Els fluxos migratoris internacionals a Espanya responen a les característiques que Castles i Miller assenyalen, en una obra ja clàssica "L'era de les migracions", per a les migracions del segle XXI. En efecte, de forma més tardana que en la resta d'Europa, en les últimes dues dècades hem assistit a un augment dels fluxos migratoris amb destinació al nostre país, provinents de diversos països i cultures. No sols assistim a una creixent heterogeneïtat dels fluxos migratoris sinó també a una creixent diversitat de persones migrants. Tenim fluxos de treballadors i treballadores per a treballs poc qualificats, però també migracions de persones altament qualificades; hi ha qui migra per a millorar la seua qualitat de vida, "lifestyle migration", i n'hi ha qui ho fa per a salvar la vida, els i les sol·licitants d'asil i refugi; tenim migracions masculinitzades i altres feminitzades, encara que augmenta el protagonisme de les dones migrants. Donat l'espai de lliure circulació que representa la Unió Europea, una altra distinció molt rellevant es dona entre les migracions internes a la UE i les procedents de països tercers. El nostre grup pretén donar resposta a aquesta heterogènia realitat mitjançant una diversitat de línies d'investigació: Estratègies de mobilitat transnacional; Migracions Internacionals de Retir; Migracions intraeuropees; Migracions qualificades.
A Espanya i al País Valencià les i els immigrants són presents en tots els àmbits de la vida social, han contribuït a transformar els nostres pobles i ciutats, i constitueixen una part més de la població. En el nostre grup estudiem alguns d'aquests àmbits, com la inserció laboral dels immigrants, línia Migracions i mercat de treball, les característiques de la seua inclusió a les nostres ciutats, línia Inserció urbana, i als nostres pobles i zones rurals, línia Ruralitat globalitzada. Siga en àmbit rural o urbà, una dimensió bàsica de la nostra vida social, sovint infravalorada, és la sociabilitat, que aborda la línia Dinàmiques de convivència en espais i entorns multiculturals. Si bé la inserció social de les i els immigrants sol iniciar-se en precari per a millorar amb el temps i els seus esforços, tenim, com en altres països europeus, col·lectius immigrants en risc d'exclusió (minories ètniques, sol·licitants d'asil, menors no acompanyats…). Aquesta problemàtica s'aborda en la línia Col·lectius migrants en situació d'exclusió.
Les migracions i la diversitat cultural que comporten no és l'únic, ni el principal repte ens atrevim a dir, que afronta la cohesió social. En les últimes dècades les nostres societats han conegut intenses transformacions socioeconòmiques, per la globalització i les polítiques neoliberals, que han comportat una polarització del mercat de treball, un augment de la desigualtat i de la sensació d'inseguretat vital en sectors abans protegits. En el cas espanyol, aquestes transformacions han coincidit amb l'arribada i arrelament de les i els immigrants i les seues famílies.
Som societats més fragmentades, social i culturalment. Treballar per la cohesió social, la construcció d'un "nosaltres", comú i al mateix temps plural, suposa l'aplicació de polítiques generals de ciutadania inclusiva, per a autòctons i immigrants, en matèria d'ocupació, habitatge, seguretat, i una adequada gestió de la diversitat cultural, qüestió està última que s'aborda en la línia del mateix nom.
Aquesta diversitat de línies d'investigació té una sèrie d'eixos transversals comuns. En aquesta presentació destacarem tres. En primer lloc, la incorporació de la dimensió de gènere. En segon lloc, una perspectiva interseccional que contemple la imbricació dels factors de classe social, gènere i etnocultural. En tercer lloc, una orientació d'acord amb l'Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible ODS i, més en concret amb els ODS5, perspectiva de gènere, ODS10, Reduir les desigualtats, ODS11. Ciutats més inclusives, segures i sostenibles, i l'ODS16. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives.
La nostra tasca investigadora es basa en projectes d'investigació i contractes d'investigació. Aquests últims, realitzats amb Administracions públiques, associacions i empreses, permeten tant una transferència de coneixements com investigacions de sociologia i antropologia aplicades a les problemàtiques ací abordades.
- Aprofundir i captar la inserció urbana dels immigrants, les transformacions dels barris populars i els processos d'inclusió / exclusió.
- Aprofundir en la gestió de la diversitat cultural, a diverses escales, i les dinàmiques de convivència en espais i serveis públics.
- Aprofundir, captar i aprehendre la inserció dels immigrants en àrees rurals i les transformacions que es generen.
- Conéixer les estratègies de mobilitat transnacional d'espanyols i immigrants, captar les seues dinàmiques i factors centrals.
- Proporcionar un major coneixement a gestors públics, organitzacions socials, i investigacions aplicades que siguen base de polítiques públiques.
- Dinàmiques de convivència en espais i entorns multiculturals
Aquesta línia parteix de concebre la convivència com un marc relacional en espais multiculturals que suposa negociar situacions de contacte que poden o no ser conflictives. El racisme, la xenofòbia i les pràctiques discriminatòries que es recolzen sobre la construcció de la alteritat són manifestacions del conflicte que ací s'aborden, mentre que formes de cooperació, reciprocitat, relativisme i solidaritat suposen vies que operen en sentit contrari. Les trames relacionals, les associacions i les xarxes socials són aspectes bàsics del procés d'inserció tant dels immigrants com dels seus fills i filles, que s'enfoquen des d'aquesta línia. A més, és fonamental abordar els processos de construcció d'identificacions col·lectives, des d'un plantejament mínimament interseccional que, a més de l'etnicitat, incloga, entre altres, les variables de gènere, classe, edat i orientació sexual. Conéixer els factors que influeixen i les dinàmiques que es generen en contextos de contacte intercultural és bàsic per a explorar la construcció d'ajustos interculturals o processos d'acomodació cultural i social propis d'una convivència que contribuïsca a la cohesió social. Una construcció que opera en una dimensió política, socioafectiva, socioeconòmica, socioespacial i identitària i cultural.
- Ruralitat globalitzada. Treball agrícola, immigració i transformació de zones rurals
Aquesta línia d'investigació aborda la inserció urbana dels i les immigrants en el marc més general de les transformacions impulsades per l'urbanisme neoliberal, de gentrificació i precarització, i des d'una perspectiva multidimensional i holística, destacant la conjunció entre l'àmbit sociourbà, el socioeconòmic i el cultural, la sociabilitat i les relacions veïnals. S'aborden, en aquesta línia, l'evolució de la inserció residencial de les i els immigrants, de barris populars centrals als barris obrers perifèrics, que hui tenen la major proporció de veïnat d'altres orígens. S'estudien les problemàtiques d'aquests barris, que no cal reduir a la presència de la immigració en ells, així com les seues característiques. S'analitza, igualment, l'accés als serveis públics territorialitzats, col·legis, centres de salut i de serveis socials, així com les dinàmiques que es generen a nivell de barri. Un altre àmbit significatiu de la inserció urbana són els canvis que han conegut els nostres espais públics, uns més funcionals, nodes de mobilitat, uns altres més d'oci i relax, parcs i jardins. El procés d'inserció urbana dels i les immigrants, el seu caràcter més inclusiu o excloent, és el resultat de les dinàmiques en aquests diversos àmbits que s'interrelacionen.
- Migracions i mercat de treball
Les i els treballadors immigrants s'han inserit en un mercat laboral creixentment polaritzat i fragmentat. Si bé tenim una àmplia heterogeneïtat de treballadors i treballadores immigrants, la gran majoria s'han inserit en el mercat laboral i l'estructura productiva "per baix", amb una alta concentració sectorial i en treballs poc qualificats, amb independència de la qualificació de la persona que els realitza. En aquesta línia s'aborda aquest tipus d'inserció i les seues condicions de treball, amb unes taxes de temporalitat, sobrequalificació i atur, molt superiors a les de la població autòctona. Si bé és falsa la idea segons la qual els i les immigrants lleven llocs de treball a la població autòctona, no és menys cert que la nostra estructura productiva s'ha modificat i que, com passa en altres països europeus, la podem qualificar com una estructura etno-fragmentada en la qual la posició que s'ocupa depén no sols de qualificacions i experiència sinó també de l'origen etnocultural.
Tot això té profundes implicacions laborals i socials que són objecte d'investigació en aquesta línia.
- Estratègies de mobilitat transnacional
La Gran Recessió 2008-2014 i la pandèmia covid-19 han mostrat els problemes socioestructurals de la nostra societat davant els quals s'activen una diversitat d'estratègies de mobilitat transnacional, tant de la població autòctona com de la població immigrant:
- L'emigració de joves autòctons/as que van partir amb la Gran Recessió i que, en general, responen a un perfil qualificat.
- La reemigració de població immigrant assentada amb possessió de la nacionalitat espanyola cap a països europeus o tercers.
- La migració circular de temporers/as agrícoles en el camp espanyol, especialment d'Europa de l'Est i del Nord d'Àfrica.
- Els processos de retorn d'emigrants autòctons/as.
Ens interessa comprendre els efectes de les recents crisis - de caràcter més aviat estructural- en aquestes dinàmiques migratòries, les seues característiques i especificitats, així com les estratègies que empren aquests/as migrants/as en els seus processos d'integració, permanència, circulació o retorn.
- Migracions intraeuropees
La creació de l'espai Schengen i l'abolició de les fronteres interna entre els estats membres de la Unió Europea ha espentat i facilitat nous fluxos migratori intraeuropeus. La seua especificitat és el reconeixement per a aquests migrants, en molts àmbits, de drets molt similars als de la població autòctona. Això els converteix en una versió actualitzada dels fluxos migratoris interns a cada país. En el marc d'aquest nou espai de mobilitat investiguem als diferents fluxos migratoris existents: els consolidats fluxos d'emigració econòmica des del Sud cap al Nord d'Europa, en la seua majoria protagonitzats per joves; els fluxos de "lifestyle migration" des del Nord d'Europa cap al Sud i les més recents migracions des de l'Est d'Europa cap al Sud, així com les migracions internes al Sud d'Europa. Nous perfils de migrants, motivacions multidimensionals i estratègies complexes de mobilitat són els principals temes d'investigació d'aquesta línia.
- Gestió de la diversitat cultural
S'analitzen les estratègies de gestió de la diversitat cultural que possibiliten la generació de societats cohesionades com a resposta política al fet de la diversitat. Aquestes s'aborden des d'un doble eix: primer, la governança multinivell i segon, les relacions entre el marc institucional i les dinàmiques socioculturals. Des d'aquest marc es destaquen, de manera específica, les condicions d'inserció en els serveis públics. Com que gestionar la diversitat cultural implica una estratègia a favor de la convivència i promoció de la diversitat dels grups culturals existents en un territori, en aquesta línia s'aprofundeix en el disseny i elaboració de plans de diversitat ètnica i cultural o de convivència intercultural (àmbits municipals, universitaris,...); la perspectiva de la interseccionalitat entre gènere i diversitat cultural i, finalment, el repte de considerar l'enfocament de diversitat cultural com un principi transversal per a la seua aplicació en diferents àmbits i sectors.
- Inserció urbana dels immigrants. Procesos, espais i actors
Aquesta línia d'investigació aborda la inserció urbana dels i les immigrants en el marc més general de les transformacions impulsades per l'urbanisme neoliberal, de gentrificació i precarització, i des d'una perspectiva multidimensional i holística, destacant la conjunció entre l'àmbit sociourbà, el socioeconòmic i el cultural, la sociabilitat i les relacions veïnals. S'aborden, en aquesta línia, l'evolució de la inserció residencial de les i els immigrants, de barris populars centrals als barris obrers perifèrics, que hui tenen la major proporció de veïnat d'altres orígens. S'estudien les problemàtiques d'aquests barris, que no cal reduir a la presència de la immigració en ells, així com les seues característiques.
S'analitza, igualment, l'accés als serveis públics territorialitzats, col·legis, centres de salut i de serveis socials, així com les dinàmiques que es generen a nivell de barri. Un altre àmbit significatiu de la inserció urbana són els canvis que han conegut els nostres espais públics, uns més funcionals, nodes de mobilitat, uns altres més d'oci i relax, parcs i jardins. El procés d'inserció urbana dels i les immigrants, el seu caràcter més inclusiu o excloent, és el resultat de les dinàmiques en aquests diversos àmbits que s'interrelacionen.
- Col·lectius migrants en situació d'exclusió
Un segment de la immigració enfronta condicions de precarietat i exclusió social. Una inserció social en els marges que es manifesta en diferents graus d'exclusió residencial, rebuig social, irregularitat administrativa, activitats econòmiques de subsistència, etc. La migració romaní constitueix en aquest sentit un cas particular. Es tracta d'una migració de comunitaris, de caràcter familiar, amb alts nivells de pobresa i objecte d'estigmatització social en origen i en destinació. Captar adequadament aquests fenòmens resulta d'especial interés per al desenvolupament de polítiques socials inclusives. La perspectiva etnogràfica, combinada amb altres tècniques, resulta ajustada a aquest propòsit, facilitant l'aproximació a una realitat sovint invisible per a les estadístiques i registres habituals. En aquesta línia de treball s'aborden aspectes com els seus projectes migratoris, inserció residencial, estratègies econòmiques i sociabilitat i participació social, parant atenció als factors que dificulten o afavoreixen el seu accés i ús normalitzat dels serveis públics i, en definitiva, la seua integració social.
- ESTEBAN APREDA, FERNANDO OSVALDO
- PDI-Titular d'Universitat
- MASANET RIPOLL, MARIA ERICA
- PDI-Titular d'Universitat
- MONCUSI FERRE, ALBERT
- PDI-Titular d'Universitat
- INGELLIS -, ANNA GIULIA
- PDI-Titular d'Universitat
- Vicedega/Vicedegana / Vicedirector/a Ets
- MUT MONTALVA, ELENA
- Alumn.-Servei de Formacio Permanent
- Dega/Degana / Director/a Ets
- PEREZ ALONSO, YAIZA
- Alumn.-Servei de Formacio Permanent
- Coordinador/a Curs
Equip de treball
- Miguel Monsell Liern - Comissió Espanyola d'ajuda al refugiat.
- ExpandirESTEBAN APREDA, FERNANDO OSVALDOPDI-Titular d'Universitat
- ExpandirMONCUSI FERRE, ALBERTPDI-Titular d'Universitat
- ExpandirINGELLIS -, ANNA GIULIAPDI-Titular d'UniversitatVicedega/Vicedegana / Vicedirector/a Ets
- ExpandirMUT MONTALVA, ELENAAlumn.-Servei de Formacio PermanentDega/Degana / Director/a Ets
- ExpandirPEREZ ALONSO, YAIZAAlumn.-Servei de Formacio PermanentCoordinador/a Curs
Campus de Tarongers
Av. dels Tarongers, 4b
46021 València (València)
