Logo de la Universitat de València Logo Postgrau Títols propis de la Universitat de València Logo del portal

Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa

Dades generals
Objectius
El Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) proporciona a lalumnat una visió integral de totes aquelles qüestions relacionades amb la formació literària i lescriptura creativa. La formació facilitada pel MEC afavoreix posteriorment l'ocupabilitat, atès que es presenta com a espai per a l'exploració teoricopràctica. L'alumnat tindrà així la possibilitat d'aprofundir tant les tècniques com els mecanismes de producció de diversos discursos literaris, amb la finalitat de dominar els diferents vessants de l'escriptura professional.
El MEC se centra en la rellevància de diferents gèneres i aspectes vinculats a la tradició literària: escriptura de ficció (gèneres mimètics i no mimètics); teoria i pràctica de la poesia i del teatre; recepció i reelaboració de la tradició o formes dedició i eines per a la comunicació.
Finalment, l'alumnat desenvoluparà individualment un Treball Final de Màster (TFM) d'índole creativa on presentarà un projecte d'escriptura original.
Els avantatges de realitzar el Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) són:
1. Tenir una formació altament qualificada al voltant dels aspectes professionals de l'escriptura creativa
2. Estimular la producció artística i potenciar la creativitat
3. Fomentar l'adquisició de competències lingüístiques en relació amb les possibilitats creatives del llenguatge
4. Aprofundir en el coneixement d'estructures i tipologies discursives i estilístiques
5. Formar en coneixements que permetin valorar críticament els diferents models i gèneres literaris
6. Conéixer els diferents processos, tècniques i eines d'edició i comunicació
7. Fomentar el diàleg, la reflexió i l'intercanvi d'opinions sobre els textos creatius a través de la presencialitat i el treball a l'aula
8. Desenvolupar les habilitats creatives per dur a terme un treball autònom, original i de recerca en àmbit literari
Curs acadèmicCurs 2026/2027
Tipus de cursMàster de Formació Permanent
Modalitat:Presencial
Preu matrícula 1.980 € - Preu general  

(*) importe preu públic pendent d'aprovació pel Consell Social Universitat de València
Termini de preinscripció16/09/2026
Data d'inici cursoctubre 2026
Data de finalització cursabril 2027
Edició4 ª
Codi títol26321080
Crèdits:60.00 Crèdits ECTS
Horari Dimarts 16:00 - 21:00 Dijous 16:00 - 21:00 * Seminaris-cicles especials Dimecres 16:00 - 20:00
Lloc d'imparticióFacultat de Filologia, Traducció i Comunicació (FFTiC)
Eixida professional
El Màster de Formació Permanet en Escriptura Creativa (MEC) proporciona a l'alumnat una sòlida formació teoricopràctica per a: 1. Obtenir una elevada competència literària 2. Analitzar les tècniques i els procediments d'escriptura creativa 3. Desenvolupar eines per a la producció de diferents gèneres literaris 4. Aprofundir en els ecosistemes literaris i editorials 5. Conéixer i aprofitar la formació en escriptura creativa aplicant-la a diferents àmbits professionals (publicitari, traductològic, editorial, literari, etc.) 6. Promoure pràctiques creatives innovadores i les seves aplicacions a l'aula 7. Difondre un pensament creatiu i crític que afavoreixi la vinculació entre el discurs artístic i lacció social
Direcció
OrganitzadorFacultat de Filologia, Traducció i Comunicació
DireccióBegoña Pozo Sánchez
Poeta, investigadora, gestora cultural y traductora.Ficha personal MEC
Julia Haba Osca
Profesora Titular de Universidad. Escritora y especialista en crítica literaria.Ficha personal MEC
Alberto Blandina Torres
Novelista, articulista y profesor de escritura. Ficha personal MEC
Pilar Verdú del Campo
Profesora, poeta y tallerista. Ficha personal MEC
Més Informació
Telèfon 96 160 3000
E-mail formacion@adeituv.es
Admissió i matrícula
Termini preinscripció16/09/2026

Documentació electrònica a adjuntar

Màster, Diploma i Expert:

Microcredencials i Certificats:

  • Una fotocòpia del DNI/Passaport.
  • En cas que vulga realitzar el pagament fraccionat, document necessari per a fer-ho.

 

Normes generals

  • En cas de voler presentar la preinscripció i la documentació en suport paper, haurà de descarregar, seguir les instruccions i omplir el següent formulari.
  • No s'admetrà cap sol.licitud d'inscripció que no siga omplida degudament.
  • La persona sol.licitant ha d'acceptar sotmetre's a les proves i/o a l'entrevista que convoque prèviament el comitè de selecció.
  • La selecció la realitzarà la comissió que s'establirà en cada cas seguint les directrius del director del curs.
  • En cas de renúncia a la plaça l'alumne haurà de comunicar-ho a la Fundació Universitat-Empresa de València - ADEIT.

És interessant que consulte el reglament que regula els Títols Propis de Postgrau i Programes de Formació Contínua de la Universitat de València en l'apartat corresponent d'esta mateixa pàgina web.

Important: La taxa d'expedició de Títols i Certificats no està inclosa.

Programa
Teoria i pràctica literària
 Tema 1: Què és la literatura i què importa el que sigui?
¿ Lectura: el segon capítol del llibre Breu introducció a la teoria literària (1997), de Jonathan Culler.
¿ Activitat avaluable 1: Escriu un assaig breu i personal sobre les funcions ètiques i estètiques de la literatura (màxim 400 paraules).

Tema 2: Intertextualitats o el regne de les connexions infinites
¿ Lectures: Barbablava de Perrault i Jardí d'infern de Silvina Ocampo.
¿ Activitat a classe: anàlisi dels diferents nivells d¿intertextualitat.

Tema 3: Els clàssics i els seus ensenyaments: versemblança, catarsi i decòrum poètic
¿ Lectura: Els ocells (1952) de Daphne du Maurier i fragments de L'art d'inventar la realitat d'Áurea Ortiz.
¿ Activitat avaluable 2: Versiona un conte de la tradició oral des d'una perspectiva contemporània tenint en compte els conceptes de versemblança i decòrum.

Tema 4: Dins del text: principis de narratologia. De la focalització als jocs temporals
¿ Lectura: ¿La dona alta¿ (1982) de Pedro Antonio de Alarcón i ¿Trenta monedes de carn¿ (2020) de Marcelo Luján.
¿ Activitat avaluable 3: Afegeix un narrador al relat de PA d'Alarcón i tanca el relat de manera diferent.

Tema 5: Desautomatització i estranyament en el formalisme: ruptura de la mimesi
¿ Lectura: selecció d'Exercicis d'estil (1946), de Raymond Queneau.

Tema 6: Retòrica: la tècnica al servei de la bellesa. Els usos de la metàfora
¿ Lectura: selecció de poemes de Federico García Lorca i Alejandra Pizarnik.
¿ Activitat a classe: creació de metàfores visionàries a partir d'imatges.

Tema 7: Fora del text: enfocaments sociològics. Marxisme, feminisme, postcolonialisme
¿ Lectura: ¿Metamorfosi¿ (2024), de Mariana Enríquez, Conserves¿ (2017) Samanta Schweblin; ¿Parlar en llengües: una carta a escriptores tercermundistes¿, de Gloria Anzaldúa.
¿ Activitat avaluable 4: escriptura d'una carta posant-te a la pell d'una dona oblidada per la història.
 
La composició del text narratiu
 Tema 1: Començar pel principi (l'inici de la narració)
Lectura i anàlisi de diferents inicis de novel·les i relats (Milan Kundera, Yasmina Reza, Paul Auster, Fernanda Melcior, Gabriel García Márquez, Mr. Perfumme...) per entendre els objectius dels seus autors i les claus de lectura que estan donant als seus lectors.

¿Tema 2: El relat dins del relat (les diferents capes del text)
Ricardo Piglia Teoria del relat: a partir de la lectura d'aquest text es veuran i llegiran diferents tipus de relats (Edgar Allan Poe, Ernest Hemingway, John Cheever, Shirley Jackson, Ramon Carver, Maria Fernanda Ampuero, Marina Perezagua, Cristina Morales) així com, es realitzaran exercicis de creació.

Tema 3: Qui parla i qui mira (narradors i punts de vista).
Veurem diferents textos per il·luminar els tipus de narradors i punts de vista V (Virgínia Woolf, James Joyce, Agota Kristoff, Mestizorras, Javier Gutiérrez, Fernando Aramburu, Isaac Rosa, Jorge Carrión, Chuck Palahniuk...) i crearem textos on es fan servir.

¿Tema 4: La creació del personatge
Veurem diferents textos (Emma Cline, Carlton Meltick III, Ricardo Bolaño, Janice Pariat, Borja Navarro, Sergi Pàmies) per entendre el personatge i la seva creació des del filosòfic, psicològic i estilístic. Crearem personatges a partir del que s'ha après.

Tema 5: Espai, ambientació i versemblança.
Veurem diferents textos (María Bastarós, Agustín Fernández Mallo, Albert Sánchez Piñol, Alberto Olmos, Italo Calvino, Jesús Montcada, Rafa Lahuerta) per observar i entendre com es pot fer servir l'espai. Després creem textos on es faci servir després.

Tema 6: La història que vull explicar (creació i tipus d'arguments).
Veurem el denominat guió hollywoodià, així com els tipus d'arguments clàssics i el camí de l'heroi per entendre com funcionen els arguments. Treballarem sobre el text El coixí de plomes de Quiroga i després crearem el nostre propi argument.

Tema 7: Com
 explicaré la història (estructures narratives)
Veurem diferents relats i novel·les que mostraran una gamma variada d'estructures: Agustín Fernández Mallo, Guillem Arriaga, Mario Vargas Llosa, Olga Tokarczuk, Samantha Schewblin, Jesús Zomeño, Quim Monzó). Parlarem dels diferents gèneres a partir del text Set gats d'Edmundo Paz Soldán.

Tema 8: Lestil.
Veurem diferents estils i analitzarem on ens porten: Foster Wallace, Saramago, Palahniuk, Sara Mesa, Iván Repila...

¿Tema 9: El temps narratiu.
El temps de la història versus el temps de la narració. Escriure en passat o en present: Alice Munro, Marcel Proust, Ray Lorig
 
Recepció i reelaboració de les tradicions clàssiques
 -Tema 1:Què s'entén per Tradició
-Tema 2: La conformació de la Tradició Clàssica
- Els gèneres literaris a l'antiguitat: Grècia.
- Els gèneres literaris a l'Antiguitat: Roma.
- Tema 3: la recepció de la poètica aristotèlica al Renaixement italià.
-Tema 4: la traducció de l'Eneida de Virgililo a l'anglès, la creació del pentàmetre iàmbic i la recepció del teatre de Sèneca pels dramaturgs elisabethians.
-Tema 5: la lectura de la poètica aristotèlica feta pels romàntics alemanys (Goethe i Schiller) i els seus homònims anglesos (Coleridge i Wordsworth) i les conseqüències per a la lírica moderna.
-Tema 6: la revolució francesa i la visió de Grècia encunyada per l'idealisme alemany i les seves conseqüències per al futur polític d'Europa: Hegel, Fichte, Schelling i Hölderlin
-Tema 7: els canvis econòmics, polítics, socials. Religiosos i culturals derivats de la revolució industrial i les seves conseqüències en la nova visió pròpia del segle XIX (Schopenhauer, Nietzsche, Marx, Mauthner, Freud i Hofmansthal). L'auge de la novel·la burgesa i l'inici de la literatura de denúncia i protesta social (Zola).
-Tema 8: la primera guerra mundial i el seu reflex en la literatura i les arts; el surrealisme i el retorn a la classicitat.
-Tema 9: la segona guerra mundial: l'existencialisme.
-Tema 10: la Tradició Clàssica i els seus diferents tractaments avui al teatre, la novel·la i la poesia.

LECTURES: a més dels fragments llegits i comentats a classe, el professor aconsellarà a aquells alumnes que així li demanin quins llibres i autors han de llegir segons els interessos que ells tinguin. D'aquesta manera se substitueix el que és obligatori pel que és voluntari.
 
No ficció creativa
 Tema 1: La Crònica I
¤ 1.1 (pràctica): Escriure una crònica sense ficció d'un viatge amb autobús des de la València més rica fins a la València més pobre. Narració de la sortida, viatge i arribada. Màxim 1200 paraules.
¤ 1.2 (lectura): Cròniques d'Antologia de la crònica llatinoamericana actual, de Dario Jaramillo (editor).
Tema 2: La Crònica II
¤ 2.1 (pràctica): Escriure una crònica sense ficció sobre un tema lliure. 1200 paraules.
¤ 2.2 (lectura): Lectura i anàlisi de textos extrets de diferents revistes dedicades a la crònica: Panenka, Jotdown, FronteraD, Gatopardo, El Malpensante, L'esternut.
Tema 3: L'Assaig
¤ 3.1 (pràctica): Escollir un tema d'interès personal i fer una tasca de documentació per escriure un assaig curt (màxim 1200 paraules).
¤ 3.2 (lectura): Lectura i anàlisi de l'assaig Estrèpit i caiguda, de Santiago Alba Rico i un conjunt d'assajos dedicats als límits de l'humor.
Tema 4: Narrativa de viatge
¤ 4.1 (pràctica): Escriure una crònica de viatge. Màxim 1200 paraules.
¤ 4.2 (lectura): Fragments de Gottland, de Mariusz Szczygiel / El deliri blanc, de Jacek Hugo-Bader.
Tema 5: Columnisme literari
¤ 5.1 (pràctica): Escriure una columna d'opinió amb estil literari d'elecció lliure. 800 paraules.
¤ 5.2 (lectura): Fragments de Teoria de la gravetat, de Leila Guerriero.
Tema 6: Crítica literària
¤ 6.1 (pràctica): Escriure una crítica literària sobre un llibre de lliure elecció. 800 paraules.
¤ 6.2 (lectura): Crítiques del dossier. Textos de Ferido lleu, d'Eloy Tizón i No llegir, d'Alejandro Zambra.
Tema 7: La Biografia
¤ 7.1 (pràctica): Escollir un personatge real i escriure un text biogràfic. 800 paraules.
¤ 7.2 (lectura): Fragments de Distrets vencerem, d'Andrea Valdés + Primeres pàgines de Limónov, d'Emmanuel Carrère.
Tema 8: L'autobiografia
¤ 8.1 (pràctica): Escriure un capítol acotat de la pròpia vida. 800 paraules.
¤ 8.2 (lectura): Les petites virtuts, de Natalia Ginzburg / Contar és escoltar, de
 Ursula K. Le Guin.
Tema 9: El Diari
¤ 9.1 (pràctica): Escriure durant una setmana un diari literari que combini vivències amb reflexió. 800 paraules.
¤ 9.2 (lectura): Selecció de fragments de La gallina cega de Max Aub, La temptació del fracàs, de Julio Ramón Ribeyro i els Diaris d'Alejandra Pizarnik.
Tema 10: El Fragment
¤ 10.1 (pràctica): Escriure un breu diccionari amb entrades de l'A a la Z sobre un tema de lliure elecció. 800 paraules.
¤ 10.2 (lectura): Fragments de L'última frase, de Camila Cañeque; d'Una lleu exageració, d'Adam Zagajewsky, i d'Una, gran i rara, de Servando Rocha (ed.).
 
Escriptura teatral i pràctica d'escriptura dramàtica
 Tema 1: El concepto del teatro
1.1 Definición del hecho teatral.
1.2 Texto dramático, texto espectacular y literatura dramática.

Tema 2: Definición de conceptos relacionados con el texto dramático.
1.1 Autor/a, dramaturgo/a, adaptador/a, dramaturgista, director/a literario, director/a artístico, director/a de escena, versión, adaptación.

Tema 3: Los componentes del drama: Acotaciones y didascalia.
3.1 Tipología y funciones,
3.2. Práctica con imágenes disparadoras que potencian la escritura.

Tema 4: Los componentes del drama: El diálogo y el monólogo.
4.1. La función del diálogo y el monólogo en diferentes lenguajes dramáticos.
4.2. Práctica de escritura a partir del trabajo con los objetivos y con las situaciones dramáticas.
4.3. Propuesta de breve composición dramática: La mentira y la palabra justa.

Tema 5: Los componentes del drama: La fábula.
5.1. Situación, acción y suceso.
5.2. Práctica del escritura a partir del conflicto dramático.

Tema 6: Los componentes del drama: Las estructuras dramáticas.
6.1. Actos, cuadros, escenas.
6.2. Actividad de análisis semiótico.

Tema 7: Los componentes del drama: Los personajes.
7.1. Los personajes poliédricos.
7.2. El protagonista y el antagonista.
7.3. Personajes símbolo y personajes alegóricos.
7.4. Práctica: propuesta de un personaje alegórico, un arquetipo o un personaje símbolo.

Tema 8: Los componentes del drama: El espacio y el tiempo.
8.1. El espacio y el tiempo en el teatro como ejes fundamentales para la representación.
8.2. Práctica: propuesta de escenografía alternativa para un texto dramático naturalista.

Tema 9: Los componentes del drama: El lenguaje dramático.
9.1. La palabra como acción.
9.2. El lenguaje como ritmo, sonido, poesía, cuerpo.
9.3. Las figuras retóricas como imágenes plásticas y físicas en el lenguaje dramático.
9.4. Práctica: escritura de un monólogo.

Tema 10: El teatro postdramático.
10.1. ¿Qué es el teatro postdramático?
10.2. Prácticas de escritura postdramática como ruptura de la tra
 ció aristotèlica.
10.3. Representació i presentació. Ficció, realitat, autoficció. Desjerarquització del text.
10.4. Pràctica: translació dramàtica d'un discurs no literari, quotidià, instrumental o verbal.

Tema 11: Claus per a un esbós dobra teatral a partir de lanàlisi dels seus components essencials: El teatre postdramàtic.
 
Teoria i pràctica de la poesia
 I Part: Pilar Verdú del Camp

-Tema 1: El llenguatge. Què podem fer amb el llenguatge? Funció poètica. Forma i fons. Materialitat.

-Tema 2: Poesia. Intents de definició. Què és poesia? Especificitat del llenguatge poètic. Metapoesia.

-Tema 3: Anàlisi del poema: plànols fònic-fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic.

- Tema 4: Figures retòriques més productives.

- Tema 5: El ritme en poesia.
5.1. De timbre (rima)
5.2. De quantitat (mètrica).
5.2.1. Estrofes.
5.3. Ritme d'intensitat (accents).
5.4. Ritme de to (pauses).
5.5. Altres ritmes.

-Tema 6: Yoyeos: jo líric, autor, veu pròpia.

-Tema 7: La veu a tu deguda: imitació/originalitat al llarg de la Història.

-Tema 8: Tòpics i reescriptures.

II Part: Berta García Faet.
-Tema 9: Qui sóc? La problematització del jo líric
9.1. Intertextualitat i la desestabilització gramatical.
9. 2. Un subjecte fet de fragments.
9.3. Genealogies i famílies

-Tema 10. Reescriptures experimentals
10.1. La tradició literària i leducació sentimental
10.2. Avantguarda, neoavantguarda i compromís polític

-Tema 11. Les ¿mini-epifanies¿ i les ¿?

-Tema 12. La invenció de paraules i de lògiques alternatives

-Tema 13. El ¿neobarroc¿ i la ¿cursileria¿: l¿excés i la carència

-Tema 14. La poesia de respostes i de preguntes
 
Gèneres mimètics: Novel·la negra, rosa, històrica i biogràfica
 Tema 1: La novel·la negra
1.1 Naixement del gènere, elements constitutius i possibilitats actuals
1.2 Lectura i anàlisi de textos escollits
1.3 "Assassinat al Comitè Central", de Manuel Vázquez Montalbán (1982)

Tema 2: La novel·la rosa
1.1 La variabilitat del desig: històries, registres i personatges
1.2 Lectura i anàlisi de textos escollits
1.3 "Les edats de Lulú", d'Almudena Grans (1989)

Tema 3: La novel·la històrica
1.1 Mecanismes de configuració, imaginació i representació del passat
1.2 Lectura i anàlisi de textos escollits
1.3 "Jusepe" (2021), d'Andreu de l'Arenal

Tema 4: 3. Biografia i autobiografia
1.1 L'eclosió de les literatures del jo al segle XXI
1.2 Lectura i anàlisi de textos escollits
1.3 "Una casa lluny de casa" (2021), de Clara Obligado; "Vida de Guastavino i Guastavino", d'Andrés Barba (2020)
 
Edició, divulgació i comunicació al circuit literari
 1. El circuito literario: definición y clasificación de empresas, formatos y colecciones
¿ Lectura: fragmentos de Las reglas del arte, de Pierre Bourdeiu
¿ Actividad: análisis crítico y comparado de tres catálogos editoriales actuales.

2. Recepción, selección y edición de textos. Modelos clásicos y nuevos sistemas de publicación y recomendación
¿ Lectura: fragmentos de Correo literario, de Wislawa Szymborska.
¿ Actividad: redacción de textos de presentación de originales y de repuestas editoriales.

3. Comunicación eficaz, creativa y estratégica
¿ Lecturas: La voz sí importa, de Isabel Villagar.
¿ Actividad: grabación en la sesión de un vídeo con la técnica de elevator pitch.

4. La marca personal para escritores/as.
¿ Lecturas: Marketing para escritores, de Neus Arqués.
¿ Actividad: diseño en la sesión de un plan de comunicación para visibilizar la marca personal y divulgar mejor la obra.
 
Gèneres no mimètics: a les fronteres de la literatura
 1. Evolución del género fantástico en todas sus expresiones hasta el Siglo XXI y la aparición de los géneros fluidos y fronterizos y su influencia en el panorama literario actual.
2. Mitología, épica medieval, romanticismo y literatura fantástica contemporánea.
3. La literatura gótica. Orígenes del terror. De lo inquietante al horror cósmico. Filosofía del horror.
4. Literatura extraña. La herencia de Kafka.
5. De Borges al realismo mágico. El fantástico cotidiano.
6. Ficción especulativa: futuros probables. Del colapsismo capitalista a la utopía eco-socialista.
7. Metaficción. Mundos paralelos y otras realidades. Experimentación formal en el relato fantástico. La estructura como discurso.
8. Más allá del eurocentrismo: del gótico andino a la ciencia ficción china, pasando por el afrofuturismo.
1) Introducción al género fantástico. Definición, orígenes e historia. Características principales del género fantástico.
2) Lo maravilloso: del mito a la fantasía heróica, épica y derivados. El realismo mágico.
3) Literatura gótica. Los orígenes del terror. Filosofía del Horror.
4) Futuros lejanos. Ficción especulativa y subgéneros. Principales tropos y características. Del colapsismo capitalista a la utopía eco-socialista.
5) Literatura extraña. Géneros líquidos y literatura fronteriza. El bizarro. Resumen, aspectos clave y conclusiones sobre la teoría de géneros y su aplicación a la práxis literaria.
 
Traducció Literària
 Tema 1: La Traducció literària
1.1 Característiques de la traducció literària
1.2 La traducció com a exercici de reescriptura: els transvasaments retòrics
1.3 Traduir amb perspectiva de gènere
1.4 Pràctica de traducció: anàlisi comparatives de traduccions literàries (combinació lingüística: Anglès-Italià>Espanyol-Català; Espanyol>Català). Propostes alternatives
1.5 Lectura de l'article: «Criatures d'Omelas: Traduir amb perspectiva de gènere» (Fernández-Estañán, Maite)

Tema 2: La Traducció intersemiòtica
2.1 Característiques de la traducció intersemiòtica i intertextualitat
2.2 L'ideologema aplicat a la traducció
2.3 Pràctica de traducció: anàlisi comparatives de traduccions
(Combinació lingüística: Anglès-Italià>Espanyol-Català; Espanyol>Català). Propostes alternatives
2.4 Lectura de l'article: «Traducció intersemiòtica i intertextualitat: Shrek, del còmic al film» (Richart-Marset, Mabel)

Tema 3: Literatura i traducció automàtica
3.1 Avanços recents en traducció automàtica aplicada a la literatura
3.2 Esculls de traducció: identificant les figures retòriques, l'humor i la ironia
3.3 Pràctica de traducció: anàlisi comparatives de traduccions literàries (combinació lingüística: Anglès-Italià>Espanyol-Català; Espanyol>Català). Propostes alternatives
3.4 Lectura de l'article: Translating literary text between related languages ¿¿using SMT. A Proceedings of the Fourth Workshop on Computational Linguistics for Literature» (Toral, Antonio i Way, Andy)

 
Escriptura de nous formats
 MÒDUL DE GUIÓ AUDIOVISUAL (Prof. David Pascual).
Contar històries en imatges: La narrativa audiovisual, què és i en què es diferencia de les narratives literàries?
Els processos: arquitectura de treball d'un guionista.
La(s) estructura(s) al cinema i els seus elements.
L´univers.
La trama.
Els personatges i els seus problemes: Conflicte, necessitat i desig.
La construcció de les escenes.
El text i els diàlegs.
La indústria i els laboratoris. Com es mou un projecte?
El nostre projecte de llargmetratge.
*Tots aquests blocs teòrics es complementaran amb exercicis d'escriptura de cadascun.

MÒDUL DE NARRATIVES SONORES (Prof. Rocío Gómez FBlanco).
1. Comptar és escoltar: posar l'oïda al centre de la narrativa.
2. Evolució del llenguatge sonor de la ràdio al podcast.
Breu història de levolució del podcasting.
3. Vendre la idea o pitching, primer exercici narratiu.
4. Escriure per a àudio: la paraula.
5. Escriure per a àudio: el so (ambients, efectes i arxiu)
6. Espai i temps de la narració: Plànols sonors, ritme, continuïtat.
7. Nocions bàsiques sobre enregistrament, edició, muntatge d'àudio i disseny sonor.
8. Lús de la veu.
9. Gèneres i formats sonors.
10. Publicació i distribució dàudio digital
 
Escriptura acadèmica en entorns creatius
 Objectius
En superar el TFM, cada estudiant haurà desenvolupat:
- Capacitat per dissenyar i planificar un treball acadèmic de recerca
- Capacitat per dur a terme un treball autònom o semiautònom
- Capacitat per valorar de manera crítica les teories, els mètodes i els resultats de la investigació en el camp de l'escriptura creativa
- Capacitat per comunicar de manera clara, tant per escrit com oralment, els resultats del treball propi a especialistes de l'escriptura creativa
- Capacitat per argumentar, defensar i justificar els mètodes i els resultats del propi treball així com els marcs teòrics en què es basa
- Capacitat per integrar coneixements de diferents enfocaments i per aplicar mètodes de recerca de diferents àmbits del saber a aquesta àrea de coneixement netament interdisciplinar
- Capacitat per entendre, valorar i reflexionar sobre les implicacions i responsabilitats socials i ètiques de les seves decisions com a investigadors/es
- Capacitat per fer un treball acadèmic rigorós, original i creatiu.
 
Treball Final de Màster
 El Treball Final de Màster (TFM) es podrà presentar en base a diferents modalitats:
a) Creació literària
b) Traducció Literària
c) Estudis literaris
 
Professorat
Nom Cognoms Vinculació + info
Alfredo Álamo Marzo Escritor y guionista de literatura fantástica, realidad líquida y copywriter creativo y técnico. Ficha personal MEC
Maria Carmen Amoraga Toledo Novelista y profesora de estritura creativa Ficha personal MEC
María Isabel Bayona Sánchez Actriz, dramaturga, directora, gestora y mediadora cultural.Ficha personal MEC
Alberto Blandina Torres Novelista, articulista y profesor de escritura. Ficha personal MEC
Laura Giordani González Escritora, poeta y especialista en procesos de creación artística. Ficha personal MEC
Rocío Gómez Fernández-Blanco Periodista. Especialista en en escritura de nuevos formatos. Ficha personal MEC
María Francisca Grande Serrano Escritora, guionista de televisión y profesora de escritura creativa. También es autora teatral; además de mentora, consultora de marca personal y coach. Experta en comunicación y creatividad. Ficha personal MEC
Julia Haba Osca Profesora Titular de Universidad. Escritora y especialista en crítica literaria.Ficha personal MEC + info
Francisco Inclán Cervera Escritor y docente. Ficha personal MEC
Ana Lozano de la Pola Editora en I més. Serveis Lingüístics i Editorials Comunidad Valenciana. Ficha personal MEC
Núria Molines Galarza Ayudante Doctora. Especialista en traducción literaria. Ficha personal MEC + info
Guillermo Morales Sillas Profesor de latín y griego antiguo. Poeta. Ficha personal MEC
Borja Navarro Sellés Escritor y guionista. Collverd Ficha personal MEC
David Pascual Huertas Escritor y guionista. Su última novela es "Gordo de porcelana". También desarrolla proyectos de series y largometrajes para productoras y plataformas. Ficha personal MEC
Jesús Peris Llorca Profesor/a Permanente Laboral PPL.Experto en teatro. Ficha personal MEC + info
Begoña Pozo Sánchez Poeta, investigadora, gestora cultural y traductora.Ficha personal MEC + info
María Isabel Richart Marset Profesora Permanente Laboral PPL.Especialista en cine y traducción. Ficha personal MEC + info
Marc Senabre Camarasa Editor de Bromera, librero y crítico literario. Ficha personal MEC
Pilar Verdú del Campo Profesora, poeta y tallerista. Ficha personal MEC
Metodologia
Metodologia
El Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) està dissenyat perquè els alumnes aprofitin al màxim les sessions presencials. Aquestes sessions s'imparteixen a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València i el seu horari és dimarts i dijous, de 16.00 a 21.00 hores. A més, s'emprarà la plataforma d'Aula Virtual per: accedir als recursos i materials multimodals proporcionats pel professorat (segons les necessitats de cada mòdul); procedir al lliurament de les tasques proposades per a cadascuna de les assignatures i comunicar-se oficialment entre els diferents membres de la comunitat universitària.

El MEC opta per una modalitat presencial per afavorir la trobada, l'intercanvi i l'aprenentatge dinàmic dins de l'aula universitària. Aquest entorn genera la possibilitat de comunicar-se en temps real amb tots els agents implicats ia més a més proporciona una experiència d'aula que afavoreix la visió crítica al voltant dels materials i els treballs que es desenvolupen en aquest espai. La metodologia col·laborativa des d'on s'aborda l'escriptura creativa requereix un espai singular adaptat a les necessitats de l'alumnat i del professorat. Per això, les sessions del Màster en Escriptura Creativa tindran lloc a l'Espai Cultural de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació: un espai modular, inclusiu i polièdric, adequat a una gran varietat de pràctiques docents.

El MEC preveu unes sessions de tutories individuals on lalumnat pot consultar amb el professorat qualsevol de les qüestions relacionades amb el pla destudis. Tot i que l'alumnat és responsable del seu propi aprenentatge i autònom per gestionar i planificar el seu treball creatiu, les tutories es poden convertir en un espai de debat i suport personalitzat. Pel que fa a l'elecció de la temàtica i la tutorització del Treball Final de Màster (TFM), l'alumnat serà informat a les sessions corresponents i habilitades p ara aquesta fi.

Finalment, el MEC destaca per la versatilitat i la transversalitat dels continguts oferts ja que, a més de la combinació fonamental de tots els mòduls d'un enfocament teòric-pràctic de l'escriptura creativa, el pla d'estudis s'ha articulat des dels diversos àmbits de coneixement que s'imparteixen a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. De fet, tant el professorat de la UV que imparteix les assignatures com el professorat extern es caracteritza per tenir una sòlida trajectòria en els diferents discursos creatius on són veus de referència dins del panorama cultural.
FAQ

TIPUS DE TÍTOLS I CRÈDITS

 
QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE UN MÀSTER OFICIAL I UN MÀSTER DE FORMACIÓ PERMANENT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA?
 
S'entén per màster oficial el conjunt d'ensenyaments reglats de postgrau amb validesa a tot el territori nacional i a l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES) que han superat un procés d'elaboració i aprovació d'acord amb les normes legals dictades pel Govern i les comunitats autònomes (lleis, decrets, ordres), reconegut en el marc de les normes i acords de l'EEES.

El màster de formació permanent es refereix a estudis que han de superar un procés normatiu intern més flexible i diversificat (a la Universitat), pensat per a oferir un tipus de formació que s'adiga amb les demandes de la societat. En determinats supòsits, aquests estudis propis poden servir per a l'exercici d'activitats professionals, sempre que la normativa legal així ho establisca.
 
 
QUÈ ÉS UN CRÈDIT ECTS?
 
ECTS és l'acrònim d'European Credit Transfer System. És una manera de mesurar la duració dels estudis universitaris que preveu diferents factors, com ara l'assistència a sessions teòriques, l'elaboració de treballs pràctics o la dedicació a pràctiques.

Cada crèdit suposa 25 hores de càrrega de treball de l'estudiant. En els títols propis de la Universitat de València, 1 crèdit ECTS està reconegut amb 10 hores de docència. Per exemple, un curs de 3 crèdits ECTS està reconegut amb 75 hores de dedicació de l'estudiant, de les quals 30 hores són de docència.
 
QUINS TÍTOLS PROPIS OFEREIX LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA? REQUISITS D'ACCÉS
 
La Universitat de València renova anualment la seua oferta de títols propis. En aquesta oferta podem trobar els títols de postgrau següents: màsters de formació permanent (60, 90 o 120 crèdits ECTS), diplomes d'especialització (entre 30 i 59 crèdits ECTS) i experts universitaris (entre 15 i 29 crèdits ECTS).
 
Tipus de títols propis Crèdits Requisits d'accés
Màster de formació permanent 60,90 o 120 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)
Diploma d'Especialització 30-59 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)
Expert/a universitari/ària 15-29 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)

(*) S'hi permet l'accés, condicionada a l'obtenció del títol universitari de grau en el mateix curs acadèmic, a les persones a les quals els falte menys d'un 10% dels crèdits per a acabar aquests estudis
 
 
QUINS TÍTOLS DE FORMACIÓ CONTÍNUA OFEREIX LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA? REQUISITS D'ACCÉS
 
En aquesta oferta podem trobar els títols de formació contínua següents: certificats de formació contínua (15 - 30 crèdits ECTS), i microcredencials universitàries (fins a 15 crèdits ECTS).
 
Tipus de formació contínua Crèdits Requisits d'accés
Certificat de formació contínua 15-30 ECTS No cal acreditar titulació
Microcredencial universitària Fins a 15 ECTS Es pot requerir o no titulació universitària prèvia (*)


(*) Els requisits d'accés s'especifiquen en la memòria del curs.

 

CONVALIDACIÓ D'ESTUDIS

 
HI HA LA POSSIBILITAT D'OBTENIR ALGUN TIPUS DE CONVALIDACIÓ D'ESTUDIS?
 
Pel que fa als títols propis, les ofertes formatives es renoven anualment i no són convalidables.

En els títols propis no hi ha la possibilitat de convalidació acadèmica, excepte en el cas dels màsters de formació permanent amb estructura modular, que són aquells que poden estar integrats per diplomes d'especialització i/o experts/es universitaris/àries. La matrícula a un màster de formació permanent d'estructura modular pot ser del curs complet o de cadascun dels seus mòduls per separat, i és possible cursar-los en diferents anys acadèmics.

En cap cas no permeten l'accés als estudis oficials de doctorat.
 

SOL·LICITUD D'INFORMACIÓ

 
ON PUC OBTENIR INFORMACIÓ D'UN CURS EN CONCRET?
 
En la pàgina web https://postgrado.adeituv.es/ca-valencia/home.htm trobarás tota la informació referent a cadascun dels títols oferits.
 

ADMISSIÓ I MATRÍCULA

 
COM PUC REALITZAR LA PREINSCRIPCIÓ A UN CURS?
 
Pots fer la preinscripció a un títol propi electrònicament a través de l'apartat que trobaràs en la web de cada curs. També pots imprimir la FITXA DE PREINSCRIPCIÓ , omplir-la i enviar-la juntament amb tota la documentació sol·licitada a l'adreça de correu electrònic informacion@adeituv.es o per correu (o en persona) a: Fundació Universitat Empresa de València (plaça de la Mare de Déu de la Pau, 3 - 46001 València).
 
 
POT UN ESTUDIANT ESTRANGER AMB UN TÍTOL NO HOMOLOGAT ACCEDIR A AQUESTS ESTUDIS?
 
Sí, sempre que siga autoritzat per la direcció del curs.
 
 
EL PAGAMENT QUE REALITZE EN LA MATRÍCULA, QUÈ INCLOU?
 
El pagament del preu públic de la matrícula inclou:

- L'accés a totes les accions formatives del curs i/o a la plataforma virtual que el suporte.

- El dret a l'obtenció del carnet universitari.

- Tot el material que la direcció del curs estime oportú.

- Una assegurança de responsabilitat civil i d'accident a l'entorn del curs.

Les taxes d'emissió del certificat estan incloses en els cursos de formació contínua (certificat de formació contínua i microcredencial universitària). En els títols propis, les taxes d'emissió de títols i certificats NO estan incloses.
 
 
COM SOL·LICITAR EL CARNET UNIVERSITARI?
 
Passos a seguir per sol·licitar el carnet universitari per primer cop.

Paso 1
https://secvirtual.uv.es/

Paso 2
Punxar a Accedir Secretària Virtual

Paso 3
Introduir usuari i contrasenya de la universitat. És el que et va sortir quan et vas matricular a la Universitat.

Paso 4
Punxar a canviar la fotografia

Paso 5
Pujar foto amb la mida indicada

Paso 6
A partir d'aquell moment ja es disposarà de la targeta virtual.

Paso 7
Descarregar la L'APP MÒBIL UV
 
ES POT FRACCIONAR EL PAGAMENT DE LA MATRÍCULA?
 
El pagament es pot fraccionar sempre que l'import de la matrícula supere la quantitat de 500 euros i la duració del curs siga superior a tres mesos:
 
  • Fins a 1.000 euros: dos terminis, la meitat en el moment de l'admissió i l'altra meitat als dos mesos de la data d'inici del curs.
  • Superior a 1.000 euros: tres terminis, un terç en el moment de l'admissió, un altre terç als dos mesos de la data d'inici del curs i el terç restant als quatre mesos.


Per als cursos de més de dos anys de duració, s'ha d'abonar el 50% de l'import total de la matrícula en el moment de l'admissió al curs i l'altre 50% a l'inici del segon any del curs.

*És requisit indispensable per al fraccionament lliurar el document d'ORDRE DE DOMICILIACIÓ DE DEUTE DIRECTE SEPA, emplenat i signat (*que es pot descarregar des del formulari de preinscripció).

*El primer pagament sempre s'ha de fer motu proprio per l'estudiant a través del procediment facilitat en l'admissió. Els pagaments següents es domicilien al compte bancari facilitat.

*L'impagament d'algun dels terminis comporta l'anul·lació de la matrícula de l'estudiant sense dret al reintegrament de la quantitat ja satisfeta.

 

EN QUINS CASOS ES POT RETORNAR L'IMPORT DE LA MATRÍCULA?
 
Les quantitats abonades en concepte de matrícula no es retornen una vegada s'ha iniciat el curs. Si l'estudiant causa baixa abans d'iniciar-lo, es retornaran dos terços del preu públic de la matrícula, en cas de pagament únic, després de la presentació de la corresponent sol·licitud. En cas de pagament fraccionat, s'abonarà la quantitat que excedisca d'un terç del preu públic de matrícula.

L'anul·lació de la matrícula després d'iniciar-se el desenvolupament dels estudis no dona dret a la devolució de les taxes pagades, excepte en casos excepcionals a causa de malaltia greu o fallida econòmica de la unitat familiar, degudament justificats documentalment.
 
 
HI HA ALGUN TIPUS DE DESCOMPTE A l'HORA D'ABONAR LA MATRÍCULA?
 
Els estudiants de títols propis de postgrau i formació contínua no es poden acollir a les exempcions que preveu el decret de la Generalitat Valenciana que regula les taxes per prestació de serveis acadèmics universitaris per a cada curs acadèmic.
 

AUTOMATRÍCULA

 
AJUDA AL PROCEDIMENT D?AUTOMATRÍCULA (NOMÉS PER A AQUELLES PERSONES QUE JA HAN SIGUT ADMESES)
 
Una vegada formalitzat el pagament, l'estudiant rebrà una notificació amb les instruccions per a realitzar l'acte de matrícula a través de la plataforma de la Universitat de València.

Per a obtenir el manual amb les instruccions del procediment, cliqueu ACÍ

En cas de tenir algun dubte sobre aquest tema, contacteu amb nosaltres mitjançant l'adreça
electrònica: informacion@adeituv.es
 

PRÀCTIQUES

 
HI HA LA POSSIBILITAT DE REALITZAR PRÀCTIQUES EN EMPRESES O INSTITUCIONS?
 
Sí, sempre que ho preveja l'organització dels estudis. Aquestes pràctiques poden formar part del pla d'estudis (curriculars), i en aquest cas les han de realitzar tots els alumnes matriculats, o poden ser un complement formatiu addicional a la programació acadèmica (extracurriculars), i en aquest cas no és necessari que les realitzen tots els alumnes matriculats. Es poden fer fins a 900 hores de pràctiques.

Més informació: https://www.adeituv.es/practicas/postgrado-propios/?lang=ca
 
 
CAL FORMALITZAR ALGUN CONVENI PER REALITZAR LES PRÀCTIQUES EN EMPRESES/INSTITUCIONS?
 
Sí, és necessari subscriure un conveni entre la Universitat i l'empresa/institució per al desenvolupament de les pràctiques. Aquest conveni, que el gestiona la direcció dels estudis a través d'ADEIT, Fundació Universitat-Empresa de València, ha de recollir les dades bàsiques de l'activitat que es desenvoluparà durant les pràctiques, així com les signatures de l'alumne/a, dels tutors o tutores de l'empresa i dels tutors o tutores de la Universitat.
 

AVALUACIÓ

 
QUIN ÉS EL SISTEMA D'AVALUACIÓ?
 
L'organització de cada curs indica els procediments d'avaluació específics. En qualsevol cas, però, és requisit necessari per a obtenir el títol aprovar totes les assignatures dels estudis corresponents d'acord amb el procediment que estableix la guia docent.

Només quan s'ha acabat el postgrau i les actes estan tancades i registrades per la Universitat de València, es pot sol·licitar el certificat o títol acreditatiu de la formació. L'estudiant rebrà, al seu moment, una notificació amb les instruccions per obtenir-lo.

La qualificació final dels títols propis de postgrau és el resultat de la mitjana ponderada de les notes obtingudes en cadascuna de les assignatures, inclòs el TFM (en el cas dels títols de màster).

En el cas dels cursos de formació contínua, s'atorguen únicament les qualificacions d'apte o no apte.
 

EXPEDICIÓ DE TÍTOLS PROPIS I CERTIFICATS

 
QUI EXPEDEIX ELS TÍTOLS DE POSTGRAU?
 
Els títols propis de la Universitat de València són expedits pel rector o la rectora segons un model normalitzat i en queda constància en el registre de títols de la Universitat. En aquests títols es fa esment exprés que no tenen caràcter oficial.
 
 
QUINA TITULACIÓ OBTINC?
 
Títols propis

El fet de superar els estudis de màster de formació permanent dona dret a l'obtenció del corresponent títol de màster de formació permanent en '...' per la Universitat de València.El fet de superar els estudis de diploma d'especialització dona dret a l'obtenció del corresponent diploma d'especialització en '...' per la Universitat de València.

El fet de superar els estudis d'expert/a universitari/ària dona dret a l'obtenció del corresponent títol d'expert/a universitari/ària en '...' per la Universitat de València.

Una vegada superats els títols propis és possible sol·licitar un certificat que inclou: matèries, crèdits, modalitat d'impartició i nota.

Formació contínua

El fet de superar els estudis de certificat de formació contínua dona dret a l'obtenció del corresponent certificat de formació contínua en '...' per la Universitat de València.

I el fet de superar els estudis de microcredencials universitàries dona dret a l'obtenció de la corresponent certificació de microcredencial universitària en '...' per la Universitat de València.

Aquestes certificacions són d'aprofitament i inclouen la denominació del curs i el nombre de crèdits.

Les taxes d'emissió de títol o certificat que acredita la realització del curs per part de la Universitat de València no estan incloses en l'import de la matrícula, excepte en el cas de la formació contínua (certificat de formació contínua i microcredencial universitària).
Accés i Resultats d'Aprenentatge
Requisits titulació
El Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) s'adreça a persones que acreditin una formació universitària (grau, postgrau, llicenciatura, diplomatura, etc.) i els interessos acadèmics dels quals tinguin relació amb l'escriptura creativa, independentment del seu àmbit de procedència.
La docència serà impartida en llengua espanyola. El professorat garantirà que lalumnat pugui desenvolupar i lliurar les seves creacions literàries tant en espanyol com en català.
Criteris admissió
A l'hora de fer la matrícula es tindran en compte: ordre de prelació, currículum vitae i carta de motivació.
Resultats d'aprenentatge
Després del seu període de formació al Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa, l'estudiantat haurà adquirit competències lingüístiques en relació amb les possibilitats creatives del llenguatge; establirà els mecanismes per enfortir la creativitat, a més de les estructures i tipologies discursives i estilístiques; serà capaç de valorar críticament els diferents models i gèneres literaris; dominarà en profunditat els diferents processos, tècniques i eines dedició i comunicació; tindrà capacitat per opinar amb rigor sobre la producció de diferents textos creatius i estarà capacitat per analitzar -tant de manera teòrica com pràctica- els processos d'escriptura propis.
Contacte