1259, abril, 7: Jaume I. concanvia i dóna a l’arquebisbe de Narbona una illa de cases a Montpeller, i rep a canvi d’ell el castell de Suera i el castell de Fançara, i l’honor de la Saïdia vora la ciutat de València, a la riba del riu de Guadalaviar. ACA, Pergamins de Jaume I., n. 1559.

1259, octubre, 9: Jaume I dona Fançara i Sueras a Pere d’Ayerbe, dit Pere de Xèrica, fill seu i de Teresa Gil de Vidaure. ACA, reg. 11, f. 159.

1260, abril, 5: Jaume I dona els llocs de Suera i Fançara a Pere de Xèrica, fill seu i Teresa Gil de Vidaure. ACA, Pergamins de Jaume I, n. 1602; ACA. Reg.11, f.159.

1265: març, 18. Na Teresa Gil de Vidaure és senyora de Xèrica, Eslida, Tormon, Fançara i Sueras, Planes, Travadell, Castelló i Castro. ACA, reg. 28, f. 15v.

1280, abril, 25: L’infant Jaume Peres, senyor de Sogorb, pacta amb fra Pere de Costa, elet bisbe de Sogorb, el repartiment dels delmes de les parròquies d’Eslida, Aín, Veo, Sueras i Fançara tal com havien fet amb els de Xèrica, Sogorb i Pina de Montalgrao.ARV, Fons Sogorb, pergamí n. 5 (Pergamins en depòsit, caixa 12, n. 27).

1282, febrer, 26: N’Alda Eximenes d’Arenós és senyora de Fonts d’Aiòder, en la tinença de Vilamalur, i de les veïnes Toga i Espadella, de la baronia d’Arenós, mentre el noble Jaume Peres, senyor de Sogorb, ho és també de Suera i Fançara, a la serra d’Eslida. ACA, reg. 44, f. 212v

1283, octubre, 7: Pere III notifica a tots els oficials reials que ha eliminat alguns drets reials a Xèrica, El Toro, Pina, Altura, Eslida, Suera, Fançara, Veo, Aín, Castellmontan, Planas, Domenyo, Xelva, Sot, Sinarques, Toixa, Loriguilla i altres del regne de València, senyoria de l’infant Jaume de Xèrica, germà del rei. ACA, reg. 47, f. 55v.

1321: agost, 16.Testament de Jaume Xèrica: deixa Fançara, Eslida, Castro, Suera, Xelva, Altura, Montan i Xèrica a seu fill Jaume de Xèrica. ARV, Real 611, f. 184r

1345: març, 14. Pere de Xèrica dóna la carta pobla de Leuxa, terme de Fançara. ARV, Real 611, f. 218r

1365: març, 12. Pere IV incorpora a la corona el castell i serra d’Eslida, en la qual hi són incloses els llocs i alqueries d’Eslida, Aín, Veo, Suera, Fançara, Leuxa, Vilalbuig, Lauret i altres. Citat en confirmació d’Alfons V el 1417. ACA, reg. 2587, f. 77v-82v.

1372, juliol, 6: Pere IV dóna en feu al seu fill l’infant Martí, en casar amb Maria de Luna, filla de Llop de Luna, la baronia de Xèrica, amb els llocs de Pina, Toro, Serra d’Eslida, Vall de Sueras, Vall de Veo, castell Fançara; a més li dóna Altura i Les Alcubles, Gaibiel i Castro, i també li dóna la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella, les quals penyorades temporalment al noble Pere de Centelles. Així com el riu de Xelva amb tots els seus llocs i alqueries. Amb tot el conjunt crea el comtat de Xèrica. ARV Real 611, f.224v, ACA, reg. 1554, f. 21r-24r; ACA, reg. 1554, f. 28r-29r. Cita Escolano, VIII, 768 (amb errada del mes de juny). La dot de Maria de Luna porta Sogorb, comtat de Luna, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. Escolano, VIII,761

1379, juliol, 6: Pere IV dóna a Inf.Martí Baronia Xèrica, Eslida, Veo, Suera, Castell de Fançara, Vall d’Uxó... ARV, Real 611, f. 224v

1386, octubre, 12: Pere IV ordena al governador del RV que segreste la Vall d’Uixò, Serra d’Eslida, Fançara, Suera, Caudiel, Toro i Novalitxes, que eren de l’infant Martí i aquest les havia penyorat a Pere Pasqual i Arnau Esquerit, canvistes de Barcelona, per a revisar els comptes i recuperar-les per al Patrimoni Reial. ACA, reg. 2026, f. 48v-49v.

1390, octubre, 17: Joan I ordena el mateix del document anterior i per als mateixos llocs. ACA, reg. 2026, f. 48v-49v.

1409: agost, 7. Martí I confirma diversos privilegis i cp.de la Serra d’Eslida: Eslida, Aín, Veo, Suera, Fançara, Lleuxa, Vilalbuig i Lauret, modificant-ne les condicions de poblament. ARV, Real 611, f. 202v-204r.

1428, maig, 9: Alfons V atorga una franquesa de peita a l’aljama de Fançara per evitar el despoblament arran de la destrucció de la seua horta per una riuada. ARV, Real 40, f. 53r-v; ARV, MR. 9827, f. 93r.

1435, abril, 14: Alfons V dóna el castell i la ciutat de Sogorb, Paterna, Benaguasil, Vall d’Uixó, Castro, Serra d’Eslida, Fançara amb tota la jurisdicció al seu germà l’infant Enric d'Aragó, fugit de Castella, qui era mestre de l’orde de Santiago, duc d’Alburquerque, comte de Lerma, marqués de Villena. Casat 1r amb infanta Catalina, filla Joan II Castella, i 2ª, Beatriz, filla Rodrigo Alonso Pimentel, comte de Benavente, amb un fill pòstum, Enric, l’infant Fortuna. La donació és mentre no recupere els béns perduts a Castella. ACA, reg. 2762, f. 89-91v; ACA, reg. 2947, f. 30-32; l’executòria d’aquesta penyora a ACA, reg. 2759, f. 136v. Dades familiars a Escolano, VIII, 805; Viciana, II, 72.

1563: Francesc Ramon Folch de Cardona, III duc de Sogorb, comte d’Ampúries, duc de Cardona, Marqués de Pallars, comte de Prades i vescomte de Vilamur, és senyor de Fançara. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1612, setembre, 30: Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, senyor de Fançara i les alqueries del seu terme, Leuxa i Alcúdia, atorga una carta de poblament després de l’expulsió dels moriscos. Ar.Ducal Medinaceli, secció Sogorb, lligall 10, n. 13.

1614, abril, 24: Deu ser senyor Duc Sogorb, Enric Ramon Folch de CardonAlfons Veure SOGORB

1751: Luis Antonio Fernàndez de Còrdova Espínola de la Cerda i Aragó, duc de Medinaceli, duc de Cardona, duc de Feria, duc de Sogorb, marqués de Dénia, marqués d’Aitona, Marqués de Priego i Cogolludo, és senyor de Sogorb, Ador, Aín, Alcúdia de Veo, Alfondeguilla, Benaguasil, Beniarjó, Benitagell, Xiva, Dénia, Eslida, Fançara, Geldo, Godelleta, Xàbia, Palma, Pobla de Vallbona, Sueras, Vall d’Uixó, Veo i Verger. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És senyoria del duc de Medinaceli, dins la Governació de Peníscola. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531