La instauració de la II República el 1931 impulsa una política educativa orientada a enfortir l’acció de l’Estat per tal d’acabar amb el problema històric del dèficit d’escolarització, i a fer esdevenir l’escola en instrument essencial per a la reforma en profunditat de la societat. Vol donar vida a l’escola, unida al poble.
I entén que els mestres i les mestres hi són indispensables, i a ells i elles cal facilitarlos una vertadera formació «professional» inicial i continuada: amplia formació cultural, ferma preparació pedagògica.
El decret de 29 de setembre de 1931, que reformava el pla d’estudis de Magisteri, expressava que “urgia crear escoles [...] però urgia més crear Mestres [...] capacitar el Mestre per a convertir-lo en sacerdot d’aquesta funció […] donar al Mestre de la nova societat democràtica la jerarquia que mereix i mereixerà fent-lo mereixedor d’aquesta [...]. La República té la convicció de formar, independitzar, sostenir i enfortir l’anima del Mestre, a fi que siga l’ànima de l’Escola”.
