Es convoca la quarta edició del Premi Càtedra de Joventut UV als millors treballs de fi de grau, treballs de fi de màster i de tesi doctoral relacionats amb l'anàlisi de la joventut i la intervenció en joves entre 12 i 30 anys.
Informació disponible en breu.
Títol: Més val parlar que callar. El pòdcast del Casal Jove
Guanyadora: Cristina Hernández Ballester
Tutora: Ester Marchante Avellaneda
Aquest treball final del cicle d'Animació Sociocultural i Turística presenta un projecte de creació d'un pòdcast juvenil al Casal Jove de Sagunt, protagonitzat per un grup de participació de joves a partir de 16 anys. La iniciativa naix de la necessitat de les persones joves de tindre un espai propi on expressar les seues opinions, compartir inquietuds i debatre sobre temes d'actualitat.
A través d'una metodologia participativa i inclusiva, el projecte busca fomentar l'autonomia, la creativitat, les habilitats comunicatives i el treball en equip, convertint el pòdcast en una eina d'expressió, apoderament i participació juvenil en la comunitat.
Títol: Violencia recibida y ejercida, apego y mitos del amor romántico en la relación de pareja joven
Guanyadora: Lucía Luján Moruno
Tutora: María José Cantero López
La prevalença de la violència en la relació de parella jove i les seues conseqüències són cada vegada més alarmants. En aquest treball, es tenen en compte dos marcs teòrics rellevants per a l’àmbit d’estudi: d’una banda, la teoria de l’aferrament i, de l’altra, els mites sobre l’amor romàntic. Aquest estudi té com a objectius: 1) descriure la prevalença de la violència rebuda i exercida en la relació de parella jove i les diferències entre homes i dones; 2) descriure els mites sobre l’amor romàntic i l’aferrament en joves, i 3) analitzar la relació entre la violència rebuda i exercida en la relació de parella, els mites sobre l’amor romàntic i les variables d’aferrament. Hi van participar 334 subjectes, 152 homes i 178 dones, amb edats compreses entre els 18 i els 30 anys. Es van dur a terme correlacions de Spearman, MANOVA i MANCOVA. Els resultats van mostrar que la violència psicològica d’humiliació-coerció i de control-gelosia va ser la més prevalent entre les persones joves. Així mateix, es van obtindre diferències entre homes i dones en les variables de violència, d’aferrament i de mites de l’amor romàntic, així com correlacions significatives entre la violència rebuda i exercida, els mites sobre l’amor i les variables d’aferrament. Es conclou que la idealització de l’amor, la vinculació amor-maltractament i l’estil d’aferrament temorós (ansietat i evitació elevades) es relacionen amb la violència rebuda i exercida en les relacions de parella joves. Es debat la importància d’aquestes variables en el disseny i la implementació de programes de prevenció de la violència entre les persones joves.
Títol: TRANSformando. Desarrollo y validación de un programa de intervención para la promoción de la tolerancia hacia las personas del colectivo Trans.
Guanyadora: Paula Bayón Sanz
Tutora: Paz Viguer Seguí
Les persones trans continuen sent un col·lectiu que s’enfronta a la discriminació i la intolerància, especialment en contextos educatius. Aquesta problemàtica és especialment rellevant en una societat que, malgrat els avanços legals, continua reproduint estigmes cap a identitats de gènere diferents. Davant la persistència d’actituds transfòbiques en adolescents i l’escassetat de programes específics en centres de secundària, s’ha desenvolupat un programa d’intervenció dirigit a l’alumnat de secundària, al professorat i a les famílies, que promoga la tolerància cap a les persones trans. Per a això, s’ha emprat un enfocament mixt, basat en el MRC Framework, que ha inclòs una revisió teòrica, un disseny participatiu i una validació per part d’experts. Els resultats mostren una proposta sòlida, coherent i viable, valorada molt positivament per professionals i persones trans participants. Les activitats dissenyades fomenten l’empatia, desmitifiquen els prejudicis i reforcen el respecte a la diversitat. En conclusió, el programa TRANSformando contribueix al desenvolupament de contextos escolars inclusius i segurs, aportant una eina innovadora i necessària en la intervenció psicosocial amb adolescents, que pot tindre un impacte real en la lluita contra la LGTBIfòbia.
Títol: Diseño, síntesis y evaluación de quimiosensores cromo- y fluorogénicos para la detección de drogas de abuso en entornos reales
Premiat: Jordi Hernández Contreras.
Directors: Pablo Gaviña Costero y Margarita Parra Álvarez
La tesi doctoral del Dr. Jordi Hernández representa un exemple excepcional de com la investigació fonamental pot transformar-se en una eina real al servei de la societat. A partir del disseny i la síntesi de sondes cromogèniques i fluorogèniques basades en química supramolecular, s’han pogut crear sistemes capaços de detectar, de manera ràpida, visual i accessible, drogues emprades en casos de submissió química, com ara el GHB, la ketamina, l’escopolamina o les catinones. Aquestes substàncies, malauradament presents en contextos d’oci i vulnerabilitat, poden causar pèrdua de consciència, amnèsia i submissió involuntària, i facilitar delictes que deixen una empremta profunda en les víctimes. Davant d’aquesta realitat, la tesi ofereix solucions innovadores que permeten identificar aquestes drogues sense necessitat d’equipament costós ni de laboratoris especialitzats, introduint un enfocament pràctic, immediat i orientat a l’usuari final.
El veritable valor d’aquesta investigació rau no sols en els resultats científics, sinó també en la seua capacitat per a traspassar els límits de l’àmbit acadèmic. La protecció mitjançant patents de les tecnologies desenvolupades va permetre fer un pas decisiu cap a la transferència del coneixement: la creació de Celentis®, la primera spin-off interuniversitària entre la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València. Aquesta empresa naix amb la missió de portar al mercat dispositius senzills i eficaços per a la detecció de drogues de submissió química, posant a disposició de la ciutadania, les institucions, les forces de seguretat, els espais d’oci i els professionals de la salut pública eines basades en evidències científiques i en tecnologia validada durant anys d’investigació.
Tanmateix, el procés que desemboca en Celentis® no comença en un despatx ni amb una patent, sinó amb un projecte profundament humà: NoSUM. Aquest projecte científic i social, desenvolupat pels grups MODeLiC i ScienceFlows, es va concebre com una iniciativa per a acostar la ciència als entorns més vulnerables, començant pels mateixos estudiants universitaris. En NoSUM s’explicava què són aquestes substàncies, com actuen, quins són els seus riscos i, sobretot, com es poden detectar a temps. NoSUM va incloure una campanya de sensibilització, educació i apoderament ciutadà, en la qual es va demostrar que la població jove no sols estava preocupada per aquest problema, sinó que també desitjava disposar d’eines fiables per a previndre situacions de risc.
Aquest impacte social, aquesta resposta positiva i aquesta necessitat real detectada en NoSUM van actuar com un autèntic catalitzador. Es pot afirmar que NoSUM va ser la precuela natural d’un projecte molt més gran: Celentis®. En NoSUM es van establir les bases, es van identificar les necessitats, es van entendre les expectatives de la ciutadania i es va validar el potencial pràctic de la tecnologia. A partir d’aquí, Celentis® va nàixer com la continuació lògica, l’evolució professional i empresarial d’una idea que havia demostrat el seu valor social fins i tot abans de ser comercialitzable.
El recorregut complet, des del laboratori fins a la societat, passant per la divulgació, la innovació i l’emprenedoria, reflecteix una visió integral de com hauria de funcionar la transferència del coneixement en l’àmbit universitari.
A partir d’ara, les institucions disposen de solucions més àgils per a protegir els col·lectius vulnerables i les universitats valencianes consoliden una aliança pionera que demostra que l’excel·lència científica és encara més valuosa quan es converteix en benestar social.








