1386: Segons A. Soler l’alqueria de Ferran Munyós era el futur lloc de Cairent, ara terme de Llanera. A.Soler, Rotglà i Corberà..., 2011, p. 85 (ARV, Batlia, pergamins n. 154)

1534: L’arquebisbat de València crea la parròquia de Rotglà i com annex resten les alqueries d’en Gil Sans (Corberà), la de Miquel Galceran Sans (Cairent), la de Martí Tallada (Granja de la Costera) i la de Torrent d’en Maneu (Torrent d’en Fenollet). Ar.Cat.Val, lligall 1626, f. 9. Identifica: A. Soler, Rotglà i Corberà..., 2011, p. 114

1556: Miquel Galceran de Sans és senyor de Llanera, Cairent i Carbonell. ARV, Reial Justícia, vol. 802, f. 291.

1563: Jaume Sans és senyor de Cayrent. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1565: Joan Sans de Vilaragut és senyor de Llanera, terme de Xàtiva, amb Senyera,Vallés i Anna. Viciana, III,331

1609: Cayren, Carbonel i Llaneras eren alqueries del terme de Xàtiva, llocs de moriscos i eren de Joan Sans de Vilaragut, baró d’Olocau. Escolano, IX, 1099.

1610, agost, 20: Joan de Vilaragut, virrei de Mallorca i senyor de la baronia d’Olocau, Marines, Gàtova i Torres, de Llaneres, Cayrent i Carbonell, atorga carta pobla per a la baronia d’Olocau. Ar.Regne Mallorca, Protocols n. 5083, f. 101 i ss.

1611, agost, 28: Alfons de Vilaragut, senyor de les baronies d’Olocau, Marines, Gàtova i Torres, i dels llocs de Llanera, Cairent i Carbonell, al terme de Xàtiva, atorga carta de poblament per als tres darrers, situats dins terme de Xàtiva. APPV, Protocol 27.400, notari Pere Joan Calderer.

1621: Alfons de Vilaragut, senyor Olocau, Manises, Llanera, Cayxent i Carbonell. Sarthou, Xat., p.107