Universitat de ValènciaDepartment of Medieval History and Historiography Sciences and Techniques Logo del portal

Variants del topònim Benimaglet
Tipus de poblament alqueria, lloc
Entitat senyorial Terme general medieval de València
Municipi actual València

1237, octubre, 3: Jaume I dóna terres al monestir de Benifassà a l’alqueria de Benimaclet, i altres a l’alqueria de Canet, ara terme de Morvedre. LLR, vol. 1, n. 0089.

1238, juny, 13: Jaume I dóna a Fortun Peris de Roda i Sanxo Llopis d’Alfaro 12 jovades a l’alqueria de Benimaclet. LLR, vol. 1, n. 0380.

1238, juliol, 1: Jaume I dóna a Garcia Peres de Pina i Eximén Peres de Pina l’alqueria de Benimaclet. LLR, vol. 1, n. 0435; ACV, Pergamí n. 0653.

1280, setembre, 22: Artal d’Alagó i la seua muller na Teresa Peres han venut l’alqueria de Benimaclet al jueu Jucef Ravaya, fills d’Astruc Ravaya, de Girona. ACV, Pergamí 6157

1286, febrer, 1: Jucef Ravaya, jueu, compra l’alqueria de Benimaclet per a la seua muller na Astruga, a la qual el rei Pere III havia fet franca de peita i impostos reials. ACA, reg. 63, f. 40v-41.

1286, setembre, 20: lfons III confirma a na Astruga, dona de Jucef Ravaya, la venda de l’alqueria de Benimaclet i altres béns. ACA, reg. 64, f. 114

1287, abril, 30: Alfons III confirma a Astruga,vidua dalt, seus drets a Benimaclet. ACA, reg. 75, f. 3v

1290, gener, 27: lfons III aprova la venda de l’alqueria de Benimaclet per part de na Astruga, víuda de Jucef Ravaya, jueu, a Bernat de Planells. ACA, reg.78, f.60v-61r.

1292, juny, 1: Bernat de Planells és senyor de l’alqueria de Benimaclet, on hi vol fer un molí. ACV, Pergamí 352.

1325, juny, 26: Bernat Planells ven a Francesc de Vinatea.ACV,Perg.1891

1333: desembre, 30. L’infant Pere ven a Jaume Castellà un forn situat a Benimaclet, construït per Bernat Planell i confiscat. El preu és de 2.700 sous. ACA, reg. 576, f. 10.

1358: Berenguer de Codinachs compra la senyoria de Benimaclet. ACV, lligall 3.504, mà 3ª (any 1362).

1359: Berenguer de Codinacs, senyor de Massalfassar i part “cristiana” de Mislata i Benimaclet, ven Massalfassar a la seua cunyada Joana Ripoll, vídua del seu germà Antic de Codinacs. Amb els diners compra Albalat dels Sorells, dita després Albalat de Codinacs. ACV, Pergamí n. 7.590.

1570: La catedral de València és senyora de Benimaclet. Visita ad limina del bisbat de València. Arx.Diocesà València, secció I, fons XXXI, visites pastorals de Sant Joan de Ribera.

1611: Es administrat pel Capítol de la Seu, per donació seu senyor Escolano,VII,342

1750: rox. El bisbat de València és senyor d’Albal, Benimaclet, Bolulla, Xulilla, Llosa del Bisbe, Puçol i Vilar de l’Arquebisbe. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 271.

1804: És del capítol de la Seu de València. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531