1257, setembre, 19: Jaume I dóna a en Carròs, senyor de Rebollet, durant la seua vida els castells i viles de la Vall de Laguar i Vall de Xaló, i també la Vall de Pop amb condicions. ACA, reg. 9, f. 39r.
1257, setembre, 24: Jaume I aprova els comptes que li presenta en Carròs de la gestió de les rendes dels castells i viles de Dénia, Segària, Vall de Laguar, Pop, Xaló, Calp, castell d’Olocaiba i Polop. ACA, reg. 10, f. 20v.
1261, abril, 9: Jaume I confirma als familiars del sarraí al Azraq la possessió dels castells de Polop, Altea i Xaló. ACA, reg. 11, f. 199.
1268, maig, 4: Jaume I dóna en alou a na Berenguera Alfonso els castells i viles de Tàrbena i Xaló amb les seues alqueries i termes, i amb les alqueries que l’alcaid Muhammad i el seu nebot Bocoron hi tenien a la vall de Xaló quan dites terres les lliuraren al rei, concretament les de Atrayello, Benjuagi, Alquellelm, Muscayra, Rafal Alcinhegin, Rafal Abencurbulin, Allibayt, Cotar, Duran, Benixaloni, Arafal Albayreni, Allauz, Albignen, Azaut, Algar i Santa Illa i Callosa. ACA, reg. 15, f. 105v-106.
1286: setembre, 20. Alfons III ordena cobrar els impostos a les aljames reials de Vall de Gallinera, Vall d’Alcalà, Sagra, Alaguar, Pop, Xaló, Corbera, Callosa d’en Sarrià, Castell de Castells i Guadalest. ACA, reg. 67, f. 83r.
1287, novembre, 21: Alfons III demana el cobrament de l’alfarda als llocs reials de sarraïns d’Alzira, Vall d’Uixó, Carbonera i Rugat, Castells, Vall de Laguar, Pego, Vall de Gallinera i Vall d’Alcalà, Alfàndec, Callosa i Algar, València, Xaló, Vall de Pop, Sumacàrcer, Cocentaina, Guadalest, Beniopa, Xàtiva, Moixent, Montesa, Finestrat. ACA, reg. 68, f. 62r-v.
1291: agost, 19. Jaume II confirma a l’infant Pere, el seu germà, la donació que el rei Alfons III li havia fet del castell i vall de Laguar, i castell i vall de Xaló, i si mor sense descendència, tornaran a la corona. ACA, reg. 192, f. 2r-v, i reg. 222, f. 94v-95.
1295, juny, 25: L’infant Pere, germà de Jaume II, és senyor temporal de les valls de Laguar i Xaló. ACA, reg. 89, f. 112v.
1296, setembre, 26: Jaume II dóna al cavaller Ramon de Vilanova el castell i vila de Pop, la Vall de Laguar, Castell de Castells, la Vall de Xaló i Tàrbena durant la seua vida, amb la jurisdicció. ACA, reg. 194, f. 220r
1296, octubre, 4: Jaume II dóna a la seua muller la reina na Blanca diverses viles a Aragó i Catalunya més els castells i vall de Laguar i vall de Xaló, per al sosteniment de la seua casa. aCA, Pergamins de Jaume II, n. 697.
1300, abril, 4: Jaume II ven a Bernat de Sarrià els castells de Laguar i Xaló, amb les valls i fortaresses, per a quan siga la mort de Guillem de Montcada qui les tenia durant la seua vida. El preu és de 150.000 sous. ACA, reg. 197, f. 96v-98.
1300, novembre, 17: Jaume II dóna a na Constança, exemperadriu dels Grecs, durant la seua vida, les valls i llocs de Vall d’Uixó i Pego, amb els seus termes, terres, habitants i drets i rendes, morabatí, alfarda, peita, cena etc, en compensació de les valls i llocs de Xaló, Vall de Laguar, Almasrof i Alcaverhí, que li havia donat anteriorment i que recupera la corona ara. També li assigna els ingressos de la cena del regne de València, llevat de les assignacions que en tenen Bernat de Santa Oliva i Domingo Peres, cuiner reial. ACA, reg. 198, f. 220v-221r.
1304, juny, 6: Bernat de Sarrià promet a JAUME II promet donar-li els anteriors castells abans del proper mes de setembre, i en cas contrari li donaria equivalent amb els seus castells de Callosa, Aljubea, Serra, Finestrat, Relleu i Confrides. ACA, reg. 202, f. 227v.
1304, juny, 6: Bernat de Sarrià ha comprat a Pero Ferrandes d’Íxer els castells de Bunyol, Setaigües, Yàtova, Macastre i Alboraig, i els tindrà fins la seua mort quan passaran a la corona, i també pels 120.000 sous que Sarrià tenia obligats les valls de Laguar i Xaló, i altres 50.000 sous que també li devia Jaume II pels quals té obligat el castell de Guadalest. ACA, reg. 202, f. 225-227.
1306, maig, 12: Jaume II pacta amb Bernat de Sarrià que a la mort d’aquest torne a la corona els castells de Laguar i Xaló, i el castell de Guadalset, pagant el rei 50.000 sous als hereus de Sarrià, no comprés en això el lloc d’Alcoçaiba, terme de Guadalest, perquè Sarrià ho té per altra raó. També tornarà a la corona a la mort d’un hereu de Sarrià el castell i vall d’Aiora. ACA, reg. 203, f. 235v-240.
1307, juny, 12: Jaume II dóna permís a la noble na Guillema de Montcada, muller de l’infant Pere, per vendre durant quatre anys les rendes de la Vall de Laguar i Vall de Xaló. ACA, reg. 204, f. 49r.
1310: Jaume II dóna a Bernat de Sarrià els castells de Laguar i Xaló durant la seua vida i quatre anys més. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.1, D.36.
1310, maig, 1: Jaume II atorga privilegi de mercat a la Vall de Xaló a petició del seu senyor Bernat de Sarrià. ACA, reg. 206, f. 121r.
1313: octubre, 24. Vidal de Sarrià lliura al rei Jaume II el violari dels castells de Guadalest, Laguar, Xaló i Aiora.ACA, Pergs.Jaume II, n. 3117.
1322, maig, 22: Jaume II dóna a l’infant Pere, comte de Ribagorça, els castells de Gallinera i Vall d’Ebo, de Pop i de Crevillent en feu; i li dóna en franc alou el castell, vila i vall de Pego, i les valls de Laguar i Xaló. Si mor sense fill baró, que les filles puguen mantenir Pego, Laguar i Xaló en feu, però la resta torne a la corona. ACA, reg. 222, f. 14-15v; ACA, reg. 287, f. 30v-31v; ARV, Real 495, f. 49v; ARV, Real 611, f.164r; ARV, Real 614, f. 128; ARV, Real 495, f. 225-227; AHN, Noblesa, Parcent, C.33, D.50..
1322: setembre, 6. Jaume II, atenent que el castell de Pop el té per la seua vida Vidal de Vilanova, i Bernat de Sarrià les valls de Laguar i Xaló, compensa a l’’infant Pere, comte de Ribagorça, amb altres rendes fins que puga rebre dits llocs. ACA, reg. 222, f. 21-22, i f. 94v-95r.
1325: desembre, 8. L’infant Pere, comte de Ribagorça, pacta amb els tudors d’Huguet de Cardona, fill del vescomte de Cardona difunt, que pels drets que tenia al comtat d’Ampúries, vescomtat de Bas i Magalló, l’infant havia de donar a Huguet els castells i valls de Laguar i Xaló, els quals tenia per concessió reial Bernat de Sarrià durant la seua vida i 4 anys més. Per això, l’infant ha de donar a canvi a Sarrià el castell i Vall de Gallinera i la Vall d’Ebo amb tota la jurisdicció, el castell de Bairén i la vila de Gandia, i el castell i lloc de Dénia, amb retenció de la jurisdicció suprema, durant la vida de dit Sarrià i 4 anys més, i si no fos suficient li done també diners dels 34.000 sous anuals que l’nfant cobra de la vila d’Elx, i que a la mort de Vidal de Vilanova també siga inclòs en dita garantia el castell de Pop, i també siga obligada la Vall d’Uixò. J. II aprova aquest acord però amb el compromís que tot això tornarà a l’infant Pere o al seu successor passats 4 anys de la mort de Bernat de Sarrià; i que Sarrià faça homenatge al rei pel castell de Gallinera i valls d’Ebo i Pop durant dit temps. ACA, reg. 227, f. 270-271.
1325, desembre, 8: Jaume II aprova a l’infant Pere, comte de Ribagorça, el canvi que ha fet amb Hug de Cardona, a qui li ha donat certs drets al comtat d’Ampúries, i Pere ha rebut a canvi el castell, vila i vall de Pego, i els castells i valls de Laguar i Xaló.. ACA, reg. 227, f. 268v-270r; ARV, Real 611, f. 107, ARV, Real 614, f. 135
1332, novembre, 22: Alfons IV confrima la donació de dalt. ARV, Real 495,225
1338: 1341. Pego, Vall de Xaló i vall de Laguar són de Guillamó de Cardona, fill del difunt Hug I Folc, vescomte de Cardona, i de la seua muller na Beatriu d’Anglesola. Aquesta fa de tudora de dit Guillem en cobrar les rendes de dites llocs. Arxiu Parroquial de Sant Miquel i Sant Vicent de Cardona, Fons Sant Vicent, Arxiu Capitular de Cardona, n. 1321.
1344: març, 15. Altadona de Corella, filla de Pere Roís de Corella, senyor de Pedreguer, Almussafes, Gata i Xaló , casa amb Vidal de Vilanova, senyor de la vall de Parcent, Vernissa i Benigembla. Notari Esteve de Puig-lugà, de Gandia. Cita: Demostración fidedigna... origen y descendia.... Marqués de Valdecarzana, Madrid, 1776, p. 13.
1374: Vidal de Vilanova i la seua muller na Sibília són senyors de la vila i vall de Pego, d’Alaguar i de Xaló. Ar.Mun.Val, Protocols, Bertomeu de Vilalba, II-10 (datat en setembre 1394)
1394, setembre, 11: Vidal de Vilanova i la seua muller na Sibília són senyors de la vila i vall de Pego, d’Alaguar i d’Exaló. AMV, Protocols, notari Bertomeu de Vilalba, II-10.
1404, novembre, 25: Pere de Castellví, donzell, i la seua muller na Yolant són els senyors de la Vall de Xaló. ARV, Protocols n. 1493, f. 13r-v, notari Guillem Martorell.
1413, juny, 10: Pere de Castellví, cavaller, i na Yolant venen a Francesc Martorell, cavaller, el castell i vall de Xaló amb els llocs i alqueries de: Ràfol d’Exaló, Llíber, Cuta, Benibeder, Ràfol de Famut, Murta i Benibrafim; totes elles llevat les dues darreres les té sota cens anual de 1.000 sous a Pere Lambert, ciutadà de València. APPV, protocols n. 14081, not: Jaume Clariana.
1417, gener, 14: Jaume Guillem, prevere, actua com procurador de Francesc Martorell, cavaller i senyor de la Vall de Xaló. ARV, Protocols n. 2680, f. 4v-5v. Not: Guillem Reus.
1417, octubre, 20: Alfons V dóna al seu germà l’infant Joan tot la senyoria i herència d’Alfons el jove, duc de Gandia, qui no té hereu i ha de tornar tot a la corona, a rebre a la mort d’aquest: comtat de Ribagorça, castell de Bairén i vila de Gandia, Castell de Gallinera i Vall d’Ebo, castell, vila i vall de Pego, castell de Pop, vall de Laguar i Vall de Xaló, castell i vila de Dénia i el seu port, lloc de Xàbia i altres llocs de dit castell i vila, vila d’Aiora i castell de Xalans, castell i lloc de Cofrents, llocs de Sarra, Xarafull, Teresa i Palazuelos. ACA, reg. 2587, f. 181v-182v; ACA, reg. 2588, f. 87r-88r; AHN, Noblesa, Osuna, CP. 145, D.2.
1422: juliol. Alfons V ordena als seus juristes a València que resolguen el plet entre Francesc Martorell, senyor de la Vall de Xaló, i la seua aljama, contra els hereus de Pere Lambert sobre un censal. ARV, reg. 31, f. 169v.
1425: març, 30. Plet en la cort de la Governació entre Francesc Martorell, senyor de la vall de Xaló, i Bernat Ripoll, cavaller i senyor de la vall d’Orba, sobre un vassall sarraí. ARV, Governació, llibre 2234, mà 4, f. 29r-v.
1431: Francesc Martorell és senyor de la vall de Xaló. ARV, Governació, reg. 2243, mà 1, f. 6v.
1432: Mossén Francesc Martorell és senyor de la Vall de Xaló. ARV. Governació, reg. 2241, mà 7, f. 46v.
1435, abril, 29: Francesc Martorell, cavalelr i senyor de la vall de Xaló, testifica en el plet entre la vila de Gandia i Hug de Cardona, senyor dels llocs de Beniopa, Real, Benipeixcar i Beniquinena sobre el cobrament de la peita. ARV, Governació, llibre 2255, mà 5, f. 23r; mà 30, f. 33v-34r.
1437, juny, 7: L’infant Joan, rei de Navarra, ordena embargar 300 ducats de les rendes de la Vall de Xaló i Llíber per pagar un deute a un mercader per part dels hereus del difunt Francesc Martorell, cavaller, la seua muller na Damiata i el seu fill Galceran Martorell, cavaller. ARV, reg. 66, f. 33r-v.
1439, febrer, 17: Isabel Martorell,dona d'A.March, filla de Francesc Martorell, cavaller veí de Gandia, és sra. Vall de Xaló,AHN,Osuna,Prot.P.Belsa,n.1210
1439: setembre, 25. Ausies March pren poss.de Cuca,Ràfol i Traella, de la Vall de Xaló, heredats de la seua dona morta. AHN, Osuna,Gandia,Prot.P.Belsa,n.1210
1440, desembre, 7: La reina Maria ordena que un agutzil reial vaja a la Vall de Xaló i alqueria de Llíber, senyoria de Francesc Martorell, cavaller, i embargue béns per pagar un deute d’aquest. ARV, reg. 83, f. 40v-41r.
1444: Ausias March, en el seu nom i com hereu de la seua muller n’Isabell Martorell, senyors del castell i vall de Xaló, venen la senyoria amb jurisdicció a n’Agnés de Portugal, muller de Gonçalvo d’Íxer, comanador Major de Montalbà, per 22.000 sous. ARV, Reial Justícia, llibre 803, f. 246 i ss.
1444: Joan Martorell ven a n’Agnès de Portugal tots els seus drets com senyor del castell i vall de Xaló. ARV, Reial Justícia, llibre 803, f. 278 i ss.
1457, novembre, 12: El lloctinent de governador del RV odena a na Inés de Portugal, senyora de la Vall de Xaló, que pague un deute d’un antic censal. ARV, Governació, llibre 28, f. 68r-v.
1463, abril, 27: Joan d’Íxer, senyor de la vall de Xaló, rep un requeriment per pagar un censal. ARV, Governació, llibre 47, f. 131r.
1467, febrer, 25: Joan d’Íxer, senyor de la vall de Xaló, paga un censal a na Aldonça Martorell. ARV, Protocols n. 1842, f. 22r, not: Francesc Pintor.
1469, octubre, 13: Joan d’íxer, senyor de Xaló, paga un censal. ARV, protocols n. 1843, f. 93v-94r, not: Francesc Pintor.
1471, juliol, 31: Na Joana Llansol, vídua de Pere Valeriola, ha comprat per via judicial a la cort de la Governació la vall de Xaló per 40.000 sous. ARV, Governació, llibre 2333, mà 5, f. 334r, llibre 2335, mà 29, f. 25r-26r.n
1474: març, 10. Pere Boïl de Lladró ven Gata amb Gorgos i Eclés a Joan d’Íxer i Portugal i Isabel de Valeriola, senyors de Xaló, Llíber, Murta i Benibrafim, per 76.000 sous. APPV, protocol n. 22549, notari Francesc Pintor
1479, octubre, 4: Na Joana Llansol, senyora de la vall de Xaló paga la pensió d’un censal. ARV, Protocols n. 1845, f. 108r, not: Francesc pintor.
1491: març, 16. Es senyor Don Joan d'Íxer i dona Elionor. ARV,Gov. 3956, mà 2, f.16r
1493: . Es senyor Joan d'Ixer,de la vall de Xaló, i de Gata i Orxeta.Real,495,47
1501: N’Elionor de Valeriola, vídua de Joan d’Íxer, és senyora de Xaló, Llíber i Gata. APPV, protocol n. 23.877, notari Joan Pau
1516, novembre, 7: Gonçalbo d’Íxer i Valeriola és senyor de Gata, Xaló i Llíber. ARV, Processos Reial Audiència, lletra S, n. 1128
1527, gener, 18: Gonçalbo d’Íxer és senyor de Gata, Xaló i Llíber. APPV, protocol n. 16.000, notari Onofre Sapena i Buïgues
1551, febrer, 15: Gonçalvo d’Íxer constituix un vincle-mayorazgo amb les senyories de Gata, Xaló, Llíber, i llocs de Massarof i Cau, i el promet donar com dot arran del matrimoni del seu fill Joan d’Íxer amb Jerònima Escrivà. ADPV, e.1.3, vincles i heretatges, caixa 1
1555: rox. Mor Gonçalvo d’Íxer i Xaló queda en mans del fill major Joan d’Íxer. ADPV, e.4.1, caixa 3
1563: Joan d’Íxer és senyor de Xaló de Ràfol. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564
1565: Joan d’íxer és senyor de la vall de Xaló. ARV, Processos de Madrid, lletra J, exp. 155
1571, gener, 14: Joan d’Íxer, senyor de la Vall de Xaló, atorga el seu testament. Not: Guillem Banyuls. ARV, Man-Empares, any 1627, llibre 5, mà 52, f. 13; ARV, Man-Empares, any 1654, llibre 1, mà 1, f. 45; ARV, Man-Empares, any 1627, llibre 5, mà 52, f. 13
1583: Mor sense fills Gaspar d’Íxer i hereta el seu nebot Gonçalvo d’Íxer III i Escrivà de Romaní, senyor de Xaló, i casa el 1586 amb Maria de Castellví, hereua de Carlet i l’Alcúdia. Cita: Soler, Jordà, Yago, Gata..., 2007, p. 81
1586, novembre, 26: Gonçalvo d’Íxer i Escrivà de Romaní, fill de Joan d’Íxer i na Jerònima Escrivà de Romaní, senyor de L’Alcúdia i Xaló, casa amb Maria de Castellví i Ribelles. AMV, SM, ms. 6429
1587: Gonçalo d’Íxer és el senyor de Xaló, en un plet per deutes. ARV, Processos Reial Audiència, part II, lletra G, n. 808
1608, octubre, 7: Pere Acasi Joan Montagut i d’Íxer arriba a majoria edat i pren possessió de Gata i Xaló. ADPV, e.4.1, caixa 8
1609, juny, 20: Pere Acasio Joan d’Íxer o Híjar, senyor de la baronia de Xaló i Gata, nomena procurador Francesc Torrent, prevere i habitant de València. ARV, Man-Empares, any 1610, llibre 5, mà 51, f. 24.
1611: març, 4. Pere Acaci de Joan Montagut i d’Íxer és senyor de la vila de L’Alcúdia, baronia de Xaló i llocs de Gata i el Ressalany, i atorga carta pobla al lloc de Gata. Ar.Dip.València, Fons Duquessa d’Almodòvar, e.4.1, caixa 9.
1611, setembre, 12: Pere Ascasi de Joan Montagut i d’Ìxer, senyor de L’Alcúdia, de les baronies del Ràfol i Llíber, a la Vall de Xaló, i dels llocs de Gata i Ressalany, atorga carta de poblament per a dits llocs de Ràfol i Llíber, a dita Vall, i acorda deixar despoblats els llocs de Benibrafim, Murta, Almossorof, Cau i Marnes. APPV, protocol 15.228, notari Joan Llorenç Roures, f. 369r-382r.
1617: Plet entre Pere Acaci de Montagut i d’Íxer, senyor de L’Alcúdia, Xaló i Gata, contra Jordi de Castellví, comte de Carlet i senyor de Tous, per la baronia de Tous. ARV, Processos de Madrid, lletra P, exp. 720
1619: Nofre Escrivà i Jerònima d’Íxer són senyors de l’Alcúdia i vall de Xaló i Gata. Ar.Dip. València, fons Duquessa d’Almodòvar, llibre 31.
1630, juliol, 30: Mariana Lladró i Pallàs és la baronessa de Gata i Vall de Xaló. ARV, Man-Empares, any 1630, llibre 6, mà 51, f. 27
1624, desembre, 27: Mor Pere d’Íxer, senyor de l’Alcúdia i Xaló i altres llocs. Dietari de P.J. Porcar, ed. J. Lozano, PUV, 2012, p. 767.
1645, setembre, 18: Na Jerònima d’Íxer Montagut i Escrivà, comtessa de La Serra i senyora de la vila de l’Alcúdia de Carlet, baronia de Xaló i llocs de Gata, Llíber i Ressalany, modifica la carta pobla de Gata. ARV, Man-Empares, any 1690, llibre 2, mà 23, f. 1r-9v.
1645, desembre, 2: Felip IV crea el comtat de l’Alcúdia i Gonzalo Guillem Escrivà d’Íxer o Híjar Mateu i Montagut és el I comte d’Alcúdia., baró de Xaló, Gata, Llíber i Ressalany. https://es.wikipedia.org/wiki/Condado_de_Alcudia_(1645)
1652: Mor Gonzalo Escrivà de Híjar, I comte de l’Alcúdia, i hereta el seu fill Onofre Vicente Escrivà de Híjar i Montpalau, II comte de l’Alcúdia. https://es.wikipedia.org/wiki/Onofre_Vicente_Escriv%C3%A1_de_H%C3%ADjar
1657: Onofre Escrivà d’Íxer, II comte de l’Alcúdia, és també senyor de Xaló, Gata i Ressalany. https://es.wikipedia.org/wiki/Onofre_Vicente_Escriv%C3%A1_de_H%C3%ADjar
1664, octubre, 6: Confirmació reial de la transacció a plets sobre les baronies de Xaló i Gata entre Onofre Montagut Vilanova d’Híjar i Gonzalo Fernàndez d’Híjar. ARV, Man-Empares, any 1666, llibre 3, mà 29, f. 10
1665: Onofre Escrivà d’Íxer, II comte de l’Alcúdia, casa amb Francisca de Montsoriu i Montpalau, IV comtessa de Xestalgar, i és així també IV comte de Xestalgar. https://es.wikipedia.org/wiki/Onofre_Vicente_Escriv%C3%A1_de_H%C3%ADjar
1680, juny, 23: Onofre Vicente Escrivà d’Íxer, comte de l’Alcúdia, baró de Xaló i baró de Gata. ARV, Man-Empares, llibre 3, mà 22, f. 32
1688: Mor Onofre Escrivà de Híjar, II comte de l’Alcúdia, i hereta el seu segon fill Baltasar Escrivà de Híjar i Montsoriu, III comte de l’Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d’Estivella. https://es.wikipedia.org/wiki/Baltasar_Escriv%C3%A1_de_H%C3%ADjar
1693: bril. Es senyor Xaló i Llíber el Comte de l'Alcúdia de Carlet. ACA. Consell d’Aragó, Secret.Valencia, negocis notables, llig.579,exped.45-3
1738: Mor Baltasar Escrivà d’Híjar, III comte de l’Alcúdia. https://es.wikipedia.org/wiki/Condado_de_Alcudia_(1645)
1742: Hereta Joaquín de Castellví i Escrivà d’Híjar, IV comte de l’Alcúdia. https://es.wikipedia.org/wiki/Condado_de_Alcudia_(1645)
1751: Joaquín de Castellví Urrea, comte de Carlet, comte de l’Alcúdia i comte de Gestalgar, és senyor de Carlet, Alcúdia de Carlet, Benimodo, Beselga, Xera, Estivella, Gata, Xestalgar, Xaló, Llíber, Miralbó, Ressalany, Sans, Sot de Xera, Torre de Lloris i Tous. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 275.
1760: Joaquín Antonio de Castellví i Idiàquez hereta del seu pare els títols de comte de Carlet, comte de L’Alcúdia i comte de Xestalgar, i les senyories de Xaló, Llíber, Gata, Tous, Terrabona, Sans, Estivella, Beselga, Arenes, Benimodo, Sot de Xera, Ressalany, Torre de Lloris i Miralbó. ARV, Protocol n. 8123, f. 241v-242v. Not: Josep Vicent.
1804: És senyor la duquessa d’Almodòvar, en la Governació de Dénia. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531
