Universitat de ValènciaDepartment of Medieval History and Historiography Sciences and Techniques Logo del portal

Variants del topònim Elig
Tipus de poblament vila
Entitat senyorial Terme medieval d'Elx; marquesat d'Elx (1520: Elx, Torrevella
Municipi actual

1244: Alfons X, rei de Castella, dóna Elx a la seua filla natural Beatriz, durant la seua vida. Vilar,Orihuela,p.146

1265, agost, 20: L’infant don Manuel és senyor d’Elx i pacta el poblament dels sarraïns del seu raval. Ar.Mun.Elx, Llibre de Privilegis.

1270, gener, 27: El rei Alfons X de Castella atorga privilegis a la vila d’Elx. Arxiu Municipal d’Elx, “Llibre de Privilegis d’Elx”, f. 16

1272, febrer, 8: L’infant don Manuel, senyor castellà d’Elx, dóna als seus habitants cristians els privilegis i fur de Múrcia. Ar.Mun. Elx, Llibre de Privilegis, f. 18r.

1296, maig, 28: Jaume II demana a l’adelantat major del noble don Joan Manuel, senyor d’Elx, que controle els atacs que s’han fet a mercaders. ACA, reg. 340, f. 110r-v.

1296, juny, 15: Jaume II demana als procuradors de la vila d’Elx que vagen davant ell per fer-li homenatge com rei del regne de Múrcia. ACA, reg. 340, f. 143v

1296, juliol, 27: Jaume II pacta amb l’infant don Juan Manuel el seu vassallatge com rei de Múrcia i li confirma la senyoria d’Elx, Asp, Xinosa, Monòver, Salines, Elda i Novelda. ACV, Pergamí 567 i pergamí 1520

1301, gener, 10: Jaume II escriu al noble don Juan Manuel, senyor d’Elx. ACA, reg. 116, f.321.

1305: Passa a la Corona. Vilar,Orihuela,p.146

1308: 6,17. Jaume II atorga privilegi d‘incorporació a la corona d’Alacant, Oriola, Elx i Guardamar. ACA, reg. 205, f.170.

1324, maig, 6: Jaume II dóna en feu a l’infant Ramon Berenguer les Montanyes de Prades amb títol de comte, la vila de Prades, castell i vila de Ciurana, castells i viles d’Altafulla, Falset, Tivissa i Mora, en alou castells de Marçà i Pratdip, i també en alou la vila d’Elx i el castell de Crivillent. En cas no de tenir hereu baró, tornaran al rei. ACA, reg. 225, f. 153v-155.

1340, setembre, 11: Pere IV dóna a l’infant Ramon Berenguer, comte de Prades, les viles de Corbera (RV) i Almenar (a Catalunya), amb carta de gràcia, més 830.000 sous, i el comte li dóna a canvi al rei les viles d’Elx i Crevillent per així poder donar-les a l’infant Joan. Per pagar-li part dels diners, també ven al comte amb carta de gràcia Vila-real per 15.000 lliures, i Llíria per 11.500 lliures. ACA, Pergs. Pere IV, n. 495; ACA, reg. 870, f. 53-58. Àpoca del pagament: ACA, Pergs.PERE IV, n. 502.

1341, gener, 17: Pere, comte d’Ampúries, i Ramon Berenguer, comte de Prades, sentencien que la reina Leonor retorne a la corona les viles de Borriana i Llíria, i a canvi PERE IV ha de donar a dita reina i al seu fill Joan els llocs d’Elx i Crevillent, el primer en alou i el 2n en feu. ACA, reg. 871, f. 147-8

1358, juliol, 16: L’infant Joan mor assassinat a Bilbao pel rei Pedro I de Castella, era senyor d’Elx i Crevillent. ?

1358, agost, 8: Pere IV dóna a l’infant Martí el castell i vila d’Elx amb el seu port dit Cap de l’Aljub, el castell i vila de Crevillent, i el lloc de Berbegal amb les seues aldees. ACA, reg. 1547, f. 7v-10v i 11r-13r; ARV, Real 611, f. 247.

1367, abril, 28: Pere IV dóna notícia que els anys passats de la guerra de Castella, Elx havia restat ocupat pel rei Pere de Castella i venut a un genovés veí de Múrcia. En acabar la guerra, la vila havia estar retornada a l’infant Martí. ACA, reg. 1217, f. 179v.

1386, gener, 22: Pere IV atorga al seu fill l’infant Martí que les donacions en feu que li ha fet en 1358 d’Elx i Crevillent, de la baronia de Xèrica, el castell de la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella el 1372, de Camarasa i altres llocs de Catalunya com marquesat el 1358, passen a ser en alou durant la seua vida, si bé tornaran a ser feus després. ACA, reg. 2026, f. 7-10.

1391: octubre, 2.Joan I dóna permís infant Martí per vendre Elx i Crevillent. ACA, reg. 2026, f. 59v-60r,; ARV, Real 611, f. 91v

1391: novembre, 4. Inf.Martí i Maria de Luna venen a la ciutat de Barcelona el castell de Raona, la vila de Sabadell, el castell i vila de Terrassa, la vila de Tàrrega, i la de Vilagrassa, a Urgell, i les d’Elx i Crevillent, per 27.500 lliures. ACA, reg. 1932, f. 56v.; ARV, Real 611, f. 240

1399: Elx i Crevillent són senyoria de la ciutat de Barcelona, i el col·lector de les rendes presenta els comptes de la seua gestió. ARV, MR. 9856, f. 2r-8v, 59r-61r.

1459: novembre, 16. Joan II demana als consellers de Barcelona que donen permís els veïns d’Elx, Crevillent i diverses viles catalanes per carregar censals per poder pagar la lluició de la senyoria en favor de la corona. ACA, reg. 3330, f. 106.

1460: agost, 2. Sentència que permet que Joan II traspasse a la seua muller la reina Joana el dret de lluir de la ciutat de Barcelona la sria.de Sabadell, Tàrrega, Terrassa, Raona, Vilagrassa, Elx i Crevillent. ACA, reg. 3438, f. 40-41.

1461, maig, 2: El rei Joan II i la seua muller atorguen a la vila d’Elx, vila reial, diverses gràcies en compensació de la seua aportació de 8.000 florins i 4 sous anuals a la reina per a ajudar-la amb les revoltes de la ciutat de Barcelona. ARV, Man-Empares, any 1624, llibre 8, mà 79, f. 1.

1470, agost, 22: El príncep Ferran d’Aragó, rei de Sicília, amb el seu pare el rei Joan II atorguen a la princesa d’Astúries Isabel de Castella la vila de Elx i el lloc de Crevillent amb tots els seus drets i jurisdiccions. Seguidament, na Isabel els dóna a Gutierre de Càrdenas perpètuament. ARV, Man-Empares, any 1624, llibre 6, mà 55, f. 45, mà 56, f. 1-8.

1470, agost, 24: Ferran el Catòlic i la reina Isabel donen Elx i Crevillent a don Gutierre de Càrdenas, Comanador Major de Lleó, amb les rendes i jurisdicció. ARV, Real 305, f. 24v i ss; AHN, Noblesa, Baena, C.344-D.1

1480, gener, 30: La princesa Isabel de Castella, princessa d’Astúries, atorga capítols d’ordenances per al bon govern dels oficis públics de la vila d’Elx i lloc de Crevillent. ARV, Manaments i Empares, any 1685, llibre 3, mà 27, f. 1 i 9

1488, abril, 12: Ferran II confirma la donació d’agost del 1470 de la vila d’Elx i lloc de Crevillent a Gutierre de Càrdenas. ARV, Man-Empares, any 1624, llibre 6, mà 55, f. 45, mà 56, f. 1-8.

1503: Fa mayorazgo. AMElx,s.1,A.mural,leg.127-A

1519: Ja és senyor seu fill Diego de Càrdenas,1r Duc de Maqueda.P.Ruiz,p.56

1529: El rei Carles I atorga a Diego de Càrdenas i Enríquez el vincle del ducat de Maqueda i el marquesat d’Elx per als primogènits del llinatge. http://dbe.rah.es/biografias/16524/diego-de-cardenas-y-enriquez

1542, juny, 6: Mor Diego de Càrdenas i Enríquez, I duc de Maqueda i I marqués d’Elx, casat amb Mencia Pacheco de Velasco. Hereta el seu fill primogènit Bernardino de Càrdenas i Pacheco, titulat II duc de Maqueda i II marqués d’Elx. http://dbe.rah.es/biografias/16524/diego-de-cardenas-y-enriquez

1557: Mor Bernardino de Càrdenas i Fernández de Velasco, casat amb Juana de Portugal, II marqués d’Elx. Hereta el seu fill Bernardino de Càrdenas Pacheco i Velasco, II marqués d’Elx. http://dbe.rah.es/biografias/18031/bernardino-de-cardenas

1560: Mor Bernardino de Càrdenas Pacheco i Velasco, i hereta Bernardino de Càrdenas i Portugal, III marqués d’Elx, qui a més hereta del seu avi Bernardino de Càrdenas y Pacheco el títol de III duc de Maqueda. http://dbe.rah.es/biografias/18031/bernardino-de-cardenas

1563: El marqués d’Elx és senyor d’Elx. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1596, juliol, 18: Testament de D. Bernardino de Càrdenas, duc de Maqueda, marqués d’Elx, lloctinent i capità general al regne de Sicília. ARV, Man-.Empares, Llibre 3 de provisions, mà 21, f. 7, i continua en Llibre 11, mà 101, f. 1 fins a mà 103, f. 32.

1601, desembre, 16: Mor a Palerm Bernardino de Càrdenas, III duc de Maqueda i III marqués d’Elx, casat amb Luisa Manrique de Lara Manuel. Hereta Jorge de Càrdenas i Manrique de Lara, V marqués d’Elx. http://dbe.rah.es/biografias/18031/bernardino-de-cardenas

1605, abril, 27: Jorge de Càrdenas, duc de Maqueda i marqués d’Elx, mana diverses qüestions sobre govern de dita vila i de les viles d’Asp i Crevillent i el raval d’Elx. ARV, Man-Empares, any 1653, llibre 2, mà 22, f. 26

1611, abril, 23: Jorge de Càrdenas, duc de Maqueda, marqués d'Elx i senyor del raval de Sant Joan d’Elx, atorga carta de poblament per a dit raval. Ar.Mun.Elx, H-22, n. 2.

1613, agost, 22: Jorge de Cárdenas y Manrique, duc de Maqueda i marqués d’Elx, dóna permís als jurats, síndics, consells, universitat i singulars persones de la vila d’Elx per carregar censals per valor de 16.000 lliures. ARV, Man-Empares, any 1613, llibre 9, mà 98, f. 19.

1623, desembre, 18: Jorge Càrdenas Manrique, duc de Nàjera i marqués d’Elx, nomena Alonso de Castro el seu procurador. ARV, Man-Empares, any 1626, llibre 4, mà 32, f. 1.

1644: Mor Jorge Manuel de Càrdenas i Manrique de Lara, i hereta el seu germà Jaime Manuel de Càrdenas i Manrique de Lara el títol de VI marqués d’Elx. Wikipedia: Marquesado de Elche.

1644, desembre, 20: El rei Felip mana donar possessió a Jaime Manuel Manrique de Lara i Càrdenas, marqués de Belmonte, del marquesat d’Elx i baronia de Planes, per dret de successió. ARV, Man-Empares, any 1666, llibre 2, mà 16, f. 19

1645, gener, 29: Jaime Manuell de Càrdenas, marqués de Belmote i marqués d’Elx, nomena procurador per prendre possessió d’Elx. ARV, Man-Empares, any 1645, llibre 3, mà 23, f. 42

1652: Mor Jaime Manuel de Càrdenas i Manrique de Lara i hereta Francisco Maria de Montserrat Manrique de Càrdenas el títol de VII marqués d’Elx. Wikipedia: Marquesado de Elche

1652, novembre, 27: Inés Mª.Ramírez d’Arellano, marquesa vídua d’Elx, com tutora del seu fill i hereu Francisco Mª.Montserrat Manrique de Càrdenas, atorga poders per prendre possessió del marquesat d’Elx, baronia de Planes, et. ARV, Man-Empares, any 1652, llibre 4, mà 35, f. 5v

1656: Mor Francisco Maria de Montserrat Manrique de Càrdenas i heretat na Teresa Antonia Manrique de Mendoza el títol de VIII marquesa d’Elx. Wikipedia: Marquesado de Elche

1656, maig, 10: Teresa Antonia de Càrdenas, duquesa de Maqueda i marquesa d’Elx entre altres, atorga poders per prendre possessió d’Elx. ARV, Man-Empares, any 1656, llibre 2, mà 14, f. 15

1657: Mor na Teresa Antonia Manrique de Mendoza i Ramon de Lancaster i Càrdenas Manrique de Lara hereta el títol de IX marqués d’Elx. Wikipedia: Marquesado de Elche.

1666: Mor Ramon de Lancaster i Càrdenas Manrique de Lara i hereta Maria Guadalupe de Lancaster i Càrdenas Manrique de Lara el títol de X marquesa d’Elx. Wikipedia: Marquesado de Elche

1669: Manuel de Alencastre i Càrdenas Ponce de Leon i na Maria Manrique de Lara, marquesos d’Elx, donen poders per prendre possessió de dit estat. ARV, Man-Empares, any 1669, llibre 2, mà 27, f. 1

1685: Manuel Ponce de Leon Lancaster i Càrdenas, duc d’Arcos, Maqueda, marqués d’Elx, és senyor de la baronia de Planes. ARV, Man-Empares, any 1707, llibre 1, mà 1, f. 27

1715: Mor Maria Guadalupe de Lancaster i Càrdenas Manrique de Lara i Joaquín Ponce de leon Láncaster i Càrdenas hereta el títol de XI marqués d’Elx. Wikipedia: Marquesado de Elche.

1715: Joaquín Ponce de Leon Lancaster, duc d’Arcos i de Maqueda, pren possessió del marquesat d’Elx i baronies d’Asp, Planes i Patraix, com hereu de la seua mare Maria de Guadalupe Lancaster, duquesa d’Aveiro i Maqueda. ARV, Reial Justícia, vol. 787, f. 30.

1729: Mor Joaquín Ponce de Leon Lancaster i Càrdenas, VII duc d’Arcos, duc de Maqueda i de Nàjera, marqués d’Astorga, marqués d’Elx. Estava casat el 1688 amb Teresa Enríquez de Cabrera., i en segones amb Ana Maria Espínola de la Cerda, amb nombrosos fills. http://dbe.rah.es/biografias/20667/joaquin-ponce-de-leon-lancaster-y-cardenas

1729: Joaquín Ponce de León i Spínola hereta els títols de VIII duc d’Arcos, duc de Maqueda i Nàjera, i XII marqués d’Elx. Wikipedia: duque de Arcos.

1737: Joaquín Ponce de Leon és el duc d’Arcos. . ARV, Reial Justícia, vol. 794, f. 218.

1743: Mor Joaquín Ponce de león i Spínola, duc d’Arcos, Maqueda i marqués d’Elx, i hereta el seu germà segon Manuel Ponce de Leon i Spínola, XIII marqués d’Elx. Wikipedia: Duque de Arcos.

1744: Mor Manuel Ponce de Leon i Spínola, duc d’Arcos i Maqueda i marqués d’Elx, i hereta el seu germà menor Francisco Ponce de Leon i Spínola, XIV marqués d’Elx. Wikipedia: Duque de Arcos. Wikipedia: Marquesado de Elche.

1751: Francisco Ponce de Leon, marqués d’Elx, duc d’Arcos, duc de Maqueda, duc de Nàjera i marqués d’Astorga, és senyor d’Elx, Crevillent, Asp, Planes, Almudaina, Margarida, Benialfaquí Catamarruc i Patraix. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1763: desembre. Mor Francisco Ponce de Leon y Spínola de la Cerda, X duc d’Arcos, i hereta el seu germà menor Antonio Ponce de Leon y Spínola de la Cerda, XI duc d’Arcos i també duc de Nàjera, de Maqueda i Baños, XV marqués d’Elx, casat el 1778 amb Maria Pilar de Silva Bazán. http://dbe.rah.es/biografias/14214/antonio-ponce-de-leon-y-spinola-de-la-cerda

1780, desembre, 13: Mor Antonio Ponce de Leon y Spínola de la Cerda, XI duc d’Arcos i XV marqués d’Elx, sense hereus directes. http://dbe.rah.es/biografias/14214/antonio-ponce-de-leon-y-spinola-de-la-cerda

1780: Hereta el marquesat d’Elx Vicente Joaquín Osorio de Moscoso i Álvarez de Toledo, comte d’Altamira, XVI marqués d’Elx. http://dbe.rah.es/biografias/10466/vicente-joaquin-osorio-de-moscoso-y-guzman

1804: És senyoria del duc d’Arcos, dins la Governació de Xixona. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1816, agost, 26: Mor Vicente Joaquín Osorio de Moscoso i Álvarez de Toledo, comte d’Altamira i marqués d’Elx. http://dbe.rah.es/biografias/10466/vicente-joaquin-osorio-de-moscoso-y-guzman

1816, agost, 26: Hereta el marquesat d’Elx el seu fill Vicente Isabel Osorio de Moscoso y Álvarez de Toledo, comte d’Altamira i duc de Maqueda, XII marqués d’Elx. Cita: Salazar y Acha, Jaime de (2012). Los Grandes de España (siglos XV-XVI). Ediciones Hidalguía. p. 172.

1837: Mor Vicente Osorio de Moscoso, comte d’Altamira i marqués d’Elx, i hereta el marquesat el seu fill Vicente Pío Osorio de Moscoso y Ponce de Leon, XVIII marqués d’Elx. Cita: Salazar y Acha, Jaime de (2012). Los Grandes de España (siglos XV-XVI). Ediciones Hidalguía. p. 172.