1238, maig, 22: Jaume I dóna a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona, el castell, vila vella i vila nova i tota la vall d’Almonecir, amb Algímia i Air. LLR, vol. 1, n. 0296; LLR, vol. 2, n.0027; Ar.Cat.Barcelona, Sala III, Est.III, perg. 291.

1241, octubre, 7: Guillem de Montclús fa homenatge al rei Jaume I per la possessió del castell i vall d’Almonesir. ACA, Pergamins de Jaume I, n. 853.

1245: octubre, 7. Guillem de Montclús reconeix a Jaume I tenir per ell en feu tota la part del castell i vall d’Almonesir que li havia donat Berenguer, bisbe de Barcelona. ACA, Pergs.Jaume I, n. 853.

1256, agost, 6: Jaume I mana als alcaids i als habitants d’Altura, Gaibiel, Almonasir, Almedíxer, Castellnou, Assuevar, Pellinos, Xova, Sot de Ferrer, Arguines, Gàtova, Marines i Serra que deixen pasturar lliurement els ramats dels veïns de Sogorb en els seus termes. ARV, Fons Sogorb, pergamí n. 2

1268, setembre, 12: Rodrigo Dies és senyor de Benaguasil i Vall d’Almonesir, i pacta el cobrametn del delme amb el bisbe de València. ACV, pergamí 2430.

1271, abril, 28: Jaume I promet a Arnau, bisbe de Barcelona, que si el plet per la possessió del castell i vall d’Almonesir li és favorable, que se’l lliurarà immediatament. ACA, reg. 16, f. 260

1271, desembre, 10: Els marmessors del difunt Rodrigo Dies reben permís per vendre el castell d’Almonesir si l’infant Pere no els paga un deute amb el difunt. ACA, reg. 37, f. 33.

1273, febrer, 19: L’infant Pere atorga perdó als sarraïns d’Almonesir, s’entén que com senyor. ACA, reg. 37, f. 47

1276, juny, 13: Jaume I dóna al monestir de Sant Vicent de la Roqueta de València el castell i vila d’Almonesir, torre i alqueria de Sollana, i torre i alqueria de Benissanó (Beniceron). ACA, reg. 22, f. 42.

1358: Es senyor Lope de Luna, comte Luna, i de Sogorb, Paterna, Benaguasil, La Pobla,...i hereda la seua filla Maria de Luna. Escolano,IX,1307

1393, febrer, 23: Joan I ordena que se li preste homenatge pel feu del castell d’Almonasir. ACA, reg. 2009, f. 11.

1403, juny, 30: Martí I autoritza la ciutat de Sogorb i les viles de Llíria i Xèrica, i llocs de Pina, Barraques, Benaguasil, Pobla de Vallbona, Paterna, Vall d’Uixò, Castro, Serra d’Eslida i Vall d’Almonesir per carregar censals, garantits amb les rendes reials de cada una, per pagar a la ciutat de València la redempció i retorn a la corona de Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Altura, Alcubles i Penàguila. ACA, reg. 2297, f. 12v-17r.

1409, abril, 24: Martí I pacta en el seu nom i el del seu fill l’infant Martí, rei de Sicília, amb les universitats de Sogorb, Benaguasil i la Vall d’Almonesir la cessió a elles de les seues rendes més les de Paterna i la Pobla de Vallbona per poder lluir així els 5.000 sous que pagaven anualment per censals prestats a la corona. ACA, reg. 2225, f. 14-16.

1409, maig, 22: Martí I, per ell, pel seu fill l’infant Martí el jove i com procurador dels béns de la seua difunta muller la reina Maria, ven a Jaume, comte d’Urgell, 1.000 sous anuals censals carregats sobre les rendes de la ciutat de Sogorb, moreria de Sogorb, i les baronies, viles i llocs de Paterna, Benaguasil, Pobla de Benaguasil, Vall d’Almonesir, Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, castell de Llíria, de Xèrica i de Penàguila i altres llocs dits de l’antic patrimoni de dit rei i de la reina Maria, i que arat tenia dit infant Martí hereu seu. El preu és de 13.000 sous. ACA, reg. 2225, f. 50v-54.

1425, agost, 19: Vidal de Blanes i Esplugues, senyor de Cotes, Albalat, Segart, Montalt, Comediana i Vall d’Almonesir, fill de Vidal de Blanes i Castell i de Constança Esplugues, casa amb Joana Berenguer i Cucaló, filla de Francesc Berenguer i Teresa Cucaló, senyors de Canet. Cita: J.M.Pallás Gómez, Epítome Nupcial de Linajes Valencianos, ss.XV y XVI, AVGHCV, gallery, epitome.., p. 132.

1430, abril, 1: Alfons V fa nova incorporació a la corona del castell i ciutat de Sogorb i de la Vall d’Almonesir amb les alquereis, castells i rendes. ACA, reg. 2755, f. 95-103.

1430, juliol, 15: Lloc Pavies i Vall Almonesir tenen alcait i Batle reials, són reials?. ARV, Real 625, f.71r

1432, juny, 26: Alfons V dóna a Guillem de Vic permís per lluir a Joan d’Esplugues, cavaller, l’alcaidia i batlia del castell i vall d’Almonesir, al RV, que tenia penyorades per ell Frederic, difunt comte de Luna, els béns del qual havien tornat a la corona. ACA, reg. 2759,f.22r-v.

1435, abril, 4: Alfons V atorga a Vidal de Castelldoris el dret de lluir l’alcaidia del castell i vall d’Almonesir a Joan d’Esplugues i Guillem de Vic si paga els deutes. ACA, reg. 2762, f. 97r-v.

1437: setembre, 12. Alfons V ven a Vidal de Castelladoris el castell i vall d’Almonesir per 20.000 florins, i resistència dels vassalls a acceptar-la. ACA, reg. 2762, f. 99v-101v, i reg. 2767, f. 73v-76.

1446: Vidal de Blanes és senyor de Canet, terme de Morvedre, Cotes, a la vall de Càrcer, i la Vall d’Almonesir. ARV, Governació, reg. 2272, mà 2, f. 14r-v.

1449, agost, 25: Francesc de Blanes i Berenguer, fill de Vidal de Blanes i Esplugues i Joana Berenguer Cucaló, senyors de Canet de Berenguer i Vall d’Almonesir, casa amb Isabel de Vallterra i Fernandes, filla de Joan de Vallterra i Caterina Fernandes de los Arcos. Cita: J.M.Pallás Gómez, Epítome Nupcial de Linajes Valencianos, ss.XV y XVI, AVGHCV, gallery, epitome.., p. 133.

1472, agost, 25: Testament de Vidal Castellà Doris de Blanes, lloctinent general de Mallorca, senyor d’Almonezir i altres pobles. ARV, Man-Empares, any 1622, llibre 6, mà 69, f. 1.

1486: Joan de Vallterrra i Blanes, senyor de Torres-Torres, hereta del seu pare Francesc Berenguer de Blanes la senyoria de la Vall d’Almonesir mentre Canet passa al seu germà Francesc Berenguer de Blanes. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 196.

1487: Mor en un duel Joan de Vallterra i Blanes, senyor de Torres-Torres, Castellmontan i Vall d’Almonesir. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 196.

1491: Plet contra l'infant Enric d'Aragó, duc de Sogorb i les univ.de Sogorb, Paterna, Benaguazir, la Pobla i Vall d'Almonezir. ARV, Gov, 2814,f.11

1491: març, 15. Mossén Joan Vallterra, senyor Vall Almonesir ja ha mort i tenen seus hereus. ARV, Gov, 3956, mà 2,f,15v

1492: Na Yolant de Castellví, com administradora del seu fill menor Joan de Vallterra i Castellví, senyor de Torres-Torres i Castellmontan, ven la Vall d’Almonesir per reduir deutes. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 196.

1541: Fernando de Cardona, almirall de Nàpols, és senyor de la vall d’Almonesir en un plet amb el convent de Valldecrist. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix n. 292

1543: Fernando de Cardona, almirall de Nàpols, és senyor de la Vall d’Almonesir, en un plet. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 418

1547: Fernando de Cardona, almirall de Nàpols, és senyor de la vall d’Almonesir. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix n. 398

1550: Fernando de Cardona, almirall de Nàpols, és senyor de la Vall d’Almonesir. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 175

1551: 554. Plet entre Fernando de Cardona, almirall de Nàpols, amb el convent de la Trinitat de València sobre la venda de la Vall d’Almonecir. ARV, Processos de Madrid, lletra F, exp. 4

1580: Procés de Fernando Folch de Cardona, duc de Soma, per poder vendre la Vall d’Almonesir. ARV, Processos de Madrid, lletra D, exp. 43

1581, maig, 8: . Antonio de Cardona i Juan de Córdoba venen a Pedro Ximenes d’Urrea i Juana Enríquez, comtes d’Aranda, la vall d’Almonesir amb els llocs d’Air, Algímia, Almedinella, Alfóndega i pot ser Matet i Pavies. ARV, Man-Empares, any 1652, llibre 1, mà 8, f. 20

1582, abril, 18: Són senyors Joan Ximenes d’Urrea i Joana Enríquez, comtes d’Aranda, i manen refer les cartes pobles perdudes dels cristians vells de Matet i dels moriscos de Matet, Aïr i Algímia d’Almonesir. ARV, Man-Empares, any 1705, llibre 2, mà 24, f. 40r-48v, i mà 25 f. 1r-2v.

1599: Plet entre el procurador de la difunta na Joana Enríquez, comtessa d’Aranda i senyora de la Vall d’Almonesir, i na Beatriu de Borja, senyora de la baronia de Castellnou. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2845

1602: Bula erecció parròquies Sogorb inclou al seu terme a més Almedinilla i Alfondeguilla com a despoblats. H.Garcia, La Sierra de Espadán, BSCC, 20, 1944,p. 128

1609: Pedro Ximenes d’Urrea és senyor de la Vall d’Almonesir. ARV, Processos Reial Audiència, part II, lletra G, n. 1251

1610, juny, 1: Pere Eximenes d'Urrea és senyor de la Vall d’Almonesir i atorga carta pobla per als llocs d’Air i Algímia, situats en dita vall. ARV, Man-Empares, any 1687, llibre 3, mà 29, f. 1r-10r.

1611: Vall d'Almonesir, Moros, Abyr, Matet, Algímia de Almonazir, San Juan, Torresomera y Gayviel. Foren del Duc de Sessa, confiscats pel rei i venuts al comte d'Aranda, per al seu germà Pere d'Urrea. Escolano,id

1617: Plet entre Antonio Ximenes d’Urrea i Enríquez, comte de Pavies i senyor de la Vall d’Almonesir, amb Rafael Garcés d’Herèdia, senyor de Santa Croce i Gaibiel. ARV, Processos de Madrid, lletra A, exp. 317

1620: març, 28. Antonio Ximenes d’Urrea i Enríquez, marqués d’Almonacir i comte de Pavies, modifica la carta de poblament del lloc d’Air, situats dins la Vall d’Almonesir. ARV, Man-Empares, any 1689, llibre 3, mà 23, f. 29r-37r.

1626, octubre, 25: El rei Felip IV crea el marquesat d’Almonacir per al seu senyor Antonio Ximénez d’Urrea. L.Valero de Bernabé, Instituciones nobiliarias del RV, Hidalguía, 2020, p. 148

1630, maig, 2: Antonio Ximenes d’Urrea i Enríquez és el marqués de la Vall d’Almonacid. ARV, Man-Empares, any 1630, llibre 6, mà 58, f. 9

1664: N’és senyora Catalina Artal d’Alagó, marquesa d’Almonacid. ARV, Sentències Reial Audiència, Vicent Ferrera, caixa 312, n. 3603

1687: Plet sobre l’administració dels béns de la difunta na Catalina Artal de Alagón, marquesa d’Almonacid i comtessa de Sàstago, senyora de la vall d’Almonesir. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2302

1715: Juana Spínola y de la Cerda, princesa Pio, és la viuda de Francisco Pio de Saboya, marqués de Castelrodrigo, etc. ARV, Reial Justícia, llibre 789, f. 36.

1725: Plet entre na Luisa de Luna i Cornel i na Juana Spínsola i de la Cerda sobre la successió de la Vall d’Almonesir. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1725, exp. 121

1750: rox. Marqués de Castelrodrigo i marqués d’Almonesir és senyor d’Algímia d’Almonesir, Matet, Pavies i la Vall d’Almonesir. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1804: És senyoria del marqués de Castelrodrigo, dins la Governació de Morella. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1812: N’és senyor el marqués de Castelrodrigo. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1814, exp. 17