Un estudi dut a terme per l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, UV-CSIC) revela que els virus embolcallats amb una coberta lipídica poden infectar millor diferents espècies d’animals, inclosos els humans. La grip, el VIH o els coronavirus són virus embolcallats. Aquest treball permet afinar les eines de vigilància per controlar les zoonosis, el pas d’aquests virus d’animals a persones.
Els virus són els organismes més nombrosos de la Terra. Se’n coneixen milers, però n’hi ha milions per descobrir. Per entrar a l’hoste que necessiten per viure, els virus despleguen diferents estratègies. Després d’analitzar 12.000 associacions virus-hoste, un grup de recerca de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) –centre mixt de la Universitat de València (UV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)– ha observat que els virus embolcallats –aquells que tenen una coberta exterior lipídica– tenen més capacitat per infectar múltiples espècies i presenten més risc de saltar d’animals a humans. El treball, que contradiu estudis anteriors, es publica en la revista PNAS.
Liderat per l’investigador de la Universitat de València Rafael Sanjuán, l’estudi indaga en les propietats que fan un virus més o menys propens a infectar noves espècies i, en particular, de saltar d’animals a humans. Per això, l’equip de l’I2SysBio va utilitzar dades obtingudes per diversos mètodes inclosa la metagenòmica (una eina capaç de detectar el material genètic de virus en mostres ambientals) per estudiar 5.149 virus i 1.599 espècies hostes, mitjançant l’anàlisi d’un total de 12.000 interaccions. Els seus resultats es destaquen en l’últim número de Proceedings of the National Academy of Sciences.
Embolcallats per camuflar-se o per unir-se millor
L’embolcall lipídic que tenen alguns virus deriva de la superfície de les cèl·lules que infecta. Aquest embolcall confereix als virus més capacitat per penetrar en cèl·lules de diferents tipus, incloses cèl·lules d’altres espècies. L’estudi revela que els virus embolcallats tendeixen a infectar més espècies hoste i tenen més probabilitats d’infectar els humans que els virus sense embolcall, mentre que altres trets virals com la composició del genoma, l’estructura, la mida o el compartiment de replicació viral tenen un paper menor.
“Hem pogut analitzar les propietats virals associades al salt d’hospedador, d’una banda, i la infecció en humans, de l’altra, amb més fiabilitat que la que tenien estudis previs”, comenta Rafael Sanjuán, que lidera una Advanced Grant de l’European Research Council (ERC). “Els resultats contrasten amb la idea anterior que els embolcalls virals afecten poc o fins i tot redueixen el risc zoonòtic, cosa que hauria d’ajudar a prioritzar millor els esforços de prevenció de brots”, afegeix.
Conèixer quin tipus de virus és el més propens a traspassar la barrera d’espècie pot ajudar a guiar els programes de vigilància de nous virus, cosa que ha quedat molt palesa amb la irrupció de l’epidèmia provocada pel SARS-CoV-2. “No és casual que la gran majoria de virus emergents humans com el VIH, els virus del Zika i l’Ebola, el SARS-CoV-2 o la verola del mico, entre d’altres, siguen virus amb embolcall. Això suggereix que hauríem de prioritzar la vigilància d’aquest tipus de virus”, resumeix Sanjuán.
Referència: Ana Valero-Rello, Rafael Sanjuán, Enveloped viruses show increased propensity to cross-species transmission and zoonosis, PNAS Vol. 119, No. 50, December 13, 2022.
Llista d'enllaços:
