Digitalització, polítiques públiques d’ocupació inclusives i discriminació (DIGPEIDA)

El projecte analitza l’impacte de la digitalització en les polítiques públiques d’ocupació, centrant-se en com l’ús de big data i de decisions automatitzades pot afectar l’eficàcia, la transparència i, especialment, la no-discriminació de les persones demandants d’ocupació, en particular dels col·lectius vulnerables. Un dels seus eixos principals és l’estudi del desenvolupament normatiu de la Llei 3/2023 d’Ocupació en connexió amb la normativa europea sobre protecció de dades i intel·ligència artificial. Mentre aquest desenvolupament es completa, el projecte proposa elaborar recomanacions, analitzar críticament les noves normes i avaluar-ne l’aplicació, especialment en relació amb els drets digitals. A més, es planteja construir un marc teòric que permeta comprendre els reptes de la digitalització en l’ocupació i formular propostes per a millorar la col·laboració publicoprivada, reforçant la transparència, l’eficàcia i la igualtat en el Sistema Nacional d’Ocupació

Acronym

DIGPEDIA

Reference code

PID 2024-158032OB-100

Description

El projecte se centra en l’anàlisi de la digitalització en el context de les polítiques públiques d’ocupació. Per tant, persegueix identificar els problemes normatius que condicionen l’eficàcia, la transparència, la no-discriminació i l’orientació cap als col·lectius d’atenció prioritària en el context de les polítiques d’ocupació. Els reptes que implica la gestió del big data a través del sistema públic integrat d’informació dels serveis d’ocupació i la presa de decisions automatitzades exposen les persones demandants de serveis d’ocupació a biaixos discriminatoris que han de ser analitzats.

Segon.- És necessari realitzar un seguiment del desenvolupament normatiu de la Llei 3/2023 d’Ocupació en aquesta matèria, en connexió amb els reglaments europeus de protecció de dades i d’intel·ligència artificial. Formular documents propositius mentre no es produïsca aquest desenvolupament, analitzar críticament les normes reglamentàries que es vagen produint i fer un seguiment de la seua aplicació són objectius centrals del projecte. En particular, la normativa reglamentària que configure el tractament del sistema públic integrat d’informació ha de ser estudiada des de les seues repercussions en els drets digitals de les persones demandants de serveis d’ocupació, sobretot de les més vulnerables i exposades a discriminacions.

Tercer.- Com a corol·lari de les anàlisis anteriors, el projecte ha d’orientar-se a elaborar el disseny d’un marc teòric per a l’anàlisi dels reptes de la digitalització en les polítiques d’ocupació, que permeta formular propostes per a una adequada col·laboració publicoprivada. Aquestes propostes han d’anar dirigides a dotar el Sistema Nacional d’Ocupació de més transparència, major eficàcia i millor orientació cap als col·lectius d’atenció prioritària i a evitar tot tipus de discriminacions derivades dels biaixos de les decisions algorítmiques.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

Primer.- Anàlisi de l’acerv normatiu intern i de la UE entorn de la cruïlla entre ocupació, digitalització i no-discriminació. Ha de partir-se dels reglaments sobre protecció de dades i intel·ligència artificial, de les directives sobre no-discriminació en l’ocupació i el treball i de la legislació interna sobre ocupació, protecció de dades i garanties digitals, així com de les normes generals i específiques sobre no-discriminació, en particular la Llei 15/2022, de 12 de juliol. Caldrà atendre determinades incorporacions al dret intern d’algunes directives, com la del treball en plataformes digitals.

Segon.- La utilització de la perspectiva del dret comparat és molt important, perquè el repte de l’ocupació en el marc de la digitalització i els riscos de discriminació en les decisions automatitzades és generalitzat. L’anàlisi de determinats sistemes té una importància indubtable, en particular els més pròxims a l’espanyol, com el francés o l’italià, però també altres de gran impacte, com els dels EUA o el Canadà, per la seua configuració molt menys regulada, encara que amb gran incidència del dret antidiscriminatori. En aquest sentit, l’aportació de models de contrast constitueix el segon objectiu específic.

Tercer.- L’anàlisi normativa ha d’anar acompanyada d’un estudi de l’impacte d’aquesta cruïlla (digitalització-ocupació-discriminació) en els grups socials vulnerables. Cal atendre tots els col·lectius assenyalats en la legislació d’ocupació, però amb especial incidència en els dos més destacats: les víctimes de discriminacions i desavantatges per edat i per discapacitat. La perspectiva de gènere ha d’orientar tot el treball, en el qual han de confluir les perspectives jurídica i sociològica. Aquesta última permetrà analitzar la cultura del treball dels col·lectius d’atenció prioritària, coneixement fonamental per a dissenyar polítiques ajustades a les seues necessitats socials i culturals.

Quart.- La normativa d’ocupació requereix una sèrie de desenvolupaments necessaris per a la seua plena aplicabilitat. La integració de tots els organismes dels serveis públics d’ocupació amb les entitats col·laboradores en el sistema públic integrat d’informació, les taxes d’ocupabilitat, intermediació i cobertura o el catàleg d’instruments d’ocupabilitat són reptes a desenvolupar, bé mitjançant normes reglamentàries o actuacions públiques no normatives. També està pendent la conversió del SEPE en l’Agència Espanyola d’Ocupació i el desenvolupament reglamentari de la intermediació laboral que derogue el RD 1796/2010. Cal formular propostes mentre no s’aproven les normes i, una vegada aprovades, fer-ne una valoració crítica.

Cinqué.- És crucial el seguiment de l’aplicació de la normativa i dels documents de política d’ocupació, tant en l’àmbit estatal com autonòmic i local. L’anàlisi dels problemes de la digitalització i dels possibles biaixos discriminatoris ha d’afectar tots els actors públics de les polítiques actives d’ocupació, incloent les normatives autonòmiques com la Llei d’Ocupació 15/2023 del País Basc.

Sisé.- Les entitats privades col·laboradores han de ser analitzades, especialment les que intervenen en la intermediació laboral. Cal estudiar els seus deures jurídics, les exigències de transparència i els efectes de les decisions automatitzades sobre col·lectius discriminats, així com determinar quines actuacions automatitzades poden quedar fora del concepte d’intermediació.

Seté.- La formació en competències digitals és una qüestió fonamental, atesa l’existència de bretxes digitals per raó de gènere, edat, discapacitat o origen. El Reglament d’Intel·ligència Artificial estableix obligacions d’alfabetització en IA per als ocupadors. També destaca la LO 3/2022 de Formació Professional pel seu enfocament en competències digitals.

Octau.- Tot l’anàlisi ha de culminar en un marc teòric que identifique riscos per als drets digitals, descriga les discriminacions derivades de la IA i propose models regulatoris i bones pràctiques per a reduir els biaixos algorítmics.

Nové.- Aquest marc ha de servir per a elaborar documents propositius que milloren la transparència i eficàcia de les polítiques d’ocupació i orienten també l’actuació de les entitats privades.

Desé.- El projecte ha d’aportar criteris per a l’avaluació de les polítiques digitals d’ocupació, tant jurídics com econòmics, assegurant la seua coherència amb la normativa i la reducció de discriminacions.

Onzé.- Els avanços normatius han impulsat la necessitat de supervisió humana dels algoritmes en l’àmbit laboral. És necessari dissenyar procediments i indicadors que garantisquen transparència, control i absència de discriminació en l’ús de la IA en les relacions laborals.

Dotzé.- Finalment, cal analitzar les vies de tutela administrativa i judicial davant possibles vulneracions dels drets fonamentals, especialment del principi d’igualtat i no-discriminació.

Developers of the project

Human Rights Institute

www.uv.es/idh

gestio.idh@uv.es

Labour and Social Security Law

www.uv.es/drettreballss

dep.dret.treball.i.ss@uv.es

Principal investigators: