Es poden classificar les fonts sobre la base de dos criteris fonamentals: l'origen i la fiabilitat.
Segons l'origen
Esta distinció informa si l'investigador/a utilitza dades o informació original o de segona mà.
- Fonts primàries: són originals i es produïxen a partir de l'esdeveniment o esdeveniment al qual es referixen. La informació que oferixen és sempre de primera mà com a diaris, memòries, correspondència, etc.
- Fonts secundàries: es referix a documents que es relacionen amb informació que es va originar en un altre lloc o temps. Les fonts secundàries solen utilitzar generalitzacions, anàlisis, interpretacions i crítiques de fets ocorreguts en el passat. Exemples d'este tipus de fonts són llibres, textos, articles, etc.
Segons la fiabilitat
es tracta de conéixer si la font és fiable o no fiable, per la qual cosa la informació ha de verificar-se abans d'utilitzar-se o difondre's.
- Fonts fiables: són aquelles que identifiquen la font, aporten evidències i dades contrastables, oferixen continguts amb autoria i data concreta. Tot contingut fiable cita la font de la seua informació, els seus autors, institucions, entitats i bibliografia i informes que la sustenten.
- Fonts no fiables: es referix a informació falsa creada intencionalment per a fer mal o causar perjuís. Les fake news, faules o notícies falses, són formes per a difondre notícies enganyoses de manera deliberada. Per a això, trien una mostra esbiaixada de documents, descontextualizan dades o desacrediten a les fonts expertes.
Ací teniu una breu explicació per a introduir l'estudi d'este tema:
Per a aprofundir i aplicar la competència de distingir entre font fiables i no fiables us proposem:
