1248, maig, 15: agost, 2. Jaume I dóna terres a Berenguer de Gallach i Ramon de Gallach, i a Pere i Arnau Vaquer a les alqueries de Cairent, Porzonex, Aielo, Zihueva i Hafif o Cafix, a la Vall d’Albaida o terme d’Albaida. LLR, vol. 2, n. 0758, 0776, 1221 i 1222, 1234-1235.

1249, gener, 25: Jaume I dóna terres a un grup de pobladors a les alqueries de Galim, Sihueva, Aielo i Benaguasil, a la Vall d’Albaida. LLR, vol. 2, n. 0862 i 1279

1258, juny, 2: Jaume I dóna cases i terres a un poblador a l’alqueria d’Aielo, terme de Rugat. ACA, reg. 10, f. 78.

1288, gener, 30: Alfons III dóna en feu al cavaller Bernat de Bellvís els castells de Carbonera i Rugat, assolats, amb dret a reconstruir-los, a canvi de 10 jovades de terra a Montesa i 1.000 sous anuals de renda sobre el pes de la ciutat de València. ACA, reg. 75, f. 51v; AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.12; Osuna, C.712, D.3 (trasllat en pergamí de 1304).

1289, maig, 15: Alfons III ratifica a Bernat de Bellvís la donació dels castells de Carbonera i Rugat. ACA, reg. 83, f. 42v-43r.

1302, gener, 21: Jaume II confirma i fa nova donació en feu a Jaume Guillem de Bellvís, fill de Bernat, dels castells de Carbonera i Rugat, amb retenció de la potestad segons els Usatges de Barcelona, de la jurisdicció i de la host i cavalcada (per 17.000 sous segons Viciana,II,93). ACA, reg. 287, f. 59r-60v; ACA, reg. 199, f. 19-21; ARV, Real 611, f. 57.

1317, desembre, 11: Jaume II atorga a Guillem de Bellvís la jurisdicció i mer imperi en els seus castells de Carbonera i Rugat. ACA, reg. 215, f. 200r-v.

1327, agost, 14: Guillem de Bellvís mor i deixa a Pere de Bellvís el castell de Rugat amb la Pobla Nova de Rugat i Castelló de Rugat, dites de Bellvís, i Aielo, el Ràfol i Sarriera; al fill segon, Guillem de Bellvís II, el castell de Carbonera amb Otos i Bèlgida, més la Foia de Salem: Salem, Benimixim, Rafalgeps, Beniatjar i Alcúdia; i a Bernat de Bellvís li deixa Montitxelvo i Terrateig. Escolano,IX,1272. Cita F. Diago, Apuntamientos ...continuar Anales..., t. 1, p. 199, ed.del 1936.

1336: Mor Pere de Bellvís, senyor de Rugat, Pobla nova de Rugat, Castelló de Rugat, Aielo de Rugat, el Ràfol, i hereta el seu fill Joan de Bellvís, menor d’edat, tutel·lat pel cavaller Vidal deVilanova. A. Soler, Aielo de Rugat..., 2007, p. 104.

1353, juliol, 11: Pere IV ven a Vidal de Vilanova, tudor de Joan de Bellvís, tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi del castell de Carbonera i Rugat i el seu terme per 17.000 sous, i també dita jurisdicció de Montitxelvo i Terrateig per altres 3.000 sous, més el permís per reconstruir el castell de Rugat. ACA, Pergamins de Pere IV, n. 1789; ACA, reg. 993, f. 13r-17v; ARV, Real 495, f. 652-657; ARV, Reial Justícia, llibre 803, f. 214 i ss; AHN, Osuna, Ducat de Gandia, llib. 712, doc.1(2); AHN, Osuna, Ducat Gandia, Pergs, carp. 138, doc. 4.

1358, febrer, 11: Pere IV dóna permís a Vidal de Vilanova, procurador i tudor de Joan de Bellvís, senyor de Castelló de Rugat, per a refer el castell de Rugat i fer-ne un altre al terme de Castelló de Rugat. ACA, reg. 901, f. 277v-278. Cita Escolano,IX,1276

1430, maig, 3: L’aljama de sarraïns d’Aielo, de la baronia de Castelló de Rugat, fa vassallatge en la pressa de possessió de dit lloc pels procuradors del senyor Jaume Romeu Llansol. AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.22.

1476: Ha mort Jaume Romeu Llansol i el seu fill i hereu Francesc Aguiló Romeu, senyor de Castelló de Rugat, Pobla de Rugat o Francavila, Aielo de Rugat i el Ràfol en pren possessió. AHN, Noblesa, osuna, C.712, D.3.

1499: Maria Enriquez,vidua Joan de Borja,duquessa Gandia, compra Castelló de Rugat, la Pobla de Rugat, Aielo i el Ràfol a la cort de la Governació del RV. AHN, Noblesa, Osuna, C.712, D.3; C.713, D.1-14

1543: març, 9. Francesc de Borja, duc de Gandia, a través de procurador pren possessió de Castelló de Rugat, Pobla del Duc i Aielo de Rugat. AHN, Noblesa, Fons Osuna, lligall 713, doc. 13.

1563: Carles de Borja i Castro, V duc de Gandia, és senyor d’Ayelo de Rugat. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1611, abril, 10: Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva, senyor de la baronia de Rugat atorga carta de poblament per a les tres localitats de Ruga, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat. AHN, Toledo, Osuna, lligall 1085, D-2; id, lligall 714, D-50.

1619, desembre, 5: El procurador de n’Artemisa Dòria, duquessa vídua de Gandia, pren possessió de Castelló de Rugat i Aielo de Rugat i altres com devolució del seu dot. AHN, Noblesa, Osuna, llig.714, doc. 43.

1665: Mor Francisco Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, comte d’Oliva, marqués de Llombai i senyor de Castelló de Rugat, Aielo i la Pobla del Duc entre altres, i hereta el seu fill Pasqual Francisco de Borja i Centelles, menor d’edat. Pressa de possessió d’Aielo de Rugat. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1844, exp. 80, f. 200-242.

1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86

1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquessa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1755, setembre, 23: El procurador de Francisco Alfonso Pimentel i Vigil de Quiñones, duc de Benavente, duc de Gandia, comte d’Oliva, marqués de Llombai i altres, pren possessió d’Aielo de Rugat. AHN, Noblesa, Osuna, lligall 715, doc. 11.

1804: És senyoria del duc de Gandia, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531