La Càtedra Filosofia y Ciudadania Josep Lluis Blasco Estellés ha organitzat un cicle de conferències titulat "La Banalitat com a misteri"
La vida actual sembla experimentar un increment constant en la consideració merament superficial de les coses. Tot és de consum ràpid i poc esforçat, epidèrmic. La sobreabundància d’estímuls i informació sembla comportar el desig de la fruïció ràpida, constant i passiva. L’embolcall, de vegades, ens atrau més que la substància que hauria de contenir i, fins i tot, l’arriba a substituir. I tot això afecta la cultura, els valors, les relacions humanes, i en tot això juguen un paper rellevant les noves tecnologies i les xarxes socials. La instantaneïtat, la urgència, ens atrau i sedueix, s’imposa al nostre mode de vida. Com que no hi ha temps, sembla que només hi ha temps per a banalitats i que en les banalitats rau el sentit de les nostres vides, el seu misteri.
La banalitat es contraposa a la profunditat, a allò què és important. Què vol dir, però, important o profund una vegada hem renunciat als grans relats de la religió o de la història? Quina concepció del temps -i de l’espai- invita a una o altra manera d’estar o de viure? Quina relació hi ha entre allò que importa i el que es torna viral a les xarxes socials? No és banal la recerca de la profunditat? No és la profunditat un relíquia, un vestigi, d’un mode de vida extint o cal fer un esforç per recuperar-nos d’aquesta pèrdua o, inclús, de la pèrdua del sentit de pèrdua?
