Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Claustre

Centre Cultural La Nau, Sala Acadèmia

Data: De 20 de setembre de 2018 a 25 de novembre de 2018.

Horari:
De dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 20:00 hores. Diumenge i festius, de 10:00 a 14:00 hores
  Dilluns tancat
 
Entrada lliure
 
 
 
 
 
 
Arxiu F.X. Pedro G. Romero. Tesaurus: Dècor. (reconstrucció de la Cheka de l'Església del carrer Vallmajor de Barcelona, 1937-1939).
Col·lecció MEIAC. Fotografia de Vicente Novillo.
 
 
 
 
 
 
Organitza i produeix:
 
 
 
Centre Cultural La Nau de la Universitat de València
CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo, Madrid
MNAC, Museo Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
 
Projecte:
 
Pedro G. Romero
 
Comissariat:
 
 
Ángel Calvo Ulloa
Nuria Enguita Mayo
 
Col·laboradors:
 
 
 
Álvaro Perdices (Madrid)
Lola Lasurt (Barcelona)
Patricia Gómez i Mª Jesús González (València)
 
 
 
 
 
 
 
Habitació. Pedro G. Romero. L'Arxiu F.X., les txeques psicotècniques de Laurencic i la funció de l'art és una mostra creada a partir de l’Arxiu F. X., que des del final dels anys noranta treballa sobre les txeques psicotècniques que Alfonso Laurencic va construir per al convent de Santa Úrsula de València i les esglésies dels carrers de Vallmajor i Saragossa de Barcelona entre 1937 i 1939. El projecte explora els desenganys de l’ampliació psicotròpica de la percepció, las necessàries crisis de la visió utòpica i els límits mateixos de l’art.
 
 
 
 
Reconstrucció de la txeca del convent de Santa Úrsula, València
Propietat de l'Arxiu F.X. Fotos Roberto Ruiz
 
 
 
 
 
El ojo que ves no es
ojo porque tú lo veas;
es ojo porque te ve.
Antonio Machado.
 
Des del final dels anys noranta del segle XX, l’Arxiu F.X. [1]; ha treballat les txeques psicotècniques que Alfonso Laurencic va construir per al Servei d’Informació Militar, SIM, de l’exèrcit republicà espanyol, sota el control del Partit Comunista, entre el 1937 i el 1939. Les circumstàncies, no del tot casuals, que aquestes construccions es dugueren a terme en espais sagrats, temples i convents confiscats a l’Església Catòlica les va convertir en un treball d’especial atenció. En cert sentit, els camps de sentit antagonistes que operaven en l’Arxiu FX es trobaven ací naturalitzats: estètica, coneixement i violència donats alhora com a art experimental i com a profanació religiosa.
 
Les txeques (de vegades escrit txeka per a singularitzar aquestes construccions enfront del mite de la txeca, centres de detenció il·legal que proliferaren durant la guerra civil espanyola en bàndol i en l’altre) utilitzaven elements de l’art modern, especialment dels anys Bauhaus de Vassili Kandinski, per a dur-hi a terme tortures, anomenades psicotècniques, sobre els penats. Més enllà de la seua eficàcia, es posa l’atenció sobre la inversió que pateixen determinades eines utòpiques i espirituals de l’art i el disseny moderns, així, allò que hauria de servir per a eixamplar la consciència i emancipar-nos serveix ara com a element punitiu i de subjecció.

El nucli central de l’exposició presenta les tres reconstruccions a escala 1:1 que des de l’Arxiu FX s’han produït: (Décor) la txeca psicotècnica de l’església de Vallmajor de Barcelona, propietat del MEIAC de Badajoz; (Notes on sculpture) la txeca psicotècnica del convent de santjoanistes del carrer de Saragossa, també a Barcelona, propietat del MNCARS de Madrid; (Barração) les primeres txeques experimentals del convent de Santa Úrsula de València, dipositades en la galeria Casa sin fin de Càceres. Al seu voltant hi hauria tot tipus de treballs documentals, fotografies (la sèrie d’Hermes a Barcelona, els treballs de Pérez de Rozas sobre la visita de Himmler a Vallmajor), films (per exemple el film ¡Viva la Libertad! d’Edgar Neville del 1939), peces d’art (gravats de Kandisky, Paul Klee o Antoni Tàpies), operacions (els displays de Juan José Lahuerta), fons bibliogràfic, dissenys arquitectònics (les maquetes de l'Ateneu Popular Enciclopèdic de Barcelona, el número de l'Hivern de 1934 de la revista D'ací i d'allà), etc.
 
 
 
 
 
Reconstrucció de la txeca de tortura psicotècnica, 1937 - 1939, a l’església de Vallmajor, Barcelona, 2003
Colección MEIAC Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo, Badajoz, Consejería de Cultura de Extremadura.
Foto Roberto Ruiz
 
 
 
 
 
En el catàleg d’aquesta exposició es recull la suma dels textos que en relació amb aquests treballs s’han produït fins ara, a més de les fitxes de l’Arxiu FX, els escrits de Juan José Lahuerta, Slavoj Žižek, Boris Groys, Quico Rivas, Fernando Rodríguez de la Flor, Marisa García Vergara.
 
Per a HABITACIÓ s’ha convidat, a més, els artistes Patricia Gómez i María Jesús González, Lola Lasurt i Álvaro Perdices, a que treballaren al voltant de les txeques amb els mateixos materials i categories del mateix Arxiu FX.
 
En definitiva es tracta d’indagar sobre els funcionaments de l’Aparato Arte i aquesta HABITACIÓ —una referència evident a l’espai d’autonomia que reclamaven des de Le Corbusier fins a Virginia Woolf, des de De Quincey fins a Martha Rosler, des de Lautréamont fins a Alice Becker-Hoque, que l'art reclama. En aquest trajecte s’exploren successos històrics tan paradoxals com els de la rereguarda republicana en la Guerra Civil Espanyola, les contradiccions entre bondat i violència del projecte radical modern, els desenganys de l’ampliació psicotròpica de la percepció, les necessàries crisis de la visió utòpica i els límits mateix de l’art. És evident que l’art necessita un espai propi per parlar i que les avantguardes radicals s’han esgotat en la seua construcció. Les Txeques aguditzen les contradiccions que aquest gest ha portat al cos social i ho fan com a al·legoria, l’única manera de coneixement possible en el desastre, que deia Walter Benjamin. Aquesta paradoxa és la que les Txeques resumeixen amb clarividència. Aquesta exposició recull la necessitat d’aquest espai propi per a l’art, la seua propietat i, alhora, la seua urgent i necessària expropiació.
 
 
 
 
 
Reconstrucció de la txeques de tortura psicotècnica, 1937 - 1939. Foto Roberto Ruiz
 
 
 
 
 
La mirada al passat més recent resultat de l’anàlisi i la revisió dels esdeveniments històrics, artístics, polítics i estètics, permet un millor coneixement del nostre present. Precisament com un exercici de memòria sorgeix l’exposició Habitació de Pedro G. Romero comissariada per Nuria Enguita i Ángel Calvo Ulloa.
 
Aquesta exposició proposa una revisió de les avantguardes a partir de la radicalització estètica que van suposaren, vinculada a la radicalització política a través de les imatges recopilades en l’Arxiu FX o de la reconstrucció de les txeques psicotècniques d’Alphonse Laurencic. Imatges i obres que, en definitiva, constitueixen un testimoni i incentiven un debat crític sobre la iconoclàstia política esdevinguda a l’Estat Espanyol. Es reclama, a través de l’exposició, una nova mirada conscient de les contradiccions i paradoxes que han acompanyat la utopia política i l’estètica artística radical
 
Habitació naix fruit de la col·laboració de tres institucions afins que aborden el pensament crític actual des de diferents posicionaments. El CA2M Centro de Arte Dos de Mayo de la Comunitat de Madrid, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València i el Museu Nacional d’Art de Catalunya acullen aquest projecte dins de la seua programació amb diverses lectures discursives. Calendari expositiu:
 
CA2M: 24 de maig - 2 de setembre de 2018
La Nau - Universitat de València: 20 setembre - 25 novembre de 2018
MNAC: 4 desembre 2018 - 3 febrer 2019
 
 

ENTREVISTA A PEDRO G. ROMERO DE LA COMISSÀRIA NURIA ENGUITA ací

ENTREVISTA A PEDRO G. ROMERO DEL COMISSARI ÁNGEL CALVO ací

VIDEO EXPLICATIU DE L'EXPOSICIÓ PER PEDRO G. ROMERO ací

GUIA DIDÀCTICA (TALLER DIDÀCTIC) ací

 

 

[1] L’Arxiu FX és un fons documental “en construcció” que pretén assentar les bases amb les quals, parafrasejant Habermas, urbanitzar la província del nihilisme. Per una banda es constitueix en un arxiu de les imatges de la iconoclàstia política a Espanya. Per una altra, i sota aquesta llum, en un reflector dels projectes radicals de l’avantguarda moderna des de Malévich a Rothko, des de Dadà als situacionistes. En un temps en què, tal com succeeix avui, es procedeix a una revisió dels tòpics de la història de l’art del segle XX, sovint se subratlla el paral·lelisme existent entre la radicalització política i la radicalització estètica: una revolució il·lustrada que produeix monstres. En aquest sentit, les crítiques elaborades per Jean Clair o Eric Hobsbawm, però també per Hans Magnus Enzensberger o Christian Ferrer incideixen a evidenciar una comunitat d’interessos entre els projectes polítics radicals del feixisme, el comunisme, el capitalisme, i els excessos estètics de les avantguardes artístiques: aculturació, alienació, deshumanització, desvertebració, hiperestèsia dels sentits, eliminació de la figura humana, deposició, desmemòria, etc. Es tracta, en definitiva, de la descripció d’un paisatge: el nihilisme. Tornar
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies