1258, agost, 13: Jaume I dóna en perpetuïtat a Arnau de Romaní, l’alqueria de Beniparrell, amb condició que si les rendes reials superaven els 100 sous en el lloc, les pague a la corona. ACA, reg. 9, f. 60v.

1268, maig, 1: J. I dóna en alou l’alqueria de Beniparrell a dit Arnau de Romaní, sense condicions. ACA, reg. 15, f. 98v-99.

1272, novembre, 6: Arnau de Romaní ha venut l’alqueria de Beniparrel al nou monestir de la Cartoixa de Portaceli, i el bisbe els en dóna el terç delme. ARV, Just. Civil, Manaments i Empares, any 1638, llibre 4, mà 40, f. 26r-27r.

1286, setembre, 18: La cartoixa de Portaceli són senyors de Beniparrell. ACA, reg. 66, f. 196v

1298, febrer, 27: Jaume II atorga franquesa d’impostos reials a la cartoixa de Portaceli pel lloc de Beniparrell, de tal manera que a partir d’ara la peita, quèstia, morabatí, cena i altres drets són del monestir. ACA, reg. 196, f. 139r-v.

1308: març, 3. El monestir de Portaceli són senyors del lloc de Beniparrell, horta de València. ACA, reg. 205, f. 145v-146r

1314: març, 18. Jaume II, atenent la venda que ha fet el monestir de Portaceli del seu lloc de Beniparrell, els dóna permís per, amb els seus diners, comprar béns de reialenc a Borriana, Vila-real i Almassora. ACA, reg. 210, f. 146.

1339: març, 23. Pere IV atorga a Arnau de Morera, ciutadà de València, franquesa d’impostos reials per als veïns del seu lloc de Beniparrell. ACA, reg. 865, f. 227.

1348: en Morera, membre de la Unió, és senyor de Beniparrell i li és embargat el lloc. ACA, Canc., Processos, llig. 116/13 g, fols. 1r-5v.

1358, gener, 28: Pere IV confirma la venda que fan Esteve d’Aragó i la seua muller na Elisenda, juntament amb Joan Eximenes de Montornés en nom propi i com tudor de dita Elisenda, del lloc de Beniparrell a Pere Arrufat, ciutadà de València, per 28.0000 sous, amb jurisdicció civil i criminal. Notari: Bernat Mesa?, de València.ACA, reg. 900, f. 1v-2r, i 7v.

1387, febrer, 12: Elisenda de Romaní, senyora de Beniparrell, modifica les condicions de poblament de dit lloc canviant la partició de fruits de les terres. ACA, Fons Sàstago, pergamins, carpeeta 9, lligall F-1, núm. 6.

1398, desembre, 16: N’Elisenda de Romaní, senyora de Beniparrell, redacta el seu testament en el qual deixa el lloc al seu cosí germà Manfré Escrivà i estipula l’ordre de successió així com el nom del llinatge i l’escut, a més de disposicions sobre diners. ARV, Justícia Civil, Manaments i Empares, any 1658, llibre 3, mà 30, f. 1r-6v.

1420, gener, 12: Manfré de Romaní ha reclamat davant el Justícia Civil de València que li done possessió del lloc de Beniparrell, dins el terme de la ciutat de València, com hereu dels béns de n’Elisenda de Romaní, arran de la recent mort d’Eximén Peres d’Arenós, qui tenia en aquell moment dit lloc. ACA, Fons Sàstago, pergamins, carpeta 8, lligall C, núm. 4.

1427, febrer, 8: Una sentència judicial resol definitivament l’herència d’Elisenda de Romaní i assigna el lloc de Beniparrell a Eximén Peres de Romaní olim Escrivà, fill del difunt Manfré de Romaní Escrivà i d’Elionor Saranyó, front a les pretensions de Ferrando d’Arenós, fill del difunt Eximén Peres d’Arenós. ACA, Fons Sàstago, pergamins, carpeta 9, lligall F 1, núm. 7.

1428, febrer, 11: Eximén Peres de Romaní és senyor ARV,Prot,521

1542: Mossén Joan Escrivà de Romaní és senyor de Beniparrell en un plet amb l’orde de Montesa. ARV, Processos Reial Audiència, part II, lletra I/J, n. 36

1572, febrer, 7: Joan Jeroni Escrivà de Romaní i boïl, i n’Àngela Sapata de Calataiud, senyors de Patraix i Beniparrell, casen el seu fill Nofre Escrivà de Romaní i Sapata de Calataiud, futur primer senyor d’Argeleta, amb Isabel Mateu i Montserrat, vídua de Llorenç Simó, ciutadà de València. AMV, SM, ms. 6429, f. 22v. APPV, protocol 9696; ACA, Sàstago, 216 (lio K), n. 6

1585: Gaspar de Romaní és senyor de Beniparrell. ARV, Processos Reial Audiència, part II, lletra G, n. 774

1600, octubre, 10: Lluís de romaní és el senyor de Beniparrell, hereu i successor d’Elisenda de Romaní. ARV, Man-Empares, any 1657, llibre 4, mà 33, f. 15

1611: Ja és despoblat, ample terme,vora camí Xàtiva i Alcàsser, llarg temps del llinatge Romaní. Escolano,VII,316

1638, setembre, 28: El justícia civil de València declara la successió en el lloc de Beniparell en favor de Diego Romaní. ARV, Man-Empares, any 1650, llibre 4, mà 33, f. 18

1645: Diego Romaní és senyor de Beniparrell. Corts del 1645. ARV, Reial Cancelleria n. 522

1652: Diego Romaní és senyor de Beniparrell. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra V, n.1166

1686, novembre, 13: Luis Escrivà de Romaní és senyor de Beniparrell. ARV, Man-Empares, any1687, llibre 2, mà 14, f. 16

1701: març, 22. Arrendament de la baronia de Beniparrell per Lluís Escrivà Romaní i Sanç, i la seua muller na Maria Joana CAvanilles Joan de Centelles, en favor de Jaume Roig. ARV, Man-Empares, any 1702, llibre 2, mà 25, f. 7

1709: Luis Escrivà de Romaní és senyor de Beniparrell, i Francisca Felipa de Montsoriu és comtessa de l’Alcúdia i Xestalgar. ARV, Escrivanies de Cambra,, any 1709, exp. 64

1722: Maria Joana Cavanilles i Joan és la baronessa de Beniparrell. ACA, Fons Sàstago, Secció Escrivà de Romaní, lligall Q.

1750: Pascual Escrivà de Romaní Sans d’Alboi, baró de Beniparrell i Argeleta, és senyor de Beniparrell, Argeleta i Alboi. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 277

1770: Juan Escrivà de Romaní és baró de Beniparrell. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1770, exp.99

1782: Luís Maria Escrivà de Romaní i Camprodon és baró de Beniparrell. ACA, Fons Sàstago, Secció Escrivà de Romaní, lligall G.

1798: Luís Maria Escrivà de Romaní i Camprodon és baró de Beniparrell. ACA, Fons Sàstago, Secció Escrivà de Romaní, lligall G.

1804: És senyor don Luís Escrivà. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531