1236, abril, 22: El sayyid Abu Said dóna a Guillem, bisbe de Sogorb elet, les esglésies i drets dels pobles que té sota el seu control: Arenós, Montan, Castellmontan, Cirat, Tormo, Fuentes, Vilamalefa, Vilamalur, Bordelos, Arcos, Xova, Bueynegro i Vilamalea, i els que espera obtenir prompte: Onda, Nules, Vall d’Uixó i Almenara, Alpont, Cedrelles, Andilla, Toixa, Xelva, Domenyo, Xulilla, Llíria i Morvedre i tots els llocs des d’aquets fins Sogorb. ARV, Reial Justícia, vol. 806, f. 18r-20v.

1248, febrer, 17: El sayyid Abu Said, juntament amb el seu gendre Eximén Peres d’Arenós, cedeixen a l’arquebisbe de Tarragona les parròquies dels pobles de la seua senyoria: Mela?, Arenós, Montan, Tormo, Cirat, Toga, Espadella, Bounegre, Vilamalefa, Villahermosa, Cortes, Vilamalur, Jódar?, Villahaleva, Tortonich? i Andilla, Castalla, Onil, Ibi i Tibi. Ar.Cat.Sogorb, Ms.532.

1291, juliol, 6: Pere Jordan d’Arenós és senyor de Cortes i el lloc li ha estat ocupat per Ferrando Eximenes d’Arenós per un plet familiar per l’herència. Cirat també és de dit Pere Jordan, i el rei ordena que se li retornen. ACA, reg. 85, f. 194r

1292, gener, 21: N’Alda Ferrando, vídua de Pero Jordan de Penya, reclama al rei la possessió dels castells d’Arenós i Cirat. ACA, reg. 90, f. 277v

1295, juny, 25: N’Alda Ferrandes sembla ser senyora dels castells d’Arenós i Cirat. ACA, reg. 101, f. 172r

1299, abril, 7: N’Alda Ferrando, senyora d’Arenós, atorga testament i deixa al seu fill Gonçalvo Eximenes d’Arenós el castell d’Arenós i els llocs d’Aranyuel, Cirat, Montan i Toga; al seu fill Eximén Peres d’Arenós el lloc de Vilafermosa; al seu fill Ferran Eximenes d’Arenós els llocs de Vilamalefa i Sucaina. També és senyora d’Aiòder. AHN, Clero, Puritat, pergamins 3281, n. 3-P.

1301, abril, 29: N’Estefania Eximenes d’Arenós, filla de Blasco Eximenes d’Arenós i n’Alda Ferrandes, dóna els llocs de Cirat, Aranyuel i Montan al seu germà Gonçalvo Eximenes d’Arenós. ACV, Pergamí 5025.

1319, desembre, 3: Pere Jordà d’Arenós i la seua muller na Marquesa Llopis de Rada donen al seu fill Gonçalvo el castell i vila d’Arenós, el castell i vila de Montan amb les seues alqueries, la vila d’Aranyuel, el castell i vila de Cirat, el castell de Tormo, l’alqueria de Torrexiva, el castell i vila de Toga, el castell i vila d’Espadella, el castell de Bounegre amb les seues alqueries d’Argeleta i Ludient, el castell i vila de Vilamalur amb els seus depenents: el castell d’Aiòder, el de Fuentes o Fonts, Vilaaleva i Bernitxes, més el castell i vila de Vilamalefa i la vila de Sucaina, i el castell i vila de Cortes d’Arenós, i Torralba que pertany al castell de Vilamalur. ARV, Real Justícia, vol. 24, f. 482v-486r

1331: març, 15. Els jurats de Villahermosa es neguen a reconèixer Sanxo de Huerta o d’Orta com el seu senyor i de Cirat, i declaren que n’és Gonçalvo Dies d’Arenós i, per se menor, la seua mare na Marquesa Llopis de Rada. ARV, Prot. 2826.

1343, maig, 7: Pere IV ven a Gonçalvo Dies d’Arenós tota la jurisdicció reial sobre els seus llocs de Vilafermosa i Cirat per 8.000 sous. ACA, reg. 990, f. 126-128v.

1400: març, 24. Martí I confirma a na Yolant, duquesa de Gandia i filla de dit Gonçalvo Dies d’Arenós, la venda de la jurisdicció que havia fet Pere IV el 1343 dels seus llocs de Vilafermosa i Cirat. ACA, reg. 2224, f. 25v-27r.

1438: agost. Mor Galceran de Vilarig, senyor de Cirat, Pandiel i el Tormo. Plet judicial entre la família i Jaume d’Aragó, senyor de la baronia d’Arenós. ARV, Real 267, f. 140v-142v.

1439, febrer, 28: Alfons V fa una provisió en favor de na Yolant, filla de Galceran de Vilarig alias Guerau Bou, el seu marmessor, sobre els llocs de Cirat, Pandiel i Tormo. ACA, reg. 2769, f. 105v.

1440: novembre, 3. Alfons V confirma que Cirat i Pandell estan dins la baronia d’Arenós. ACA, reg. 2772, f. 146-147v.

1448: Francesc de Vilarig és senyor de Cirat. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.273, D.14.

1507: Yolant Centelles, senyora de Cirat, manté plet amb els veïns. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix n. 1365

1512: Yolant Centelles, senyora de Cirat, manté plet amb els veïns. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix n. 1515

1563: Francesc Carròs Vilarig és senyor de Cirat. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1602: don Bernat Vilarig Carròs és senyor de Cirat i Pandiel. ARV, MR. 10009

1606: Bernat Vilarig, senyor de la baronia de Cirat. ARV, Man-Empares, any 1662, llibre 2, mà 17, f.31

1611, setembre, 5: Bernat Vilarig i Carròs, senyor de Cirat, Pandiel i el Tormo, negocia les condicions de la carta de poblament de dita baronia amb els nous veïns. Ar.Dip.València, Fons Almodòvar, e.5.1/187, protocol de Joaquim Martí.

1612, gener, 8: Bernat Vilarig i Carròs, fill i hereu de Bernat Vilarig i Carròs, senyor de la baronia de Cirat, Pandiel i el Tormo, atorga carta de poblament a dita baronia. APPV, protocol 25.260, notari Joaquim Martí; ARV, Fons Roís de Liori, caixa 35, n. 16.

1626, octubre, 25: El rei Felip IV crea el comtat de Cirat per a Bernat de Vilarig i Carròs, I comte de Cirat. Ar. Dip.Castelló, Fons Comte de Cirat, caixa 17, llig. 50, doc.1.

1632, desembre, 19: Declaració de successió de l’herència de Pere Vila-rasa que va correspondre a na Vicenta Vila-rasa de Carròs, comtessa de Cirat, morta sense successors, en favor de Fadrich, Joan, Isabel i Beatriu Vila-rasa i d’Artés. ARV, Man-Empares, any 1639, llibre 5, mà 42, f. 22.

1644: Francisco Vilarig Carròs, comte de Cirat, n’és el senyor. ARV, Processos reial Audiència, part I, lletra F, n. 1746

1648: març, 7. Francisco Carròs de Vilarig i Castellà és el comte de Cirat. ARV, Man-Empares, any1650, llibre 4, mà 33, f. 21

1651: Sentència en favor de Francisco Carròs, comte de Cirat, front Pedro Carròs, senyor de Toga. ARV, Sentències Reial Audiència, Vicent Ferrera, caixa 299, n. 1010

1663: Magdalena Martínez de Vera és la comtessa de Cirat. ARV, Sentències Reial Audiència, Vicent Ferrera, caixa 312, n. 3482

1682: Melcior de Calataiud és comte de Cirat i senyor d’Agres. ARV, Reial Justícia, vol. 809, f. 1 (quad.4).

1707: abril, 23. Gaspar de Calataiud és el comte de Cirat. ARV, Reial Justícia, vol. 797, f. 52.

1723, abril, 7: Na Josefa de Vera Mesa d’Ibarra és comtessa de Cirat. ARV, Reial Justícia, vol. 788, f. 242.

1725: José Ceverio Folch de Cardona és el comte de Vilallonga i Vilafranquesa, i germà de na Teresa Folch de Cardona, comtessa de Cirat. ARV, Reial Justícia, llibre 789, f. 136.

1732: Bernat de Vilarig olim José Zapata Calataiud és el comte de Cirat. ARV, Reial Justícia, vol. 792, f. 431.

1749: Agustí Sapata de Calataiud és el comte de Cirat. ARV, Reial Justícia, vol. 797, f. 281.

1752, abril, 13: Ha mort don Gaspar Zapata de Calataiud, comte de Cirat, i hereta Bernat Vilarig i Carròs com nou comte de Cirat. AHN, Consejos, L.2045, F-5.

1768, agost, 16: Bernat de Vilarig, comte de Cirat i Vilafranquesa, i senyor de la baronia de Navaixes, pacta una concòrdia amb els veïns d’aquesta darrera. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1770, exp. 84, segon procés, f. 9r-190r.

1777: José Severio Folch de Cardona, comte de Cirat i comte de Vilafranquesa, és senyor de Cirat, Navaixes, Pandiel, Tormo, Agres, Benimeli, Sella i Vilafranquesa. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 275.

1801: Na Felisa Zapata de Calataiud és comtessa vídua de Cirat i de Vilafranquesa. ARV, Deleg.de Hacienda, propiedades antigues, llig. 572, exp. 1

1804: És senyoria del comte de Cirat, dins la Governació de Morella. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531