Logo de la Universitat de València Logo Postgrau Títols propis de la Universitat de València Logo del portal

Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa

Dades generals
Objectius
El Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) proporciona a l'alumnat una visió integral de totes aquelles qüestions relacionades amb la formació literària i l'escriptura creativa. La formació facilitada pel MEC afavoreix posteriorment l'ocupabilitat, atés que es presenta com a espai per a l'exploració teoricopràctica. L'alumnat tindrà així la possibilitat d'aprofundir tant en les tècniques com en els mecanismes de producció de diversos discursos literaris, amb la finalitat de dominar els diferents vessants de l'escriptura professional.
El MEC se centra en la rellevància de diferents gèneres i aspectes vinculats a la tradició literària: escriptura de ficció (gèneres mimètics i no mimètics); teoria i pràctica de la poesia i del teatre; recepció i reelaboració de la tradició o formes d'edició i eines per a la comunicació.
Finalment, l'alumnat desenvoluparà de manera individual un Treball Final de Màster (*TFM) d'índole creativa on presentarà un projecte d'escriptura original.
Els avantatges de realitzar el Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) són:
1. Tindre una formació altament qualificada entorn dels aspectes professionals de l'escriptura creativa
2. Estimular la producció artística i potenciar la creativitat
3. Fomentar l'adquisició de competències lingüístiques en relació amb les possibilitats creatives del llenguatge
4. Aprofundir en el coneixement d'estructures i tipologies discursives i estilístiques
5. Formar en coneixements que permeten valorar críticament els diferents models i gèneres literaris
6. Conéixer els diferents processos, tècniques i eines d'edició i comunicació
7. Fomentar el diàleg, la reflexió i la intercanvie d'opinions sobre els textos creatius a través de la presencialitat i el treball a l'aula
8. Desenvolupar les habilitats creatives per a dur a terme un treball autònom, original i d'investigació en àmbit literari
Curs acadèmicCurs 2026/2027
Tipus de cursMàster de Formació Permanent
Modalitat:Presencial
Preu matrícula 1.980 €  

(*) importe preu públic pendent d'aprovació pel Consell Social Universitat de València
Termini de preinscripció16/09/2026
Data d'inici cursoctubre 2026
Data de finalització cursabril 2027
Edició4 ª
Codi títol26321080
Crèdits:60.00 Crèdits ECTS
Horari Dimarts 16.00 - 21.00 Dijous 16.00 - 21.00 * Seminaris-cicles especials Dimecres 16.00 - 20.00
Lloc d'imparticióFacultat de Filologia, Traducció i Comunicació (FFTiC)
Direcció
Organitzador0
DireccióBegoña Pozo Sánchez
Poeta, investigadora, gestora cultural y traductora. Su último libro de poemas es "Excavant la llum / Excavando la luz". Durante diez años ha dirigido la revista de crítica literaria "Caràcters"
Julia Haba Osca
Departament de Filologia Anglesa i Alemanya. Universitat de València
Profesor/a Titular de Universidad
Alberto Blandina Torres
Novelista, articulista y profesor de escritura. Ha publicado ocho novelas, un poemario y un libro infantil. Su obra ha sido traducida a cinco idiomas y ha recibido varios premios en España y Francia (Premio de novela "Las dos orillas", Premio de la Médiathèque Bussy Saint-Georges y mención especial en los Ondas por su podcast "Diles que mi vida fue maravillosa").
Pilar Verdú del Campo
Profesora, poeta y tallerista. Colabora con la editorial Vicens Vives en contenidos literarios y con el CEFIRE (centros de formación, innovación y recursos educativos para el profesorado) impartiendo cursos sobre literatura y aplicaciones didácticas de la poesía. Dirige el Taller de escritura poética Polimnia222 de la UPV y ha publicado tres poemarios (uno de ellos, "Axis mundi", con el Premio Gerardo Diego 2013).
Més Informació
Telèfon 96 160 3000
Admissió i matrícula
Termini preinscripció16/09/2026

Documentació electrònica a adjuntar

 

Normes generals

  • En cas de voler presentar la preinscripció i la documentació en suport paper, haurà de descarregar, seguir les instruccions i omplir el següent formulari.
  • No s'admetrà cap sol.licitud d'inscripció que no siga omplida degudament.
  • La persona sol.licitant ha d'acceptar sotmetre's a les proves i/o a l'entrevista que convoque prèviament el comitè de selecció.
  • La selecció la realitzarà la comissió que s'establirà en cada cas seguint les directrius del director del curs.
  • En cas de renúncia a la plaça l'alumne haurà de comunicar-ho a la Fundació Universitat-Empresa de València - ADEIT.

És interessant que consulte el reglament que regula els Títols Propis de Postgrau i Programes de Formació Contínua de la Universitat de València en l'apartat corresponent d'esta mateixa pàgina web.

Important: La taxa d'expedició de Títols i Certificats no està inclosa.

Programa
Teoria i pràctica literària
 Tema 1: Què és la literatura i què importa el que siga?
Lectura: el segon capítol del llibre Breu introducció a la teoria literària (1997), de Jonathan Culler.
Activitat avaluable 1: Escriu un assaig breu i personal sobre les funcions ètiques i estètiques de la literatura (màxim 400 paraules).

Tema 2: Intertextualitats o el regne de les connexions infinites
Lectures: "Barbazul" de Perrault i "Jardín de infierno" de Silvina Ocampo.
Activitat en classe: anàlisi dels diferents nivells d'intertextualitat.

Tema 3: Els clàssics i els seus ensenyaments: versemblança, catarsi i decor poètic
Lectura: "Los pájaros" (1952) de Daphne du Maurier i fragments de l'art d'inventar la realitat d'Àuria Ortiz.
Activitat avaluable 2: Versiona un conte de la tradició oral des d'una perspectiva contemporània tenint en compte els conceptes de versemblança i decor.

Tema 4: Dins del text: principis de narratologia. De la focalització als jocs temporals
Lectura: "La mujer alta" (1982) de Pedro Antoni d'Alarcón i "Treinta monedas de carne" (2020) de Marcelo Luján.
Activitat avaluable 3: Afig un narrador al relat de P. A. d'Alarcón i tanca el relat de manera diferent.

Tema 5: Desautomatització i estranyament en el formalisme: ruptura de la mímesi
Lectura: selecció d'Exercicis d'estil (1946), de Raymond Queneau.

Tema 6: Retòrica: la tècnica al servei de la bellesa. Els usos de la metàfora
Lectura: selecció de poemes de Federico García Lorca i Alejandra Pizarnik.
Activitat en classe: creació de metàfores visionàries a partir d'imatges.

Tema 7: Fora del text: enfocaments sociològics. Marxisme, feminisme, postcolonialisme
Lectura: "Metamorfosis" (2024), de Mariana Enríquez, "Conservas" (2017) Samanta Schweblin; "Hablar en lenguas: una carta a escritoras tercermundistas", de Gloria Anzaldúa.
Activitat avaluable 4: escriptura d'una carta posant-te en la pell d'una dona oblidada per la història.
 
La composició del text narratiu
 Tema 1: Comenzar por el principio (el inicio de la narración)¿
Lectura y análisis de diferentes inicios de novelas y relatos (Milan Kundera, Yasmina Reza, Paul Auster, Fernanda Melchor, Gabriel García Márquez, Mr. Perfumme...) para entender los objetivos de sus autores y las claves de lectura que están dando a sus lectores.

¿¿Tema 2: El relato dentro del relato (las diferentes capas del texto)
¿Ricardo Piglia Teoría del relato: a partir de la lectura de este texto se verán y leerán diferentes tipos de relatos (Edgar Allan Poe, Ernest Hemingway, John Cheever, Shirley Jackson, Raymon Carver, Maria Fernanda Ampuero, Marina Perezagua, Cristina Morales) así como, se realizarán ejercicios de creación sobre este tema.

Tema 3: Quién habla y quién mira (narradores y puntos de vista).
Veremos diferentes textos para iluminar los tipos de narradores y puntos de vista ¿V (Virgínia Woolf, James Joyce, Agota Kristoff, Mestizorras, Javier Gutiérrez, Fernando Aramburu, Isaac Rosa, Jorge Carrión, Chuck Palahniuk...) y crearemos textos donde se usan.

¿¿Tema 4: La creación del personaje
Veremos diferentes textos (Emma Cline, Carlton Meltick III, Ricardo Bolaño, Janice Pariat, Borja Navarro, Sergi Pàmies) para entender al personaje y su creación desde lo filosófico, psicológico y estilístico. Crearemos personajes a partir de lo aprendido.

Tema 5: Espacio, ambientación y verosimilitud.
Veremos diferentes textos (María Bastarós, Agustín Fernández Mallo, Albert Sánchez Piñol, Alberto Olmos, Italo Calvino, Jesús Montcada, Rafa Lahuerta) para observar y entender como se puede usar el espacio. Después creamos textos donde se use después.

Tema 6: La historia que quiero contar (creación y tipos de argumentos).
Veremos el denominado guión hollywoodiense, así como los tipos de argumentos clásicos y el camino del héroe para entender como funcionan los argumentos. Trabajaremos sobre el texto El coixí de plomes de Quiroga i después crearemos el nuestro propio argumento.

Tema 7: Como
 contaré la historia (estructuras narrativas)
Veremos diferentes relatos y novelas que mostrarán una gama variada de estructuras: Agustín Fernández Mallo, Guillermo Arriaga, Mario Vargas Llosa, Olga Tokarczuk, Samantha Schewblin, Jesús Zomeño, Quim Monzó). Hablaremos de los diferentes géneros a partir del texto Set gats de Edmundo Paz Soldán.

Tema 8: El estilo.
Veremos diferentes estilos y analizaremos a donde nos llevan: Foster Wallace, Saramago, Palahniuk, Sara Mesa, Iván Repila...

¿¿Tema 9: El tiempo narrativo.
El tiempo de la historia versus el tiempo de la narración. Escribir en pasado o en presente: Alice Munro, Marcel Proust, Ray Lorig
 
Recepció i reelaboració de les tradicions clàssiques
 Tema 1:Què s'entén per Tradició
Tema 2: La conformació de la Tradició Clàssica
- Els gèneres literaris en l'Antiguitat: Grècia.
- Els gèneres literaris en l'Antiguitat: Roma.
Tema 3: la recepció de la poètica aristotèlica en el Renaixement italià.
Tema 4: la traducció de la Eneida de Virgililo a l'anglés, la creació del pentàmetre iàmbic i la recepció del teatre de Sèneca pels dramaturgs elisabethianos.
Tema 5: la lectura de la poètica aristotèlica feta pels romàntics alemanys (Goethe i Schiller) i els seus homònims anglesos (Coleridge i Wordsworth) i les conseqüències d'això per a la lírica moderna.
Tema 6: la revolució Francesa i la visió de Grècia encunyada per l'idealisme alemany i les seues conseqüències per al futur polític d'Europa: Hegel, Fichte, Schelling i Hölderlin
Tema 7: els canvis econòmics, polítics, socials. Religiosos i culturals derivats de la revolució industrial i les seues conseqüències en la nova visió pròpia del Segle XIX (Schopenhauer, Nietzsche, Marx, Mauthner, Freud i Hofmansthal). L'auge de la novel·la burgesa i l'inici de la literatura de denúncia i protesta social (Zola).
Tema 8: la primera guerra mundial i el seu reflex en la literatura i les arts; el surrealisme i el retorn a la clasicidad.
Tema 9: la segona guerra mundial: l'existencialisme.
Tema 10: la Tradició Clàssica i els seus diferents tractaments hui en el teatre, la novel·la i la poesia.

LECTURES: a més dels fragments llegits i comentats en classe, el professor aconsellarà a aquells alumnes que així li ho demanen quins llibres i autors han de llegir segons els interessos que ells tinguen. D'eixe mode se substitueix l'obligatori pel voluntari.
 
"No ficció" creativa
 Tema 1: La Crónica I
¤ 1.1 (práctica): Escribir una crónica sin ficción de un viaje en autobús desde la València más rica hasta la València más pobre. Narración de la salida, el viaje y la llegada. Máximo 1200 palabras.
¤ 1.2 (lectura): Crónicas de Antología de la crónica latinoamericana actual, de Dario Jaramillo (editor).
Tema 2: La Crónica II
¤ 2.1 (práctica): Escribir una crónica sin ficción sobre un tema de elección libre. 1200 palabras.
¤ 2.2 (lectura): Lectura y análisis de textos extraídos de diferentes revistas dedicadas a la crónica: Panenka, Jotdown, FronteraD, Gatopardo, El Malpensante, El estornudo.
Tema 3: El Ensayo
¤ 3.1 (práctica): Escoger un tema de interés personal y realizar una labor de documentación para escribir un ensayo corto (máximo 1200 palabras).
¤ 3.2 (lectura): Lectura y análisis del ensayo Estrépito y caída, de Santiago Alba Rico y de un conjunto de ensayos dedicados a los límites del humor.
Tema 4: Narrativa de viaje
¤ 4.1 (práctica): Escribir una crónica de viaje. Máximo 1200 palabras.
¤ 4.2 (lectura): Fragmentos de Gottland, de Mariusz Szczygiel / El delirio blanco, de Jacek Hugo-Bader.
Tema 5: Columnismo literario
¤ 5.1 (práctica): Escribir una columna de opinión con estilo literario de elección libre. 800 palabras.
¤ 5.2 (lectura): Fragmentos de Teoría de la gravedad, de Leila Guerriero.
Tema 6: Crítica literaria
¤ 6.1 (práctica): Escribir una crítica literaria sobre un libro de libre elección. 800 palabras.
¤ 6.2 (lectura): Críticas del dossier. Textos de Herido leve, de Eloy Tizón y No leer, de Alejandro Zambra.
Tema 7: La Biografía
¤ 7.1 (práctica): Escoger a un personaje real y escribir un texto biográfico. 800 palabras.
¤ 7.2 (lectura): Fragmentos de Distraídos venceremos, de Andrea Valdés + Primeras páginas de Limónov, de Emmanuel Carrère.
Tema 8: La Autobiografía
¤ 8.1 (práctica): Escribir un capítulo acotado de la propia vida. 800 palabras.
¤ 8.2 (lectura): Las pequeñas virtudes, de Natalia Ginzburg / Contar es escuchar, de
 Ursula K. Le Guin.
Tema 9: El Diario
¤ 9.1 (práctica): Escribir durante una semana un diario literario que combine vivencias con reflexión. 800 palabras.
¤ 9.2 (lectura): Selección de fragmentos de La gallina ciega de Max Aub, La tentación del fracaso, de Julio Ramón Ribeyro y los Diarios de Alejandra Pizarnik.
Tema 10: El Fragmento
¤ 10.1 (práctica): Escribir un breve diccionario con entradas de la A a la Z sobre un tema de libre elección. 800 palabras.
¤ 10.2 (lectura): Fragmentos de La última frase, de Camila Cañeque; de Una leve exageración, de Adam Zagajewsky, y de Una, grande y rara, de Servando Rocha (ed.).
 
Escriptura teatral i pràctica d'escriptura dramàtica
 Tema 1: El concepto del teatro
1.1 Definición del hecho teatral.
1.2 Texto dramático, texto espectacular y literatura dramática.

Tema 2: Definición de conceptos relacionados con el texto dramático.
1.1 Autor/a, dramaturgo/a, adaptador/a, dramaturgista, director/a literario, director/a artístico, director/a de escena, versión, adaptación.

Tema 3: Los componentes del drama: Acotaciones y didascalia.
3.1 Tipología y funciones,
3.2. Práctica con imágenes disparadoras que potencian la escritura.

Tema 4: Los componentes del drama: El diálogo y el monólogo.
4.1. La función del diálogo y el monólogo en diferentes lenguajes dramáticos.
4.2. Práctica de escritura a partir del trabajo con los objetivos y con las situaciones dramáticas.
4.3. Propuesta de breve composición dramática: La mentira y la palabra justa.

Tema 5: Los componentes del drama: La fábula.
5.1. Situación, acción y suceso.
5.2. Práctica del escritura a partir del conflicto dramático.

Tema 6: Los componentes del drama: Las estructuras dramáticas.
6.1. Actos, cuadros, escenas.
6.2. Actividad de análisis semiótico.

Tema 7: Los componentes del drama: Los personajes.
7.1. Los personajes poliédricos.
7.2. El protagonista y el antagonista.
7.3. Personajes símbolo y personajes alegóricos.
7.4. Práctica: propuesta de un personaje alegórico, un arquetipo o un personaje símbolo.

Tema 8: Los componentes del drama: El espacio y el tiempo.
8.1. El espacio y el tiempo en el teatro como ejes fundamentales para la representación.
8.2. Práctica: propuesta de escenografía alternativa para un texto dramático naturalista.

Tema 9: Los componentes del drama: El lenguaje dramático.
9.1. La palabra como acción.
9.2. El lenguaje como ritmo, sonido, poesía, cuerpo.
9.3. Las figuras retóricas como imágenes plásticas y físicas en el lenguaje dramático.
9.4. Práctica: escritura de un monólogo.

Tema 10: El teatro postdramático.
10.1. ¿Qué es el teatro postdramático?
10.2. Prácticas de escritura postdramática como ruptura de la tra
 dición aristotélica.
10.3. Representación y presentación. Ficción, realidad, autoficción. Desjerarquización del texto.
10.4. Práctica: translación dramática de un discurso no literario, cotidiano, instrumental o no verbal.

Tema 11: Claves para un esbozo de obra teatral a partir del análisis de sus componentes esenciales: El teatro postdramático.
 
Teoría y práctica de la poesía
 I Parte: Pilar Verdú del Campo

-Tema 1: El lenguaje. ¿Qué podemos hacer con el lenguaje? Función poética. Forma y fondo. Materialidad.

-Tema 2: Poesía. Intentos de definición. ¿Qué es poesía? Especificidad del lenguaje poético. Metapoesía.

-Tema 3: Análisis del poema: planos fónico-fonológico, morfosintáctico, lexicosemántico.

- Tema 4: Figuras retóricas más productivas.

- Tema 5: El ritmo en poesía.
5.1. De timbre (rima)
5.2. De cantidad (métrica).
5.2.1. Estrofas.
5.3. Ritmo de intensidad (acentos).
5.4. Ritmo de tono (pausas).
5.5. Otros ritmos.

-Tema 6: ¿Yoyeos¿: yo lírico, autor, voz propia¿

-Tema 7: La voz a ti debida: imitación/originalidad a lo largo de la Historia.

-Tema 8: Tópicos y reescrituras.

II Parte: Berta García Faet.
-Tema 9: ¿Quién soy? La problematización del yo lírico
9.1. Intertextualidad y la desestabilización gramatical.
9. 2. Un sujeto hecho de fragmentos.
9.3. Genealogías y familias

-Tema 10. Reescrituras experimentales
10.1. La tradición literaria y la educación sentimental
10.2. Vanguardia, neovanguardia y compromiso político

-Tema 11. Las ¿mini-epifanías¿ y las ¿anti-epifanías¿

-Tema 12. La invención de palabras y de lógicas alternativas

-Tema 13. El ¿neobarroco¿ y la ¿cursilería¿: el exceso y la carencia

-Tema 14. La poesía de respuestas y de preguntas
 
Géneros miméticos: Novela negra, rosa, histórica y biográfica
 Tema 1: La novela negra
1.1 Nacimiento del género, elementos constitutivos y posibilidades actuales
1.2 Lectura y análisis de textos escogidos
1.3 "Asesinato en el Comité Central", de Manuel Vázquez Montalbán (1982)

Tema 2: La novela rosa
1.1 La variabilidad del deseo: historias, registros y personajes
1.2 Lectura y análisis de textos escogidos
1.3 "Las edades de Lulú", de Almudena Grandes (1989)

Tema 3: La novela histórica
1.1 Mecanismos de configuración, imaginación y representación del pasado
1.2 Lectura y análisis de textos escogidos
1.3 "Jusepe" (2021), de Andrés del Arenal

Tema 4: 3. Biografía y autobiografía
1.1 La eclosión de las literaturas del yo en el siglo XXI
1.2 Lectura y análisis de textos escogidos
1.3 "Una casa lejos de casa" (2021), de Clara Obligado; "Vida de Guastavino y Guastavino", de Andrés Barba (2020)
 
Edición, divulgación y comunicación en el circuito literario
 1. El circuito literario: definición y clasificación de empresas, formatos y colecciones
¿ Lectura: fragmentos de Las reglas del arte, de Pierre Bourdeiu
¿ Actividad: análisis crítico y comparado de tres catálogos editoriales actuales.

2. Recepción, selección y edición de textos. Modelos clásicos y nuevos sistemas de publicación y recomendación
¿ Lectura: fragmentos de Correo literario, de Wislawa Szymborska.
¿ Actividad: redacción de textos de presentación de originales y de repuestas editoriales.

3. Comunicación eficaz, creativa y estratégica
¿ Lecturas: La voz sí importa, de Isabel Villagar.
¿ Actividad: grabación en la sesión de un vídeo con la técnica de elevator pitch.

4. La marca personal para escritores/as.
¿ Lecturas: Marketing para escritores, de Neus Arqués.
¿ Actividad: diseño en la sesión de un plan de comunicación para visibilizar la marca personal y divulgar mejor la obra.
 
Géneros no miméticos: en las fronteras de la literatura
 1. Evolución del género fantástico en todas sus expresiones hasta el Siglo XXI y la aparición de los géneros fluidos y fronterizos y su influencia en el panorama literario actual.
2. Mitología, épica medieval, romanticismo y literatura fantástica contemporánea.
3. La literatura gótica. Orígenes del terror. De lo inquietante al horror cósmico. Filosofía del horror.
4. Literatura extraña. La herencia de Kafka.
5. De Borges al realismo mágico. El fantástico cotidiano.
6. Ficción especulativa: futuros probables. Del colapsismo capitalista a la utopía eco-socialista.
7. Metaficción. Mundos paralelos y otras realidades. Experimentación formal en el relato fantástico. La estructura como discurso.
8. Más allá del eurocentrismo: del gótico andino a la ciencia ficción china, pasando por el afrofuturismo.
1) Introducción al género fantástico. Definición, orígenes e historia. Características principales del género fantástico.
2) Lo maravilloso: del mito a la fantasía heróica, épica y derivados. El realismo mágico.
3) Literatura gótica. Los orígenes del terror. Filosofía del Horror.
4) Futuros lejanos. Ficción especulativa y subgéneros. Principales tropos y características. Del colapsismo capitalista a la utopía eco-socialista.
5) Literatura extraña. Géneros líquidos y literatura fronteriza. El bizarro. Resumen, aspectos clave y conclusiones sobre la teoría de géneros y su aplicación a la práxis literaria.
 
Traducció Literària
 Tema 1: La Traducció literària
1.1 Característiques de la traducció literària
1.2 La traducció com a exercici de reescriptura: els transvasaments retòrics
1.3 Traduir amb perspectiva de gènere
1.4 Pràctica de traducció: anàlisis comparatives de traduccions literàries (combinació lingüística: Inglés-Italià>Español-Català; Español>Català). Propostes alternatives
1.5 Lectura de l'article: «Criaturas de Omelas: Traduir amb perspectiva de gènere» (Fernández-Estañán, Maite)

Tema 2: La Traducció intersemiòtica
2.1 Característiques de la traducció intersemiòtica i intertextualitat
2.2 El ideologema aplicat a la traducció
2.3 Pràctica de traducció: anàlisis comparatives de traduccions
(Combinació lingüística: Inglés-Italià>Español-Català; Español>Català). Propostes alternatives
2.4 Lectura de l'article: «Traducción intersemiótica e intertextualidad: Shrek, del cómic al film» (Richart-Marset, Mabel)

Tema 3: Literatura i traducció automàtica
3.1 Avanços recents en traducció automàtica aplicada a la literatura
3.2 Esculls de traducció: identificant les figures retòriques, l'humor i la ironia
3.3 Pràctica de traducció: anàlisis comparatives de traduccions literàries (combinació lingüística: Inglés-Italià>Español-Català; Español>Català). Propostes alternatives
3.4 Lectura de l'article: «Translating literary text between related languages using SMT. En Proceedings of the Fourth Workshop on Computational Linguistics for Literature» (Toral, Antonio i Way, Andy
 
Escriptura de nous formats
 MÒDUL DE GUIÓ AUDIOVISUAL (Prof. David Pascual).
Contar històries en imatges: La narrativa audiovisual, Què és i en què es diferencia de les narratives literàries?
Els processos: arquitectura del treball d'un guionista.
La(s) estructura(s) al cinema i els seus elements.
L'univers.
La trama.
Els personatges i els seus problemes: Conflicte, necessitat i desig.
La construcció de les escenes.
El text i els diàlegs.
La indústria i els laboratoris. Com es mou un projecte?
El nostre projecte de llargmetratge.
Tots aquests blocs teòrics es complementaran amb exercicis d'escriptura de cadascun d'ells.

MÒDUL DE NARRATIVES SONORES (Prof. Rocío Gómez FBlanco).
1. Comptar és escoltar: posar l'oïda en el centre de la narrativa.
2. Evolució del llenguatge sonor de la ràdio al pòdcast.
Breu història de l'evolució del podcàsting.
3. Vendre la idea o pitching, primer exercici narratiu.
4. Escriure per a àudio: la paraula.
5. Escriure per a àudio: el so (ambients, efectes i arxiu)
6. Espai i temps de la narració: Plans sonors, ritme, continuïtat.
7. Nocions bàsiques sobre gravació, edició, muntatge d'àudio i disseny sonor.
8. L'ús de la veu.
9. Gèneres i formats sonors.
10. Publicació i distribució d'àudio digital
 
Escritura académica en entornos creativos
 Objetivos
Al superar el TFM, cada estudiante habrá desarrollado:
- Capacidad para diseñar y planificar un trabajo académico de investigación
- Capacidad para llevar a cabo un trabajo autónomo o semiautónomo
- Capacidad para valorar de forma crítica las teorías, los métodos y los resultados de la investigación en el campo de la escritura creativa
- Capacidad para comunicar de forma clara, tanto por escrito como oralmente, los resultados del trabajo propio a especialistas de la escritura creativa
- Capacidad para argumentar, defender y justificar los métodos y los resultados del propio trabajo así como los marcos teóricos en los que se basa
- Capacidad para integrar conocimientos de diferentes enfoques y para aplicar métodos de investigación de diferentes ámbitos del saber a esta área de conocimiento netamente interdisciplinar
- Capacidad para entender, valorar y reflexionar sobre las implicaciones y responsabilidades sociales y éticas de sus decisiones como investigadores/as
- Capacidad para realizar un trabajo académico riguroso, original y creativo.
 
Trabajo Final de Máster
 El Trabajo Final de Máster (TFM) podrá presentarse en base a distintas modalidades:
a) Creación literaria
b) Traducción Literaria
c) Estudios literarios
 
Professorat
Nom Cognoms Vinculació + info
Maria Carmen Amoraga Toledo Directora General de Cultura i Patrimoni. Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana
María Isabel Bayona Sánchez Actriz, dramaturga, directora, gestora y mediadora cultural. Actualmente combina su faceta creativa con la docencia en el Máster en Teatro Aplicado de la Universitat de València y el Postgrado en Arts Escèniques i Educació del Institut del Teatre.
Alberto Blandina Torres Novelista, articulista y profesor de escritura. Ha publicado ocho novelas, un poemario y un libro infantil. Su obra ha sido traducida a cinco idiomas y ha recibido varios premios en España y Francia (Premio de novela "Las dos orillas", Premio de la Médiathèque Bussy Saint-Georges y mención especial en los Ondas por su podcast "Diles que mi vida fue maravillosa").
Laura Giordani González Poeta
Rocío Gómez Fernández-Blanco Periodista
María Francisca Grande Serrano Escritora, guionista de televisión y profesora de escritura creativa. Ha publicado nueve libros para público infantil, juvenil y adulto. También es autora teatral; además de mentora, consultora de marca personal y coach. Experta en comunicación y creatividad.
Julia Haba Osca Profesor/a Titular de Universidad + info
Francisco Inclán Cervera Escritor y docente (pacoinclan.com)
Guillem López i Arnal Es escritor y profesor de creación literaria. Ha publicado nueve novelas, artículos, relatos y un libro de aforismos. Tres de sus novelas han sido traducidas al italiano y su obra ha recibido varios reconocimientos en España y Europa.
Gonçal López-Pampló Rius Profesor de Literatura catalana en la Universitat de València. Ha sido director literario del Grupo Bromera durante diez años. Además de publicaciones académicas, ha elaborado libros de texto y otros materiales didácticos. Ha escrito y traducido LIJ + info
Ana Lozano de la Pola Editora en I més. Serveis Lingüístics i Editorials Comunidad Valenciana
Núria Molines Galarza Ayudante/a Doctor/a + info
Borja Navarro Sellés Escritor y guionista. Collverd
David Pascual Huertas Escritor y guionista. Su última novela es "Gordo de porcelana". También desarrolla, junto al colectivo Collverd, proyectos de series y largometrajes para productoras y plataformas.
Jesús Peris Llorca Profesor/a Permanente Laboral PPL + info
Begoña Pozo Sánchez Poeta, investigadora, gestora cultural y traductora. Su último libro de poemas es "Excavant la llum / Excavando la luz". Durante diez años ha dirigido la revista de crítica literaria "Caràcters" + info
María Isabel Richart Marset Profesor/a Permanente Laboral PPL + info
Jaime Siles Ruiz Profesor/a Emérito de Universidad + info
Pilar Verdú del Campo Profesora, poeta y tallerista. Colabora con la editorial Vicens Vives en contenidos literarios y con el CEFIRE (centros de formación, innovación y recursos educativos para el profesorado) impartiendo cursos sobre literatura y aplicaciones didácticas de la poesía. Dirige el Taller de escritura poética Polimnia222 de la UPV y ha publicado tres poemarios (uno de ellos, "Axis mundi", con el Premio Gerardo Diego 2013).
FAQ

TIPUS DE TÍTOLS I CRÈDITS

 
QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE UN MÀSTER OFICIAL I UN MÀSTER DE FORMACIÓ PERMANENT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA?
 
S'entén per màster oficial el conjunt d'ensenyaments reglats de postgrau amb validesa a tot el territori nacional i a l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES) que han superat un procés d'elaboració i aprovació d'acord amb les normes legals dictades pel Govern i les comunitats autònomes (lleis, decrets, ordres), reconegut en el marc de les normes i acords de l'EEES.

El màster de formació permanent es refereix a estudis que han de superar un procés normatiu intern més flexible i diversificat (a la Universitat), pensat per a oferir un tipus de formació que s'adiga amb les demandes de la societat. En determinats supòsits, aquests estudis propis poden servir per a l'exercici d'activitats professionals, sempre que la normativa legal així ho establisca.
 
 
QUÈ ÉS UN CRÈDIT ECTS?
 
ECTS és l'acrònim d'European Credits Transfer System. És una manera de mesurar la duració dels estudis universitaris que preveu diferents factors, com ara l'assistència a sessions teòriques, l'elaboració de treballs pràctics o la dedicació a pràctiques.

Cada crèdit suposa 25 hores de càrrega de treball de l'estudiant. En els títols propis de la Universitat de València, 1 crèdit ECTS està reconegut amb 10 hores de docència. Per exemple, un curs de 3 crèdits ECTS està reconegut amb 75 hores de dedicació de l'estudiant, de les quals 30 hores són de docència.
QUINS TÍTOLS PROPIS OFEREIX LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA? REQUISITS D'ACCÉS
La Universitat de València renova anualment la seua oferta de títols propis. En aquesta oferta podem trobar els títols de postgrau següents: màsters de formació permanent (60, 90 o 120 crèdits ECTS), diplomes d'especialització (entre 30 i 59 crèdits ECTS) i experts universitaris (entre 15 i 29 crèdits ECTS).
 
Tipus de títols propis Crèdits Requisits d'accés
Màster de formació permanent 60,90 o 120 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)
Diploma d'Especialització 30-59 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)
Expert/a universitari/ària 15-29 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)

(*) S'hi permet l'accés, condicionada a l'obtenció del títol universitari de grau en el mateix curs acadèmic, a les persones a les quals els falte menys d'un 10% dels crèdits per a acabar aquests estudis
 
 
QUINS TÍTOLS DE FORMACIÓ CONTÍNUA OFEREIX LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA? REQUISITS D'ACCÉS
 
En aquesta oferta podem trobar els títols de formació contínua següents: certificats de formació contínua (15 - 30 crèdits ECTS), i microcredencials universitàries (fins a 15 crèdits ECTS).
 
Tipus de formació contínua Crèdits Requisits d'accés
Certificat de formació contínua 15-30 ECTS No cal acreditar titulació
Microcredencial universitària Fins a 15 ECTS Es pot requerir o no titulació universitària prèvia (*)


(*) Els requisits d'accés s'especifiquen en la memòria del curs.

 

CONVALIDACIÓ D'ESTUDIS

 
HI HA LA POSSIBILITAT D'OBTENIR ALGUN TIPUS DE CONVALIDACIÓ D'ESTUDIS?
 
Pel que fa als títols propis, les ofertes formatives es renoven anualment i no són convalidables.

En els títols propis no hi ha la possibilitat de convalidació acadèmica, excepte en el cas dels màsters de formació permanent amb estructura modular, que són aquells que poden estar integrats per diplomes d'especialització i/o experts/es universitaris/àries. La matrícula a un màster de formació permanent d'estructura modular pot ser del curs complet o de cadascun dels seus mòduls per separat, i és possible cursar-los en diferents anys acadèmics.

En cap cas no permeten l'accés als estudis oficials de doctorat.
 

SOL·LICITUD D'INFORMACIÓ

 
ON PUC OBTENIR INFORMACIÓ D'UN CURS EN CONCRET?
 
En la pàgina web https://postgrado.adeituv.es/ca-valencia/home.htm trobarás tota la informació referent a cadascun dels títols oferits.
 

ADMISSIÓ I MATRÍCULA

 
COM PUC REALITZAR LA PREINSCRIPCIÓ A UN CURS?
 
Pots fer la preinscripció a un títol propi electrònicament a través de l'apartat que trobaràs en la web de cada curs. També pots imprimir la FITXA DE PREINSCRIPCIÓ , omplir-la i enviar-la juntament amb tota la documentació sol·licitada a l'adreça de correu electrònic informacion@adeituv.es o per correu (o en persona) a: Fundació Universitat Empresa de València (plaça de la Mare de Déu de la Pau, 3 - 46001 València).
 
 
POT UN ESTUDIANT ESTRANGER AMB UN TÍTOL NO HOMOLOGAT ACCEDIR A AQUESTS ESTUDIS?
 
Sí, sempre que siga autoritzat per la direcció del curs.
 
 
EL PAGAMENT QUE REALITZE EN LA MATRÍCULA, QUÈ INCLOU?
 
El pagament del preu públic de la matrícula inclou:

- L'accés a totes les accions formatives del curs i/o a la plataforma virtual que el suporte.

- El dret a l'obtenció del carnet universitari.

- Tot el material que la direcció del curs estime oportú.

- Una assegurança de responsabilitat civil i d'accident a l'entorn del curs.

Les taxes d'emissió del certificat estan incloses en els cursos de formació contínua (certificat de formació contínua i microcredencial universitària). En els títols propis, les taxes d'emissió de títols i certificats NO estan incloses.
 
 
COM SOL·LICITAR EL CARNET UNIVERSITARI?
 
Passos a seguir per sol·licitar el carnet universitari per primer cop.

Paso 1
https://secvirtual.uv.es/

Paso 2
Punxar a Accedir Secretària Virtual

Paso 3
Introduir usuari i contrasenya de la universitat. És el que et va sortir quan et vas matricular a la Universitat.

Paso 4
Punxar a canviar la fotografia

Paso 5
Pujar foto amb la mida indicada

Paso 6
A partir d'aquell moment ja es disposarà de la targeta virtual.

Paso 7
Descarregar la L'APP MÒBIL UV
 
ES POT FRACCIONAR EL PAGAMENT DE LA MATRÍCULA?
 
El pagament es pot fraccionar sempre que l'import de la matrícula supere la quantitat de 500 euros i la duració del curs siga superior a tres mesos:
 
  • Fins a 1.000 euros: dos terminis, la meitat en el moment de l'admissió i l'altra meitat als dos mesos de la data d'inici del curs.
  • Superior a 1.000 euros: tres terminis, un terç en el moment de l'admissió, un altre terç als dos mesos de la data d'inici del curs i el terç restant als quatre mesos.


Per als cursos de més de dos anys de duració, s'ha d'abonar el 50% de l'import total de la matrícula en el moment de l'admissió al curs i l'altre 50% a l'inici del segon any del curs.

*És requisit indispensable per al fraccionament lliurar el document d'ORDRE DE DOMICILIACIÓ DE DEUTE DIRECTE SEPA, emplenat i signat (*que es pot descarregar des del formulari de preinscripció).

*El primer pagament sempre s'ha de fer motu proprio per l'estudiant a través del procediment facilitat en l'admissió. Els pagaments següents es domicilien al compte bancari facilitat.

*L'impagament d'algun dels terminis comporta l'anul·lació de la matrícula de l'estudiant sense dret al reintegrament de la quantitat ja satisfeta.

 

EN QUINS CASOS ES POT RETORNAR L'IMPORT DE LA MATRÍCULA?
 
Les quantitats abonades en concepte de matrícula no es retornen una vegada s'ha iniciat el curs. Si l'estudiant causa baixa abans d'iniciar-lo, es retornaran dos terços del preu públic de la matrícula, en cas de pagament únic, després de la presentació de la corresponent sol·licitud. En cas de pagament fraccionat, s'abonarà la quantitat que excedisca d'un terç del preu públic de matrícula.

L'anul·lació de la matrícula després d'iniciar-se el desenvolupament dels estudis no dona dret a la devolució de les taxes pagades, excepte en casos excepcionals a causa de malaltia greu o fallida econòmica de la unitat familiar, degudament justificats documentalment.
 
 
HI HA ALGUN TIPUS DE DESCOMPTE A l'HORA D'ABONAR LA MATRÍCULA?
 
Els estudiants de títols propis de postgrau i formació contínua no es poden acollir a les exempcions que preveu el decret de la Generalitat Valenciana que regula les taxes per prestació de serveis acadèmics universitaris per a cada curs acadèmic.
 

AUTOMATRÍCULA

 
AJUDA AL PROCEDIMENT D?AUTOMATRÍCULA (NOMÉS PER A AQUELLES PERSONES QUE JA HAN SIGUT ADMESES)
 
Una vegada formalitzat el pagament, l'estudiant rebrà una notificació amb les instruccions per a realitzar l'acte de matrícula a través de la plataforma de la Universitat de València.

Per a obtenir el manual amb les instruccions del procediment, cliqueu ACÍ

En cas de tenir algun dubte sobre aquest tema, contacteu amb nosaltres mitjançant l'adreça
electrònica: informacion@adeituv.es
 

PRÀCTIQUES

 
HI HA LA POSSIBILITAT DE REALITZAR PRÀCTIQUES EN EMPRESES O INSTITUCIONS?
 
Sí, sempre que ho preveja l'organització dels estudis. Aquestes pràctiques poden formar part del pla d'estudis (curriculars), i en aquest cas les han de realitzar tots els alumnes matriculats, o poden ser un complement formatiu addicional a la programació acadèmica (extracurriculars), i en aquest cas no és necessari que les realitzen tots els alumnes matriculats. Es poden fer fins a 900 hores de pràctiques.

Més informació: https://www.adeituv.es/practicas/postgrado-propios/?lang=ca
 
 
CAL FORMALITZAR ALGUN CONVENI PER REALITZAR LES PRÀCTIQUES EN EMPRESES/INSTITUCIONS?
 
Sí, és necessari subscriure un conveni entre la Universitat i l'empresa/institució per al desenvolupament de les pràctiques. Aquest conveni, que el gestiona la direcció dels estudis a través d'ADEIT, Fundació Universitat-Empresa de València, ha de recollir les dades bàsiques de l'activitat que es desenvoluparà durant les pràctiques, així com les signatures de l'alumne/a, dels tutors o tutores de l'empresa i dels tutors o tutores de la Universitat.
 

AVALUACIÓ

 
QUIN ÉS EL SISTEMA D'AVALUACIÓ?
 
L'organització de cada curs indica els procediments d'avaluació específics. En qualsevol cas, però, és requisit necessari per a obtenir el títol aprovar totes les assignatures dels estudis corresponents d'acord amb el procediment que estableix la guia docent.

Només quan s'ha acabat el postgrau i les actes estan tancades i registrades per la Universitat de València, es pot sol·licitar el certificat o títol acreditatiu de la formació. L'estudiant rebrà, al seu moment, una notificació amb les instruccions per obtenir-lo.

La qualificació final dels títols propis de postgrau és el resultat de la mitjana ponderada de les notes obtingudes en cadascuna de les assignatures, inclòs el TFM (en el cas dels títols de màster).

En el cas dels cursos de formació contínua, s'atorguen únicament les qualificacions d'apte o no apte.
 

EXPEDICIÓ DE TÍTOLS PROPIS I CERTIFICATS

 
QUI EXPEDEIX ELS TÍTOLS DE POSTGRAU?
 
Els títols propis de la Universitat de València són expedits pel rector o la rectora segons un model normalitzat i en queda constància en el registre de títols de la Universitat. En aquests títols es fa esment exprés que no tenen caràcter oficial.
 
 
QUINA TITULACIÓ OBTINC?
 
Títols propis

El fet de superar els estudis de màster de formació permanent dona dret a l'obtenció del corresponent títol de màster de formació permanent en '...' per la Universitat de València.El fet de superar els estudis de diploma d'especialització dona dret a l'obtenció del corresponent diploma d'especialització en '...' per la Universitat de València.

El fet de superar els estudis d'expert/a universitari/ària dona dret a l'obtenció del corresponent títol d'expert/a universitari/ària en '...' per la Universitat de València.

Una vegada superats els títols propis és possible sol·licitar un certificat que inclou: matèries, crèdits, modalitat d'impartició i nota.

Formació contínua

El fet de superar els estudis de certificat de formació contínua dona dret a l'obtenció del corresponent certificat de formació contínua en '...' per la Universitat de València.

I el fet de superar els estudis de microcredencials universitàries dona dret a l'obtenció de la corresponent certificació de microcredencial universitària en '...' per la Universitat de València.

Aquestes certificacions són d'aprofitament i inclouen la denominació del curs i el nombre de crèdits.

Les taxes d'emissió de títol o certificat que acredita la realització del curs per part de la Universitat de València no estan incloses en l'import de la matrícula, excepte en el cas de la formació contínua (certificat de formació contínua i microcredencial universitària).
Accés i Resultats d'Aprenentatge
Requisits titulació
El Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) es dirigeix a persones que acrediten una formació universitària (grau, postgrau, llicenciatura, diplomatura, etc.) i els interessos acadèmics de la qual tinguen relació amb l'escriptura creativa, independentment del seu àmbit de procedència.
La docència serà impartida en llengua espanyola. El professorat garantirà que l'alumnat puga desenvolupar i entregar les seues creacions literàries tant en espanyol com en català.
Criteris admissió
A l'hora d'efectuar la matrícula es tindran en compte: ordre de prelació, curriculum vitae i carta de motivació.
Resultats d'aprenentatge
Després del seu període de formació en el Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa, l'estudiantat haurà adquirit competències lingüístiques en relació amb les possibilitats creatives del llenguatge; establirà els mecanismes per a enfortir la creativitat, a més de les estructures i tipologies discursives i estilístiques; serà capaç de valorar críticament els diferents models i gèneres literaris; dominarà en profunditat els diferents processos, tècniques i eines d'edició i comunicació; tindrà capacitat per a opinar amb rigor sobre la producció de diferents textos creatius i estarà capacitat per a analitzar -tant de manera teòrica com pràctica- els propis processos d'escriptura.
Contacte