Esta investigació es desenrotlla en el marc de la vulnerabilitat i l'exclusió social, en una societat complexa i de riscos (tal com la definira Beck,1998) i que genera processos d'exclusió (Castel, 1997). L'exclusió social és també el marc de desenrotllament de les polítiques socials i en el qual els Centres de Dia de Menors de la Comunitat Valenciana desenrotllen la seua acció socioeducativa. Esta resposta educativa i social des dels centres, té en compte la multifactorialitat i la multidimensionalitat de l'exclusió, intentant incidir en aquells factors i dimensions que puguen afavorir els processos d'inclusió dels menors i les seues famílies.
El sistema de protecció de menors de la Comunitat Valenciana disposa de dos tipus de recursos per a desenrotllar i implementar les funcions de protecció que té assignades: els Centres d'Acolliment Residencial i els Centres d'Atenció Diürna o Centres de Dia de menors. En l'actualitat existixen 60 Centres de Dia de Menors a la Comunitat Valenciana agrupats en dos modalitats, Centres de Suport Convivencial i Educatiu i Centres d'Inserció Sociolaboral, amb un total de 1059 places concertades. No obstant això, l'administració no disposa d'indicadors amb els quals avaluar el treball dels centres. D'altra banda, des de les institucions d'atenció a la infància en la Comunitat Valenciana, es reclama la necessitat de disposar d'un sistema d'indicadors que oferisca informació sobre els centres, les accions desenrotllades, el treball socioeducatiu que es realitza amb menors i famílies, la gestió i l'impacte del recurs en la societat.
La construcció d'uns indicadors per a la gestió del treball socioeducatiu dels centres, constituïx l'objecte d'este projecte de tesi doctoral, des de la convicció que un sistema d'indicadors pot ser una ferramenta eficaç en la demanda de responsabilitat política i social en relació a un dels col·lectius més vulnerables de la societat, la infància i l'adolescència.
La tesi es desenrotlla des d'una perspectiva micro, però en la qual es reconeix la complexitat de l'objecte d'anàlisi, aportant un instrument vàlid i senzill d'aplicació quotidiana, que ajude, mitjançant la desagregació d'elements, a comprendre la complexa globalitat dels Centres de Dia de Menors i oferir un instrument per a la seua millora. Per tant esta investigació té una vocació pràctica, però alhora en diàleg amb la teoria. D'una banda contextualitzar el treball realitzat des dels Centres de Dia de Menors i per una altra, projectar possibles canvis que milloren la intervenció socioeducativa i la gestió dels centres. Prestant especial interés a la qualitat de la gestió i de les intervencions socioeducatives i a la participació de cada un dels agents implicats en els centres de menors. Des de la convicció que comprendre la realitat és el primer pas per a transformar-la.
Per tot això, l'objectiu d'esta tesi és visibilitzar, mitjançant la ferramenta del sistema d'indicadors el treball realitzat des dels Centres de Dia de Menors, proporcionant informació als agents que treballen en ell i augmentant el coneixement sobre este sector i així oferir la base científica per a la gestió i la presa de decisions tant en l'àmbit públic com en el de les entitats socials que gestionen gran part dels centres.
A fi de comprendre el sector d'actuació dels Centres de Dia de Menors comencem caracteritzant el Tercer Sector d'Acció social, la seua conceptualització i alguna cosa de la seua trajectòria, per a arribar a comprendre el paper que té en la satisfacció de les necessitats socials, en l'exercici dels drets socials; en definitiva, en la producció de benestar social. El que ens porta a qüestionar-nos sobre els possibles models d'atenció a les polítiques públiques aprofundint en el model mixt o de col·laboració entre l'Estat, el Mercat i el Tercer Sector d'Acció Social. Esta realitat social no està lliure de debats i reptes, alguns d'ells en estreta relació amb la situació dels Centres de Dia de Menors, especialment l'avaluació dels centres, el finançament, la mercantilització de l'acció social, entre altres. En la seua majoria, els Centres de Dia de Menors són gestionats per entitats socials d'acció social, per això aprofundirem en la gestió de les organitzacions del Tercer Sector d'Acció Social.
L'avaluació de programes i la construcció d'indicadors, aporta les bases teòriques sobre les quals armar el nostre sistema d'indicadors per a l'avaluació dels centres. Els vímets que ens han servit per a tal armadura i dels quals donem compte en este capítol són el model d'avaluació sistemàtica de Stufflebeam i Schiklield (1987); el model de gestió de les organitzacions de Fantova (2011) i finalment, l'estudi sobre els indicadors d'inclusió, realitzat per la Fundació Luís Vives (2011).
Per a entendre el context concret de la investigació en el qual naix i es desenrotlla l'activitat dels centres, es fa un recorregut sobre els antecedents dels Centres de Dia de Menors, com a recursos de protecció de la infància a la Comunitat Valenciana i s'analitzen, en l'actualitat, les actuacions, centres i servicis de protecció en situació de risc o desemparament de menors i adolescents.
Al costat de la gestió dels centres, la intervenció socioeducativa és l'altre element clau per a entendre el marc d'esta tesi, ja que és l'acció especialitzada que es desenrotlla des dels Centres de Dia de Menors, emmarcada al seu torn en la protecció i promoció dels menors i adolescents.
La investigació de camp s'ha desenrotllat en quatre fases. Una primera fase d'identificació de la informació en la qual donem compte de les fonts primàries, legislació, identificació d'informants clau i literatura especialitzada. En la segona fase vam fer apilament de la informació aportada pels propis professionals dels centres, mitjançant l'organització de dos grups focals. Esta informació ha sigut la base de contingut per a la proposta inicial del sistema d'indicadors d'avaluació. La tercera fase va servir per a analitzar la informació recopilada i organitzar-la d'una manera lògica valent-nos de les bases teòriques ja esmentats. Posteriorment es va realitzar el procés de construcció dels indicadors, definint els objectius, els estàndards i les fonts d'informació per a cada un d'ells. Armat este primer sistema d'indicadors es va procedir a la seua avaluació i contrast mitjançant el juí d'experts. En la quarta fase, i després de l'anàlisi del juí d'experts, es va plasmar la proposta definitiva del sistema d'indicadors.
Els elements que finalment han quedat enquadrats en este sistema d'indicadors s'organitzen en quatre fases: La fase d'avaluació del context està formada per tres dimensions: La dimensió de la població, els recursos del territori i la dimensió de participació ciutadana. La fase de l'avaluació de l'input és la fase de la qual s'avaluen quatre processos de gestió, segons el model de gestió de les organitzacions de Fantova (2011). En el nostre sistema d'indicadors, cada un d'estos processos es correspon amb una dimensió: La dimensió de la gestió econòmic- financera; la dimensió de la gestió de les aportacions o contribucions de les persones; la dimensió de la interlocució i la dimensió de la cultura organitzacional. En la fase d'avaluació del procés anivelles i moments de la planificació s'entrecreuen amb el procés de gestió i amb el procés d'intervenció socioeducativa, organitzat conformement a les dimensions de la inclusió (Fundació Luís Vives, 2011) i als tres moments en els quals s'estructura el Projecte Educatiu Individualitzat del menor en els Centres de Dia de Menors, segons la normativa d'estos centres. En l'avaluació del producte, la informació obtinguda en esta fase informa dels resultats del programen i ens servix per a verificar els efectes del programa, tant en la gestió dels centres, com en la intervenció socioeducativa realitzada. En el nostre sistema d'indicadors l'avaluació de producte se centra en tres dimensions: La dimensió de la qualitat, la dimensió del procés educatiu i la dimensió de l'estructuració.
Este sistema d'indicadors, es complementa amb un glossari d'elaboració pròpia que explica cada un dels termes que apareixen en el sistema d'indicadors, facilitant la comprensió de conceptes la interpretació dels quals poguera donar lloc a equívocs.
Finalment, la investigació arreplega una sèrie de recapitulacions, ja que el procés realitzat en esta tesi ha portat a elaborar i presentar un producte, el sistema d'indicadors, amb el que no es presenten pròpiament unes conclusions, que hagueren d'esperar a la validació experimental d'este sistema.
HANDLE: http://hdl.handle.net/10550/52815