Logo de la Universitat de València Logo Secció Sindical - Confederació General de Treball del País València Logo del portal

.
.
.
.

1er de Maig. Treballar menys per a treballar tothom

20 de d’abril de 2019

TORNEM ALS CARRERS!

MIL CONFLICTES, UNA ÚNICA LLUITA!

Cal exigir que es repartisca el treball i la riquesa.

El 1r de maig sempre ha de ser un dia reivindicatiu i de lluita com a garantia dels drets: al treball digne; a una jornada laboral que permeta conciliar el treball amb la vida; a un salari i prestacions socials suficients, tant quan es té ocupació i també quan no se’n té, mitjançant una Renda Bàsica de les Iguals; a pensions adequades per a viure amb dignitat, per a lluitar contra les reformes laborals, els desnonaments o les lleis mordassa.

L'empobriment material de milions de treballadors i treballadores, a través de mecanismes com la retallada massiva de les rendes salarials, està generant una de les societats més desiguals del món. Segons dades del Banc d'Espanya, el 25% de la població de l'estat espanyol vivia ja en risc de pobresa o exclusió social abans de la pandèmia. La situació quan aquesta acabe pot ser catastròfica. Això suposa que 4,5 milions de llars no poden fer front a necessitats tan bàsiques com pagar un lloguer o una hipoteca, mantenir calentes les seues cases o senzillament menjar tots els dies.

Quatre milions de persones en atur, a les quals l'estat els nega el seu dret més essencial com a classe treballadora: el dret a “guanyar-se la vida”. Tampoc els reconeix el dret a unes prestacions socials o a la Renda Bàsica de les Iguals suficient per a viure dignament.

Davant això, l'any passat es van realitzar quasi 25 milions d'hores extraordinàries, de les quals no es van pagar més d'11 milions. I resulta especialment demolidora la dada de què en el cas de les dones, més de la meitat de les hores extraordinàries no foren retribuïdes.

La pandèmia, a més, ha evidenciat altres vergonyes del sistema. S'ha posat l'interés econòmic per damunt de la vida de les persones; s'han protegit interessos particulars per damunt de les necessitats de la immensa majoria; algunes administracions han mirat cap a un altre costat quan s'incomplien sistemàticament diferents preceptes legals; mànega ampla amb uns i llei de l'embut per a unes altres. El sistema sanitari, ferit de mort després de les contínues privatitzacions, s'ha col·lapsat i, vists els fets -que són tossuts-, la sanitat privada ha demostrat la seua enorme incapacitat.

Vénen temps difícils, temps convulsos, temps on els interessos de les elits tractaran d'imposar-se novament a la classe treballadora. No obstant això, no podem permetre que la crisi la paguen, una vegada més, els i les de sempre. Perquè seria intolerable que permetérem, com a societat, un nou rescat a les entitats financeres mentre les condicions de vida de la classe obrera es continuen degradant a velocitat de vertigen.

Aquest 1r de maig, ha de continuar sent el dia en què milions i milions de treballadors i treballadores diguem prou i ompliguem les nostres vides quotidianes, no de sofriment ni desesperació, sinó de llibertat, alhora que imposem a governs, empresaris i poderosos, un altre Ordre Social, un altre sistema, on el repartiment del treball i de la riquesa, faça que una vida digna per a totes les persones siga possible ací i ara.

VISCA L'1 DE MAIG!

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA!

 

 

¡VOLVEMOS A LAS CALLES!

¡MIL CONFLICTOS, UNA ÚNICA LUCHA!

Hay que exigir que se reparta el trabajo y la riqueza.

El 1º de Mayo siempre ha de ser un día reivindicativo y de lucha como garantía de los derechos: al trabajo digno; a una jornada laboral que posibilite conciliar el trabajo con la vida; a un salario y prestaciones sociales suficientes, bien cuando se tiene empleo y también cuando no se tiene, mediante una Renta Básica de las Iguales; a pensiones adecuadas para vivir con dignidad, para luchar contra las reformas laborales, los desahucios o las leyes mordaza.

El empobrecimiento material de millones de trabajadores y trabajadoras, a través de mecanismos como el recorte masivo de las rentas salariales, está generando una de las sociedades más desiguales del mundo. Según datos del Banco de España, el 25% de la población del estado español vivía ya en riesgo de pobreza o exclusión social antes de la pandemia. La situación cuando esta termine puede ser catastrófica. Esto supone que 4,5 millones de hogares no pueden hacer frente a necesidades tan básicas como pagar un alquiler o una hipoteca, mantener calientes sus casas o sencillamente comer todos los días.

Cuatro millones de personas en paro, a las que el estado les niega su derecho más esencial como clase trabajadora: el derecho a “ganarse la vida”. Tampoco les reconoce el derecho a unas prestaciones sociales o a la Renta Básica de las Iguales suficiente para vivir dignamente.

Frente a ello, el año pasado se realizaron casi 25 millones de horas extraordinarias, de las que no se pagaron más de 11 millones. Y resulta especialmente demoledor el dato de que en el caso de las mujeres, más de la mitad de las horas extraordinarias no fueran retribuidas.

La pandemia, además, ha evidenciado otras vergüenzas del sistema. Se ha puesto el interés económico por encima de la vida de las personas; se han protegido intereses particulares por encima de las necesidades de la inmensa mayoría; algunas administraciones han mirado hacia otro lado cuando se incumplían sistemáticamente distintos preceptos legales; manga ancha con unos y ley del embudo para otras. El sistema sanitario, herido de muerte tras las continuas privatizaciones, se ha colapsado y, a tenor de los hechos -que son tozudos-, la sanidad privada ha demostrado su enorme incapacidad.

Vienen tiempos difíciles, tiempos convulsos, tiempos donde los intereses de las élites tratarán de imponerse nuevamente a la clase trabajadora. Sin embargo, no podemos permitir que la crisis la paguen, una vez más, los y las de siempre. Porque sería intolerable que permitiéramos, como sociedad, un nuevo rescate a las entidades financieras mientras las condiciones de vida de la clase obrera se siguen degradando a velocidad de vértigo.

Este 1º de Mayo, tiene que seguir siendo el día en que millones y millones de trabajadores y trabajadoras digamos basta y llenemos nuestras vidas cotidianas, no de sufrimiento ni desesperación, sino de libertad, imponiendo a gobiernos, empresarios y poderosos, otro Orden Social, otro sistema, donde el reparto del trabajo y de la riqueza, haga que una vida digna para todas las personas sea posible aquí y ahora.

¡VIVA EL 1 DE MAYO!

¡VIVA LA LUCHA DE LA CLASE TRABAJADORA!

 

Etiquetes