Mikel Labiano es va doctorar en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca l'any 1999 amb una tesi sobre les interjeccions a la comèdia aristofànica, sota la direcció d'Antonio López Eire. Després de diversos llocs acadèmics a les Universitats de La Rioja i Complutense de Madrid, l'any 2003 va obtenir per concurs oposició una plaça de professor titular a la Universitat de València, i des de 2025 és Catedràtic d'universitat en eixa mateixa universitat.

El seu llibre Estudio de las interjecciones en las comedias de Aristófanes, Amsterdam 2000) és àmpliament citat en els comentaris oxoniencs de les comèdies aristofàniques de Douglas S. Olson Acharnians (2002), Thesmophoriazusae (2004), Wasps (2015); també de Olson, Clouds (Michigan 2021), Anderson-Dix, Knights (Michigan 2020); i Olson-Biles, Knights (Cambridge 2025). L'estudi de les interjeccions del grec antic s'emmarca en una línia de recerca més àmplia que concerneix la llengua conversacional de l'àtic, en la mesura en què podem aproximar-nos a ella a través dels textos, fonamentalment dramàtics.

Al costat d'aquesta línia de recerca a la comèdia aristofànica, particularment en tot allò relacionat amb la llengua conversacional del grec antic, ha estudiat també la tragèdia euripidea, de la qual ha publicat algunes traduccions a l'Editorial Càtedra i Aliança Editorial (Eurípides. Tragedias II. Madrid: Cátedra, 1999; Eurípides. Tragedias III. Madrid: Cátedra, 2000; Eurípides. El Cíclope. Ión. Reso. Madrid: Alianza Editorial, 2010), a més d'alguns estudis de tall lingüístic i filològic. També ha tingut ocasió d'estudiar aspectes lingüístics del Corpus Hippocraticum, en termes d'història de la llengua, per intentar contribuir a la llarga llista d'estudis que s'ocupen de la formació complexa d'aquest ric i variat corpus. Aquests estudis l'han portat també a participar en els darrers anys en dos projectes de recerca sobre falsificacions, pseudoepígrafs literaris i problemes d'autoria, amb una atenció especial al conjunt de cartes i escrits pseudoepígrafs de la Col·lecció hipocràtica.

Actualment està integrat al GRATUV (Grup de Recerca i Acció Teatral de la Universitat de València: https://www.uv.es/gratuv/), on es proposa seguir estudiant els modes d'expressió lingüística de la violència política a la comèdia grega antiga, concretament a la comèdia aristofànica, segons els models d'estudi de l'anàlisi conversacional i la (des)cortesia verbal aplicats amb èxit a algunes llengües indoeuropees modernes i, també, al grec antic en els darrers anys. Esta línia de treball s'emmarca en un propòsit de més llarg abast consistent a desenrotllar una actualització metodològica en l'estudi de la llengua conversacional del teatre grec antic.

Llicenciat en Filologia Clàssica (2008) i Filologia Francesa (2012) per la Universitat de València. Doctor en Filologia Grega per la Universitat de València (2013).

Les meves línies de recerca fonamentals són tres: 1) la llengua i la literatura grega cristiana, 2) l'hagiografia bizantina i 3) la recepció de la literatura clàssica a la literatura de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement. La primera i segona línia de recerca van confluir en el treball de tesi doctoral sobre els textos grecs sobre Santa Tecla –Fets de Pau i Tecla del segle II i Vida i Miracles de Santa Tecla del segle V– i a posteriori s'han concentrat en dos àrees ben diferenciades. D'una banda, en l'àmbit de la llengua i literatura grega cristiana, els Fets Apòcrifs dels Apòstols en conjunt i en comparació amb altres textos de l'època han estat estudiats en diferents treballs, entre els quals destaca el llibre Tecla de Iconio . Una santa ideal, un ideal de santa (2021). A més, actualment s'està participant de manera activa en l'elaboració de l'edició crítica, traducció i comentari dels Fets de Tomàs, dins del projecte “Edition, translation, and commentary of Acta Thomae”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Gorvern d'Espanya (2020-2023). D'altra banda, respecte de l'hagiografia grega, les recopilacions de miracles de sants del primer període de l'Imperi Bizantí han centrat la major part de treballs ja publicats, com ara la traducció espanyola de la Vida y Milagros de santaTecla publicada a la BAC o El culto a las santas y los santos en la Antigüedad tardía y la época bizantina a Síntesi, on també s'aborda la relació dels Fets apòcrifs dels apòstols com a antecedent directe de l'hagiografia posterior. En aquest àmbit, ha estat l'investigador principal del projecte “Tòpics literaris a l'hagiografia cristiana tardo-antiga en clau femenina” (GV/2020/013), finançat pel programa d'R+D+i de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital dins del subprograma Subvencions per a la realització de projectes d'R+D+i desenvolupats per grups d'investigació emergents (2020-2021). Recentment, s'ha obtingut finançament com a investigador principal per a un altre projecte finançat per la mateixa entitat i programa de beques per als anys 2022 i 2023 amb el títol “Tòpics literaris i narradors a la literatura martirial femenina” (CIGE/2021/075). Finalment, quant a la recepció de la literatura clàssica a la literatura de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement, l'objectiu principal ha estat analitzar la presència d'elements provinents de la tradició i la literatura clàssica en obres didàctiques i morals dirigides a dones dels segles XV i XVI.

Durant la realització de la tesi doctoral es va realitzar una estada de 7,5 mesos a l'Alma Mater Studiorum – Università di Bologna (Itàlia) i al segon semestre del curs 2013-2014 es va obtenir un lloc de professor visitant a la University of Memphis (Estats Units). L'agost del 2016 es va realitzar una estada de recerca a la Dumbarton Oaks Research Library de la Universitat de Harvard a Washington DC gràcies a l'obtenció d'una beca finançada per la pròpia institució. Des de setembre de 2017 a novembre del mateix any es va realitzar una estada de recerca de 3 mesos a la Université de Nantes finançada pel programa per al foment de la investigació de la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Al juliol de 2019 es va realitzar una estada de recerca i formació en llengua copta d'1 mes a l'Hill's Museum and Manuscript Library de St. John's University (Minnesota) finançat per Dumbarton Oaks. Al febrer de 2020 es va realitzar una altra estada de docència/investigació d'1 mes a la Universitat de l'Havana (Cuba), convidat per aquesta universitat. El maig del 2022 s'ha realitzat una estada de recerca de dues setmanes a la Rijksuniversiteit Groningen (Països Baixos). Des de setembre de 2014 a setembre de 2019 s'ha ocupat plaça de professor Ajudant Doctor a la Universitat de València amb canvi de perfil inclòs al setembre de 2016 mitjançant concurs de Didàctica de la llengua i la literatura a Filologia Clàssica. Des del 2020 s'ocupa plaça de Professor Titular d'Universitat.

Les publicacions superen en total les 70. Les llengües de les esmentades publicacions comprenen el català, el francès, l'anglès i l'italià.

S'ha pres part activa en més de 40 congressos, alguns celebrats a Bèlgica, Cuba, França, Itàlia, Portugal, Regne Unit i República Txeca.

S'ha participat activament a l'organització de congressos, la majoria amb caràcter internacional, entre els anys 2009-2022.

Fernando Pérez Lambás és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de València (2010), per la qual va obtindre el premi extraordinari de llicenciatura de la seua promoció. Ha realitzat el màster universitari en "El mundo clásico y su proyección en la cultura  occidental" per la Universidad Nacional de Educación a Distancia (2011) i el màster de Professor en Educació Secundària, amb l'especialitat en llengües clàssiques, per la Universitat de València (2013). L'any 2017 es va doctoral en la Universitat de València amb la tesi "Los elementos rituales en los prólogos de Sófocles", amb la qualificació d'excel·lent cum laude, menció internacional i premi extraordinari de doctorat (curs 2018-2019). La seua formació ha sigut ampliada amb diferents cursos i seminaris rebuts, entre els que destaca el curs d'extensió universitària en "Lenguas y culturas de la India e Irán", per la Universidad de Salamanca (2018). Ha sigut becari FPU en la Universitat de València (2012-2016) i ha realitzat diverses estades en universitats europees i centres d'investigació, com la Università degli Studi di Bari 'Aldo Moro' (2014), l'Institut des Sciences et Techniques de l'Antiquité de la Universitat de Besançon (2015) o la Fondation Hardt pour l'étude de l'Antiquité Classique a Ginebra (2019), per la qual va obtindre una beca de la Sociedad Española de Estudios Clásicos. Ha estat professor de llatí i grec d'educació secundària (2016-2019) a l'IES d'Aran de Vielha. L'any 2019 va obtindre una plaça com a Professor Ajudant Doctor de Filologia Grega en el Departament de Filologia Clàssica de la Universitat de València i des de 2023 és Professor Permanent Laboral del mateix departament. La seua línia d'investigació s'ha centrat fonamentalment en la tragèdia grega, el teatre de Sòfocles i la religió grega. Des de 2020 s'ha ocupat igualment de la literatura fragmentària, en un primer moment de les cites i fragments de Sòfocles recuperables a partir de l'obra d'Ateneu de Nàucratis i després també de la literatura gastronòmica fragmentària grega i l'edició de textos de transmissió indirecta, recollits a les obres dels autors grecs d'època imperial romana, en especial l'esmentat Ateneu. Ha sigut membre de diferents projectes d'investigació finançats pel Ministeri, entre els que destaquen "Disiecta membra: citas y fragmentos de los eruditos grecorromanos de época imperial (ii)" (Ref. FFI2017-83315-C2-1-P) o "Res alimentaria: gastrónomos y dietistas griegos menores" (Ref. PID2021-122873NB-I00). Sobre el seu àmbit d'estudi ha publicat en diferents revistes especialitzades, nacionals i internacionals, com Cuadernos de Filología Clásica: estudios griegos e indoeuropeos, Synthesis, Athenaeum: Studi di Letteratura e Storia dell' Antichità, Exemplaria Classica: Journal of Classical Philology o Ágora: Estudos Clássicos em Debate. Igualment, ha publicat llibres i capítols de llibre en editorials, com Adolf M. Hakkert, Editorial Pórtico o Rhemata, i ha participat en reunions científiques, nacionals i internacionals, celebrades, entre altres ciutats, a Madrid, Bordeaux, Sevilla, Valencia, Oviedo o Barcelona.

 Jordi Redondo, doctor en Filologia Clàssica (Salamanca, 1985), és professor de Filologia Grega a la Universitat de València. Les principals àrees de recerca són la història de la llengua grega antiga, la sintaxi, la retòrica i la recepció de la literatura i la religió gregues antigues. Va ser professor de Filologia Grega a la Universitat de Santiago de Compostel·la (Galícia) (1987-1990), professor associat (1990-1991), titular (1991-2012) i catedràtic a la Universitat de València (des del 2012). Entre les seves principals publicacions es troben edicions crítiques dels oradors Antifont, Andòcides i Alcidamant, així com traduccions d'Antifont i Andòcides, els Himnes i Epigrames de Calímaco i els Procediments Anatòmics de Galeno, i diversos volums sobre la recepció de la literatura grega. També ha publicat quatre llibres de text: 1) religió i mitologia, 2) sintaxi, 3) literatura i 4) teoria i pràctica clàssiques de la traducció. Actualment està treballant en un manual de lingüística grega (en col·laboració). Al camp de la història de la llengua, s'ha centrat en la prosa àtica primerenca (Antifont, Andòcides, Tucídides) i en la prosa de l'època imperial. Part d'aquesta investigació, amb un estudi sobre la llengua d'Arat, s'ha recopilat en el volum Archaic, Classical i Hellenistic poetry: som contribucions a l'histori de l'ancient Greek language*, Amsterdam 2015 (amb A. Sánchez i Bernet). A l'assaig titulat Per a una sociologia del grec antic, Estudi dels sociolectes de la llengua grega: literatura clàssica, hel·lenística i imperial, Madrid 2016, va abordar les possibilitats, la metodologia i les característiques literàries de l'anàlisi dialectal vertical segons els diferents gèneres. La seva publicació més recent és el volum "Atticism and Koine in Greek prose texts by Jewish writers", Newcastle 2025.

Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca (1979) i doctor en Filologia grega por la Universitat de València (1986), amb una tesi amb el títol "La comedia media griega", dirigida per Antonio Melero Bellido. És professor de la Universitat de València des de 1979 i Titular des de 1987. Ha dedicat la seua investigació principalment als següents camps de la filologia grega: teatre, especialment comèdia, i més en concret comèdia postaristofànica; la recepció del món clàssic en les literatures espanyola i catalana; els recursos de comicitat en la literatura grega; la literatura grega d'època imperial. Ha participat en diferents projectes d'investigació subvencionats, en algun cas com a investigador principal. És autor o coautor de traduccions publicades de fragments de la Comèdia Mitjana i Nova, al castellà, i d'Ateneu de Nàucratis, al català. Ha estat director del departament de Filologia Clàssica, coordinador de la CAT del grau de Filologia Clàssica. coordinador de curs, coordinador de Grec II de les Proves d'Accés a la Universitat per la Universitat de València, director i secretari de la revista Studia Philologica Valentina, entre altres càrrecs de gestió. En l'actualitat és director de la col·lecció "Ariadna" de traduccions al català (valencià) de textos grecs i llatins, amb text original acarat, avalada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.