1249, juliol, 22: Jaume I dóna terres a 30 pobladors a les alqueries de Senija, Benaiça, Mortia? I Parcent, dels termes de Calp i de Pop. LLR, vol. 2, n. 1011.

1259, febrer, 17: Jaume I mana que siguen repartides ja les cases i terres promeses a Senija, Benissa, Murla i Parcent, alqueries dels termes de Calp i de Pop. ACA, reg. 10, f. 95.

1273, febrer, 4: Jaume I dóna a Bernat de Molins l’alqueria de Murla, terme del castell de Pop, llevat del mercat i els seus drets. ACA, reg. 21, f. 90v.

1275, gener, 25: L’infant Pere atorga a Bernat de Molins privilegi per fer mercat a Murla. ACA, reg. 37, f. 79.

1278, octubre, 12: Plet entre Carròs, senyor de Rebollet, i Bernat de Molins, senyor de l’alqueria de Murla, a la Vall de Pop. ACA, reg. 41 f. 1v.

1279, octubre, 18: Pere III atorga a Bernat de Molins, burgès de Montpeller, permís per poblar amb 30 famílies de sarraïns la seua alqueria de Murla. ACA, reg. 44, f. 157v.

1279, octubre, 18: Pere III atorga privilegi de mercat a Bernat de Molins per a Murla. ACA, reg. 44, f. 157v.

1289, gener, 27: Alfons IV dóna en feu sense servei a Berenguer Mercer el Puig d'Orba, situat vora l’alqueria de Murla. ARV, Real 611, f.192r; ACA, reg. 78, f. 32; ACA, reg. 287, f. 38.

1292, juliol, 2: Berenguer Mercer, ciutadà de València, és senyor de l’alqueria de Murla. ACA, reg. 86, f. 151v

1310: octubre, 18. Jaume II rep l’homenatge de Ramonet Mercer pel feu del Puig d’Orba, ara nomenat castell de Murla. ACA, reg. 25, f. 271v; ACA, reg. 287, f. 38v.

1310, octubre, 21: Jaume II perdona a Ramonet Mercer, fill i hereu de Berenguer Mercer, perquè dins un any i un dia després de la mort del seu pare no havia comparegut davant el monarca per fer l’homenatge feudal pel Puig d’Orba, ara dit castell de Murla, el qual tenia en feu honorat sota costum de Catalunya per successió del seu pare. ACA, reg. 207, f. 159.

1324, setembre, 10: Jaume II rep l’homenatge de Pericó Mercer pel feu del Puig d’Orba, ara nomenat castell de Murla. ACA, reg. 25, f. 298v-299.

1327, octubre, 20: Jaume II dóna permís a Pere Mercer per vendre a na Isabel de Cabrera el Puig d’orba, el qual tenia en feu de la corona. ACA, reg. 230, f. 130r-v.

1328, gener, 13: Alfons IV dóna permís al seu germà l’infant Pere per vendre en franc alou el mer imperi del lloc de Murla, que era de la corona fins ara, i que puga vendre el castell de Pop el qual tenia en feu també de la corona. ACA, reg. 473, f. 61; ACA, Pergs.Alfons IV, n. 88.

1328, febrer, 8: Alfons IV dóna permís a Pere Ribalta, qui havia comprat el castell del Puig d’Orba a Pere Mercer, per tornar a vendre al seu torn dit castell a na Isabel de Cabrera. ACA, reg. 473, f. 132v-133v.

1328, maig, 28: Alfons IV dóna permís al seu germà l’infant Pere per vendre el morabatí del lloc de Murla. ACA, reg. 475, f. 96r-v.

1328, maig, 28: Alfons IV dóna permìs al seu germà l’infant Pere per vendre en franc alou el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció i domini reial del lloc de Murla, juntament amb el castell de Pop el qual té en feu. ACA, reg. 475, f. 96v-97r. També li dóna permís per vendre el terç delme del lloc de Murla. ACA, reg. 475, f. 97r-v.

1328: Na Maria Ladron de Vidaure i Castro, vídua des del 1323 de Ramon de Vilanova, compra a l’infant Pere el castell de Murla i el castell de Pop, amb la jurisdicció. ARV, Real 495, f. 312-318.

1328, maig, 29: L’infant Pere, fill de Jaume II, ven a na Maria Lladró, vídua de Ramon de Vilanova, al seu fill Vidal de Vilanova, i al seu tudor també dit Vidal de Vilanova, el castell de Pop i la seua vall, el qual delimita, com feu honorat sense servei a la corona, amb el mer i mixt imperi, terç delme i morabatí del lloc de Murla, per 140.000 sous, amb la signatura del rei Alfons IV i la clàusula de retornar a la corona la potestad si l’infant morís sense hereu. ACA, reg. 475, f. 90-93; ARV, Real 495, f. 312-318; ARV, Real 611, f. 166.

1328, maig, 29: L’infant Pere, atenent que el castell de Pop el té durant la seua vida Vidal de Vilanova i no pot prendre possessió dita Maria Lladró, li assigna 9.000 sous anuals mentre sobre les rendes del castell de Gallinera i el d’Ebo, però com també estan consignats aquests durant la seua vida a Bernat de Sarrià i encara fins a 4 anys després de la seua mort, li assigna també temporalment altres rendes. ACA, reg. 475, f. 93v-96.

1329: març, 29. Alfons IV dóna a na Maria Lladró i al seu fill Vidal de Vilanova la fadiga i lluïsme de la primera venda que facen del castell de Murla alias dit Puig d’Orba, el qual té en feu reial. ACA, reg. 478, f. 183r-v.

1329, maig, 8: El procurador de na Isabel de Cabrera, muller de Bernat de Sarrià, fa homenatge al rei Alfons IV pel feu del castell del Puig d’Orba. ACA, pergamins d’Alfons IV, n. 316; ACA, Pergamins d’Alfons IV, maltractats n. 4.

1331, abril, 6: Alfons IV dóna a na Isabel, muller de Bernat de Sarrià, la jurisdicció del castell de Murla. ACA, Pergamins d’Alfons IV, apèndix n. 7.

1332, gener, 25: Alfons IV dóna a na Isabel, muller de Bernat de Sarrià, el mer imperi i tota la jurisdicció civil i criminal del Puig d’Orba. ACA, reg. 484, f. 97r-v.

1340, octubre, 9: Pere IV dóna a Jaume de Pertusa el dret de fadiga de la primera venda que faça del castell de Murla dit Puig d’Orba, el qual té en feu del rei. ACA, reg. 870, f. 13.

1340, octubre, 20: Pere IV aprova i signa la venda que fa Francesc de Pertusa a Artal de Foces del castell de Murla alias dit Puig d’Orba, que té en feu del rei. ACA, reg. 874, f. 17v.

1342, novembre, 20: Artal de Foces fa homenatge feudal al rei Pere IV pel feu del castell de Murla alias dit Puig d’Orba. ACA, Pergamins de Pere IV, n. 618.

1347, maig, 11: Pere IV dóna a na Maria Lladró el dret de fadiga de la primera venda que faça del castell de Murla situat al Puig d’Orba, el qual té en feu del rei. ACA, reg. 883, f. 57v.

1347, juny, 23: Pere IV confirma

1347: març, 9. Artal de Foces alias dit de Cabrera ven a Vidal de Vilanova i a na Maria Lladró el castell de Murla dit de Puig d’Orba, amb el terç delme i altres drets, el qual té en feu del rei. Pere IV ho confirma el 17 de setembre de 1350. ACA, reg. 891, f. 74v. Segons Escolano (IX, 1008) Vilanova era també senyor de Pego

1349: març, 10. Na Maria Lladró ven a Vidal de Vilanova la seua meitat del lloc de Murla, aprovat pel rei Pere IV el 9 de setembre de 1350. ACA, reg. 891, f. 66.

1360: Es senyor Vidal de Vilanova.Siv,307

1378: Es senyor Vidal de Vilanova. AMV,MC,1378

1383: Mor i hereda el seu fill Ramon de vilanova. Escolano, IX,1008

1384, febrer, 21: Ramon de Vilanova fa homenatge feudal al rei Pere IV pel feu del castell de Murla. ACA, pergamins de Pere IV, n. 3235.

1393, febrer, 22: Joan I ordena a Ramon de Vilanova que li faça homenatge feudal pel feu del castell de Murla. I seguidament li ordena el mateix pel Puig, muntanyes i fortaressa d’Orba. ACA, reg. 2009, f. 11.

1403: març, 7. Martí I ordena a Guillem Martorell, cavaller i conseller reial que li faça homenatge feudal pel feu del Puig, montanyes i fortaressa d’Orba, i també té la vila de Murla. ACA, reg. 2316, f. 70.

1403, octubre, 16: Martí I atorga franquesa de peatge, lleuda i altres impostos reials ala vila i castell de Murla en recompensa al seu senyor Guillem Martorell, cavaller. ACA, reg. 2199, f. 123v-124r.

1406, octubre, 2: Martí I confirma la venda en alou feta per Simó Mur, conseller i agutzil reial, en nom del monarca, a Francesc Martorell, per al seu pare Guillem Martorell, del castell de Murla el qual tenia fins ara en feu del rei. ACA, reg. 2316, f. 110r-v.

1406, octubre, 6: El Mestre Racional del RV certifica que ha cobrat el lluïsme de la venda judicial del castell de Murla, a petició dels acreedors de Vidal de Vilanova, darrer senyor, i comprat per Francesc Martorell per 8.000 sous de preu. ARV, Real 611, f. 195v.

1406, octubre, 14: El procurador de Guillem Martorell fa homenatge al rei Martí I pel feu del castell de Murla, amb els seus termes i alqueries. ACA, pergamins de Martí I, n. 359 i 359 duplicat.

1407: març, 8. Martí I comunica al batle general del RV la venda a Francesc Martorell, cambrer reial, del castel de Murla. ARV, Batlia, llibre 1144, f. 176r-177r.

1407, maig, 8: Artal de Foces ven castell Murla a Vidalot de Vilanova,fill Ramon Vilanova i Maria Ladron de Vidaura. ARV, Real 611, f. 196

1407, maig, 27: La Reial Audiència de València atorga sentència sobre la possessió del castell i lloc de Murla entre Francesc de Vilanova, fill de Ramon de Vilanova, contra Guillem Martorell, cavaller, encetat el 23 de juny de 1405. ACA, reg. 2279, f. 9r-13r.

1407, octubre, 21: Guillem Martorell, cavaller i conseller reial, senyor del lloc de Murla, estableix un solar a un sarraí de dit lloc. ARV, Protocols n. 2651, f. 65r-66v.

1409, juny, 28: Guillem Martorell, cavaller i senyor de Murla, fa donació al seu fill Francesc Martorell, donzell, de dit lloc. APPV, Protocols, n. 332, not: Bernat Gil.

1412, agost, 17: Ferran I nomena jutge en el plet entre Francesc Martorell, senyor de Murla, i Manuel de Vilanova, senyor del castell i vall de Pop, per delimitació de termes. ACA, reg. 2360, f. 17v-18r.

1413, maig, 12: Francesc Martorell, cavaller, i la seua muller na Damiata, i Guillem Martorell i na Beatriu, pares d’ell,venen a Miquel de Piera, cavaller i veí de València, el castell i vila de Murla, que limita amb el terme d’Orba, terme d’Alcalalí i Mosquera, terme de la Vall de Laguar i de Pop. APPV, Protocols n. 14081, not: Jaume Clariana.

1413, juny, 9: Miquel de Piera, cavaller, cancel·la la compra i retorna a Guillem Martorell i Francesc Martorell el castell i vila de Murla per no poder-se complir les condicions de la venda. APPV, Protocols n. 14081, not: Jaume Clariana.

1413, juny, 10: Francesc Martorell, cavaller, i na Damiata, i Guillem Martorell i na Beatriu, venen a Pere de Castellví, cavaller, el castell i vila de Murla per 205.000 sous. APPV, Protocols n. 14081, not: Jaume Clariana.

1425: Mor Pere de Castellví, senyor de Murla, fill segon de Gonçalvo de Castellví i Caterina de Junqueres, senyors de Carlet. Estigué casat amb Yolant Pardo de la Casta i després amb Yolant Serra. Cita: A. Rubio, Los Castellví en la BEM..., p. 251.

1425: Hereta el seu fill Antoni de Castellví i Pardo de la Casta, casat amb Castellana Vidal. Cita: A. Rubio, Los Castellví en la BEM..., p. 251.

1428, novembre, 19: Antoni de Castellví és senyor del lloc de Murla i el rei Alfons V reconeix el seus drets jurisdiccionals. Ar.Mun.Val, PCyy-10, f. 127v-128r

1430: març, 22. Antoni de Castellví, cavaller, és senyor de Murla en un plet amb Francesc Martorell, senyor de Xaló. ARV, Governació, reg. 2241, mà 2, f. 43

1448, agost, 7: Joan de Castellví i la seua muller Isabel, senyors de Murla, compren un censal a Hug de Cardona, curador del seu fill Joan de Cardona, senyor de Guadalest, Confrides, etc. AHN, Noblesa, Osuna, CP-157, D-7

1460: Jaume de Castellví ven a Francesc Gilabert de Centelles, comte d’Oliva, el lloc de Murla. AHN, Noblesa, Osuna, CP.153, D.13-14.

1460: na Beatriu d’Urrea, comtessa d’Oliva, com tudora del seu fill Serafí Centelles Riusech, comte d’Oliva, pren possessió dels llocs de Murla i Laguar. AHN, Noblesa, Osuna, CP. 153, D.12.

1480, gener, 20: Ramon de Riusech alias Francesc Gilabert de Centelles, comte d’Oliva, senyor de Nules, Pego, Murla, Aiora, Orba i Laguar, atoga un codicil al seu testament. Not: Pere Andreu. AHN, Noblesa, Osuna, CP.129, D.14.

1493: . Es senyor el comte d'Oliva,i de Comt.Oliva,Pego,Nules,Alaguar. ARV, reg.. 495, f. 292r

1563: El comte d’Oliva és senyor de Murla. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564

1682: Joan Almúnia és senyor del Ràfol i Castellonet, en plet amb duc de Gandia sobre arrendament de la baronia de Murla, Orba, i Vall de Laguar. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2650

1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86

1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És senyoria del duc de Gandia, dins la Governació de Dénia. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531