1238, desembre, 4: Jaume I dóna a Llop Ferrench de Lucernich l’alqueria sive vila d’Alberic, terme d’Alzira, vora el gual de Barragà. LLR, vol. 1, n. 1679.

1276: març, 15. Jaume I convoca els cavallers heretats al regne de València per anar a la guerra contra els sarraïns rebel·lats, entre ells Rodrigo de Beresun o el seu lloctinent a Alberic. ACA, reg. 23, f. 44r.

1276, desembre, 4: Jaume I dóna en franc alou a Llop Ferrench de Lucernich l’alqueria i torre d’Alberic. Citada a ACA, reg. 198, f. 222r-v.

1292, juny, 5: L’infant Pere ordena als procuradors del noble Roger de Llúria que no facen danys als llocs d'Alberic, Alàsquer, Benimasmut i Cenet o Atzeneta, de la difunta na Toda Sabata. ACA, reg. 86, f. 126v.

1300, novembre, 22: Jaume II compra a Eximén Sabata, fill de Pere Sabata de Tous, i a Andreu Albalat i Palací d’Alfaro, marmessors de dit Pere, la torre i alqueria d’Alberic amb jurisdicció civil, termes, cena, morabatí, host i cavalcada, peita, quèstia i peatge per 80.000 sous. ACA, reg. 198, f. 223v-226v.

1300, novembre, 22: Jaume II ven a Jaume de Romaní l’alqueria i torre d’Alberic per 80.000 sous. ACA, reg. 198, f. 222r-v.

1300, desembre, 22: Jaume II ven a Jaume de Romaní la torre i alqueria d’Alberic, terme d’Alzira, la qual havia comprada a Eximén Sabata, fill de Pere Sabata de Tous. ACA, reg. 198, f. 223v

1306: Tomàs de Pròxita compra Alberic,Alasquer,Gavarda,Alcosser,Passarella. B.San Petrillo, Los Pròxita....,ACCV,1932,p.68

1308: març, 27, Jaume de Romaní és senyor de l’alqueria d’Alberic, terme d’Alzira, i Berenguer LLansol és senyor o té terres al castell de Vilallonga, en un plet pel cobrament del terç delme. ACV, pergamí 2414.

1313, agost, 1: Alfons Pons, justícia d’Alzira, condemna Jaume de Romaní, senyor d’Alberic, a pagar una multa per caçar sense permís a la devesa de l’alqueria de Segena, terme d’Alzira. AHN, Noblesa, Osuna, CP.153,D.11.

1317: desembre, 21. Jaume II atorga perdó general a Jaume de Romaní, senyor d’Alberic. ACA, reg. 215, f. 207r-v.

1319, agost, 3: Ferrer Descortell, batle gral.RV, dóna permís a Jaume de Romaní, senyor d’Alberic, per construir un molí al riu Xúquer en terme de dit lloc. AHN, Noblesa, Osuna, CP.214,D.11.

1321: març, 23. N’és senyor Jaume Romaní, germà de Berenguer Llansol. ACV, Pergamí 4132.

1336, desembre, 11: Pere IV atorga guiatge i protecció a n’Elisenda Eximenes de Montornés, vídua de Jaume de Romaní, i al seu fill Jaume de Romaní, i a la seua senyoria d’Alberic. ACA, reg. 860, f. 97v-98.

1348: Jaume de Romaní, membre de la Unió, és senyor d’Alberic i li és embargat el lloc. ACA, Canc., Processos, llig. 116/13 g, fols. 1r-5v.

1349, febrer, 18: Pere IV ven a na Airovis o Airona, muller de Ramon de Riusec, la torre i lloc d’Alberic per 200.000 s., després d’haver-les confiscat a Jaume de Romaní arran de la Unió. ACA, reg. 992, f. 37-39v, i f. 109v. La carta de pagament a AHN, Noblesa, Osuna, C.4071,D.1

1371: Eximén Peres d’Arenós és senyor d’Alberic. Ar.Mun.Alzira, 040/3, protocol de Bernat Llorens

1380: 1. Eximén Peres d’Arenós és senyor d’Alberic, La Foieta i Benifaraig, terme general d’Alzira. Ar.Mun.Alzira, Manual de Consells 1380-81, n. 040/16

1387, juliol, 15: o abril 17.. Joan I dóna o ven a Eximén Peres d'Arenós el mer imperi i la jurisdicció criminal sobre Alberic, Benifaraig i la Foia per 22.000 s. AHN, Noblesa, Osuna, C.1907,D.4(1-2); ARV, Marqués de Malferit, pergs.1; ARV, Varia, caixa 78, n.1 Memorial...

1391: març, 2. Joan I fa menció que el lloc d’Alberic era d’Eximén Peres d’Arenós. ACA, reg. 1898, f.192v-193.

1403: Martí I atorga un privilegi a Pere d’Arenós, senyor d’Alberic, sobre dits llocs. AHN, Noblesa, Osuna, C.748, D.2.

1406: agost, 23. Martí I dóna a Eximén Peres d’Arenós el mer imperi del castell i lloc d’Alberic durant la seua vida. ACA, reg. 2203, f. 135v.

1428: març, 6. Es senyor Baronia Alberic Ferran Eximén d'Arenós. ARV,Prot,521

1430: Plet per pastures del ramat entre mossén Bernat Joan, senyor de Tous, i senyories veïnes de Galceran de Castellví, senyor de Carlet, Manuel de Montagut, senyor de l’Alcúdia i Ressalany, Ferran d’Arenós, senyor d’Alberic, i Joan Cervató, senyor d’Antella. J.Sáiz Serrano, Caballeros del rey..., pp. 294-295.

1432: Ferran d’Arenós és senyor d’Alberic. ARV, Governació, reg. 2246, mà 3, f. 5.

1435: març, 2. Ferran Eximenes d’Arenós, senyor d’Alberic, Benifaraig i la Foia, atorga el seu testament. Dos clàusules a AHN, Noblesa, Osuna, C.538, D.6.

1439, gener, 12: Alfons V dóna a na Boila d’Arenós i al seu fill Eximén Peres d’Arenós el terç delme reial dels llocs d’Alberic, la Foia i Benifaraig. ACA, reg. 2769, f. 70v-71.

1439: Na Boïla d’Arenós, tudora dels seus fills, demana permís al governador del RV per a vendre Alberic i Benifaraig per no poder fer front als deutes que té. ARV, Governació, reg. 2264, mà 4, f. 5.

1441, abril, 5: Pere Boïl Lladró i la seua muller na Elionor Cornell, barons de Torís, aproven el concanvi i donen a Juan de Murla la baronia d’Alfajarín, i reben a canvi la baronia d’Alberic AHN, Noblesa, Osuna, CP.231,D.7; C.1945,D.13; CP.231,D.6.

1441, setembre, 14: Alfons V ven a Lluís Cornell el mer imperi i tota jurisdicció dels seus llocs d’Alberic, La Foia i Benifaraig, situats dins terme vila Alzira. ACA,reg.2774,f.150-151v.

1445: març, 6. Alfons V confirma a Pero Maça de Liçana alias Lluís Cornell el mer i mixt imperi i jurisdicció criminal d’Alberic, La Foia, Benifaraig i Rafalet. ARV, Real 495, f. 107v-108r; AHN, Noblesa, Osuna, C.1907,D.3 (1-5).

1446, maig, 16: Lluís Cornell, senyor d’Alberic, pacta el carregament d’un censal amb l’aljama de dit lloc. AHN, Noblesa, Osuna, CP.231,D.13-14.

1448: L’infant Joan, rei de Navarra, atorga sentència en el plet entre Lluís Cornell, senyor d’Alberic, i Nicolau de Pròxita, senyor d’Alcosser. AHN, Noblesa, Osuna, C. 742.

1454: Lluís Cornell és senyor d’Alberic. ARV, Governació, reg. 4556, f. 6v.

1457, agost, 23: Lluís Cornell, senyor de Moixent, Novelda, castell de la Mola i Alberic, i la seua muller na Aldonça de Castro atorguen poders a Pere d’Urrea per vendre uns censos. Not.Berenguer Cardona. AHN, Noblesa, Osuna, CP.153, D.10.

1463, febrer, 4: Publicació del testament de Pere Maça de Liçana alias Lluís Cornell, senyor de Moixent, Novelda, castell de La Mola, llocs de Monòver i Xinosa, i d’Alberic, arran de la seua mort. AHN, Noblesa, Osuna, CP. 126, D.18.

1480: març, 13. Pere Maça de Liçana i na Beatriu Carròs, senyors de les aljames de Novelda i Xinosa, carreguen un censal de 1.200 sous sobre les seues aljames d’Alberic, La Foia, Benifaraig i Rafalet per poder llevar-ne un altre carregat sobre les dues primeres. Notari Manuel Esparça. ARV, Manaments i Empares, any 1666, llibre 2, mà 13, f. 23.

1483, gener, 16: Pere Maça de Liçana és senyor d’Alberic, Alasquer, la Foieta i Benifaraig. APPV, notari Pere Abella, prot. 206.

1484, octubre, 17: Joan Francesc de Pròxita, comte d’Aversa i Almenara, baró d’Alcosser, Gavarda i Paixarella, concanvi dóna la baronia de Llutxent a Pero Maça de Liçana, senyor de Moixent, Novelda, la Mola, Xinosa i Monòver, i aquest lliura a Pròxita la baronia d’Alberic amb els llocs de la Foieta, Benifaraig i el Rafalet. AHN, Noblesa, Osuna, Infantado, caixa 2280, llibre 1, f.4v-5v; i caixa 1913, doc. 11

1487, gener, 16: Pere Maça de Liçana és senyor d’Alberic, Alasquer, la Foieta i Benifaraig. APPV, notari Pere Abella, notal 206.

1489, juliol, 5: Joan Francesc de Pròxita, comte d’Almenara i d’Aversa, ven a don Pedro González de Mendoza, cardenal, la baronia d’Alberic, amb els seus llocs de Rafalet, la Foieta i Benifaraig, i la baronia d’Alcosser amb el lloc de Gavarda i terme de Passarella, amb tota la jurisdicció nova d’Alberic tal com se la traspassà Pere Maça de Liçana. Pròxita posa com garantia les seues senyories d’Almenara i La Llosa, i el preu de venda resta els deutes de censals que tenen dites baronies. AHN, Noblesa, Osuna, C.742, n. 9.

1490, maig, 5: El cardenal Pedro González de Mendoza dóna al seu fill Rodrigo de Mendoza les baronies d’Alberic, amb Rafalet, Foieta i Benifaraig, i la baronia d’Alasquer amb el lloc de Gavarda i heretat de Mulata. BRAH, Col. Salazar, M-68, f. 2.

1493: . Es del Marqués de Zenete, Rodrigo de Mendoça, junt a Alasquer i Massalavés, i d'Alcosser amb alqueries de Gavarda i Passarella. ARV, Real 495,106r

1525, octubre, 20: Carles I confirma a Lluís Cornell? la jurisdicció dels seus llocs d’Alberic, La Foia, Benifaraig i Rafalet. AHN, Noblesa, Osuna, C.1908,D.2.

1523: Mor Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza, marqués del Cenete, i hereta la seua filla Mencia de Mendoza, II marquesa del Cenete. https://dbe.rah.es/biografias/32605/mencia-de-mendoza

1554, gener, 4: Mor Mencia de Mendoza, II marquesa del Cenete, sense descendència, i hereta la seua germana Maria de Mendoza, muller de Diego Hurtado de Mendoza, hereu del ducat de l’Infantado. https://dbe.rah.es/biografias/32605/mencia-de-mendoza

1563: El marqués de Zenete és senyor d’Alberic. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1580: Mor na Maria de Mendoza, vídua de Diego Hurtado de Mendoza, i hereta el seu fill Ínyigo López de Mendoza i Mendoza. Cita: Císcar Pallarés, El endeudamiento campesino..., 1975, p. 153.

1601: Mor Inyigo López de Mendoza i hereta la seua filla Ana de Mendoza, casada amb el seu cosí Juan Hurtado de Mendoza. https://dbe.rah.es/biografias/16558/inigo-lopez-de-mendoza

1611: Baronia Alasquer,Alberic,Alcosser i Gavarda,llocs de moros, és senyor Joan de Mendoça, duc de l'Infantado. Escolano, VIII,974

1612: març, 14. Juan Hurtado de Mendoza i Ana de Mendoza, ducs de l’Infantado, senyors de la baronia d’Alberic, Alcosser, Alasquer i Gavarda, atorguen carta pobla per toda dita baronia. ARV, Clero, llibre 2.140, f. 73v-159v

1621, febrer, 7: Juan Hurtado de Mendoza, duc de l’Infantado, és senyor de la baronia d’Alberic. ARV, Man-Empares, any 1633, llibre 6, mà 59, f. 27 i 34

1624, setembre, 22: Ana de Mendoza de la Vega y Luna, vídua de Juan Hurtado de Mendoza, duc de l’Infantado, atorga a la vila d’Aiora que puga cobrar dels seus vassalls de les viles d’Alberic, Alcosser, Alasquer i Gavarda els 50.000 ducats de deutes que els devia. ARV, Man-Empares, any 1624, llibre 8, mà 73, f. 17 i 36

1633: Mor Ana de Mendoza i Enríquez de Cabrera, VI duquessa de l’Infantado, senyora d’Alberic... Cita: D.Gutiérrez, Hist.genealógica de la casa de Mendoza, 1946

1633: Hereta el seu net Rodrigo de Mendoza i Sandoval, VII duc de l’Infantado, fill de Luisa de Mendoza, primogènita de la casa de l’Infantado i de Diego Gómez de Sandoval, i és senyor de la baronia d’Alberic amb Alcosser, Gavarda i Alàsquer. https://dbe.rah.es/biografias/46521/rodrigo-diaz-de-vivar-mendoza-y-sandoval

1634, juliol, 5: Rodrigo Diaz de Vivar Mendoza, marqués del Zenete, com senyor d’Aiora i Alberic nomena procurador per gestionar diverses qüestions de dites baronies. ARV, Man-Empares, any1634, llibre 5, mà 41, f. 1

1635, juny, 29: odrigo Diaz de Vivar i Mendoza, duc de l’Infantado, nomena procurador per actuar en la seua vila d’Alberic. ARV, Man-Empares, any 1636, llibre 5, mà 49, f. 11 i 14

1644, gener, 3: Rodrigo de Mendoza, duc de l’Infantado, marqués de Zenete, marqués de Dénia i baró d’Alberic, nomena batlle d’aquesta vila. ARV, Man-Empares, any 1644, llibre 3, mà 21, f. 1

1657, gener, 14: Mor Rodrigo Díaz de Vivar Mendoza i Sandoval, i hereta la seua germana Catalina de Sandoval i Mendoza, VIII duquessa de l’Infantado, casada amb Rodrigo de Silva, IV duc de Pastrana, senyors d’Alberic, Alàsquer, Alcosser i Gavarda. https://dbe.rah.es/biografias/13886/rodrigo-de-silva-mendoza-y-sandoval

1657, juliol, 30: Diego de Silva y Mendoza i Catalina Rojas y Sandoval són els hereus del ducat de l’Infantado. ARV, Man-Empares, any 1659, llibre 1, mà 1, f. 29

1686: Mor Catalina de Sandoval i Mendoza, VIII duquessa de l’Infantado, i hereta el seu fill Gregorio de Silva Mendoza i Sandoval, IX duc de l’Infantado, senyors d’Alberic, Alàsquer, Alcosser i Gavarda. https://dbe.rah.es/biografias/22151/gregorio-maria-domingo-silva-mendoza-y-sandoval

1693, agost, 15: Mor Gregorio de Silva Mendoza Sandoval, IX duc de l’Infantado, duc de Lerma i duc de Pastrana, i hereta el seu fill Juan de Dios Silva i Mendoza, X duc de l’Infantado, duc de Lerma i baró d’Alberic, Alcosser, Alàsquer, Gavarda i Aiora. https://dbe.rah.es/biografias/14990/juan-de-dios-silva-y-mendoza

1693, setembre, 28: Juan de Silva Mendoza Roxas i Sandoval de la Vega i Luna, duc de l’Infantado, rep el vassallatge de les seues senyoreis d’Aiora, Alberic, Alcosser, etc. ARV, Man-Empares, any1699, llibre 3, mà 34, f. 37, i mà 36, f. 34

1737, desembre, 9: Mor Juan de Dios Silva i Mendoza i hereta la seua filla Maria Francisca de Silva Hurtado de Mendoza, XI duquessa de l’Infantado, duquessa de Lerma, etc, i senyora d’Alberic, Alaquer, Gavarda, Alcosser i Aiora. https://dbe.rah.es/biografias/14990/juan-de-dios-silva-y-mendoza

1764: Maria Francisca de Silva Hurtado de Mendoza, duquesa de l’Infantado i duquesa de Lerma, és senyora d’Alberic, Gavarda, Alasquer i Aiora. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272

1770: Maria Francisca de Silva cedeix al seu fill Pedro de Alcàntara de Toledo i Silva el títol de XII duc de l’Infantado. https://dbe.rah.es/biografias/19828/pedro-de-alcantara-toledo-y-silva

1790: juny. Mor Pedro de Alcántara deToledo i Silva, XII duc de l’Infantado, i hereta el seu fill Pedro Alcántara de Toledo i Salm-Salm, XIII duc de l’Infantado. https://dbe.rah.es/biografias/14764/pedro-alcantara-de-toledo-y-salm-salm

1804: És senyor el duc de l’Infantado. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1841, novembre, 27: Mor Pedro Alcántara de Toledo i Salm-Salm, XIII duc de l’Infantado. https://dbe.rah.es/biografias/14764/pedro-alcantara-de-toledo-y-salm-salm