Julia Aguilar Miquel és graduada en Filologia Clàssica per la Universidad Complutense de Madrid (2014) i ha realitzat en la mateixa institució el Màster en Formació del professorat, amb l'especialitat en llengües clàssiques (2015) , i el Màster interuniversitari en Filologia Clàssica (2016) . La seua formació ha sigut ampliada amb la realització de cursos de paleografia, codicologia i crítica textual en l'Università di Pavia, en la Central European University de Budapest o en la SISMEL de Florència. L'any 2020 es va doctorar en la Universidad Complutense amb una qualificació d'excel·lent cum laude amb la tesi Los Sententiarum Libri V de Tajón de Zaragoza: edición crítica, traducción y estudio. Per aquest treball ha rebut el Premi Extraordinari de Doctorat (UCM, 2020) , el Premi alla Ricerca 2021 de la Associazione Internazionale di Studi Tardoantichi (Nàpols) , el Premi Maurizio Bellina de la Fondazione Enzo Franceschini 2022 (Florència) i el segon premi de la Fundació Pastor d'Estudis Clàssics (convocatòria 2021) . Després de doctorar-se, va ser contractada com a investigadora postdoctoral en la KU Leuven (Bèlgica) en el projecte "Magnum opus et arduum: naar een receptiegeschiedenis van Augustinus De civitate Dei [3H170335]". Des de 2021 és professora ajudant doctora en el Departament de Filologia Clàssica de la Universitat de València. Ha realitzat estades d'investigació finançades a l'estranger, en la École Pratique des Hautes Études (París) (2018) , en l'Università degli Studi de Milà (2019) i en la University of Cambridge (2024). La seua carrera investigadora s'incardina entorn de la crítica textual, la paleografia, la codicologia i la història dels textos llatins patrístics, tardoantics i alt-medievals. Entre els autors que ha treballat en profunditat es troben Agustí d'Hipona, Tajón de Saragossa o Quirce de Barcelona. És autora de la primera edició crítica de les Sentències de Tajón de Saragossa, publicada en el Corpus Christianorum (Taio Caesaraugustanus. Liber sententiarum, Turnhout: Brepols, 2023, cxcvii + 524 pp., Corpus Christianorum. Sèries Llatina, vol. 116A). Els resultats d'aquestes investigacions es reflecteixen en articles publicats en revistes d'impacte nacionals i internacionals com Symbolae Osloenses (Oslo) , Revue d'Histoire des Textes (París) , Wiener Studien (Viena) , Revue d'études augustiniennes et patristiques (París) , Medium Aevum (Oxford) , Bulletin du Cange (París) , Sacris Erudiri (Turnhout) , Euphrosyne (Lisboa) , Agora (Aveiro) , ReLat (Madrid) o Helmantica (Salamanca) . Així mateix, és autora de capítols de llibre en editorials de prestigi com Brill, SISMEL_Edizioni del *Galluzzo, Dykinson o Rhemata. Ha participat també en la realització del catàleg de manuscrits medievals de la Biblioteca Històrica Marqués de Valdecilla (2019) i ha col·laborat en la base de dades CLA CLA (Brepols). Ha participat en reunions científiques nacionals i internacionals celebrades a París, Milà, Berlín, Leeds, Basilea, Dublín, Madrid, Salamanca, Oviedo, Granada, Lleó o Barcelona i ha format part de diversos projectes d'investigació finançats.

Catedràtic de Filologia Llatina en la Universitat de València. Les seues línies de treball estan centrades en l'àmbit de la literatura clàssica i de l'humanisme. En el primer camp són destacades les seues aportacions sobre el gènere satíric; en el segon, els seus nombrosos treballs sobre Juan Luis Vives, Vicente Mariner o Manuel Martí. En conjunt, ha escrit més de cent treballs en revistes i editorials de prestigi que fan aportacions noves en el camp de la teoria de les idees, de l'hermenèutica renaixentista i d'altres camps filològics com la mètrica.

La meua trajectòria investigadora se centra bàsicament en la retòrica neollatina i la retòrica clàssica, l'humanisme renaixentista i la tradició clàssica. Un dels meus interessos principals és posar en relleu les relacions existents entre la instrucció rebuda pels homes de lletres, al currículum dels quals tenia un lloc destacat la retòrica (des de l'Antiguitat i pràcticament fins al final de l'Antic Règim), i les produccions literàries no només en llatí, sinó a les diferents llengües d'Europa. Pense, doncs, que és important disposar d'edicions d'aquests textos normatius amb la corresponent traducció i un estudi introductori, per posar en mans dels estudiosos, tant de la literatura neollatina com de les literatures emergents i en formació en les diferents llengües europees, uns instruments bàsics per a lestudi i la reavaluació de la cultura literària moderna en general.

Aquestes línies de recerca s'han materialitzat, a més, des del principi, en l'edició i la traducció de textos llatins, com per exemple la traducció dels textos científics de Joan Lluís Vives inclosos a l'antologia següent: Grau Codina, F.Obra Científica. Joan Lluís Vives, Antologia de Textos. pp. 420 - 483. (Espanya): Servei de Publicacions de la Universitat de València, 1992. ISBN 843701011X. A això va seguir la meva col·laboració en la publicació per part de l'Ajuntament de València de l'obra completa de Lluís Vives, La primera filosofia i la col·laboració amb la traducció d'un text de Vives a A. Viana (ed.), Aspectes del pensament sociolingüístic europeu. pp. 129 - 135. (Espanya): Barcanova, 1995. Cal esmentar també la meua participació en la traducció del Bononia de Fadrique Furió Ceriol al primer volum de la seua obra completa (Furió Ceriol, Obra Completa I (H. Méchoulan - J. Pérez Durà codirectors), València, 1996, en l'edició de la qual va col·laborar la UNESCO, del qual vaig ser coordinador entre l'equip de València i el de París.

Pel que fa als treballs d'edició de textos, aquests van començar amb la meva tesi doctoral “Les retòriques de Pedro Juan Núñez, edicions i manuscrits” i culminen amb l'edició dels Spectacula Lucretiana de Giambattista Cantalicio, poemari en honor de les segones núpcies de Lucrècia Bòrgia amb Alfonso d'Este, el 2010.

En participat en diversos projectes, com es podrà veure més endavant, però l'últim com a investigador principal de subprojecte que forma part del projecte coordinat pel Dr. Jesús Paniagua de la Universitat de Lleó “HUMANISTAS ESPAÑOLES: ESTUDIOS Y EDICIONES CRÍTICAS” i que està dedicat a l'edició de les retòriques de Fadrique Furió Ceriol i Andrés Sempere, ha permès continuar aquesta tasca d'edició i traducció que forma part de la meua trajectòria investigadora i dels meus projectes a mitjà i llarg termini. En el mar d’aquest projecte, he participat en l’edició crítica i les notes de Lorenzo de Zamora. Monarquía mística. I: Introducción, edición y notas, (2022), Peter Lang publishing group.

Finalment, la meua edició dels Institutionum Rhetoricarum libri tres (Lovaina, 1554) de Fadric Furi Ceriol, amb traducció espanyola i notes ha aparegut materialment en 2023 (Fadrique Furio Ceriol, Obra completa II. Institutionum Rhetoricarum libri tres. Los tres libros de las Instituciones retóricas. [Edición y notas de Ferran Grau Codina. Traducción de Concepción Ferragut Domínguez, Ferran Grau Codina, Luis Pomer Monferrer y Josep Lluís Teodoro Peris. Estudios de Ferran Grau Codina. Concepción Ferragut Domínguez y Josep Lluís Teodoro Peris], València: PUV, 2022).

Llicenciada en Història —especialitat en Història de les Societats Precapitalistes (UAB)— i en Filologia Clàssica (UB) —amb l'últim curs realitzat a la Universidad Complutense gràcies a una beca de mobilitat Séneca—. Màster en Filologia Clàssica a la Universidad Autónoma de Madrid (màster amb docència compartida per l'Autònoma, la Complutense i la Universidad de Alcalá), per accedir al Doctorat en Estudis del Món Antic matriculant la tesi a la Complutense.

Becària FPU del Departament de Filologia Grega de la Universidad Complutense de Madrid i Doctora en Estudis del Món Antic amb una tesi titulada «La crònica troiana de Dictis de Creta. Trama èpica i falsa història» en el marc del projecte de recerca «Falsificacions i falsificadors de textos antics». La tesi va obtenir la qualificació de 'Excel·lent cum Laude' i, un any després, el 'Premi Extraordinari de Doctorat'.

Professora ajudant doctora a la Universitat de València des del 2017 i Contractada Doctora des del 2021 (actualment, ‘prof. permanent laboral’).

Àrees de recerca prioritàries: la literatura de l'època imperial romana i la teoria dels gèneres literaris, en particular pel que fa a la mitografia i la historiografia, des del punt de vista de la narratologia (en particular, sobre les estratègies d'autorització del narrador).

Coordinadora del «Grup d’Investigació en la Recepció de les Literatures Clàssiques» (GIRLC): https://www.uv.es/girlc

Enllaç al Portal Científic de la UVEG: https://producciocientifica.uv.es/investigadores/334853/detalle

Professor contractat doctor del Departament de Filologia Clàssica de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. És diplomat en professorat d’Educació General Básica (1986) y licenciado (1989) y doctor en filologia clàssica (2000) per la Universitat de València.  

Ha impartit docència en la Unitat de Llatí, en assignatures de l’’àmbit de la lingüística y de literatura latina i en el camp de la tradició y recepció de la cultura clàssica. També ha participat en la docència del Màster de Professorat de Secundària i en el Màster d’Investigació en Llengüas i Literatures. 

Forma part del grup d’investigació del Diccionario Hispánico de la Tradición Clásica (DHTC), amb seu a la Universidad Complutense de Madrid, i ha estat membre de diversos projectes sobre recepció de la literatura clàssica de la Universitat de València, com ara el Grup de Investigació en Recepció de les Literatures Clàssiques (GIRLC) i el Grup d’Investigació en Retòrica, Humanisme i Tradició Clàssica (GIRHTC), al si dels quals ha realitzat la major part del seu treball de recerca. 

Entre les seues publicacions destaquen Vida i mort de la llengua llatina: una polémica lingüística al segle XVIII (PUV, 2004), “Julio César y el cesarismo bonapartista. Ideología, política y literatura”, Revista de historiografía (RevHisto), 2014; “La misa del ateo: liturgia pagana y provocación en el Pantheisticon (1720) de John Toland, Calamus renascens: Revista de humanismo y tradición clásica, 2013; “Rhetor, rex: la retórica como instrumento rector de la sociedad en los Institutionum rhetoricarum libri III (1554) de Fadrique Furio Ceriol”, Ágora : estudos clássicos em debate, 2018. 

En l’àmbit de la gestió acadèmica, és des de 2018 vicedegà de postgrau i investigación de la FFTiC.