La implementació de principis de desenvolupament sostenible té com a repte principal aconseguir un compromís òptim entre la millora de la sostenibilitat del mètode d'anàlisi i l'augment de la qualitat dels resultats analítics.

Aquest és l'objectiu primordial del que es coneix com la Química Analítica Verda (GAC en les seues sigles en anglés). La GAC es fonamenta en una sèrie de principis que sLa implementació de principis de desenvolupament sostenible té com a repte principal aconseguir un compromís òptim entre la millora de la sostenibilitat del mètode d'anàlisi i l'augment de la qualitat dels resultats analítics. És l'objectiu primordial del que es coneix com la Química Analítica Verda (GAC en les seues sigles en anglés). La GAC es fonamenta en una sèrie de principis que serveixen de guia per a definir el marc dels procediments analítics “verds”. Sobre la base d'estos principis, es realitza una caracterització qualitativa dels aspectes sostenibles dels mètodes analítics.

No obstant això, existeix cada vegada major interés a complementar aquesta caracterització mitjançant una avaluació quantitativa, una opció possible és considerar possibles punts de penalització (PPs) que permeten comparar diferents paràmetres de qualitat i les diferents etapes dels processos analítics. Amb la finalitat de disposar d'un criteri objectiu per a triar entre diferents mètodes d'anàlisis el de menor impacte ambiental i major sostenibilitat, el grup d'investigació MINTOTA va proposar una nova eina GREENCOST que ha aplicat en col·laboració amb l'empresa GAMASER per a caracteritzar procediments fisicoquímics i microbiològics de control de qualitat d'aigües i mostres sòlides ambientals tenint en compte els aspectes clau que els defineixen, com són la sensibilitat, selectivitat, robustesa, un límit de detecció d'acord amb la normativa vigent, tractament de mostra, característiques de la tècnica, sostenibilitat, seguretat i cost efectiu.

En concret, l'eina d'avaluació GREENCOST inclou una sèrie de variables organitzades en cinc blocs diferents. El primer bloc es correspon amb els paràmetres de qualitat o figures de mèrit relatius al mètode analític objecte d'estudi. El segon bloc s'associa al risc químic i sanitari al qual s'exposa el personal analista i el medi ambient, així com a la seguretat d'aquest personal. A continuació, dos blocs avaluen l'impacte ambiental associat al mètode d'anàlisi mitjançant l'avaluació dels residus generats i el càlcul de la seua petjada de carboni. Finalment, es realitza una estimació del cost econòmic anual associat al mètode analític. L'avaluació conjunta dels blocs indicats anteriorment permet caracteritzar el mètode d'anàlisi i establir comparacions per a seleccionar el procediment més sostenible i més rendible. La penalització global obtinguda, escalada en un rang de 0 a 4, s'indica en un hexàgon regular dividit en sis triangles equilàters, un per a cada bloc de variables excepte la toxicitat i seguretat que s'engloben en un mateix triangle.

Entre els mètodes avaluats s'inclou la determinació de pesticides en aigües mitjançant cromatografia de gasos i líquida acoblades a espectrometria de masses (GC-MS i LC-MS, respectivament). L'ús de GREENCOST permet comparar entre els mètodes de manera fàcil i visual per simple inspecció dels pictogrames hexagonals. Així, per exemple, es conclou que la determinació cromatogràfica per GC-MS presenta desavantatges enfront de la tècnica LC-MS atés que suposa un tractament de mostra més complex i de major risc per a la seguretat.