Vaig fer els meus estudis de grau en Física a la Universitat d'Atenes, on em vaig graduar el 1985. Després vaig començar els meus estudis de doctorat a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA), d'on vaig obtenir el meu doctorat. llicenciat l'any 1990. 

El meu assessor de tesi va ser John M. Cornwall, i la meva investigació de la tesi es va centrar en la construcció de les funcions de Green fora de la carcassa independents del calibre amb el mètode conegut com a "tècnica de pessic". El meu treball de doctorat va oferir nous coneixements sobre l'estructura del vèrtex de tres gluons, un ingredient central de la cromodinàmica quàntica. A més, l'aplicació de la tècnica de pessic va donar lloc a la primera definició independent del calibre del radi de càrrega dels neutrins, una quantitat que es mesura actualment als experiments d'EnuES i CEnuES. 

Posteriorment, vaig tenir una cita postdoctoral de dos anys (1990-1992) al Brookhaven National Laboratory (BNL), una cita postdoctoral de tres anys (1992-1995) a la Universitat de Nova York (NYU), una cita postdoctoral d'un any a la Universitat i un postdoctoral a la Universitat de Manchester (1997), després de la qual vaig obtenir una beca Marie Curie a la Divisió de Teoria del CERN durant dos anys (1997-1999). Des de 1999 treballo per la Universitat de València, Departament de Física Teòrica, primer com a professor visitant, després com a becari Ramon y Cajal, i finalment com a “Professor Titular”, que és el meu càrrec actual.

Una part considerable de la meva primera activitat científica es va dedicar al desenvolupament de l'esmentada "tècnica de pessic". En la seva forma original, aquesta tècnica és una reordenació sistemàtica de l'expansió pertorbativa estàndard (diagrames de Feynman) que contribueix a una amplitud física de tal manera que es defineixen subamplituds independents del calibre, que es poden interpretar com a funcions efectives de Green (per exemple, propagadors i vèrtexs).L'activitat relacionada amb aquesta tècnica va donar lloc a una gran quantitat d'aplicacions fenomenològiques i formals, com ara les definicions de l'equivalent QCD de la càrrega efectiva forta, en completa analogia amb la construcció del llibre de text de la càrrega efectiva "Gell-Mann -- Baixa "coneguda per l'electrodinàmica quàntica. A més, un èxit especialment rellevant per a la fenomenologia ha estat la descripció autoconsistent de les amplituds ressonants, en col·laboració amb el professor A. Pilfatsis (Universitat de Manchester).

Durant els anys 2000-2005 vaig centrar els meus esforços en els fonaments formals de la tècnica del pessic en col·laboració amb Daniele Binosi (actualment investigador permanent a ECT*, Trento, Itàlia), que, aleshores, estava realitzant el seu treball de doctorat a la Universitat de València. La nostra col·laboració va donar lloc a una formulació elegant de la tècnica del pessic en el llenguatge de l'anomenat "mètode de camp de fons" i l'esquema de quantificació "Batalin-Vilkovisky". La tesi doctoral resultant va guanyar el “premi de tesi destacada” de l'any 2002, atorgat per la Universitat de València, que la significa com la millor tesi de tota la universitat. 

A nivell de publicacions, és important destacar dos ítems especials, a saber (i) l'article de revisió “Pinch Technique: Theory and Applications”, Physics Reports 479 (2009), en coautor amb D. Binosi, que fins ara ha recollit 450 cites (font HEP) i Inspires (font) Universitat de Cambridge (ii)20 Inspires1 i títol HEP (ii)20 "The Pinch Technique and its Applications to Non-Abelian Gauge Theories", en coautor amb J. M. Cornwall i D. Binosi el 2010.

Des de l'any 2007 la meva activitat de recerca s'ha centrat en alguns dels aspectes no perturbadors més importants de la Cromodinàmica Quàntica (QCD), com ara la generació d'una bretxa de massa en el sector del gauge,el fenomen del trencament de la simetria quiral dinàmica, l'estudi de l'estructura dels vèrtexs fonamentals de la teoria i la formació dels estats lligats observats (hadrons) a partir dels graus fonamentals de llibertat coneguts com a gluons i quarks.

 En particular, sóc un dels principals defensors de la idea clau que el famós "mecanisme Schwinger" funciona en el sector de l'indicador de QCD, donant lloc a l'aparició posterior d'una escala de massa de gluons eficaç. Aquest resultat té conseqüències de gran abast per a la física de les interaccions fortes, perquè cura les divergències infrarojes conegudes per la teoria de la pertorbació i permet prediccions completament finites per als observables QCD clau mesurats en una varietat d'instal·lacions experimentals.

A més, l'aparició de la massa esmentada permet l'extensió significativa de la càrrega efectiva QCD, definida originalment de manera pertorbativa mitjançant la tècnica de pessic, al règim de baixa energia de la teoria. Això constitueix una fita teòrica, perquè, històricament, aquesta connexió s'ha vist frustrada per la presència del desestabilitzador “pol de Landau”.  En aquest sentit, s'aconsegueix la transició suau entre els dos fenòmens més celebrats de QCD, és a dir, la llibertat asimptòtica a l'ultraviolat i el confinament a l'infraroig. Aquest treball ha cridat una atenció considerable, donant lloc a diverses publicacions, quatre articles de revisió convidats i nombroses presentacions en tallers internacionals.

A més, i amb el mateix vigor, he participat en l'estudi de l'estructura no perturbadora de les funcions fonamentals de Green (també conegudes com a "funció de correlació") de QCD.  Aquesta activitat contínua es basa en la fructífera sinergia entre enfocaments continus (equacions de Schwinger-Dyson) i simulacions de gelosia fixada per gauge.  Aquestes funcionsrepresenten els blocs de construcció dels observables físics estudiats en la física hadrònica i són de la màxima importància per a la comparació significativa entre la teoria i la realitat experimental. Especialment important en aquest context és el vèrtex de tres gluons, que és instrumental per a la manifestació de la llibertat asimptòtica, una de les propietats més celebrades de les teories de Yang-Mills, en general, i de la QCD en particular. Aquest vèrtex particular ha rebut una atenció especial en els darrers 5 anys, i ha estat analitzat amb detall, en col·laboració amb els grups de gelosia de la Universitat de Huelva i la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla).  Aquesta investigació va donar lloc a termes com el "creuament zero" i la "degeneració plana", que s'han convertit en noms familiars entre els professionals d'aquest camp.

La meva activitat de recerca inclou també la Física més enllà del model estàndard. En particular, tinc diversos treballs sobre la física relacionats amb les dimensions extra, principalment en col·laboració amb el professor Arcadi Santamaria. A més, tinc una col·laboració de llarga durada amb el professor Nick Mavromatos (King’s College, Londres i Universitat d’Atenes); el nostre treball més distingit és una col·lecció d'articles sobre la violació i l'enredament de CPT, i certs aspectes teòrics relacionats amb la col·laboració de Moedal.  

Tinc una àmplia xarxa de col·laboradors, especialment a Alemanya, el Brasil, Itàlia i la Xina.  Concretament, porto més d'una dècada coordinant les activitats del grup de QCD de la Universitat de Campinas, (Sao Paolo). Aquesta intensa col·laboració va donar lloc a un gran nombre de publicacions i títols de doctorat.  A més, tinc una posició de visitant d'un any a l'EMMI (https://www.gsi.de/emmi_visiting_professors) de  GSI, que es durà a terme a l'Institute for TheoreticalFísica, Universitat de Heidelberg, amb l'objectiu d'enfortir la meva col·laboració contínua amb el grup de recerca del Prof. Jan Pawlowski. A més, sóc membre de la col·laboració internacional liderada pel professor Craig D. Roberts de l'Institute of Nonperturbative Physics (INP) de Nanjing, Xina, amb qui he estat coautor de diversos articles molt citats (94 citacions/article). A més, tinc forts llaços i col·laboració fructífera amb els grups de Sevilla i Huelva, i en particular amb els professors J. Rodríguez-Quintero i F. De Soto.

Sóc membre de la Col·laboració Internacional MoEDAL (Monopole and Exotics Detector at the LHC), https://home.cern/tags/moedal , i he estat membre votant del "International Light Cone Advisory Committee, http://www.ilcacinc.org/ ), per al període 2010-2020 A més, em van concedir el premi a l'àrbitre destacat de la American Physical Society (APS) per a l'any 2017.  

Tinc un total de 188 publicacions, 142 d'elles en revistes de revisió per experts d'alt impacte i 40 actes de conferències. Totes aquestes publicacions han acumulat un total de 9447 citacions. El meu "factor h" és hu003d59.   https://inspirehep.net/literature?sortu003dmostrecent&sizeu003d25&pageu003d1&qu003da%20papavassiliou%2Cj&ui-citation-summaryu003dtrue