditat edicions bilingües anglés-espanyol de The Tempest (1994) i Antony and Cleopatra (2001) de William Shakespeare, i, amb Clara Calvo, l'edició crítica de Thomas Kyd per a la col·lecció Arden Early Modern Drama (2013). També ha publicat assajos encarregats en antologies publicades per MLA, Palgrave, University of Delaware Press, Cambridge University Press, Routledge, Peter Lang, Iter Press, Firenze UP, i articles i ressenyes en revistes com Shakespeare Survey, Cahiers Élisabéthains, Critical Survey, SEDERI, TEXT: An Interdisciplinary Annual of Textual Studies, Hipogrifo; Atlantis, Shakespeare Quarterly, and Shakespeare Jahrbuch.

Actualment està editant Timon of Athens per a Internet Shakespeare Editions, a través de la plataforma LEMDO, editant Richard Duke of York i Henry VI Part Three per a The Oxford Marlowe Collected Works, i és codirector, juntament amb Joan Oleza, del Projecte EMOTHE, una base de dades i biblioteca digital en accés obert del teatre europeu dels segles XVI i XVII. És l'Investigador Principal dels projectes d'investigació relacionats finançats pel govern d'Espanya PID2022-136431NB-C65, PID2019-104045GB-C54 (ambdós com a part del proyecte coordinat ASODAT) i FFI2016-80314-P. En 2009 es va incorporar al grup d'investigació ARTELOPE en la Universitat de València, que va iniciar la Biblioteca Digital EMOTHE.  Des de 2015, és director de The HIERONIMO Project sobre teatre anglès dels segles XVI i XVII en traducció (finançat en 2016-2017 per la Generalitat Valenciana). En 2010-2011, va ser investigador del projecte "Shakespeare in Spain within the framework of his European reception" de la Universidad de Murcia.
      Des d'abril de 2009 a maig de 2017, va ser secretari-tresorer de SEDERI, Sociedad Hispano-Portuguesa de Estudios del Renacimiento Inglés. Va ser membr del Comité del Congrés de la International Shakespeare Association (2007-2011); és actualment membre de l'"Advisory Board" de la International Shakespeare Conference, i ha estat revisor de diverses revistes com ara Shakespeare, Shakespeare Jahrbuch, Cahiers Élisabéthains, SEDERI, Amaltea, Diablotexto, Atlantis, i Language and Literature.
      Des de novembre de 2010 fins agost de 2021 va ser el coordinador del Grau d'Estudis Anglesos de la Universitat de València.