càtedres institucionalsUniversitat de València Logo del portal

La Càtedra Unesco d'estudis sobre el desenvolupament organitza les XXIII Jornades de Debat sobre "Immigració, Diversitat i Democràcia" a la Universitat

  • 4 d’abril de 2017
Image de la noticia

La Càtedra UNESCO de la Universitat de València i la Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els Immigrants organitzaren les XXIII Jornades de Debat ‘Immigració, Diversitat i Democràcia’ que se celebraren del 4 al 6 d’abril al Col·legi Major Rector Peset,

Cada jornada constà d’una conferència d’entrada lliure. Hi col·laboraren la Fundació General de la Universitat de València, a través de l’Àrea de Cooperació, i el Col·legi Rector Peset.

Les jornades, les quals posaren en comú la reflexió de les entitats de base social i les investigacions acadèmiques al respecte de la situació vulnerable de les persones migrants davant l’opinió pública, començaren el 4 d’abril amb un acte inaugural a càrrec del director del Col·legi Major Rector Peset, Carles Xavier López Benedí, i Rosario Polito Rizzo, de la Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els Immigrants. A continuació, l’advocada Pilar Serrano va impartir la primera conferència del debat, titulada ‘Sense papers, sense drets’. Presentà i moderà la taula Enrique Asensi, de la Mesa d’Entitats.

El dia 5, visità la Universitat de València José Antonio Moreno Díaz, advocat i conseller del Comité Econòmic i Social Europeu. Presentat i moderat per Ventura Montalbán, també de la Mesa d’Entitats, Moreno Díaz reflexionà “sobre l’evolució de la política migratòria de la UE” amb una ponència titulada ‘Una nova aproximació a les Migracions des de la Unió Europea: anàlisi i perspectives’.

En la seua intervenció, José Antonio Moreno Díaz va fer balanç mitjançant l’establiment de relacions entre les polítiques europees i els esdeveniments més recents com ara la guerra de Síria, el sí anglés al Brexit o l’auge de moviments feixistes a Europa, amb la finalitat de realitzar una projecció en perspectiva. “Cal diferenciar moviments migratoris subjectes al dret internacional que generen obligacions i responsabilitats d’acollida i protecció en cas de guerra o persecució (refugi i asil) d’uns altres moviments que tenen lloc per raons econòmiques a l’espera de la decisió de cada Estat en particular. En tot allò, la política de la UE ha estat miop i ineficaç”, afirmà.

José Antonio Moreno Díaz és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid i ha realitzat cursos d’especialització en violència de gènere i dret d’estrangeria i migracions. Treballa com a advocat des de l’any 1991, és conseller del Comité Econòmic i Social Europeu des del 2015, i com a docent ha participat en cursos, congressos i conferències especialitzades en estrangeria, immigració, asil, política migratòria, interculturalitat i cooperació.

A més, ha col·laborat en diverses publicacions amb articles sobre immigració, va fundar l’ONG S.O.S. Racismo Comunidad de Madrid en 1992, va ser membre de l’Asociación Española Pro Jurado en 1996, ha estat vocal del Foro para la Integración Social de los Inmigrantes, membre de l’Aula de Migraciones de l’ICAM, activista de Memoria Democrática i president de l’Asociación Foro por la Memoria fins el 2012.

Cloenda
L’última participació, el dia 6, va ser la de Jaume Durà Tohus, advocat i coordinador de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià, qui parlà sobre ‘Refugiats i Drets Humans’. La presentació va anar a càrrec d’Isabel López Atienza, en representació de la Mesa d’Entitats.

L’acte de cloenda de les Jornades va estar presidit pel delegat del Rector per a Cooperació i director de la Càtedra UNESCO d’Estudis sobre el Desenvolupament de la Universitat de València, José Miguel Soriano del Castillo.

Aquest encontre, que ve realitzant-se des de fa més de 20 anys ininterrompudament, va tornar a debatre sobre la crisi humanitària que suposa la situació de les persones refugiades a Europa, perquè aquest estat d’alerta social continua vigent, amb milers de persones que lluiten per salvar la vida a les fronteres de la UE atrapades entre la guerra als seus països d’origen i les polítiques migratòries europees consistents en acords de deportació.