1277, abril, 7: Pere III atorga pacte de capitulació als sarraïns de Castro i Fondeguella, que serien termes de reialenc. ARV, Real 611, f. 218v.

1279, juliol, 2: Pere III mana a Xep, Muhammad i altres sarraïns alamins de Castro, Espadà, Vall de Veo i Aín que donen testimoni en el plet entre Garcia Peres d’Huesa, procurador del consell d’Alcalà, i na Alda d’Arenós. ACA, reg. 41, fol. 101v.

1295, abril, 21: El rei Jaume II nomena jutge en el plet entre el tudor dels fills de Pere d’Ayerbe amb el noble Jaume de Xèrica sobre el castell de Castro. ACA, reg. 101, f. 56r

1321: agost, 16.Testament de Jaume de Xèrica: deixa Castro, Suera, Eslida, Fançara, Xelva, Altura, Montan i Xèrica al seu fill també dit Jaume de Xèrica. ARV, Real 611, f. 184r

1354: març, 19. Infanta Constança, filla de Pere IV, sembla siga senyora d’Alfondeguilla i Castro. ARV, Real 611, f. 218v

1364, juny, 29: Pere IV, per l’ajuda que li ha donat en la guerra amb Castella i la recuperació de Llíria, dóna a Joan Alfons de Xèrica, donzell, les viles que foren del seu pare Pere de Xèrica i les del noble Alfons Roís de Llúria: Xèrica, El Toro, S.Pedro Belmonte, Pina, Altura, Les Alcubles, Eslida, Suera, Castro, Serra d’Espadà, Xelva, Sinarques, Capra, Tuexa, Domenyo, Navarrés, Quesa, Bicorb, Cocentaina, Penella, Ibi, Torre de les Maçanes, Miró, Gaianes, Planes, Almudaina, Margalida e Llombo i altres llocs a Aragó. ARV, Real 495, f. 120v o f. 135-144.

1372, juliol, 6: Pere IV dóna en feu al seu fill l’infant Martí, en casar amb Maria de Luna, filla de Llop de Luna, la baronia de Xèrica, amb els llocs de Pina, Toro, Serra d’Eslida, Vall de Sueras, Vall de Veo, castell Fançara; a més li dóna Altura i Les Alcubles, Gaibiel i Castro, i també li dóna la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella, les quals penyorades temporalment al noble Pere de Centelles. Així com el riu de Xelva amb tots els seus llocs i alqueries. Amb tot el conjunt crea el comtat de Xèrica. ARV Real 611, f.224v, ACA, reg. 1554, f. 21r-24r; ACA, reg. 1554, f. 28r-29r. Cita Escolano, VIII, 768 (amb errada del mes de juny). La dot de Maria de Luna porta Sogorb, comtat de Luna, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. Escolano, VIII,761

1403, juny, 30: Martí I autoritza la ciutat de Sogorb i les viles de Llíria i Xèrica, i llocs de Pina, Barraques, Benaguasil, Pobla de Vallbona, Paterna, Vall d’Uixò, Castro, Serra d’Eslida i Vall d’Almonesir per carregar censals, garantits amb les rendes reials de cada una, per pagar a la ciutat de València la redempció i retorn a la corona de Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Altura, Alcubles i Penàguila. ACA, reg. 2297, f. 12v-17r.

1409: desembre, 3. Martí I estén als sarraïns del lloc de Castro la confirmació de privilegis i cp’s que havia fet a les aljames de la Serra d’Eslida el 7 d’agost anterior.ARV, Real 611, f. 206v-207r.

1417, juny, 2: Alfons V promet no separar el castell i Serra d’Eslida de corona, tot i les alienacions anteriors del rei Pere IV i Martí I. Declara que hi són inclosos en dit terme el castell i vall de Castro, els llocs i alqueries d’Almexerta, Benisahada, Ampadars, Selim i Alfeig a la Vall d’Eslida; Almexera a la Vall d’Aín; el castells de Beniçuleymén i Caudén al terme de Suera; Alcúdia al terme de Fançara, i Alcúdia al terme de Veo. ACA, reg. 2587, f. 77v-82v; ARV, Real 611, f. 217r.

1435, abril, 14: Alfons V dóna el castell i la ciutat de Sogorb, Paterna, Benaguasil, Vall d’Uixó, Castro, Serra d’Eslida, Fançara amb tota la jurisdicció al seu germà l’infant Enric d'Aragó, fugit de Castella, qui era mestre de l’orde de Santiago, duc d’Alburquerque, comte de Lerma, marqués de Villena. Casat 1r amb infanta Catalina, filla Joan II Castella, i 2ª, Beatriz, filla Rodrigo Alonso Pimentel, comte de Benavente, amb un fill pòstum, Enric, l’infant Fortuna. La donació és mentre no recupere els béns perduts a Castella. ACA, reg. 2762, f. 89-91v; ACA, reg. 2947, f. 30-32; l’executòria d’aquesta penyora a ACA, reg. 2759, f. 136v. Dades familiars a Escolano, VIII, 805; Viciana, II, 72.

1563: Francesc Ramon Folch de Cardona, III duc de Sogorb, comte d’Ampúries, duc de Cardona, Marqués de Pallars, comte de Prades i vescomte de Vilamur, és senyor de Castro. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1613, maig, 10: Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, senyor de les baronies de la Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, viles de Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona, i lloc de Geldo, atorga carta de poblament definitiva a la Vall d’Uixó i llocs de Castro i Fondeguilla. APPV, Protocol n. 24.478, notari Francesc Bertomeu Simanques; Ar.Ducal Medinaceli, secció Sogorb, lligall 6, exp. 2, n. 2.

1613, maig, 10: Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, senyor de les baronies de la Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, viles de Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona, i lloc de Geldo, atorga carta de poblament definitiva a la Vall d’Uixó i llocs de Castro i Fondeguilla. Ar.Ducal Medinaceli, secció Sogorb, lligall 6, n. 4.

1804: És un despoblat del terme de Sueras, senyoria del duc de Medinaceli, dins la Governació de Castelló. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531