1237: Jaume I dóna les rendes del castell d’Olocau i les seues alqueries a Hug de Fenollet, canonge de la Seu de Lleida i pabordre de la de Girona. ACA, reg. 22, f. 107.

1282, abril, 11: Pere III promet a Ferrís de Liçana que pagarà a la seua muller na Sanxa Peres tots el deutes de la corona pel castell d’Olocau i Xiarc. ACA, reg. 46, f. 80r

1287, febrer, 3: Alfons III dóna en feu a Ramon Escorna el castell d’Olocau. ACA, Pergamins d’Alfons III, n. 127; ACA, reg. 64, f. 150v; ACA, reg. 287, f. 61.

1288, febrer, 3: Alfons III ordena que Ramon Escorna puga cobrar l’herbatge i el terç delme al terme del seu castell d’Olocau. ACA, reg. 74, f. 69.

1289, gener, 27: Alfons III confirma a Ramon Escorna la possessió en feu honrat del castell d’Olocau, així com les compres que ha fet a Aaró Abinafia de les alqueries de Marines, Gàtova i Torres, i a na Major de Varea i als seus fills de les alqueries d’Olla i Pardines, totes en terme de dit castell. ACA, reg. 78, f. 30v.

1289, abril, 2: Alfons III confirma a Ramon Escorna, escrivà reial, la compra que havia fet a na Major de Varea, vídua de Rodrigo Enyegues d’Arangueren?, de les alqueries d’Olla i Pardines, terme d’Olocau, ja que els fills d’ella havien pres part pel rei Sanxo de Castella en la guerra vicent. ACA, reg. 78, f. 75r.

1291, octubre, 28: Ramon Escorna, escrivà del rei, és senyor d’Olocau en un plet per pastures amb la gent de Sogorb. Dins el terme hi són les alqueries de Valldeperes i Valmalet, que tenen terme propi. ACA, reg. 90, f. 142v

1302: Ramon Escorna, senyor d’Olocau, casat amb n’Elvira Ramires, atorga testament. ACV, lligall 82, f. 8. Hereta el seu fill Joan Escorna. Cita A. Soler, Marines....2004, p. 95.

1318: març, 15. Jaume II rep l’homenatge feudal de Joanet Escorna pel castell d’Olocau, prop de Llíria. ACA, reg. 25, f. 285.

1325, abril, 25: Jaume II sentència el plet per delimitació de termes entre Joan Escorna, senyor d’Olocau, i els veïns de la ciutat de Sogorb. ACA, reg. 226, f. 143v-144r.

1325: Amollonament dels termes d’Olocau, senyoria de Joan Escorna, i de Lullén, senyoria de la cartoixa de Portaceli. ARV, Reial Justícia, vol. 809, f. 1 (quad.23)

1326, febrer, 23: Joan Escorna declara que té el castell d’Olocau en fei del rei. ACA, reg. 226, f. 143v-144r.

1337, desembre, 19: Joan Escorna, senyor del castell d’Olocau, fa homenatge feudal al rei per ell en tenir-lo en feu. ACA, Pergamins de Pere IV, n. 315.

1343: Mor Joan Escorna i hereta el seu fill Ramon Escorna II, ARV, Arxiu genealògic Cerveró, cognom Escorna.

1348, setembre, 3: Pere IV ordena a Joan Escorna que lliure a Pere de Xèrica la potestad del castell d’Olocau, el qual té Escorna en feu del rei. ACA, reg. 1477, f. 35v.

1348: Ramon Escorna II és executat per haver-se rebel·lat contra el rei en la guerra de la Unió. F. Soldevila, Les quatre grans cròniques, Crònica de Pere el Cerimoniòs, 1983, p. 1109

1349, gener, 18: Joan Escorna II, fill de l’executat Ramon Escorna II, ja és senyor de la vall d’Olocau. ARV, Protocol 2935.

1359: Joan Escorna II ven la vall d’Olocau, amb Torres, Gàtova, Marines, Pardines i Olla, a l’almirall Mateu Mercer. Arx.Comtes Olocau, Son Berga (Mallorca), lletra L, n. 5, lligall 82, trasllat de 1368

1361: Mor Mateu Mercer en la guerra de Castella, presoner. Hereta la seua vídua na Cília de Sant Llir, qui gestiona la senyoria fins la donació com dot a la seua filla Anna Mercer i Sant Llir. Esquerdo, Nobiliari Valenciano, t. 2, pp. 235 i ss.

1367: Pere IV dona Olocau,Gatova,Marines i Olla a Joan Mercer. ARV.Real,495,f....

1368, gener, 21: Na Cília de Sant Llir, vídua de Mateu Mercer, i els seus hereus venen el castell i lloc d’Olocau, lloc de Gàtova, lloc de Marines, lloc de Torres i lloc d'Olla a Antoni de Vilaragut i Visconti, el seu gendre, per 47.000 s, amb la jurisdicció civil i criminal. ARV, Real 495, f. 420r-424.

1369: La fan Comtat. Gayano,id.

1385: 0. Es senyor Berenguer de Vilaragut,i d'Ontinyent,Bocairent,Biar,Albaida,Alaquàs. Escolano,VIII,850. INCORRECTE, ÉS ENCARA ANTONI DE VILARAGUT

1388, setembre, 25: Joan I atorga a Antoni de Vilaragut, baró d’Olocau, franquesa d’impostos reials per als seus vassalls. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, t 2, pp. 234-235

1393, febrer, 22: Joan I ordena a Antoni de Vilaragut que faça homenatge feudal pel castell d’Olocau. ACA, reg. 2009, f. 11.

1396: Antoni de Vilaragut deixa en vida al seu fill Ramon de Vilaragut i Mercer la baronia d’Olocau, amb retenció d’alguns drets. Ar.Comtes Olocau, Son Berga (Mallorca), lligall 82, lletra L, perg. 4

1398, agost, 23: Testament d'Antoni Vilaragut, senyor del castell, vall i honor d'Olocau, qui hi crea un vincle. ARV, Real Justicia, llibre 23, f.521; ARV, Real Justícia, llibre 804, f. 526

1400: Mor Antoni de Vilaragut i hereta completament el seu fill Ramon de Vilaragut i Mercer. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, t. 2, p. 235

1403: març, 7. Martí I ordena a Ramon de Vilaragut Mercer que li faça homenatge feudal pel castell d’Olocau. ACA, reg. 2316, f. 69v.

1405: 0. N’és senyor Ramon de Vilaragut, i també d’Albaida. Escolano,VIII, 852

1417: Mor Ramon de Vilaragut i Mercer, sense fills, i hereta el vincle i la baronia el seu germà Antoni de Vilaragut II. Cita: Barón de San Petrillo, Casas solariegas..., pp. 12-13

1431: Antoni de Vilaragut i Vilanova és senyor d’Olocau. ARV, Governació, reg. 2805, mà 1, f. 161r-v

1446: Mor Antoni de Vilaragut II i Pardo de la Casta i hereta el seu fill major Ramon de Vilaragut IV, si bé les rendes de Marines Gàtova restaren temporalment per sostenir la vídua, Beatriu Pardo, i altre fill, Antoni de Vilaragut. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, t. 2, pp. 234-235

1448, abril, 15: Ramon de Vilaragut, senyor d’Olocau, casa amb Isabel Pardo olim Carrossa. Not: Pau Rossell. ArMunVal, Fons Serrano Morales, ms. 6429, f. 68r. Cita: J.M.Pallás Gómez, Epítome Nupcial de Linajes Valencianos, ss.XV y XVI, AVGHCV, gallery, epitome.., p. 133

1454, gener, 9: Ramon de Vilaragut IV, senyor de la baronia d’Olocau, pacta una concòrdia de modificació de les rendes senyorials amb els vassalls sarraïns de Pardines-Olocau, Marines i Gàtova. Arx.Comtes Olocau, Son Berga (Mallorca), lletra E, n. 11

1460: Na Beatriu Pardo, vídua d’Antoni de Vilaragut II, ven Gàtova a la seua neboda Yolant de Vilaragut, fill del Ramon de Vilaragut baró d’Olocau, i dita vídua també dóna Marines al seu fill Antoni de Vilaragut en fer-se major d’edat. Arx.Comtes Olocau, Son Berga (Mallorca), Cartas varias del s.XV, Valencia, 4 nov.1491

1466: Na Beatriu Pardo i el seu fill Antoni de Vilaragut, senyor del lloc de Marines, i na Yolant de Vilaragut, senyora de Pardines-Olocau, Gàtova i Torres, arrenden conjuntament la senyoria. ARV, Governació, Litium, llibre 3932, mà 4, f. 1

1467: Aquest Antoni de Vilaragut ven Marines, amb Olla, per 10.000 sous a dita Yolant de Vilaragut, futura heredera de la baronia. Arx.Comtes Olocau, Son Berga (Mallorca), Cartas varias del s.XV, Valencia, 4 nov.1491

1474: Na Yolant de Vilaragut signa com senyora del castell i vall d’Olocau: Pardines, Gàtova, Torres, la Garrofera i Marines. ARV, Governació, llibre 85, mà 86, f. 30

1475, agost, 5: Plet de Ramon de Vilaragut, Antoni de Vilaragut i Francesc Joan de Vilaragut contra Lluís Boïl per defensa de la jurisdicció dels primers en la seua senyoria d’Olocau, Pardines, Gàtova, Torres i la Garrofera. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, sig. 143.

1493: aprox. Es sra.na Yolant de Vilaragut e de Boïl. ARV, Real 495, f. 417r

1493: Na Yolant de Vilaragut, ja vídua, deixa la baronia d’Olocau al seu nebot Ramon de Vilaragut i Carròs, falconer del rei Ferran II. Arx.Comtes Olocau, Son Berga (Mallorca), lletra D, lligall 68

1499: Ramon de Vilaragut i Carròs és senyor de la barona d’Olocau. Arx.Comtes Olocau, Son Berga (Mallorca), lletra D, lligall 68

1506: Ja n’es senyor de la baronia Alfons de Vilaragut i Vives-Boïl. Arx.Comtes Olocau, Son Berga (Mallorca), Procesos mayores, s.n., Mà de les rendes e regalies... fet per mossèn Gallach

1518, maig, 13: Alfons de Vilaragut, baró d’Olocau, recupera la possessió de Marines fins ara en mans d’Isabel del Milà, vídua d’Antoni de Vilaragut. Arx.Comtes Olocau, Son Berga (Mallorca), lletra D, lligall 68, doc. 19

1526: Es senyor don Alfons Vilaragut. Escolano,X,1684

1563: Alfons de Vilaragut és senyor d’Olocau. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564

1569: Hereta Joan Andreu de Vilaragut i Sànchez-Dalmau (Joan de Vilaragut IV). E.Císcar, Moriscos y repobladores, 1993, p. 70 i 98

1570: Procés entre Jaume de Vilaragut olim Centelles contra Alfons de Vilaragut olim Jofre sobre successió en el vincle per la baronia d’Olocau i la seua vall. ARV, Processos de Madrid, lletra J, exp.203

1574: Mor Joan Andreu de Vilaragut i hereta la seua germana na Francesca de Vilaragut i Sànchez Dalmau, muller del senyor de Llanera. E.Císcar, Moriscos y repobladores, 1993, p. 70 i 98

1588, gener, 20: Joan Sans de Vilaragut és senyor de la baronia d’Olocau, i rep una herència. ARV, Man-Empares, any 1664, llibre 2, mà 13, f. 8

1594: Joan Vilaragut és el senyor de la baronia d’Olocau. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra A, n. 563

1597: Mor la baronesa Francesca de Vilaragut i hereta Joan de Vilaragut i Sans (Joan de Vilaragut V). E.Císcar, Moriscos y repobladores, 1993, p. 70 i 98

1602: Joan de Vilaragut és senyor d’Olocau, Marines i Gàtova. ARV, MR. 10009.

1604, juny, 22: Joan Sans de Vilaragut, senyor d’Olocau, és nomenat lloctinent de governador. Dietari de P.J. Porcar, ed. J. Lozano, PUV, 2012, p. 143.

1609: N’és senyor Joan Sans de Vilaragut, hereu i nét del darrer senyor Alfons de Vilaragut, Escolano,VIII, 8537-8.

1610, agost, 20: Joan de Vilaragut, virrei de Mallorca i senyor de la baronia d’Olocau, Marines, Gàtova i Torres, de Llaneres, Cayrent i Carbonell, atorga carta pobla per a la baronia d’Olocau. Ar.Regne Mallorca, Protocols n. 5083, f. 101 i ss

1610: Mor Joan de Vilaragut i Sans, lo virrei, baró d’Olocau, i hereta Alfons de Vilaragut II i Pardo de la Casta. Esquerdo, Nobiliario Valenciano, t. 2, p. 288

1611, febrer, 26: Concòrdia entre Alfons de Vilaragut, nou comte d’Olocau, i na Joana Pardo de Lacasta, vídua del difunt Joan Vilaragut, anterior baró d’Olocau. ARV, Man-Empares, any 1703, llibre 2, mà 20, f. 35

1611, juliol, 10: Alfons de Vilaragut, senyor de les baronies i vall d’Olocau, Marines, Gàtova i Torres, i dels llocs de Llanera, Cairent i Carbonell, al terme de Xàtiva, atorga carta de poblament per als llocs d’Olocau, Marines i Gàtova. APPV, Protocol 27.400, notari Pere Joan Calderer.

1611, desembre, 26: Na Joana Pardo de la Casta i Vilaragut, vídua de Joan de Vilaragut, senyora d’Olocau, i el seu fill Alfons de Vilaragut nomenen procurador. ARV, Man-Empares, any 1611, llibre 4, mà 40, f. 42.

1613, octubre, 2: Llegat del codicil de don Joan de Vilaragut, senyor de la baronia d’Olocau. ARV, Man-Empares, any 1613, llibre 3, mà 23, f. 15.

1616: Alfons de Vilaragut i Sans n’és el senyor. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra A, n.1020

1621: Alfons de Vilaragut és senyor d’Olocau, Marines, Llanera, Cairent i Carbonell. Sarthou, Xat., p.107.

1626, octubre, 2: Alfons de Vilaragut i Sans és comte d’Olocau. AHN, Toledo, Noblesa, Parcent, C-103, D-11.

1628, febrer, 18: Felip IV crea per a Alfons de Vilaragut i Sans el títol de comte d’Olocau. L.Valero de Bernabé, Instituciones nobiliarias del RV, Hidalguía, 2020, p. 149; Garcia Carraffa, El solar catalán, valenciano..., 1968, t. 4, p. 373

1637: Jorge de Vilaragut és el comte d’Olocau. ARV, Clero, lligall 906, caixa 2386-87, n. 18

1643: Jorge de Vilaragut i Sans és el comte d’Olocau. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n.1644

1648: Jorge de Vilaragut i Sans es el comte d’Olocau. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix n. 7783

1650, febrer, 26: Capítols matrimonials entre Jorge de Vilaragut, comte d’Olocau i marqués de Llanera, i n’Inés Maria de Lima i Silva. ARV, Man-Empares, any 1685, llibre 1, mà 1, f. 3v

1659: Mor Jorge de Vilaragut i Sans, comte d’Olocau i marqués de Llanera, i hereta José de Vilaragut i Sans, fill del difunt. Cita A.Soler, Marines..., p. 143

1664, maig, 21: Testament de Jorge Vilaragut i Sans, marqués de Llanera i comte d’Olocau, en favor de la seua muller Inés de Lima i Abreu. ARV, Man-Empares, any 1680, llibre 1, mà 5, f. 11

1684: José de Vilaragut i Sans és el comte d’Olocau i marqués de Llaneras. ARV, Reial Justícia, llibre 785, f. 259.

1690: Genovevo Vilaragut i Sans és el marqués de Llanera i senyor d’Olocau. ARV, Real Justícia, vol. 796, f. 379

1690: març, 7. Ha mort José de Vilaragut i Sans i la seua heredera na Margarita de Vilaragut Abreu Sans i Lima, marquesa de Valmediano i marquesa de Llaneras, comtessa d’Olocau. Arx.Comtes Olocua, Son Berga (Mallorca), lletra I, lligall 79, doc. 19

1692: N’Inés de Lima Silva, vídua de Jorge Sans de Vilaragut, marqués de Llanera i comtesa d’olocau, pledeja amb Joan Carròs i Pasqual Fenollet pel comtat d’Olocau. AHN, Consejos n. 21925, exp. 1.

1693: Joan de Vila-rasa és el comte d’Olocau. ARV, Governació, Processos Criminals, n. 2278, caixa 4801, exp. 2771

1700, maig, 24: Inés Silva Lima i Abreu de Vilaragut i Sans, marquesa de Llanera i comtesa d’Olocau, vídua de Jorge de Vilaragut i Sans, marqués de Llaneras i Comte d’Olocau, traspassa tots els seus drets a la seua neta Mª.Ciriaca de Vilaragut Sans, filla dels marquesos de Valmedrano. ARV, Man-Empares, any 1700, llibre 3, mà 31, f. 32

1711: N’Inés de Lima i Abreu és la comtessa d’Olocau i marquesa de Llanera. ARV, Reial Justícia, llibre 784, f. 291

1718: Pren possessió del comtat d’Olocau Pascual Vicente de Fenollet i Sans de Vilaragut, marqués de Llanera. Arx.Comtes Olocau, lligall 72, nómina de alcaldes mayores, 1715

1722: Pascual Vilaragut i Sans, marqués de Llanera i comte d’Olocau. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1722, exp. 22

1745: Mor Pasqual Vicente de Fenollet i Sans de Vilaragut i hereta Genovevo José de Fenollet Vilaragut i Sans.Cita: F. Zurriaga, Olocau, cau de somnis...., 2003, p. 50

1751: Mor Genovevo de Fenollet Vilaragut i hereta Pascual Vicente de Vilaragut Sans i Fenollet, comte d’Olocau. Cita: F. Zurriaga, Olocau, cau de somnis...., 2003, p. 50

1755: Pascual Vte.Fenollet Vilaragut, comte d’Olocau, i marqués de Llanera, mana fer capbreus de la senyoria d’Olocau. Arx.Comtes Olocau, Son Berga (Mallorca), lletra G, doc. 2; APPV, protocol 28.126, notari Mariano Martínez, ff. 348-449v

1764: Pascual V. Fenollet Vallterra de Blanes, comte d’Olocau, és senyor de Llanera, Carbonell, el Genovés, Lloc Nou d’en Fenollet, Olocau, Marines i Gàtova. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 274

1787: Mor Pascual Vicente de Vilaragut i Fenollet, comte d’Olocau i marqués de Llanera, sense descendència i hereta el seu germà Diego Fenollet, brigadier dels Reials Exèrcits. Cita: F. Zurriaga, Olocau, cau de somnis...., 2003, p. 50; D. Zaforteza, Historia de la fundación del Lugar Nuevo de Fenollet..., Saitabi, 27, 1948, pp. 42-44

1803: Mor Diego Fenollet, marqués de Llanera i comte d’Olocau, i continua com senyora la seua vídua Sinforosa Crespí de Valldaura i de Fenollet. D. Zaforteza, Historia de la fundación del Lugar Nuevo de Fenollet..., Saitabi, 27, 1948, pp. 42-44

1804: És del marqués de Llanera. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531