Universitat de ValènciaDepartament d'Astronomia i Astrofísica Logo del portal

.
.
.
.

El cel d'octubre 2009

  • 17 de desembre de 2009

Ara tenim uns dies de bonança i podem aprofitar les nits per admirar el planeta Júpiter que continua presidint el cel del mes d'octubre durant tota la nit. I a més si us dediqueu a veure el cel abans de l'eixida del Sol, cap a les 7 del matí podreu veure el ball celeste de tres planetes: Venus, Mercuri i Saturn. Ara estan alineats però s'aniran ajuntant i separant al llarg del mes.

La tardor enfila el seu camí i el cel va mostrant les constel·lacions precises, com un immens rellotge còsmic que va mostrant els mesos al firmament. És el temps en el que el Triangle Estival va poc a poc amagant-se cap a l'oest acabant el seu mandat celeste. I van apareixent el quadrat de Pegàs, el cavall alat d'Hèrcules i la princesa encadenada, Andròmeda, que amaga prop de la seua cintura la galàxia veïna del mateix nom.

El planeta Júpiter continua sent el rei del cel d'octubre. Penjat a la constel·lació de Capricorni, ara és realment fotogènic. Amb un petit telescopi ja podem veure les bandes de núvols, la Gran Taca Roja, immensa tempesta de gas amb vent de 400 km/h.

També podem veure els seus quatre satè·lits principals que ara coneixem per Ió, Europa, Ganímedes i Calisto, noms d'uns quants amants, masculins o femenins del cap del Panteó de l'Olimp. Aquest mes també podem veure un fenomen no gens usual entre ells, els eclipsis mutus i les ocultacions.

Així, un temps prudencial abans de l'hora justa i amb el telescopi preparat mirant cap al planeta, podreu veure algun eclipsi en el que dos satèl·lits que estan separats i que brillen de la manera usual, de sobte, durant uns minuts, la lluminositat d'un d'ells minva molt en entrar dins l'ombra que produeix l'altre satèl·lit.
També hi haurà alguna ocultació, fenomen pel qual dos satèl·lits s'alinien amb la Terra i el que està en la posició més pròxima a Júpiter desapareix temporalment.

Aquest mes tindrem 5 fenòmens d'aquest tipus, en el que la lluna Europa pràcticament desapareixerà del cel durant uns 5 a 8 minuts.

Tindrem:

  • 3 d'octubre, dissabte, 22 h 20 min, hora oficial, Ió eclipsa Europa durant 5 minuts
  • 10 d'octubre, dissabte, 22 h 45 min, hora oficial, Ió oculta Europa durant 6 minuts.
  • 11 d'octubre, diumenge, 00h 44 min, hora oficial, Ió eclipsa Europa durant 4 minuts.
  • 16 d'octubre, divendres, 23h 10 min, hora oficial, Ganímedes oculta Europa durant 8 minuts.
  • 18 d'octubre, diumenge, 01h 02 min, hora oficial, Ió oculta Europa durant 5 minuts.


Ànim traieu els telescopis i tracteu d'observar els fenòmens. No és difícil de fer-ho.

Cap a l'est també tindrem festa al cel. Poc abans de l'eixida del Sol, cap a les 7 del matí, podreu veure el ball còsmic de tres planetes.

La matinada del 5 d'octubre tindrem tres planetes brillants alineats: Venus dalt, Mercuri al mig i Saturn prop de l'horitzó.

El dia 8, però la cosa canviarà. El moviment de la Terra al voltant del Sol combinat amb els dels planetes farà que aquest dia Mercuri i Saturn estiguen quasi superposats, separats només per 19', un poc més de la meitat del diàmetre aparent de la Lluna i que farà que siga possible veure'ls junts a través d'un telescopi.

El dia 10 tornaran a estar alineats però ara serà Saturn qui es trobarà al mig dels altres dos.

El dia 13 tornarem un altre encontre pròxim, ara entre Saturn i Venus que només estaran a 35', un poc més que un diàmetre aparent lunar.

I el dia 16 la Lluna, amb una molt fina iluminació a la part esquerra, s'unirà al trio planetari poc abans de l'eixida del Sol.

Cap al final del mes Mercuri ja estarà tan prop del Sol que serà inobservable.

Les fases de la Lluna seran les següents: 4 d'octubre, lluna plena, l'11 d'octubre, quart minvant mentre que el 18 d'octubre serà lluna nova i el 26 d'octubre, quart creixent.

I les activitats de l'Any Internacional de l'Astronomia continuen. El cap de setmana del 22 al 24 d'octubre farem les Nits de Galileu. Els astrònoms amateurs i professionals eixiran altra vegada al carrer per mostrar el Sol, els satèl·lits de Júpiter, la Lluna i moltes de les meravelles del cel.