En el marc de les tipologies més usuals, la persona investigadora pot adoptar diferents rols dins d’un continu entre els extrems del binomi observació-participació. Una classificació dels possibles rols que pot adquirir la persona observadora participant és la proposada per Junker (1960), una de les més conegudes:
| Rol | Observador/a complet/a | Observador/a com a participant | Participant com a observador/a | Participant complet/a |
|---|---|---|---|---|
| Definició | La persona investigadora realitza l’observació d’un grup sense que les persones observades sàpien que estan sent observades. Investigador/a ocult/a. Observació encoberta. | Revelació de l’activitat d’observació. Predomini de l’observació. | Ocultació parcial de l’observació respecte a la finalitat de la investigació. Predomini de la participació. | Màxima ocultació de l’observació. Investigador/a «invisible». Observador/a membre de la comunitat o totalment integrat/ada en aquesta (problemes ètics en ocultar la seua activitat investigadora). |
| Nivell de participació | Nul·la participació: no participació / distanciament | Participació moderada: la seua implicació és dèbil | Participació activa: assumeix rols dins del grup/col·lectiu estudiat | Participació completa: màxima participació |
Així mateix, podem distingir les modalitats següents d’observació, classificades en 3 tipologies:
| Tipologies | Modalitats | |
|---|---|---|
| Segons el grau de formalització | Observació sistemàtica | Observació no sistemàtica |
| Segons la posició de la persona investigadora | Observació externa o no participant | Observació interna o participant |
| Segons el grau d’explicitació | Observació oberta o declarada | Observació encoberta |
La primera tipologia classifica l’observació segons el grau de formalització en:
- Observació sistemàtica o estructurada: s’estableix prèviament tant el camp a estudiar (llocs, subjectes i moments) com els aspectes concrets, activitats, conductes o comportaments que s’han d’observar i analitzar, i tot això es reflecteix en una guia d’observació.
- Observació no sistemàtica o no estructurada: és aquella que es realitza sense establir prèviament els aspectes que s’han d’observar (conductes, grups, llocs, moments, etc.). És l’observació amb un major grau de flexibilitat i obertura a tot allò que succeeix, i resulta molt apropiada quan es vol investigar un fenomen nou sobre el qual amb prou faenes hi ha referències o orientacions.
La segona classifica l’observació en dos tipus, en funció de la posició de la persona investigadora:
- Observació externa o no participant: en aquesta observació la persona investigadora es limita a observar i registrar la informació que apareix davant seu, sense cap interacció ni implicació, per tal de no modificar el comportament habitual del grup. Es tracta d’un/a espectador/a passiu/iva.
- Observació interna o participant: és la modalitat d’observació més coneguda i característica, en la qual la persona investigadora selecciona un context o grup de persones i participa amb elles en la seua forma de vida i en les seues activitats quotidianes amb un grau major o menor d’implicació.
Finalment, la tercera tipologia classifica l’observació en funció de si es fa explícita la intencionalitat:
- Observació oberta o declarada: la persona investigadora dona a conéixer els seus objectius reals i declara prèviament els seus propòsits al grup social.
- Observació encoberta: consisteix bàsicament a observar un grup de persones sense que se n’adonen i, en cap moment, la persona investigadora intervé o influeix en els comportaments.
