Després de llegir els diversos treballs realitzats pel professor Escudero sobre el fracàs escolar, vaig pensar que la perspectiva de l'exclusió educativa que ell utilitza em possibilitaria comprendre este fenomen, posant l'accent en factors en els quals normalment no s'incidix. D'esta manera, podria dirigir la meua atenció no tant al resultat com al procés, permetent-me no establir tota la culpa en les “víctimes” d'este, sinó en altres partícips.

L'enfocament de l'exclusió educativa part d'una idea fonamental: l'educació és un dret essencial per a l'ésser humà pel que per si només representa, i a més, per ser porta d'entrada perquè altres drets es materialitzen.

És en el Programa de Diversificació Curricular i en el Programa de Qualificació Professional Inicial on he estudiat l'exclusió educativa ja que els dos tenen com a objectiu principal l'aconseguir proporcionar una educació imprescindible i suficient a alumnes que mostren moltes dificultats a aconseguir l'aprenentatge esperat. També els dos programes constituïxen mesures extraordinàries perquè per a aconseguir este objectiu separen als alumnes del seu grup d'iguals, oferint-los curricula diferents als que es troben a les aules ordinàries d'Educació Secundària Obligatòria, però obtenint tots, la mateixa titulació. En ells s'aconseguixen excel·lents resultats acadèmics i cada vegada hi ha més alumnes matriculats en estos, però el que m'he preguntat és si el que es planteja com una solució, encara que siga d'emergència, realment ho és, o per contra, tan sols representa una estratègia que té com a objectiu fonamental disminuir el fracàs escolar de la manera més senzilla: baixant els nivells.

Doncs bé, al fil de les anteriors reflexions, l'interrogant bàsic de la tesi doctoral ha sigut el següent: Planteja el legislador de la Comunitat Valenciana els Programes de Diversificació Curricular i els Programes de Qualificació Professional Inicial com a instruments d'inclusió o d'exclusió educativa? Seran d'inclusió educativa si planteja que els alumnes aconseguisquen en estos programes coneixements semblants als de l'aula ordinària, o almenys els bàsics, utilitzant mitjans i metodologia distints, però sense canviar en gran manera altres components del currículum -objectius, continguts, competències bàsiques i criteris d'avaluació-.

I seran d'exclusió educativa si el que prescriu en realitat és una rebaixa substancial en estos, de tal manera que un alumne que no obté el títol de Graduat en ESO a l'aula ordinària podria obtindre'l amb facilitat en un PDC o en un PCPI. Com es pot desprendre de l'interrogant bàsic plantejat, centraré la meua investigació en el currículum prescrit -currículum que condiciona fortament el que succeïx a les aules, a més de definir les intencions educatives que la societat perseguix-, i més en concret en el de la Comunitat Valenciana. La tesi consta en primer lloc d'un estudi teòric sobre el fracàs escolar des del punt de vista de l'exclusió educativa, així com dels dos programes indicats. En una segona part, he presentat el treball de camp realitzat, el propòsit del qual ha sigut establir comparacions entre els objectius, continguts, criteris d'avaluació i competències bàsiques de 2n de PDC i 2n de PCPI, en contrast amb els de 4t d'ESO, ensenyances mínimes de 4t ESO i un currículum bàsic del mateix curs definit pel consens d'experts en les matèries de matemàtiques i castellà, a fi d'acreditar si els diferents elements curriculars presenten semblances. D'altra banda, he intentat ser el més “objectiu” possible en els juís de valor, per a això he recorregut a la tècnica Delphi, convençut que la coincidència de diverses subjectivitats –les que han aportat els experts- aconseguirà un grau d'objectivitat mínim.

Després de la presentació de la investigació realitzada, he arribat a la conclusió general que els alumnes d'estos dos programes amb l'excepció del currículum de 2n de PDC en la seua comparació en les ensenyances mínimes, no podran gaudir del dret essencial a l'educació, ja que el legislador confecciona un currículum prescrit que manca dels aprenentatges bàsics. Finalment, he establit unes propostes de millora, entre les quals destaca la importància de confeccionar un currículum bàsic consensuat per tota la comunitat educativa que garantisca a tots els alumnes del sistema educatiu aconseguir almenys uns aprenentatges essencials i imprescindibles.