DIA INTERNACIONAL DAVANT LES VIOLÈNCIES MASCLISTES
És molta la violència que diàriament patim les dones en aquest sistema capitalista i patriarcal, que en moltes ocasions s’invisibilitza i es normalitza. No serem còmplices amb el nostre silenci.
Per això, el dia 25 de novembre, obrim els ulls i alcem la veu totes juntes per dir: Prou!!
Prou d´assassinats masclistes, Prou violència vicaria, de violència econòmica ... en definitiva, Prou de violència patriarcal! Alcem la veu, per exigir seguretat, respecte i igualtat, en tots els espais de les nostres vides.
El nostre cos i la nostra sexualitat no són armes per destruir l'enemic, ni objectes de tràfic en mans d'explotadors, ni receptacles reproductius al servei del mercat, ni són el territori de cap religió, ni de violadors solitaris o en manada.
La violència que ens treu la vida, que ens tortura i oprimeix, que ens viola, que cosifica els nostres cossos i ens empobreix, és aquí i arreu del món. Algunes vegades dolorosament visible, però moltes altres conviuen amb nosaltres i és acceptada per aquesta societat com, per exemple, l'omissió de la perspectiva de gènere en la medicina.
Per a aquest capitalisme hetero-patriarcal és "natural", i fins i tot necessària, l'existència d'una ultradreta que nega la violència masclista, persegueix la diversitat sexual, fomenta l'odi cap a les persones Trans i es declara obertament racista, sabent-se protegida per una justícia punitiva. Ens volen callades, submises, obedients, trencades ... Però ens trobaran més unides, amb més sororitat i diversitat, més independents, més lluitadores.
L'actual mercat laboral no és aliè a la violència que patim les dones. Tenim els salaris més baixos, les ocupacions més precàries, som la majoria en les cues de l'atur i, quan ens jubilem, percebem pensions de misèria, perpetuant la bretxa salarial i les discriminacions sofertes durant la nostra vida laboral.
Per contra, som la base que suporta els treballs no remunerats, les cures imprescindibles per mantenir la vida i al propi sistema.
Des de la CGT seguirem organitzant-nos per visibilitzar i denunciar la xacra de la violència d'estat.
Per contra, som la base que suporta els treballs no remunerats, les cures imprescindibles per mantenir la vida i al propi sistema.
Un patriarcat
Més de 1.300 assassinades
DIA INTERNACIONAL CONTRA LAS VIOLENCIAS MACHISTAS
Es mucha la violencia que diariamente sufrimos las mujeres en este sistema capitalista y patriarcal, y en muchas ocasiones se invisibiliza y se normaliza. No seremos cómplices con nuestro silencio. Por eso, el día 25 de noviembre, abrimos los ojos y alzamos la voz todas juntas para decir: ¡¡Basta!!
Basta de asesinatos machistas, Basta de violencia vicaria, de violencia económica… en definitiva, Basta de violencia patriarcal. Alzamos la voz, para exigir seguridad, respeto e igualdad, en todos los espacios de nuestras vidas.
Nuestro cuerpo y nuestra sexualidad no son armas para destruir al enemigo, ni objeto de trata en manos de explotadores, ni vasijas reproductivas al servicio del mercado, ni son el territorio de ninguna religión, ni de violadores solitarios o en manada.
La violencia que nos quita la vida, que nos tortura y oprime, que nos viola, que cosifica nuestros cuerpos y nos empobrece, está aquí y en todo el mundo. Algunas veces dolorosamente visible, pero otras muchas conviven con nosotras y es aceptada por esta sociedad como, por ejemplo, la omisión de la perspectiva de género en la medicina.
Para este capitalismo hetero-patriarcal es “natural”, y hasta necesaria, la existencia de una ultra derecha que niega la violencia machista, persigue la diversidad sexual, fomenta el odio hacia las personas Trans y se declara abiertamente racista, sabiéndose protegida por una justicia punitiva. Nos quieren calladas, sumisas, obedientes, quebradas… Pero nos encontrarán más unidas, con mayor sororidad y diversidad, más independientes, más luchadoras.
El actual mercado laboral no es ajeno a la violencia que sufrimos las mujeres. Tenemos los salarios más bajos, los empleos más precarios, somos la mayoría en las colas del paro y, cuando nos jubilamos, percibimos pensiones de miseria, perpetuando la brecha salarial y las discriminaciones sufridas durante nuestra vida laboral.
Por el contrario, somos la base que soporta los trabajos no remunerados, los cuidados imprescindibles para mantener la vida y al propio sistema.
Desde CGT seguiremos organizándonos para visibilizar y denunciar la lacra de la violencia de estado.
Un patriarcado
Más de 1.300 mujeres asesinadas
Links:
