1238, juny, 13: Jaume I dóna als hòmens de la milícia de Montpeller les alqueries de Benetússer, Rahal Abinsanxo, Raicol, Alcaissia i les dues alqueries d’Almussafes. LLR, vol. 1, n. 0359; LLR, vol. 2, n. 0072; Ar.Mun.València, Manuals de Consell, núm. 1, f. 138v-139r.

1243, desembre, 18: Jaume I dona a Garcia d'Ahuero torre Almussafes dita Racef i el Real Ambarbut.Duarte,H.Almusafes,p.9;ARV,Clero,Llib.3102,i Valldigna,llig.751

1251: febrer. Na Navarra, filla de Garcia d’Ahuero, muller de Lope Ortiz de Sentia, dóna carta pobla a Almussafes. AHN, Clero, pergamins, carp. 3360, n. 5-P.

1273, gener, 18: Na Navarra, filla del difunt Garcia d’Ahuero, és senyora d’Almussafes. AHN, Clero, pergamins, carp. 3363, n. 16-P.

1281, abril, 17: Garcia Lopes de Sentia i na Toda Garcés de Sentia atorguen carta pobla per al seu lloc d’Almussafes. ARV, Real Justícia, Llibre 808, f. 109, i ARV,Clero, Valldigna, llig.751.

1282, juny, 3: Garcia Lopez de Sentia ven Almussafes al seu cunyat Pere Martines d'Artasona, casat amb Navarra Lopes de Sentia per 15.000 sous. ARV, Clero, Llibre 3102, f. 12v

1284, desembre, 27: Pere III mana embargar el lloc d’Almussafes a Pere Martines d’Artasona, antic justícia d’Aragó. ACA, reg. 43, f. 92v.

1286, juny, 20: fons III mana al Procurador General del regne de València que retorne a na Navarra, muller de Pero Martines d’Artasona, el lloc d’Almussafes. ACA, reg. 66, f. 135v-149v.

1289, agost, 19: Pere Martines d'Artasona i la seua muller venen Almussafes a Eximén d'Urrea per 20.000 sous jaquesos. ARV, Clero, Llibre 3102, f. 15

1289, agost, 19: Eximen d'urrea ven a Ramon Escorna,ciutadà Val,per 16000 s. jaquesos. ARV, Clero, Llibre 3102, f. 20

1292, maig, 19: Jaume II confirma la concessió a Ramon Escorna, fill de Ramon Escorna, per fer un mercat al seu lloc d’Almussafes. AHN, Clero, pergamins, carp. 3367, n. 10-P.

1305: març, 13. Ramon Escorna és senyor quan uns veïns venen el forn d’Almussafes, que està sota cens senyorial. AHN, Clero, pergamins, carp. 3370, n. 10-P.

1305, maig, 19: Ramon Escorna i la seua muller n’Astruga són senyors d’Almussafes. ARV, Clero, Valldigna, Lligall 731, pergamí solt.

1308, juny, 24: Ramon Escorna fa testament. ACV, Lligall 82-8

1347, febrer, 7: Ramon Escorna III i la seua muller na Bernarda Sabata, cunyada de Pere Sabata, senyor de Tous, venen Almussafes a Joan Roís de Corella per 105.000 s. ARV, Clero, Llibre 3102, f. 25

1344: març, 15. Altadona de Corella, filla de Pere Roís de Corella, senyor de Pedreguer, Almussafes, Gata i Xaló , casa amb Vidal de Vilanova, senyor de la vall de Parcent, Vernissa i Benigembla. Notari Esteve de Puig-lugà, de Gandia. Cita: Demostración fidedigna... origen y descendia.... Marqués de Valdecarzana, Madrid, 1776, p. 13.

1347, febrer, 10: Francesc de Solanes, canvista i ciutadà de València, reconeix deure a Pere Sabata, senyor de Tous, 12.000 sous per la compra del lloc d’Almussafes. ACA, Real Patr, Pergs. 164.

1348: Joan Roís de Corella, membre de la Unió, és senyor d’Alnussafes, Olocaiba, Pedreguer i altres alqueries del terme de Dénia, i li són embargats els llocs. ACA, Canc., Processos, llig. 116/13 g, fols. 1r-5v.

1349, gener, 20: Pere IV ha embargat el lloc d’Almussafes a Joan Roís de Corella per ser de la Unió i el dóna a Garcia de Lloris, amb la jurisdicció llevat de penes de mort i mutil·lació, i amb terç delme. ACA, reg.887, f.129; ARV, Real 614, f.145v.

1349, febrer, 13: Pere IV fa carta d’indemnitat en favor de Pere Sabata, qui havia estat el fidancer de la venda del lloc d’Almussafes per part de Ramon Escorna a Joan Roís de Corella, i ara el rei li l’havia confiscat a a aquest darrer. ACA, reg. 1315, f. 180r-v.

1351, juny, 18: Garcia de Lloris, cavaller, nomena proc.seu Joan Escrivà per vendre lloc per 5000 s. al Rei, doncs aquest vol compensar Francesca Fabra, vídua Joan Roís, per la seua dot. AHN.Clero,Llig.2223,Perg.

1351, juliol, 12: Joan Escrivà, proc.Garcia de Lloris,ven lloc al Rei. AHN,Clero, Llig.2223,perg.

1351, juliol, 13: Pere IV ven el lloc d’Almussafes al monestir de Valldigna per 80.000 s.per pagar el dot i esponsalici de na Francesca, muller de Joan Roís de Corella. ACA, reg. 992, f.140v-145v; ARV, Batlia, any 1351, juny, 13.

1353: Valldina atorga c.p.,més dura,protestes veïns,i guanya monestir, acatant-la els veïns.ARV,Valldigna,llig.787,pergamí,i Duart,H.Almuss,p.219-22

1355, maig, 29: El monestir de la Valldigna n’és el senyor. ACA, reg. 1401, f. 80v-81r.

1396: Sentència en favor del monestir de Valldigna, com senyor d’Almussafes, per a què els seus veïns cabreven les cases i terres. ARV, Reial Justícia, vol. 806, f. 218.

1448: Continua de Valldigna, ARV, Real 489

1537: Valldigna fa capbreu. Duart,H.Almus..p.247-252

1551: 585. Llarguíssim plet dels veïns contra Valldigna.ARv.Real cancill, processos,part 1,lletra S,n. 572 de l'any 1585

1615: El monestir de Valldigna són senyors d’Almussafes. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 1628

1635: Felip IV ven la jurisd.suprema d'Almussafes a Valldigna per 6000 reials de plata. A.Girona,Proceso de una resistencia...Saitabi,1980, p.117

1702, novembre, 22: José Falcó Belaochaga i Ferrer, senyor de Benifaió, acorda delimitació de termes amb Almussafes, senyoria del monestir de la Valldigna. ARV, Man-empares, any 1703, llibre 2, mà 15, f. 45, i mà 19, f. 12

1750: rox. El monestir de Valldigna és senyor d’Almussafes, Bàrig, Benifairó, Rugat, Simat i Tavernes de Valldigna. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 271.

1765: Almussafes comença plet contra Valldigna per incorporació al Reial Patrimoni. ARV.Clero,Valldigna,llig.743

1766, febrer, 22: Consell Hisenda acorda incorporar Almussafes a la Corona.ARV.Clero, Valldigna,llig.751

1804: És un lloc reial. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531