Estudi d'interrelacions entre la neovascularització tumoral, la presència de poblacions de cèl·lules immunoreguladores i la recidiva o progressió en el microambient tumoral.
Avaluació d'efectes biològics de components dels aliments i ingredients alimentaris: citoprotecció i/o citotoxicitat, marcadors d'estrés oxidatiu, inflamació i apoptosi, utilitzant cultius cel·lulars.
Anàlisi de biomarcadors en mostres mínimament invasives (saliva, sang, líquid cefalorraquidi, líquid pleural, etc), amb l'objectiu de millorar el diagnòstic, personalitzar els tractaments i realitzar un monitoratge més estret dels pacients (detecció de resistències i recaigudes).
Aïllament i caracterització de vesícules extracelul·lars (EVs) en diversos helmints paràsits. Identificació de les molècules presents en les EVs. Anàlisi de la utilitat de les EVs en el control de helmintiasi i altres malalties (diagnòstic, vacunació i tractament).
El nostre grup ha caracteritzat un nou regulador important en la transició de Start: Whi7. Whi7 actua com a repressor transcripcional del programa de Start col·laborant amb Whi5 en aquesta funció, de manera que, com ocorre en mamífers amb la família Rb, el control de la iniciació del cicle cel·lular depén del joc entre diferents repressors. Els treballs del grup pretenen avançar en la caracterització de la regulació i funció de Whi7 i la seua comparació amb Whi5 en diferents condicions fisiològiques, la qual cosa pot ajudar a entendre com es coordina l'acció de diferents repressors en el control de l'inici del cicle cel·lular. A més, s'està investigant la relació existent entre Whi7 i la ruta de la proteinaquinasa C. El fet que un membre de la família Rb estiga mutat en quasi tots els tumors reforça fins i tot més la importància d'estudiar el paper d'aquests repressors de G1.
El nostre grup ha caracteritzat un nou regulador important en la transició de Start: Whi7. Whi7 actua com a repressor transcripcional del programa de Start col·laborant amb Whi5 en aquesta funció, de manera que, com ocorre en mamífers amb la família Rb, el control de la iniciació del cicle cel·lular depén del joc entre diferents repressors. Els treballs del grup pretenen avançar en la caracterització de la regulació i funció de Whi7 i la seua comparació amb Whi5 en diferents condicions fisiològiques, la qual cosa pot ajudar a entendre com es coordina l'acció de diferents repressors en el control de l'inici del cicle cel·lular. A més, s'està investigant la relació existent entre Whi7 i la ruta de la proteinaquinasa C. El fet que un membre de la família Rb estiga mutat en quasi tots els tumors reforça fins i tot més la importància d'estudiar el paper d'aquests repressors de G1.
Els exosomes han interromputs en ciència com una possible via de comunicació a llarga distància, emprant vesícules. Aquestes contenen proteïnes i àcids nucleics. El projecte intenta conéixer més sobre aquestes vesícules en sang, la seua morfologia i contingut molecular procedents de càncer metastàsic.
Pkc1 de llevat i l'isoforma PKCd de mamífers comparteixen la mateixa funció de control del checkpoint d'integritat genòmica. Es planteja un estudi en paral·lel en tots dos organismes per a caracteritzar les claus moleculars d'aquest mecanisme.
Pkc1 de llevat i la isoforma PKCd de mamífers comparteixen la mateixa funció de control del checkpoint d'integritat genòmica. Es planteja un estudi en paral·lel en tots dos organismes per a caracteritzar les claus moleculars d'aquest mecanisme.
Caracterització i aïllament de CSC a partir de mostres de tumors. Desenvolupament de models in vitro i in vivo per al disseny de noves estratègies terapèutiques destinades al control de la població de CSCs.
El projecte pretén l'anàlisi de les NSCs, nínxols neurogènics i la neurogènesi amb l'edat així com la seua afectació d'en l'EA. D'altra banda s'estudiarà el paper de GSK3 en els processos de proliferació i diferenciació de les NSCs tant in vitro com in vivo així com la seua regulació com a diana.
Estudi dels mecanismes moleculars responsables del manteniment i correcte funcionament de les NSC en el cervell adult. De manera específica, pretenem abordar l'estudi de com es regula la quiescència a nivell molecular i com la quiescència-activació respon a l'elements del nínxol.
S'analitzaran les afectacions més primerenques que esdevenen en les neurones de la medul·la espinal, així com el paper que juga la glia, amb l'objectiu d'identificar els mecanismes causants i implicats en la malaltia. D'altra banda, s'estudiarà una potencial via de propagació entre neurones.
Assagem diferents materials incloent pròtesis de titani o matrius dentàries descel·lularitzades per a la regeneració de teixits dentals i peridentals. Així mateix, avaluem teixits conjuntius com la polpa dental o el lligament periodontal com a fonts d'obtenció de cèl·lules mare amb diferent potencialitat. Aquesta línia és finançada per diferents projectes finançats en convocatòries públiques competitives incloent IMPORTOX o NerBIO.
Estudi de les alteracions associades a o causants de la degeneració de les neurones dopaminèrgiques i la seua relació amb l'envelliment i condicionants associats. Estudis dels efectes del parkinsonisme sobre el comportament de les NSCs.
Aquesta línia pretén estudiar la regulació epigenètica bàsica (centrant-nos en l'empremta genòmica) en NSCs sota condicions fisiològiques, i identificar nous mecanismes epigenètics que puguen modular-se potencialment durant les teràpies de reactivació o en la formació de tumors.
Estudi a nivell genètic i cel·lular de processos del desenvolupament en Drosophila, com el tancament dorsal embrionari i l'establiment de la polaritat plana epitelial, utilitzats com a models de processos rellevants per a la salut humana com la cicatrització de ferides o processos de migració cel·lular.
Estudis recents han mostrat la presència de cossos de Lewy dins del sistema nerviós entèric (SNE). La simptomatologia gastrointestinal d'aparició primerenca i anterior als símptomes motors en la malaltia de Parkinson han fet pensar recentment que les lesions en el SNE puguen desenvolupar-se primerencament en el curs de la malaltia, prèviament a l'aparició de citopatologia en les neurones de la substància negra, i així l'estudi del SNE podria ajudar a comprendre la citopatologia de la malaltia de Parkinson. Aquestes dades i la facilitat per a l'obtenció de mostres de pacients mitjançant biòpsies colòniques rutinàries han portat a la utilització del SNE com a model d'estudi en la nostra línia d'investigació. El nostre principal objectiu és estudiar les neurones dopaminèrgiques dels plexes de Meissner i de Auerbach de mostres de còlon tant proximal com distal d'un model de rata parkinsoniana. Els estudis es duen a terme mitjançant anàlisis morfològiques d'alta resolució.
Es pretén l'anàlisi del procés de mielinització durant el desenvolupament, els quals resulten de vital importància per a la inducció de processos de mielinització/remielinització en l'adult. En models de desmielinització s'analitzarà remielinització utilitzant els coneixements adquirits.
El projecte general la identificació i caracterització dels nínxols neurogènics en les diferents zones del sistema nerviós: la ZSV, el GD de l'hipocamp, el tercer ventricle i la medul·la espinal. Aquests nínxols seran analitzats en diferents espècies animals des de ratolí, mico fins a humà.
Biomarcadors de diagnòstic, pronòstic i/o predictius: en càncer de pulmó, de cap i coll, càncer de còlon, càncer de mama, melanoma, entre altres, a través de diferents aproximacions òmiques (genòmica, transcriptòmica, metabolòmica).
Estudi de la plasticitat del sistema nerviós adult. Estudi de la plasticitat estructural de interneurones en el cervell adult i el paper de l'àcid polisiàlic en esta plasticitat, la microcircuiteria del bulb olfactori i l'hipocamp, tant en condicions normals com patològiques (síndrome de Down, epilèpsia…).
Els treballs del grup també se centren en l'estudi de mecanismes de regulació espacial en el control del cicle cel·lular, mecanismes que impliquen el control de la localització sub cel·lular de proteïnes clau per a la progressió en el cicle. S'ha estudiat en particular el paper de la carioferina Msn5 en el control de factors de transcripció (Swi6, Swi4, Mbp1, Swi5, Whi5) així com de ciclinas de Start (Cln1, Cln2). A més, s'investiguen determinants de l'especificitat funcional de ciclines i la identificació de nous mecanismes que controlen la síntesi i degradació de ciclines (Cln2, Clb2).
Els treballs del grup també se centren en l'estudi de mecanismes de regulació espacial en el control del cicle cel·lular, mecanismes que impliquen el control de la localització subcel·lular de proteïnes clau per a la progressió en el cicle. S'ha estudiat en particular el paper de la carioferina Msn5 en el control de factors de transcripció (Swi6, Swi4, Mbp1, Swi5, Whi5) així com de ciclinas de Start (Cln1, Cln2). A més, s'investiguen determinants de l'especificitat funcional de ciclines i la identificació de nous mecanismes que controlen la síntesi i degradació de ciclines (Cln2, Clb2).
Identificació de nous marcadors associats al metabolisme oxidatiu mitjançant espectrometria de masses. Estudi de les patologies associades a l'estrés oxidatiu i a la hipòxia tissular. Mecanismes cel·lulars i moleculars de la prevenció del mal tissular en les neuropaties hipòxic isquèmiques mitjançant polifenols naturals i sintètics.
Identificació de nous marcadors i dianes moleculars per al tractament de la fibrosi pulmonar. Identificació dels determinants moleculars de la transició fibroblast-miofibroblast mitjançant tecnologies òmiques. Paper de la inflamació i l'estroma en el microambient tumoral i la progressió del càncer pulmonar.
Investigació en Glaucoma. Identificació de gens i molècules implicades en els glaucomes. Bases cel·lulars de la malaltia glaucomatosa. Aplicació de les ciències òmiques a l'estudi del glaucoma.
En aquesta línia de treball pretenem estudiar els mecanismes cel·lulars i moleculars que regulen el correcte balanç entre la producció i l'especificació de les cèl·lules de l'escorça cerebral per part de les NSCs. Així mateix perseguim entendre com a alteracions en aquests processos es relacionen amb malalties del neurodesenvolupament com l'autisme mitjançant l'estudi de models murins d'aquests trastorns.
Paper de la MAP cinasa p38 alfa en la regulació de la citoquinesi en hepatòcits.
S'analitzarà el paper neuroprotector de cèl·lules mare de la medul·la òssia en un model d'isquèmia cerebral. Per a això les cèl·lules seran marcades amb ferro i dirigides al lloc de la lesió mitjançant camps magnètics amb la finalitat d'augmentar el nombre de cèl·lules viables el teixit lesionat.
El projecte versa sobre l'aplicació de teràpia cel·lular amb cèl·lules mesenquimales modificades genèticament (plasmidi episomal) per a tractar-la evolució i reparar la deterioració neurològica en el model animal d'esclerosi múltiple.
Desenvolupament de nanopartícules amb capacitat de funcionalització per a la seua aplicació en bioimatge, aplicació com a teràpia anti-tumoral i teràpia regenerativa. (Projecte desenvolupat per Vicente Herranz Pérez, investigador post-doctoral contractat per CIBERNED).
L'objectiu principal de la nostra línia d'investigació és l'anàlisi dels mecanismes citopatològics implicats en la fragmentació de l'aparell de Golgi i en les alteracions del trànsit intracel·lular en les neurones dopaminèrgiques en la malaltia de Parkinson.
Estem utilitzant diverses aproximacions per a l'estudi en Drosophila de malalties genètiques humanes a fi de disseccionar les seues rutes de patogènesi i identificar biomarcadors que permeten el seu diagnòstic i/o la seua progressió, així com de descobrir molècules amb potencial terapèutic.
