Anàlisi de les desigualtats de gènere en l'àmbit socioeconòmic, tant en el vessant de les polítiques públiques com en les relacions entre subjectes privats i en el marc de les organitzacions, fent ús de les eines metodològiques corresponents a la ciència jurídica, la sociologia, l'economia i el treball social.
La trajectòria del grup d'investigació "Educant en emocions en la infància i adolescència" es remunta a més de 10 anys. Durant aquests anys diferents professionals d'altres universitats nacionals i internacionals s'han sumat al grup aportant investigacions en l'àrea del desenvolupament emocional infantojuvenil.
Actualment, el grup està format per investigadors de la Universitat de València, Universitat Jaume I, Universitat Catòlica de València, Universitat Europea de València, Universitat de Leiden, Universitat de Bolonya, la Universitat de Berlín, així com per l'Institut Tecnològic del Joguet (AIJU), i altres professionals de la psicologia. Els membres de l'equip d'investigació tenen una gran experiència docent en grau i postgrau i en la direcció de beques de col·laboració, treballs de recerca i tesis doctorals, certificat en els curriculum vitae.
En 2010 el grup va començar una nova etapa en el desenvolupament de l'educació emocional amb el projecte Identificació dels perfils de competència emocional en la infància per a la millora de la convivència entre iguals (PSI2010-18742).
La investigació que s'està desenvolupant en l'actualitat, se centra en els resultats obtinguts en aquest projecte realitzat en la infància, on s'ha observat el poder de les competències emocionals en el desenvolupament integral del xiquet. Prenent en consideració aquests resultats, ens hem plantejat com afecta durant l'adolescència el desenvolupament de la intel·ligència emocional.
En 2013 comença el nou projecte Potenciar el benestar psicològic i la convivència escolar en adolescents a través de l'educació en emocions: estudi longitudinal (PSI2013-43943-R), en el qual s'ha dissenyat i aplicat un programa d'intervenció en Emocions en centres educatius públics i concertats de la Comunitat Valenciana. L'estudi ha permés detectar els beneficis d'aquest programa en els adolescents a nivell personal, escolar i familiar. Així, es podran identificar les variables sobre les quals és beneficiós intervindre en aquest grup d'edat. L'objectiu és que siga un programa descrit amb rigorositat, però alhora que siga senzill tant la seua aplicació com en l'avaluació dels beneficis psicològics que aporta.
La investigació se centra en l'anàlisi comparada dels processos de democratització i qualitat democràtica en diferents països representatius de diferents realitats culturals, socials, econòmiques i polítiques i de les principals amenaces a l'estabilitat democràtica tant en termes de seguretat internacional com de sorgiments de grups extremistes en el si d'aquestes democràcies.
Es col·labora amb institucions com el Center for International and Comparative Politics de la Universitat de Stellenbosch, Sud-àfrica com amb Institucions militars de diversos països.
Som "Grup d'Excel·lència PROMETEO FASE II" de la GVA, membre G24 del Centre d'Investigacions Biomèdiques En Xarxa per a Salut Mental (CIBERSAM-ISCIII). Des de 2013 som socis actius a Europa dins del Programa European Innovation Partnership on Active and Healthy Ageing (Acció 3) Cognitive Decline Group of the European Innovation Partnership for Active and Healthy Ageing (EIPAHA) participem activament a definir una posició útil clínicament sobre el Mild Cognitive Decline. Dirigim i coordinem la Unitat d'Avaluació en Autonomia Personal, Dependència i Trastorns Mentals (TMAP) situada en la Facultat de Medicina UCIM-INCLIVA, amb una oferta de serveis en valoracions biomecàniques i avaluacions neurocognitives que s'emmarca en la prevenció dels signes de fragilitat en poblacions de risc. La Unitat TMAP és pionera en la realització i implantació d'avaluacions a pacients amb trastorns mentals i/o deterioració cognitiva i funcional d'una forma integral i personalitzada. Aquestes avaluacions són necessàries per a valorar com les persones breguen amb les activitats diàries en una situació de malaltia o deterioració, i per a proveir-los d'informació amb la finalitat d'aplicar mesures que puguen facilitar una vida sana i independent.
Des de la formació del grup en 2001 fins a la seua consolidació en 2007, s'ha treballat a contribuir al coneixement dels dèficit cognitius i funcionals dels trastorns mentals greus, amb especial atenció a pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar i als seus familiars de primer grau. Actualment el nostre coneixement se centra també en la Multimorbilitat directa i inversa en pacients amb malalties complexes com els trastorns de l'SNC, el càncer o les malalties metabòliques. Altres àrees d'investigació per al grup són: els estudis sobre càrrega de malaltia (Global Burden of Disease studies), les revisions sistemàtiques i fique-anàlisis en xarxa, la neurogenètica i teràpia cel·lular (stem cells,) i, finalment, la Psiquiatria Nutricional.
Els investigadors involucrats en aquest grup d'investigació, desenvolupen des de ja diversos anys, una labor investigadora orientada a l'estudi de la joventut en els seus diferents vessants, en els aspectes centrals del seu desenvolupament i de la transició a la vida adulta.
L'educació, la participació i el treball són les tres dimensions fonamentals en les quals se centra l'anàlisi sense oblidar tots els processos relacionats amb la transició a la vida adulta i el disseny de la seua trajectòria vitals. La inserció laboral en un món del treball en profunda transformació, la decisió d'independitzar-se, la participació a la vida pública són els aspectes centrals de la investigació d'aquest grup.
La intensa etapa de canvi social que les societats occidentals estan vivint des de ja diverses dècades, requereixen un estudi profund de les seues conseqüències en un col·lectiu que protagonitzarà les futures etapes de desenvolupament. La transformació del treball, la globalització, les noves tecnologies, la crisi dels sistemes representatius nacionals i, en els últims anys, la crisi econòmica està transformant profundament les societats occidentals i canviant els processos de socialització.
Els joves representen un col·lectiu de gran interés en l'estudi de la societat en un doble sentit: d'una banda per la seua condició actual i per tots els processos relacionats amb la socialització i la preparació a la vida adulta, com són l'educació, la formació a una participació responsable a la vida política, la transició a la vida adulta en una fase de profunds canvis i pluralització de les formes de família; per l'altre, perquè en ells radiquen els fonaments de la societat futura. La transició de la societat fordista a la societat Post-fordista està implicant una profunda crisi de les estructures socials de les societats occidentals i un progressiu declivi de les Institucions com ens ensenya Dubet. A això s'associa un intensiu procés d'individualització, en el qual seran els propis individus els que hauran de construir una nova realitat social, noves estructures socials capaces d'organitzar la vida col·lectiva d'una forma més adequada als nous desafiaments. Aquest és el principal repte de les noves generacions i l'estudi d'aquests processos no pot ser que passar per l'estudi de la joventut, de la seua condició i dels principals processos de transformació en els quals estan submergits.
La globalització, d'una banda, i el procés d'unificació europeu per l'altre, imposen a més una reflexió comparada que intente separar les especificitats de contextos concrets, de patrons comuns que puguen ajudar a llegir fenòmens de transformació global, com els propiciats per la revolució digital per exemple o per la intensificació de la mobilitat internacional. Cap d'aquests processos a més pot llegir-se adequadament sense recórrer a l'ús de la perspectiva de gènere per a dotar de l'adequada riquesa i profunditat la mirada analítica. Nous fenòmens com la precarietat laboral i les seues conseqüències, els nous itineraris vitals, les noves formes de famílies, la mobilitat territorial, les noves formes de la comunicació i participació, són els fenòmens al centre de l'activitat investigadora del grup. Per a un adequat desenvolupament de l'activitat investigadora, el grup ha decidit formalitzar la riquesa dels seus estudis en 3 línies d'investigació.
La primera focalitzada en l'estudi del treball i de la seua transformació en la societat digital i global; la segona orientada a l'anàlisi de les diferents formes de reacció dels joves davant la crisi, on no ens referim solament a la recent recessió econòmica, sinó a la crisi estructural que està transformant la nostra societat a ritmes molt accelerats. Finalment, la tercera línia d'investigació es proposa analitzar tots els processos relacionats amb la socialització dels joves, des del pla de la socialització primària i informal fins a l'educació, com a procés institucionalitzat d'inserció dels joves en la societat.
La investigació de Labpsitec València se centra fonamentalment en l'àmbit de la psicopatologia, avaluació i tractament dels trastorns psicològics, així com en la promoció del benestar i la qualitat de vida en diferents poblacions. En els últims 25 anys, aquest grup s'ha centrat en les possibilitats que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Tics) poden oferir a la Psicologia Clínica i de la Salut, i en aquests moments es tracta d'un grup líder a nivell internacional en el desenvolupament i validació d'aplicacions basades en Tics en aquest camp. En aquest context, Labpsitec València és pioner en el desenvolupament d'aplicacions de realitat virtual (RV) per al tractament de trastorns emocionals i problemes d'imatge corporal presents en els trastorns alimentaris.
Respecte a l'ús d'Internet, Labpsitec València està treballant en el camp de la Telepsicologia des de fa 20 anys, sent pioner a integrar solucions de RV en aplicacions dirigides al tractament de diversos problemes. S'ha de destacar el Treball del grup dins del projecte europeu "Online Predictive Tools for Intervention in Mental Illness" (OPTIMI), en el qual es desenvolupen sistemes online per a la prevenció de la depressió. Aquesta aplicació s'està posant a prova actualment dins d'un altre projecte europeu (E-COMPARED). D'igual manera, s'estan desenvolupant noves intervencions per al foment de la resiliència i el tractament dels problemes adaptatius en un altre projecte finançat per H2020 (I-CARE).
També s'ha treballat en una aplicació orientada a oferir als ancians una solució tecnològica amb la qual millorar el seu estat emocional (MAYODOMO). En aquests moments, aquesta solució forma part d'un projecte europeu EHCOBUTLER i forma part del Consorci Europeu per a l'Envelliment Actiu i Saludable (EPI-AHA). Un altre aspecte a destacar són els desenvolupaments que s'han realitzat dins del camp de l'obesitat i els estils de vida saludables, com la plataforma ETIOBE, per al tractament de l'obesitat infantil, o el programa Viure millor, per a persones amb problemes d'hipertensió i sobrepés.
Actualment el grup és partícip en l'acció CIBER en l'àrea de Biomedicina i Ciències de la Salut (www.ciberobn.es), liderant un dels grups d'investigació de Ciber-OBN. Labpsitec València ha participat en més de 50 projectes d'investigació finançats per fons regionals, nacionals i europeus. Hem sigut els IP de la Xarxa d'Excel·lència PROMOSAM (PSI2014-56303-REDT) finançada pel MINECO, que acaba de concloure, i estem duent a terme diversos projectes finançats tant per la Comunitat Valenciana, el pla nacional I-D-I i la Comissió Europea, així com altres projectes finançats per entitats privades. Els resultats de totes aquestes investigacions han sigut presentats en congressos (nacionals i internacionals) i han donat lloc a més de 200 articles publicats en revistes amb índex d'impacte. També s'han publicat llibres i capítols de llibres.
En general, i de manera resumida, l'interés principal de Labpsitec València sempre s'ha situat en l'àmbit de la Salut Mental, intentat aprofundir en la descripció i compressió dels trastorns mentals, i en l'elaboració de tractaments eficaços.
Els canvis deguts a la globalització, la revolució tecnològica i la digitalització, estan impulsant que les organitzacions desenvolupen noves formes de treball col·laboratiu a través d'equips i comunitats virtuals. Aquestes eines col·laboratives constitueixen estratègies empresarials rellevants ja que permeten una millora de l'aprenentatge i la gestió del coneixement i, per tant, contribueixen a aconseguir que les organitzacions siguen més innovadores, més visibles i més competitives.
Les característiques del treball col·laboratiu han canviat recentment ja que els usuaris d'equips o comunitats virtuals que es troben dispersos geogràficament tenen la possibilitat de combinar diferents aplicacions tecnològiques per a respondre a les demandes del projecte o tasca que estiguen realitzant (p.e. wiki, fòrum, xarxa social/corporativa, etc.). En aquest sentit, es produeixen importants canvis en la naturalesa de les relacions entre els usuaris, en els processos relatius a la resolució de la tasca i el seu acompliment (p.e. identificació, sentit de comunitat, confiança, lideratge, conflicte, productivitat, qualitat del coneixement…) que requereixen ser atesos.
El nostre grup d'investigació té la finalitat de generar "coneixement davantera" sobre els efectes que les tecnologies col·laboratives tenen sobre el benestar individual i col·lectiu des d'una perspectiva bàsica que després és transferida al context aplicat de les empreses. Així, s'analitzen el funcionament d'equips i comunitats virtuals que treballen en entorns dinàmics i amb tasques complexes amb un doble objectiu: a) desenvolupar estratègies d'entrenament i millora de la seua eficàcia; i b) oferir pautes per a un disseny eficient d'aquestes eines col·laboratives.
Els equips virtuals (EVs). Durant l'última dècada, l'estudi dels EVs s'ha consolidat com una extensa àrea d'investigació amb importants resultats i s'han desenvolupat models heurístics de rellevància a l'hora d'explicar els aspectes clau del funcionament reeixit d'aquests grups. La investigació desenvolupada en els últims anys per diferents equips d'investigació, entre els quals es troba el nostre, ha focalitzat l'atenció en l'estudi diferencial d'aquests equips respecte als que es comuniquen de manera convencional, és a dir "cara a cara". No obstant això, hui se sap que aquests equips virtuals tenen la seua pròpia idiosincràsia i per això, des d'una perspectiva psicosocial i positiva s'advoca per analitzar els aspectes que influeixen en el seu benestar i rendiment. La manera concreta en què l'equip virtual s'estructure (emergència de subgrups segons els processos de categorització social) així com disposar de competències emocionals per a optimitzar els seus recursos (formació en gestió d'emocions) es conformen com a àrees d'interés a l'hora de desenvolupar la nostra investigació.
A més, la cooperació d'equips en les organitzacions actuals s'estén a l'intercanvi de coneixement en comunitats virtuals (CVs), grups d'interés en xarxes socials professionals o en xarxes internes d'empreses, la qual cosa amplia la nostra investigació cap a l'anàlisi del procés per a compartir coneixement en comunitats virtuals. En aquest context d'investigació té especial interés el disseny eficient de comunitats virtuals de pràctica amb la intenció de millorar la seua sostenibilitat. Aquestes poden definir-se com a grups creats per l'organització, amb visibilitat dels seus membres, amb propòsits comuns i orientats a compartir coneixement en plataformes web. En aquest sentit, el nostre grup d'investigació pretén indagar en els factors que afavoreixen el seu ús eficaç i apropiat per a la innovació social i la gestió del coneixement.
