Càtedra Joventut UV GVAUniversitat de València Logo del portal

Es convoca la segona edició del Premi Càtedra de Joventut UV als millors treballs de fi de grau, treballs de fi de màster i de tesi doctoral sobre joventut. 

La finalitat d’aquesta convocatòria és fomentar, entre l’estudiantat universitari, l’estudi d’aspectes relacionats amb la joventut. Poden participar-hi estudiants o estudiantat graduat de qualsevol titulació oficial de les universitats espanyoles que hagen presentat el seu TFG, TFM o tesi doctoral durant els cursos 2021/22 y 2022/23, sobre aspectes vinculats a la investigació en joves. 

Premi al millor TFG. Carla Murillo Grifo

Títol: Programa socioeducatiu de participació social a través de la mediació artística.

Guanyadora: Carla Murillo Grifo
Tutor: Fernando Marhuenda Fluixà

  • Resum del TFG

La proposta d’aquest treball final de grau naix del propòsit situat de rehabitar els espais públics mitjançant la mediació artística com a ferramenta de participació col·lectiva i educativa, alhora fomentar que les persones puguen generar un context participatiu on poder desenvolupar-se.

A través de l’observació participant i utilitzant l’acció de la deriva ja que, s’estén que mirar ja és interpretar una determinada realitat i el fet de caminar pot donar una visió més localitzada des d’on es parteix, es realitza una aproximació tant a la població que hi viu en aquest determinat context com a les possibilitats que poden donar els seus espais públics per a la intervenció artística i socioeducativa.

Es compren que conèixer el barri és essencial per la realització d’aquest projecte per això, es compta amb la col·laboració del Centre de Joves Taleia on durant el curs 2022-2023 es realitza el Practicum II, a més de la participació d’un grup de joves d’entre 12 i 16 anys per portar a terme el programa socioeducatiu de participació social mitjançant la mediació artística en el barri La Plata (Districte de Quatre Carreres, València).

Premi al millor TFM. Janis Piñana Fernández

Títol: La intervenció educativa amb joves en els plans de joventut de la Xarxa Jove Valenciana.

Guanyadora: Janis Piñana Fernández
Tutor: Jaume Trilla Bernet

  • Resum del TFM

El present treball se centra en l’anàlisi crítica de la planificació de les polítiques públiques de Joventut en execució els últims anys a la Xarxa Jove valenciana. L’aposta de l’Institut Valencià de la Joventut per la municipalització de les polítiques de joventut ha permés el desplegament d’una xarxa de professionals de Joventut a les entitats públiques, amb l’objectiu de planificar les polítiques de joventut des dels nivells més pròxims a la joventut, que s’està traduint en l’elaboració d’una important xifra de Plans de Joventut municipals i supralocals.

L’estudi realitzat se centra en l’anàlisi dels discursos dels Plans Joves respecte d’aquells àmbits d’intervenció de caire educatiu amb joves, específicament en les planificacions d’educació en participació, educació en valors i oci educatiu, a fi de detectar punts forts i aspectes de millora i realitzar propostes que potencien l’impacte educatiu de les intervencions d’educació no formal i d’educació en el lleure des dels serveis públics de joventut del País Valencià.

Premi a la millor Tesi Doctoral. David Gil Solsona

Títol: L'emancipació complexa. Canvis en els processos d'independència juvenil a Espanya entre 1990 i 2020 en perspectiva comparada [Tít. orig: La emancipación compleja: Cambios en los procesos de independencia juvenil en España entre 1990 y 2020 en perspectiva comparada].

Guanyador: David Gil Solsona
Tutor: Carles Simó Noguera

Resum: A aquesta obra s’analitzen els canvis als models d’emancipació juvenil a Espanya al període 1990- 2020, centrant-nos a la des-estandardització del procés, i la difusió de les seues formes intermèdies. L’emancipació es concep com l’assoliment d’independència respecte a la família d’origen, mitjançant un procés complex i multidimensional, determinat tant per l’agència subjectiva com per l’estructura social. Per a l’anàlisi empírica, es fa servir una aproximació multiestratègica: es combina una anàlisi comparativa de discursos de joves noruecs i espanyols, amb un conjunt triangulat d’anàlisis estadístiques sobre dades d’enquesta transversals i longitudinals retrospectives. Tot i que el nucli del model anterior continua present, les anàlisis apunten cap a una modificació relativa del model lineal clàssic, propi de l’emancipació als països mediterranis, i cap a la difusió de modalitats més flexibles d’independitzar-se: anar-se’n de casa sense independència econòmica, per a viure a formes no familiars, com pisos compartits, o a soles; o fins i tot alternant la vida amb els pares amb la vida fora de la llar. Aquestes formes no estàndard continuen manifestant-se, tant als discursos com a les pràctiques, com a passes intermèdies del procés: tenen data de caducitat, i sovint s’associen amb relacions de major dependència respecte a la llar d’origen – en termes financers, residencials i de treballs de cura – que la vida familiar. També s’associen amb un doble perfil sociològic: tant els joves amb elevats recursos personals i familiars, com aquells en situacions més precàries dibuixarien en major mesura trajectòries d’emancipació complexes, tot i que les situacions concretes de cada grup serien fonamentalment distintes. Aquest model modificat d’emancipació seria la conseqüència dels grans canvis que ha viscut la societat espanyola, a dos àmbits concrets: el debilitament del model d’habitatge basat a la propietat, i la difusió de nous valors familiars.