1242, maig, 29: Jaume I atorga una carta de seguretat amb vassallatge al rei als veïns musulmans d’Eslida, Aín, Veo, Senquer, Palmes i Sueras. A.R.V., Reial, reg. 611, f. 238r.

1247, juliol, 21: Són viles o aljames reials Peníscola, Eslida, Veo, Aín i Tales quan Jaume I assigna les seues rendes a l’orde del Temple per pagar un deute. ACA, Pergamins Jaume I, n. 1081.

1249, agost, 1: Jaume I dóna terres a 10 pobladors a Eslida. LLR, vol. 2, n. 1010.

1255, novembre, 26: És una aljama reial i Jaume I demana el pagament de l’impost de la peita. ACA, reg. 8, f. 21.

1260, juny, 30: Jaume I dóna al seu fill Jaume, fill de Teresa de Vidaure, els llocs d’Eslida, Veo i Aín. ACA, Pergamins de Jaume I, n. 1618.

1265: març, 18. Na Teresa Gil de Vidaure és senyora de Xèrica, Eslida, Tormon, Fançara i Sueras, Planes, Travadell, Castelló i Castro. ACA, reg. 28, f. 15v.1280, abril, 25. L’infant Jaume Peres, senyor de Sogorb, pacta amb fra Pere de Costa, elet bisbe de Sogorb, el repartiment dels delmes de les parròquies d’Eslida, Aín, Veo, Sueras i Fançara tal com havien fet amb els de Xèrica, Sogorb i Pina de Montalgrao.ARV, Fons Sogorb, pergamí n. 5 (Pergamins en depòsit, caixa 12, n. 27).

1276, juny, 27: L’infant Pere pacta amb els sarraïns de la Serra d’Eslida la seua continuïtat i condicions de poblament. ACA, reg. 38, f. 3r-v.

1280, abril, 25: Jaume Peres, filla de Jaume I i na Teresa Gil de Vidaure, és senyor d’Eslida, Aín, Veo, Sueras i Fançara, i pacta amb el bisbe de Sogorb el pagament del delme. ARV, Fons Sogorb, pergamí n. 5.

1282, febrer, 26: N’Alda Eximenes d’Arenós és senyora de Fonts d’Aiòder, en la tinença de Vilamalur, i de les veïnes Toga i Espadella, de la baronia d’Arenós, mentre el noble Jaume Peres, senyor de Sogorb, ho és també de Suera i Fançara, a la serra d’Eslida. ACA, reg. 44, f. 212v

1283, octubre, 7: Pere III notifica a tots els oficials reials que ha eliminat alguns drets reials a Xèrica, El Toro, Pina, Altura, Eslida, Suera, Fançara, Veo, Aín, Castellmontan, Planas, Domenyo, Xelva, Sot, Sinarques, Toixa, Loriguilla i altres del regne de València, senyoria de l’infant Jaume de Xèrica, germà del rei. ACA, reg. 47, f. 55v.

1294, novembre, 10: Jaume de Xèrica és senyor d’Eslida. ACA, reg. 100, f. 198r.

1321, agost, 16: Testament de Jaume de Xèrica: deixa Eslida i Castro, Sueras, Fançara, Xelva, Altura, Montan i Xèrica al seu fill Jaume de Xèrica. ARV, Real 611, f.184r

1337, gener, 28: Pere de Xèrica és senyor d’Eslida. ACA, reg. 860, f. 135r-v.

1343, gener, 5: Pere IV confima cp. de Jaume I, és reial. ARV.ARV, Real 611, f.238

1364, juny, 29: Pere IV, per l’ajuda que li ha donat en la guerra amb Castella i la recuperació de Llíria, dóna a Joan Alfons de Xèrica, donzell, les viles que foren del seu pare Pere de Xèrica i les del noble Alfons Roís de Llúria: Xèrica, El Toro, S.Pedro Belmonte, Pina, Altura, Les Alcubles, Eslida, Suera, Castro, Serra d’Espadà, Xelva, Sinarques, Capra, Tuexa, Domenyo, Navarrés, Quesa, Bicorb, Cocentaina, Penella, Ibi, Torre de les Maçanes, Miró, Gaianes, Planes, Almudaina, Margalida e Llombo i altres llocs a Aragó. ARV, Real 495, f. 120v o f. 135-144.

1365: març, 12. Pere IV incorpora a la corona el castell i serra d’Eslida, en la qual hi són incloses els llocs i alqueries d’Eslida, Aín, Veo, Suera, Fançara, Leuxa, Vilalbuig, Lauret i altres. Citat en confirmació d’Alfons V el 1417. ACA, reg. 2587, f. 77v-82v.

1371, gener, 10: Joan, comte de Prades, fill de l’infant Pere, casat amb na Sanxa Eximenes d’Arenós, i per dit matrimoni senyor de Xest, Torres-Torres, Assuèvar, Serra, Andilla, Cortes i Eslida, dóna c.p. als moros de Xest. ARV, Governació, llibre 2981, f. 8.

1372, juliol, 6: Pere IV dóna en feu al seu fill l’infant Martí, en casar amb Maria de Luna, filla de Llop de Luna, la baronia de Xèrica, amb els llocs de Pina, Toro, Serra d’Eslida, Vall de Sueras, Vall de Veo, castell Fançara; a més li dóna Altura i Les Alcubles, Gaibiel i Castro, i també li dóna la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella, les quals penyorades temporalment al noble Pere de Centelles. Així com el riu de Xelva amb tots els seus llocs i alqueries. Amb tot el conjunt crea el comtat de Xèrica. ARV Real 611, f.224v, ACA, reg. 1554, f. 21r-24r; ACA, reg. 1554, f. 28r-29r. Cita Escolano, VIII, 768 (amb errada del mes de juny). La dot de Maria de Luna porta Sogorb, comtat de Luna, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. Escolano, VIII,761

1386, octubre, 12: Pere IV ordena al governador del RV que segreste la Vall d’Uixò, Serra d’Eslida, Fançara, Suera, Caudiel, Toro i Novalitxes, que eren de l’infant Martí i aquest les havia penyorat a Pere Pasqual i Arnau Esquerit, canvistes de Barcelona, per a revisar els comptes i recuperar-les per al Patrimoni Reial. ACA, reg. 2026, f. 48v-49v.

1390, octubre, 17: Joan I ordena el mateix del document anterior i per als mateixos llocs. ACA, reg. 2026, f. 48v-49v.

1392, gener, 30: L’infant Martí vnomena procurador per donar possessió a la seua muller del marquesat de Camarasa i les viles de Llíria, Serra d’Eslida, la Vall d’Uixó, Vall de Seta i el castell i vila de Penàguila, que li ha venut per 722.000 s. ACA, Pergs.Joan I, n. 323; ARV, Real 611, f. 213. Abans, el 15 de gener el rei Joan I ho ha aprovat. ACA, reg. 2026, f. 76v-78r.

1403, juny, 30: Martí I autoritza la ciutat de Sogorb i les viles de Llíria i Xèrica, i llocs de Pina, Barraques, Benaguasil, Pobla de Vallbona, Paterna, Vall d’Uixò, Castro, Serra d’Eslida i Vall d’Almonesir per carregar censals, garantits amb les rendes reials de cada una, per pagar a la ciutat de València la redempció i retorn a la corona de Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Altura, Alcubles i Penàguila. ACA, reg. 2297, f. 12v-17r.

1407, maig, 6: Martí I atorga a les aljames sarraïnes de València, Xàtiva, Paterna, Benaguasil, La Pobla de Vallbona?, Vall d’Uixó i serra d’Eslida les rendes reials d’Alcoi, Gorga, Seta, Travadell, Barxell i Xirillent per a què amb dits diners comencen a lluïr i quitar els censals que han hagut de carregar per manament reial per pagar la redempció d’aquestes viles i llocs. També pacten que aquesta concòrdia ha de ser signada pels procuradors dels interessos de Frederic, fill del rei Martí de Sicília, i també pacten que el rei recupere les rendes de les alqueries de Barxell i Xirillent, terme d’Alcoi, les quals té penyorades Lluís de Sant Adrià, per lliurar-les igualment a les aljames. ACA, reg. 2297, f. 99v-103.

1408: desembre, 10. Martí I atorga permís a les universitats de Paterna, Pobla de Vallbona, Benaguasil, Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, i aljames de València, i raval de Xàtiva, per vendre censals per valor de 13.000 lliures que presten al rei per pagar la recuperació de les viles d’avant. ACA, reg. 2297, f. 97v-98.

1409, maig, 22: Martí I, per ell, pel seu fill l’infant Martí el jove i com procurador dels béns de la seua difunta muller la reina Maria, ven a Jaume, comte d’Urgell, 1.000 sous anuals censals carregats sobre les rendes de la ciutat de Sogorb, moreria de Sogorb, i les baronies, viles i llocs de Paterna, Benaguasil, Pobla de Benaguasil, Vall d’Almonesir, Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, castell de Llíria, de Xèrica i de Penàguila i altres llocs dits de l’antic patrimoni de dit rei i de la reina Maria, i que arat tenia dit infant Martí hereu seu. El preu és de 13.000 sous. ACA, reg. 2225, f. 50v-54.

1409, juliol, 20: Martí I promet no alienar Eslida de corona. ARV, Real 611, f.204v

1409: agost, 7. Martí I confirma diversos privilegis i cp.de la Serra d’Eslida: Eslida, Aín, Veo, Suera, Fançara, Lleuxa, Vilalbuig i Lauret, modificant-ne les condicions de poblament. ARV, Real 611, f. 202v-204r.

1413: agost, 17. Ferran I dóna instruccions als alcaids reials de la Serra d’Eslida i la Vall d’Uixó sobre no tenir competencies judicials sobre els sarraïns dels dos termes, sinó el Batle Gral del RV perquè són reials. ARV, Real 611, f. 212r.

1417, juny, 2: Alfons V promet no separar el castell i Serra d’Eslida de corona, tot i les alienacions anteriors del rei Pere IV i Martí I. Declara que hi són inclosos en dit terme el castell i vall de Castro, els llocs i alqueries d’Almexerta, Benisahada, Ampadars, Selim i Alfeig a la Vall d’Eslida; Almexera a la Vall d’Aín; el castells de Beniçuleymén i Caudén al terme de Suera; Alcúdia al terme de Fançara, i Alcúdia al terme de Veo. ACA, reg. 2587, f. 77v-82v; ARV, Real 611, f. 217r.

1418, gener, 29: Alfons V, a petició de les ciutats i viles en les Corts del Regne, atorga privilegi de no alienar del Patrimoni Reial l’Albufera i Devesa de València, les quals tenia la reina Yolant, vídua del rei Joan I, el terç delme del peix, gabela de la sal, alfòndec, moreria de València amb les seues rendes, drets de lleuda i peatge, dret del faixcar, almodí, carnisseries i pescateries, taules, censos, drets d ejueus i sarraïns, ceca de la moneda, morabatí fora murs, i terç delme, carnatge, herbatge, etc.de la ciutat de València. El mateix la Vall d’Uxò amb les seues alqueries i rendes; la Serra d’Eslida amb la seua tinença, castells, valls i alqueries; la vila de Bocairent amb l’alqueria d’Alfafara, la vila d’Ontinyent i la vila de Biar. ACA, reg. 2586, f. 154r-156v; ACA, reg. 2590, f. 69v-71r; ARV, Real 612, f. 236.

1426, maig, 7: És reial i el batle Gral.RV estableix cases de la vila d’Eslida a sarraïns. ARV, Batlia, contractes n. 212, f. 771v-772v.

1435, abril, 14: Alfons V dóna el castell i la ciutat de Sogorb, Paterna, Benaguasil, Vall d’Uixó, Castro, Serra d’Eslida, Fançara amb tota la jurisdicció al seu germà l’infant Enric d'Aragó, fugit de Castella, qui era mestre de l’orde de Santiago, duc d’Alburquerque, comte de Lerma, marqués de Villena. Casat 1r amb infanta Catalina, filla Joan II Castella, i 2ª, Beatriz, filla Rodrigo Alonso Pimentel, comte de Benavente, amb un fill pòstum, Enric, l’infant Fortuna. La donació és mentre no recupere els béns perduts a Castella. ACA, reg. 2762, f. 89-91v; ACA, reg. 2947, f. 30-32; l’executòria d’aquesta penyora a ACA, reg. 2759, f. 136v. Dades familiars a Escolano, VIII, 805; Viciana, II, 72.

1445: Mor infant i Alfons V recupera Serra Eslida,Vall d'Uixó i Sogorb. P.Lopez Elum, Proceso de incorporación a la Corona Real...en 1445, BSCC, 50, 1974, p.59

1459, novembre, 21: Joan II encarrega al tudor de l’infant Enric Fortuna, nebot seu, fill del difunt infant Enric d’Aragó, el seu germà, i la seua muller na Beatriu, que regisca en nom del menor la ciutat de Sogorb, Vall d’Uixó i Serra d’Eslida i llocs dels seus termes. ACA, reg. 3367, f. 177-180.

1473, gener, 11: Joan II ordena a Honorat Mercader, batle general del RV, que embargue i prenga possessió dels castells d’Eslida i Suera, i de la Vall d’Uixó, que eren ara de l’infant Enric Fortuna. ACA, reg. 3461, f. 50r-v.

1474, octubre, 22: Joan II embarga a Enric d’Aragó el seu nebot tots els seus béns amb el comtat d’Ampúries, i la ciutat de Sogorb, Serra d’Eslida i la Vall d’Uixó. El mateix dia se’ls dóna al seu fill l’infant Ferran el Catòlic i amb això no trenca els privilegis de Sogorb d’incorporació a la corona, i quan l’infant Enric torne a la seua obediència se’ls tornarà. ACA, reg. 3387, f. 156-158; ACA, reg. 3464, f. 202-203; ACA, reg. 3465, f. 221-222.

1475, gener, 3: Joan II dóna a la infanta Joana, filla seua, durant la seua vida, la meitat dels drets i rendes del feu del comtat d’Ampúries i la de la Serra d’Eslida i la Vall d’Uixó, els quals havia tingut l’infant Enric, nebot del rei, i havien tornat a la corona. ACA, reg. 3389, f. 25-26.

1475, febrer, 28: Joan II anul·la dita donació per anar en contra dels interessos del príncep Ferran el Catòlic. ACA, reg. 3389, f. 34r-v.

1475, febrer, 19: El príncep Ferran el Catòlic, rei de Castella, retorna a l’infant Enric Fortuna el comtat d’Ampúries, la ciutat de Sogorb, la Vall d’Uixó, Serra d’Eslida i les viles i llocs de Paterna, Benaguasil i la Pobla, més el castell de Benaguasil i la jurisdicció, en haver tornat a l’obediència del rei Joan II. ACA, reg. 3519, f. 5v-9r.

1475, juliol, 3: Joan II ordena executar dina donació a l’infant Enric Fortuna. ACA, reg. 3390, f. 32-33.

1476: Joan II d na a infant Enric Fortuna, fent-li duc de Sogorb. Escolano,VIII, 806

1563: Francesc d’Aragó Folch de Cardona dit Francesc Ramon Folch de Cardona, III duc de Sogorb, és senyor d’Eslida. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1596: Plet entre na Joana d’Aragó, duquesa de Cardona i duquesa de Sogorb, senyora d’Eslida, amb Francesc Ferragut, senyor de Xòvar, per la senyoria de la serra d’Eslida. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2150

1611: Eslida, Aín, Almaxaraca, Veo i Alcúdia de Veo, són dels Cardona, ducs de Sogorb, tots moros. Escolano,VII,726

1611: Leuxa, Fançara i Suera, amb Benisuleyma, Castres i Sabden, igual.Escolano, VIII, 704.

1611: agost, 20. Es senyor Enric Ramon Folch Cardona,Duc Sogorb,i Paterna,Benaguasil,Vall d’Uixó i Geldo. ARV,Man-Emp,1611,llibre 8,ma 82,f.8 i 26v

1612, setembre, 28: Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, senyor d’Eslida, Aín, Veo i Alcúdia de Veo, atorga una carta de poblament a tots ells després de l’expulsió dels moriscos. ARV, Batlia, lletra E, exp. 618, f. 95r-115v; Ar.Ducal Medinaceli, secció Sogorb, lligall 10, n. 15.

1613, abril, 13: Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, senyor de les baronies de la Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, viles de Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona, i lloc de Geldo, atorga nova carta de poblament a la vila de Benaguasil. APPV, Protocol n. 24.478, notari Francesc Bertomeu Simanques; Ar.Ducal Medinaceli, secció Sogorb, lligall 8, n. 14.

1614, abril, 24: Deu ser senyor el Duc de Sogorb, Enric Ramon Folch de Cardona. ARV,Man-Emp.any 1614,llib.5, mà 49,f.1

1620, desembre, 31: Ha mort don Alonso Rebolledo, senyor d’Eslida. Dietari de P.J. Porcar, ed. J. Lozano, PUV, 2012, p. 587.

1625, novembre, 5: Enrique Ramon Folch de Cardona, duc de Cardona i Sogorb, nomena procurador per arrendar les rendes de la Vall d’Uixó i Serra d’Eslida. ARV, Man-Empares, any 1625, llibre 8, mà 84, f. 22

1751: Luis Antonio Fernàndez de Còrdova Espínola de la Cerda i Aragó, duc de Medinaceli, duc de Cardona, duc de Feria, duc de Sogorb, marqués de Dénia, marqués d’Aitona, Marqués de Priego i Cogolludo, és senyor de Sogorb, Ador, Aín, Alcúdia de Veo, Alfondeguilla, Benaguasil, Beniarjó, Benitagell, Xiva, Dénia, Eslida, Fançara, Geldo, Godelleta, Xàbia, Palma, Pobla de Vallbona, Sueras, Vall d’Uixó, Veo i Verger. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És senyoria del duc de Medinaceli, dins la Governació de Castelló. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531