Jorge Sebastián és professor del departament d'Història de l'Art de la Universitat de València i ha rebut beques d'investigació del Reial Col·legi Complutense de Harvard University (RCC Harvard) al 2017 i 2018. La seua recerca com a historiador abasta diversos camps, com la representació visual del gènere en la monarquia hispànica de l'Edat Moderna, o els estudis sobre la pintora Sofonisba Anguissola. Des 2018, és Technical Manager d'SILKNOW, un projecte d'investigació finançat per la Comissió Europea (programa Horizon2020).

Com vas conèixer l'existència del Reial Col·legi Complutense a Harvard University?

Per ser historiador de l'art, tinc una memòria realment nefasta. En fi, que no ho recorde amb claredat. Crec haver vist alguna cosa en un enviament general de la Universitat. Però ja fa temps, la veritat. La sol·licitud per a la meua primera estada va ser a la primavera de 2016.

Què et va portar a presentar-te a la beca per a estades llargues del RCC Harvard?

La proximitat a un professor d'història de l'art a Harvard, el que després seria el "sponsor" de les meues estades, com diuen allà. Ell m'havia donat classe fa bastants anys, i afortunadament es recordava de mi. Sense un aval d'un membre del seu professorat, no pots presentar-te. No és gens fàcil aconseguir que algú d'allà estiga disposat a avalar-te com a investigador convidat, perquè constantment reben sol·licituds de tot el món. Però si algú t'avala, i a més aconsegueixes finançament amb la beca del RCC, realment és una oportunitat com per aprofitar-la.

En el teu cas, és la segona vegada que se't concedeix la beca per a estades llargues. Què va ser el que et va motivar tornar a presentar-te?

Bé, havia avançat molt en la consulta bibliogràfica del meu projecte però seguien eixint fonts i derivacions interessants. Tant en aquest camp com en el d'humanitats digitals, l'escenari de congressos, esdeveniments i publicacions era (i segueix sent) vibrant en tota la zona de la costa nord-est: Boston, Nova York, i molts altres centres. Em van anar sorgint contactes i possibilitats de col·laboració interessants, que em van animar a tornar a intentar-ho. El mateix RCC entén que costa temps establir xarxes amb institucions d'èlit, no sol consistir en xerrar una vegada en un congrés i ja està. Així que tenia sentit aprofundir en el solc ja obert. I ja sabia com funcionaven les coses, era senzill tornar a intentar-ho.

Pots explicar els principals punts de la teua recerca?

El meu projecte principal és un llibre sobre Sofonisba Anguissola, una pintora italiana que va passar 13 anys a Espanya, en la cort de Felip II. Encara que va ser una celebritat durant la seua vida i el seu art és particularment interessant, després va caure en l'oblit i ara se l'està recuperant. El Prat li dedica una exposició, amb la qual col·labore, a la tardor de 2019. També he dedicat temps a altres projectes, en l'àrea d'humanitats digitals.

Què ha pogut aportar les teues estades a l'RCC Harvard University a la teua investigació?

Més enllà del que hem comentat en altres punts, m'ha permès donar a conèixer el meu treball a col·legues o editorials que, d'altra manera, pense que m'haurien prestat menor atenció. Jo he notat que incloure els noms Harvard i RCC com a part de la teua signatura et dóna un plus d'atenció. No és una regla absoluta, i per descomptat només ho fas mentre estàs allà. Però es fa de notar.

Com valoraries en general l'estada al RCC Harvard University?

El meu balanç és molt positiu, però cal ser conscient de tots els seus aspectes. Econòmicament, és una inversió. Cal posar diners per examinar-se del TOEFL, i treure el visat. Segons departaments i escoles, et poden demanar més un fee per acceptar-te com a usuari dels seus recursos. I com que el nivell de vida allà és molt alt, tot i que la dotació de la beca és bona, al final de tot, acabes posant una mica de diners. Dit tot això, un cop ets allà, l'experiència investigadora i acadèmica compensa amb escreix aquests sacrificis.

Què ha estat el més positiu de les teues beques?

Bé, en qualsevol estada, el fet d'apartar-te (no tant com volgueres) de les tasques quotidianes de les classes i la gestió t'ajuda a avançar en recerca. A part d'això, l'accés a molt bones biblioteques, i l'actualització mitjançant congressos, esdeveniments, conferències ... La vida cultural i intel·lectual al campus (i a la regió en general) és molt intensa, i sempre hi ha gent de primer nivell mundial que està allà de professor convidat, donant unes conferències, etc.

I el més dur?

L'oratge! Massachusetts, entre febrer i abril, definitivament té poc a veure amb València. Tampoc cal exagerar, tot està perfectament condicionat, però per a aquest mediterrani, eixir al carrer mentre neva o amb gel a les voreres ... et fan tirar molt a faltar la terreta.
D'altra banda, per poder anar-me'n de València tres mesos vaig haver de acumular la major part de la meua docència en un sol quadrimestre, i clar, aquest va ser molt intens.

Què li diries a altres companys que estiguen plantejant-se la possibilitat de realitzar una beca com la teua?

Evidentment, depèn molt de cada persona, les seues circumstàncies familiars, els seus temes d'investigació, els recursos que necessite ... Com a idea general, si té o pot anar aconseguint un aval d'algun professor de Harvard en la seua disciplina, li diria que endavant, la meua experiència és molt positiva.

Quines perspectives de futur tens?

En les dues estades que vaig tenir, vaig poder muntar al RCC uns mini-simposis sobre el meu període i camp d'investigació, per al públic de la zona de Boston i voltants. Van eixir molt bé, tenint en compte que és una iniciativa modesta. Aquest any ha estat la tercera edició, i això va creixent, així que espere poder fer-ho una mica estable. Així serviria com una ocasió anual per apropar investigadors en temes hispànics i artístics, provinents de les dues ribes de l'Atlàntic.
Confie que aquests contactes també portaran a que investigadors d'allà vinguen a València. És una cosa que encara no s'ha concretat, però pense que abans o després passarà. Hi ha interès per la nostra història i el nostre art, així que, si facilites vies de contacte, això obre oportunitats també en la direcció inversa.