L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) han redesignat per tercera vegada a la Unitat de Parasitologia Sanitària com centre de referència mundial sobre fascioliasis humana
La rectora de la Universitat de València, M. Vicenta Mestre, ha rebut al director de la Unitat de Parasitologia del Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la Universitat de València, Santiago Mas-Coma, al haver sigut reelegit la Unitat que ell dirigeix com Centre Col·laborador Oficial de la OMS (WHO CC’s, per les seues sigles en anglès) i per la FAO. A l’acte també han assistit les dues deputy directors de la Unitat de Parasitologia, la vicerectora d’Ocupació i Programes Formatius, Adela Valero, i la catedràtica Dolores Bargues.
Aquesta reelecció ha sigut possible després de huit mesos d’avaluacions per part de l’OMS. A més, la Unitat de Parasitologia depèn directament de la Seu Central de l’OMS a Ginebra (Suïssa) i no de l’Oficina Regional de l’OMS per Europa, com sol ser el cas habitual en els WHO CC’s.
La rectora M. Vicenta Mestre ha expressat ‘l’orgull que suposa per a la Universitat poder tindre grups de recerca tan valuosos com aquesta Unitat de Parasitologia i per això volem fer-li un reconeixement al professor Santiago Mas-Coma alhora que un agraïment pel seu treball al front d’aquest grup que és un referent a nivell internacional’.
‘Som centre de referència d’aquestes dos agencies de Nacions Unides des de 2001 en el cas de l’OMS i des de 2003 en la FAO. Aquestes designacions és renoven cada quatre anys després d’una dura avaluació de nombrosos mesos’, ha afegit el director de la unitat Santiago Mas-Coma.
Espanya compta en l’actualitat amb 12 WHO CCs, quasi tots a centres ministerials i a soles tres a universitats espanyoles, pel que el renombrament de la Unitat de Parasitologia de la UV té una gran rellevància.
Els nous reptes originats per les malalties infeccioses als quals s'enfronta el món són hui dia més que evidents. Els efectes del canvi climàtic i els impactes de l'anomenat canvi global estan conduint a modificacions en les prevalences, intensitats i distribució geogràfica d'aquestes malalties. Les epidèmies s'estenen actualment amb molta més rapidesa com a conseqüència dels majors i més ràpids mitjans de transport per a humans, però també per a animals i vegetals. En molt poc temps, una epidèmia local presenta el risc de convertir-se en una pandèmia global.
Les noves situacions ambientals obliguen a les agències de Nacions Unides, que són responsables en el control d'aquestes malalties a nivell internacional, a estrényer llaços de col·laboració efectiva i permanent amb grups d'investigació d'alta capacitat i prestigi reconeguts. L'OMS i la FAO compten en els seus organigrames amb els seus respectius centres de referència per a malalties humanes i animals, respectivament. Aquests centres són triats per aquestes agències per períodes de quatre anys i la seua activitat i ajuda que proporcionen a aquestes agències són avaluades anualment per panells d'experts interns i externs amb un altíssim nivell d'exigència. Únicament quan el compute del període quadriennal ha sigut avaluat positivament i consideren que és peremptori continuar comptant amb les aportacions i ajuda del centre es procedeix a elevar la redesignacion per un nou subsegüent període.
La Unitat de Parasitologia Sanitària de la Facultat de Farmàcia compta amb les designacions de l'OMS i de la FAO des de 2011 i 2013, respectivament, i ha tornat a ser redesignada per a continuar en aquestes funcions. A Espanya, el nombre de Centres Col·laboradors oficials de l'OMS a Espanya és de 12, dels quals solament 6 en universitats, i els de FAO a Espanya és molt de menor. La Unitat designada està dirigida pel Catedràtic de Parasitologia Santiago Mes-Coma i compta amb les catedràtiques Dolores Bargues i Adela Valero com a vicedirectores.
Mes-Coma ha explicat que ‘la nostra capacitat de treballar tant en camp com en el laboratori, el nostre enfocament multidisciplinari de les malalties i el coordinar una molt àmplia xarxa de centres en països de tots els continents. El muntar aquesta xarxa ens ha portat molts anys de col·laboracions i de formació d'experts, però hui tenim gràcies a aquesta xarxa una molt ràpida capacitat de resposta siga on siga que s'origine un problema de salut o epidèmia'.
Dolores Bargues s'ha referit a les seues responsabilitats destacant que ‘jo principalment dirigisc les investigacions de caracterització d'agents infecciosos i de vectors mitjançant Biologia Molecular. Després de tants anys, comptem amb una molt àmplia base de dades que ens permet identificacions en molt poc temps'.
Per part seua, Adela Valero ha explicat sobre ‘les línies que coordine plantegen la dificultat de la transferència dels resultats de les nostres investigacions a centres de salut que lògicament no estan formats en les nostres metodologies capdavanteres en investigació, i això ens porta a fer esforços a produir eines addicionals que puguen ser utilitzades per responsables en salut en les zones d'endèmia de països en vies de desenvolupament'.
'En el moment actual estem desbordats atenent requeriments de molts països de Llatí Amèrica, essencialment Països Andins, Àfrica, sobretot països mediterranis i del Sahel, i Àsia, des de Pròxim Orient fins a Sud-est Asiàtic passant per l'Índia, Bangladesh, el Pakistan i Sri Lanka, als quals aquesta mateixa setmana s'ha afegit una sol·licitud des de Mongòlia', ha explicat el director Mes-Coma.
