L'objectiu principal d'esta tesi és analitzar les realitzacions educatives en els contextos educatius de Formació Professional de base des d'una perspectiva de justícia social amb la finalitat de descriure els itineraris que produïxen i l'impacte que tenen en la vida dels i les jóvens que els experimenten. Paral·lel al nostre interés principal s'hi haja el d'intentar comprendre el fenomen de la transició des d'una perspectiva pedagògica que posa l'accent en les relacions socials que es produïxen en la institució educativa. L'estudi de les desigualtats socials produïdes i reproduïdes en el sistema educatiu s'aborda en esta investigació des d'una fonamentació teòrica de justícia social basada en una concepció dimensional del terme seguint principalment les aportacions Nancy *Fraser. En este aspecte, proposem una conceptualització del terme des d'una perspectiva que inclou tres solucions a la injustícia social: la redistribució, el reconeixement i la representació, estretament vinculada a la participació social. La combinació d'esta perspectiva amb les aportacions d'Iris Marion Young, destacant els obstacles institucionalitzats, és a dir, les condicions estructurals que generen injustícies, conformen la perspectiva de justícia social d'esta tesi. Des d'esta posició, el context educatiu específic que analitzem són els programes educatius corresponents al nivell de Formació Professional de base (*FPB: Formació Professional Bàsica i *PFCB: Programes Formatius de Qualificació Bàsica). Plantegem l'anàlisi des de la perspectiva de la modernització conservadora com a tendència en el desenrotllament de les polítiques educatives seguint a Michael W. Apple i a Stephen J. *Ball. Esta perspectiva ens ha possibilitat descriure i analitzar la posició d'estos programes en el conjunt del sistema educatiu, que els aferma com una via segregadora de l'alumnat en risc de fracàs escolar o abandó educatiu primerenc. Comptant amb la perspectiva teòrica i amb el context educatiu específic, el procés que considerem per a l'avaluació de la justícia social és la transició després dels programes, que posem en relació amb les possibilitats de participació social. L'estratègia metodològica es fonamenta en el model de reproducció i transformació cultural de *Basil *Bernstein, que dona estructura al model d'anàlisi específica d'esta tesi en el qual s'ordenen els elements teòrics per a descriure el procés de producció d'itineraris en els contextos educatius específics de la *FPB i dels *PFCB. Des de la teoria de *Bernstein, el concepte de selecció es presenta com una ferramenta conceptual per a la descripció de producció d'itineraris en contextos educatius específics. Este concepte és el que fonamenta el guió de les entrevistes realitzades. Per a l'obtenció de dades s'han realitzat 65 entrevistes a professionals (equip docent, orientador i directiu) que van treballar en estos programes en el seu primer curs d'implantació (2014-15). Des de la seua explicació de la selecció en diferents moments del procés educatiu, hem obtingut informació sobre els elements prioritzats en les pràctiques pedagògiques que ens permeten descriure la producció social d'itineraris d'inserció. Així mateix, 240 estudiants han respost a qüestionaris la fi principal dels quals és conéixer les seues expectatives respecte al programa. Els resultats es presenten contextualitzats en les possibilitats actuals de transició dels i les jóvens en un mercat de treball segmentat i definit per l'extensió de la precarietat, accentuada en una conjuntura socioeconòmica de crisi. La descripció i l'anàlisi de les concrecions educatives ens ha possibilitat diferenciar realitzacions funcionals i realitzacions orientades a la crítica, si bé les dos produïxen itineraris d'inserció marcades per la condició de polítiques d'inserció que definix la Formació Professional de base en el sistema educatiu espanyol. A més, la influència donada pels i les professionals al context de socialització primària i a la conjuntura socioeconòmica en les seues expectatives sobre els itineraris futurs de l'alumnat incidix en el sentit *asistencialista més que educatiu que adquirixen estos programes. Donada la insuficiència dels programes tant en formació com en certificació proporcionada, l'entorn familiar es presenta com un factor de protecció especialment necessari en conjuntures de recessió econòmica. En conjunt, els resultats obtinguts ens porten a concloure que malgrat unes certes diferències en les realitzacions, la Formació Professional de base és una política d'inserció socialment injusta per la limitada participació social que possibilita i els itineraris d'inserció que produïx.