1248, maig, 7: Jaume I dóna terres a 42 pobladors en l’alqueria de Llutxent. LLR, vol. 2, n. 1063, 1065, 1282 a 1284.

1255, novembre, 26: És vila reial i Jaume I demana el pagament de l’impost de la peita. ACA, reg. 8, f. 21.

1259, juliol, 11: Jaume I demana el pagament de l’impost de la peita a diverses viles i llocs reials, entre elles Llutxent. ACA, reg. 8, f. 44v.

1262, octubre, 22: Jaume I demana el pagament de l’impost de la quèstia a les viles i llocs reials: Xàtiva, Corbera, Gandia, Dénia, Ròtova, Palma, Llutxent, Vilanova de Carbonera, Bèrnia, Montes, Albaida, Ontinyent, Sumacàrcer, Cocentaina, Alcoi, Almisra, Calp, Bocairent, Agres, Peníscola, Morella, Borriana, Onda, Almenara, Morvedre, Sogorb, Llíria, Castellfabib, Ademús, Alpont, Arcos, Alzira i Cullera. ACA, reg. 8, f. 61v.

1271, abril, 27: Jaume I mana el cobrament de l’impost del morabatí en les viles i llocs reials, entre elles Llutxent. ACA, reg. 18, f. 80r-v.

1276, gener, 21: El rei Pere III nomena cobrados dels impostos per a les viles reials d’Albaida, Llutxent, Bocairent, Cocentaina, Finestrat, Castells de Castells, Ibi i Castalla. Ar.Mun.Cocentaina, Llibre de la Cort del Justícia, any 1276.

1278, febrer, 19: Jaume I dóna al noble sicilià Joan de Pròxita el castell i vila de Llutxent amb les alqueries de Quatretonda, Pinet i Benicolet, i el castell de Palma amb Ador. ACA, reg.40, f. 68v.

1293, gener, 11: Jaume II mana respectar les franqueses dels veïns de Llutxent, senyoria de Francesc de Pròxita. ACA, reg. 94, f. 120r.

1298, febrer, 20: Francesc de Pròxita és senyor de Llutxent. ACA, reg. 196, f. 140v

1321, maig, 5: Jaume II dona a Francesc de Pròxita, durant la seua vida, el mer imperi d’Almenara, Palma, Llutxent i Pinet. ACA, reg. 218, f. 311v.

1329: agost, 15. Garcia de Lloris, tresorer rei Alfons IV, cobra 15.000 sous dels hereus de Tomàs de Pròxita a canvi de no fer homenatge al rei cada any pel castell i vila d’Almenara, Palma i Llutxent. ACA, Mulasses del RV, ed.C.López, regesta n. 193.

1329: agost, 15. Alfons IV reconeix que Joan de Pròxita i Tomàs de Pròxita, hereus de Tomàs de Pròxita, tenen en franc alou el castell i vila de Llutxent i les seues alqueries per donació del rei Jaume II, i que poder exercir el mer imperi i nomenar notaris, i no fer homenatge feudal a la corona. ACA, reg. 479, f.158-159. El mateix dia paguen al tresorer reial 15.000 sous per dit reconeixement, i també pel mateix al castell de Palma i Almenara, i com multa per haver ocupat el castell de Borró i la Mola. Doc.perdut, cita a ACA, Mulasses del RV, ed.C.López, regesta n. 1603.

1334, maig, 28: Alfons IV dóna a l’infant Ramon Berenguer el mer imperi dels castells d’Almenara, Palma, Llutxent, Pinet, Alcosser i Alfahuir o Alhahuir, la meitat dels quals havia comprat a Nicolau Pagà. Al reg. 488 segons ACA, Mulasses del RV, ed. C.López, regesta 197.

1335: Es sra.Baronia Llutxent na Maria de Vidaure. Escolano, IX,1255

1342, novembre, 24: Olf de Pròxita és senyor d’Almenara, Llutxent, etc. ARV, protocol n. 2777

1345, maig, 21: Gov.RV.sentència que Llutxent i Quatretonda són del terme gral.Xàtiva. Sarthou,p.104. copia doc.p.105.

1350, gener, 26: Pere IV ven a Olf de Pròxita la jurisdicció d’Almenara i Llutxent per 17.000 s, dels quals cobra 10.000 perquè els altres eren deute. I es compromet a què si en 5 anys no la recupera, que la venda serà perpètua. ACA, reg. 992, f. 93v-94v; ARV, Real 496, f. . Cita B.San Petrillo, Los Próxita y el Estado de...,ACCV,1932,,p.72, indica any 1349 per error.

1369: 375 aprox. Alfons de Pròxita, baró de Llutxent i Almenara, és senyor d’Alcosser. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, vol 1, pp.53-54. Cita Soler, Gavarda.Geog.Hist..., 2013, p. 184

1375: rox. Nicolau de Pròxita i Centelles ha heretat la baronia de Llutxent i Almenara, i és senyor d’Alcosser. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, vol 1, pp.53-54. Cita Soler, Gavarda.Geog.Hist..., 2013, p. 184

1382: Mor Nicolau de Pròxita, baró de Llutxent i Almenara, i senyor d’Alcosser. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, vol 1, pp.53-54. Cita Soler, Gavarda.Geog.Hist..., 2013, p. 184

1382: Li hereta Olf de Pròxita i Centelles, governador de Catània i virrei de Mallorca. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, vol. 1, p. 49; B.S.Petrillo, ACCV, p.125

1403: març, 7. Martí I ordena a Olf de Pròxita que li faça homenatge pel feu del castell de Llutxent. ACA, reg. 2316, f. 69v.

1422: N’és senyor Olf de Pròxita. Escolano, IX,1257

1425: març, 4. Mor Olf de Pròxita i hereta el seu germà Joan de Pròxita. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, vol.1, pp. 55-56. Cita: Soler, Gavarda.Geog.Hist..., 2013, p. 185; B.San Petrillo, Los Próxita y el Estado de...,ACCV,1932, p.127

1437, gener, 8: Alfons V, després de recordar la venda de la jurisdicció d’Almenara i Llutxent a Joan de Pròxita per 17.000 sous, promet al seu senyor Joan de Pròxita que no mai la redimirà i recuperarà. ACA, reg. 2763, f. 145v-147; ARV, Real 495, f. 163-165.

1444, juliol, 27: Joan de Pròxita dóna al seu fill Nicolau de Pròxita el castell i vila d’Almenara amb el lloc de la Llosa, i el castell i lloc de Llutxent amb els seus llocs de Quatretonda, Pinet i Xeta i Benicolet, i el lloc d’Alcosser i Gavarda, arran del matrimoni de dit fill amb n’Elionor de Centelles. Llutxent se les queda durant la seua vida dit Joan de Pròxita. AHN, Noblesa, Toledo, Fons Osuna, Ducat Infantado, llig. 1913, doc. 11, i llig. 2280, vol 1, pp.328-335. També: Informe en hecho y derecho por don Manuel de Próxita y Ferrer contra don Ximén Pérez Zapata y Calatayud, conde del Real, como padre de don Vicente Calatayud..., imprès, p. 3.

1449: Mor Joan i hereda fill Nicolau Pròxita i Catalaiud, B.S.Petrillo,ACCV,p.135

1452, octubre, 6: Na Isabel de Calataiud, vídua de Joan de Pròxita, senyor d’Almenara i Llutxent, carrega un censal en favor d’Eximén Peres de Corella, comte de Cocentaina i senyor d’Albalat i Segairent. AHN, Noblesa, Osuna, CP.131, D.23.

1454, desembre, 20: Clàusula del testament de Nicolau de Pròxita, senyor d’Almenara i Llutxent.

1455: Mor Nicolau i hereda seu fill Joan Francesc de Pròxita,comte Aversa, B.S.Petrillo,ACCV,p. 135

1474: Es senyor el seu fill Nicolau de Pròxita. Escolano, IX,1258

1481, novembre, 30: Mor Nicolau de Pròxita, comte d’Aversa i comte d’Almenara, baró de Llutxent, i hereta el seu fill Joan Francesc de Pròxita, senyor fins ara d’Alcosser, Gavarda i Paixarella. AHN, Noblesa, Toledo, Fons Osuna, ducat Infantado, caixa 611, doc. 3

1482: Joan Francesc de Pròxita cedeix la baronia de Llutxent a la seua germana Elionor, vídua de Nicolau de Pròxita, comte d’Aversa, com pagament del dot encara pendent d’ella. ARH, Noblesa, Osuna, lligall 742, doc. 2

1484, octubre, 17: Joan Francesc de Pròxita, comte d’Aversa i Almenara, baró d’Alcosser, Gavarda i Paixarella, concanvi dóna la baronia de Llutxent a Pero Maça de Liçana, senyor de Moixent, Novelda, la Mola, Xinosa i Mon+over, i aquest lliura a Pròxita la baronia d’Alberic amb els llocs de la Foieta, Benifaraig i el Rafalet. AHN, Noblesa, Osuna, Infantado, caixa 2280, llibre 1, f.4v-5v; i caixa 1913, doc. 11

1487: Joan Francesc de Pròxita i Castellet ven la baronia de Llutxent a Pero Maça de Liçana. Cita: A. Soler, Pinet..., 2007, p. 87

1493: . Es senyor de Moixent, Almenara i Novelda, don Pero Maça de Liçana. ARV, Real 495, f.154r

1513, setembre, 3: Testament de Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent, Novelda i Llutxent. Not: Pere Joan Casset. AHN, Noblesa, Osuna, CP.124, D.6.

1530: Es senyor Pere Maça de Liçana i Carròs. Escolano, IX,1258

1537: Plet de Fernando de Pròxita, comte d’Almenara, contra Pero Maça de Liçana per la possessió de la baronia de Llutxent i Quatretonda. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n.2031

1539, novembre, 8: Carles I, a petició de na Isabel i na Brianda Maça Carròs, filles de Pere Maça i Beatriu Carròs, atorga privilegi de legitimació a Joan Maça Carròs Liçana i Arborea, fill natural de Pere Maça Carròs, senyor de Moixent, Llutxent i Novelda, governador general del RV, per a poder heretar del seu pare. AHN, Noblesa, Osuna, CP.123, D.22

1546: Joan Maça Carròs, senyor de Llutxent, manté un plet amb Lluís de Bellvís, senyor de Terrateig. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 1377

1546: Mor Pere Maça de Liçana i Carròs, i hereta Joan Maça de Liçana i Cascant. R.Canet, “La baronia de Llutxent”, XX Assemblea Cronistes RV, 1996, pp. 375-390.

1547: Mor Joan Maça de Liçana i Cascant, senyor de la baronia de Llutxent, i hereta Brianda Maça de Liçana i Carròs.

1550, setembre, 27: Àpoca en favor de Pere Maça de Liçana alias Ramon Lladró, duc de Mandas i senyor de Moixent, Llutxent i Novelda. AHN, Noblesa, Osuna, CP.129, D.19.

1556, maig, 1: Pero Maça de Carròs, fill menor de Francisca de Mendoza i de Maça, és senyor de les baronies de Novelda, Moixent, Castalla, Llutxent i Picassent. 1675, desembre, 27. Jacinto Forner, nomenat cavaller el 1651, i el seu germà Alejandro Forner han comprat la baronia de Finestrat a Fernando Pujades de Borja, comte d’Anna, obligat aquest pels seus acreedors, i en prenen possessió. ARV, Man-Empares, any 1675, llibre 2, mà 11, f. 11

1563, febrer, 8: Na Francisca de Mendoza i de Maza és la tudriu del seu fill Pere Maça, senyor de la baronia de Llutxent, menor d’edat, en el moment del desarmament dels moriscos. ARV, Reial 563 (vol.III), f. 988v

1578, febrer, 18: Pedro Maça de Lladró és senyor de les baronies de Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet i Xera i Font de la Figuera. ARV, Man-Empares, any 1646, llibre 3, mà 21, f. 7

1581: Pere Maça Carrós i Lladró, marqués de Terranova, és senyor de Llutxent, Moixent, Novelda i Castalla. ARV, Família Calataiud, caixa 87, n. 3

1585, desembre, 29: Pere Maça Carrós i Lladró, baró de Llutxent, segrega el lloc de Quatretonda de la vila de Llutxent i fa erecció del seu municipi independent també en vila. Notari, Joan Bixquert. ARV, Manaments i Empares, any 1686, llibre 3, mà 33, f. 30.

1585: Mor sense successió Pere Maça de Liçana i Lladró, baró de Lluxent. L’herència de la baronia passa al duc de Mandas segons reconeixement del rei Felip II en les Corts de Montsó de dit any. R.Canet, “La baronia de Llutxent”, XX Assemblea Cronistes RV, 1996, pp. 375-390.

1611: Baronia Llutxent +,Quatretonda +,Benicolet ( i Pinet (. Fou dels Maça i ara del senyor de Castalla, duc de Mandas. Escolano, IX,1238

1610: El duc de Mandas és senyor de Quatretonda i Llutxent. ARV, Man-Empares, any 1610, llibre 7, mà 64, f. 42r-44v

1617, febrer, 25: Mor Pero Maça Carròs Ladron, duc de Mandas, senyor de Castalla, Onil, Tibi, Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet, Font de la Figuera i Picassent. Dietari de P.J. Porcar, ed. J. Lozano, PUV, 2012, p. 430.

1617, febrer, 26: Testament de Pero Maça Lladró, duc de Mandas, marqués de Terranova, senyor de Castalla, Onil, Tibi, Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet, Font de la Figuera i Picassent. ARV, Man-Empares, any 1694, llibre 2, mà 23, f. 13

1617: Hereta Inyigo López de Mendoza, duc de l’Infantado, cosí germà de dit Pero Maça, Castalla, Onil, Tibi, Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet, Font de la Figuera, Monòver, Picassent i altres. AHN, Noblesa, Osuna, leg. 651, n. 3.

1629: Francisco López de Zúñiga i Sotomayor, duc de Béjar, cedeix en vida el ducat de Mandas i per tant la baronia de Llutxent amb Quatretonda, Benicolet i Pinet al seu primogènit Alfonso López de Zúñiga. AHN, Noblesa, Osuna, llig.742, doc. 8.

1648, maig, 25: Alfonso Diego López de Zúñiga Guzmán Sotomayor y Mendoza, duc de Béjar i Mandas, senyor de la baronia de Llutxent, Quatretonda, Pinet i Benicolet, modifica la carta pobla de Benicolet. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, caixa 711, D-1.

1729: Mor sense descendència Guillem de Rocafull, baró de Llutxent, i hereta el vincle el seu nebot Giner Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, marqués de Dosaigües. A. Soler, Benicolet, p. 107.

1735: Mor Giner Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta i hereta la senyoria Giner Rabassa de Perellós i Lanuza de Gilabert, III marqués de Dosaigües. Wikipedia: Marquesado de Dos Aguas.

1750: Giner Ramon Rabassa Perellós Lanuça Rocafull Boïl, marqués de Dos Aguas, comte d’Albatera, comte de Peralada, baró de Bètera, Castalla, La Daia, Llutxent i Picassent, és senyor d’Albatera, Benetússer, Benicolet, Bétera, Castalla, Xirivella, Dos Aigües, Font de la Figuera, La Daia, Llutxent, Massamagrell, Massanassa, Onil, Picassent, Pinet, Quatretonda i Tibi. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1765: Mor Giner Rabassa de Perellós i Lanuza, i hereta la senyoria Giner Francisco Rabassa de Perellós i Lanuza, IV marqués de Dosaigües. Wikipedia: Marquesado de Dos Aguas.

1804: És senyoria del marqués de Dosaigües, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1820: Mor Giner Francisco Rabassa de Perellós i Lanuza, i hereta la senyoria Giner Maria del Rosario Rabassa de Perellós i Palafox, V marqués de Dosaigües. Wikipedia: Marquesado de Dos Aguas.

1843: Mor Giner Francisco Rabassa i hereta la senyoria Maria de los Dolores Sancliment, marquesa de Cerdanyola. Wikipedia: Marquesado de Dos Aguas.