Els grups investigadors MINTOTA i Photochemistry Reactivity Group de les facultats de Química i Farmàcia de la Universitat de València han desenvolupat un mètode per a la detecció i evolució del càncer renal a través de l'orina i la dispersió de nanopartícules d'or, en el que és el primer sistema que aportarà informació fiable sobre l'existència i avanç d'esta patologia.

En la patent, registrada per la Universitat de València (65%), també participen l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe, amb un 30% i la Fundació per al Foment de la investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) , amb un 5%.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer és la segona causa de mort en el món. Quasi deu milions de persones moren a l'any a causa d'esta malaltia. Tan sols a Espanya les defuncions anuals atribuïdes al càncer sumen al voltant de 400.000 i la prevalença del de tipus renal oscil·la entre un 2% i un 3% de la població. La seua incidència és menor a altres tumors d'este tipus. No obstant això, té una peculiaritat: molts pacients no experimenten símptomes fins que la malaltia s'ha estés a altres òrgans. D'aquí ve que la seua detecció precoç siga fonamental.

«Hi ha una necessitat de mètodes nous complementaris i més eficaços per al seu diagnòstic precoç i el seguiment apropiat dels pacients afectats i que, a més, siguen assequibles i aplicables a mostres biològiques de fàcil obtenció, com l'orina», explica Pilar Campo Falque, catedràtica de la Facultat de Química i directora del grup d'investigació MINTOTA.

«L'orina és un sistema menys complex i un mitjà més manejable per a poder determinar la presència de biomarcadores del tumor maligne», afig Julia Pérez Prieto, catedràtica de la Facultat de Farmàcia i directora del Grup de Reactivitat Fotoquímica de la Universitat de València.

Les dues han liderat un grup de huit investigadors, el treball ha conclòs en 2,021 amb l'obtenció de la patent: Mètode per a determinar la presència i / o l'estadi de tumors malignes mitjançant una mostra d'orina.

«Actualment no hi ha biomarcadores que permeten un cribratge, és a dir un procés per a la detecció precoç de la malaltia, el seu diagnòstic i tractament primerenc, o una diferenciació entre tumors benignes i malignes, particularment per a càncer renal i vesical», explica Pilar Campins.

Davant este problema, s'han utilitzat nombrosos marcadors cel·lulars i, fins ara, «no s'ha demostrat que cap d'ells millore l'exactitud predictiva dels sistemes pronòstics actuals», adverteix la professora Pérez Prieto. «Per això mateix no es recomana el seu ús en la pràctica habitual», conclou.

Ara bé, per a l'anàlisi rutinària han utilitzat marcadors clàssicament definits que, en general, mostren resultats quan el tumor està en estadis avançats. Pel mateix motiu, no es recomana com a sistema diagnòstic rutinari. D'ací la importància del treball dels científics de la Universitat de València.

Com funciona el procediment de detecció precoç de càncer

Esta invenció es refereix a un mètode in vitro per al diagnòstic de tumors malignes i / o la determinació de l'estadi en una mostra d'orina del pacient de la qual s'obté un extracte d'àcid acètic que posteriorment s'afig a una dispersió de nanopartícules d'or. El nivell de dispersió d'estes partícules, induït per l'extracte d'acètic, es compara amb els nivells de dispersió en mostres de pacients sans o de pacients amb tumors. Això permet determinar la presència de tumors i el seu possible estadi.

Esta invenció pertany al camp tècnic dels dispositius i procediments de diagnòstic de patologies, en particular del càncer. Este mètode és una eina de diagnòstic eficient, senzilla i no invasiva que podria fins i tot implementar com a test a nivell de point-of-care, és a dir, diagnòstics en un punt d'atenció prop dels pacients i amb un ràpid lliurament dels resultats.