1

Modelatge essencial de variables climàtiques (paràmetres biofísics)
(Responsable: F.J. García-Haro)

El principal propòsit és aprofitar plenament les dades de teledetecció per a mesurar variables climàtiques essencials (VCE): IAF (índex d’àrea foliar) i el FRFAA (fracció de la radiació fotosintèticament activa absorbida), PAR (radiació fotosintèticament activa), fAPAR (fracció de la PAR absorbida), IAF (índex d’àrea foliar), (CFA) contingut de fullatge en aigua, composició de la superfície i biomassa (coberta terrestre i/o tipus d’ecosistema funcional, EFT).
Aquestes VCE (dades via satèl·lit d’alta qualitat) buscaran fonamentalment aplicacions en models climàtics, meteorologia i aplicacions de la biosfera terrestre, com ara agricultura i silvicultura, seguiment i gestió de riscos naturals, condicions de sequera i els models del cicle del carboni.
Els mapes d’aquestes VCE es produeixen des de la reflectància EO i altres dades auxiliars utilitzant models físics de transferència per radiació (RTM), aprofitant els mètodes d’inversió no lineal calibrats amb mesures basades en terra d’atributs del fullatge. Els mapes inclouen informació consistent de control de qualitat, com límits d’incertesa.


 2

Estimació del flux de carboni des de les imatges de satèl·lit
(Responsable: M.A. Gilabert)

Els fluxos de carboni són absorbits usant un model d’ecosistema funcional amb les seues dades derivades de dades de teledetecció i adaptades per a les condicions meteorològiques de l’àrea d’estudi. D’acord amb aquest enfocament, el carboni fixat per la vegetació a través de la fotosíntesi depèn de l’ús eficient de llum (UEL).
Les dades de model estan relacionades amb la majoria de les VCE obtingudes en la línia de modelització de les variables climàtiques essencials. Per tant, LUE depèn de la capa de vegetació i es veu afectat per diferents tensions mediambientals, com l’estrès hídric, el més important de les àrees del Mediterrani.


 3

Dinàmica de la vegetació. Anàlisi de sèries temporals i la detecció dels canvis
(Responsable: F.J. García-Haro)

Aquesta àrea té per objectiu desenvolupar metodologies per al processament i l’anàlisi de sèries temporals usant variables relacionades amb la vegetació (durant diverses dècades) derivades de les àrees de recerca 1 i 2. En primer lloc, el processament de sèries temporals inclou el desenvolupament de procediments per a l’ompliment de buits i la reducció de so en sèries temporals. En segon lloc, l’anàlisi de sèries temporals tanca l’aplicació de noves metodologies per a la detecció de canvi de vegetació degut a variacions inter- i intraanuals. Els diferents enfocaments s’han desenvolupat per localitzar i quantificar els canvis bruscos de pertorbació natural (incendis forestals) o canvis graduals al llarg de molt de temps (ex. degradació de sòls i processos de desertificació). A més, s’han desenvolupat una varietat d’enfocaments per caracteritzar els paràmetres fenològics clau, com el creixement de la vegetació o el començament de l’estació, pic d’índex d’àrea foliar (LAI) i durada de l’estació.

L’anàlisi global d’aquestes sèries temporals i dades climàtiques permet l’estudi de la dinàmica de la vegetació i la supervisió d’àrees sensibles a tensió hídrica.


 4

Camp d’espectroscòpia
(Responsable: M.A. Gilabert)

La mesura quantitativa d’irradiació i radiació al camp per mitjà d’espectroradiòmetres  per a obtenir reflectància. Tradicionalment, el factor més usat és el reflector bidireccional (o bicònic), que també necessita el mètode de referència ideal per a radiació, el panell blanc.

En el camp d’espectroscòpia s’usa: (I) per al calibratge in situ de la reflectància de la superfície per a escaneig terrestre d’estudis espectroscòpics (per al calibratge i validació de mesures satèl·lit/aèries); (II) per a entendre millor la naturalesa de la interacció de radiació electromagnètica amb objectes de la superfície terrestre; (III) per a proveir dades en els models de transferència per radiació; (IV) per a construir biblioteques espectrals; (V) per a establir una resolució espectral, temporal i espacial òptima, així com l’òptima geometria sol/objectiu per a detectar i caracteritzar un objectiu.


 5

Índexs de vegetació
(Responsable: M.A. Gilabert)

L’índex de vegetació (IV) combina dades de reflectància des de diferents bandes de freqüència en la regió solar –sovint, roig (R) i longituds d’ona NIR– per realçar el senyal de vegetació verda i per produir indicadors sensibles tant en variacions temporals i espacials en l’activitat fotosintètica de la vegetació i la variació estructural del fullatge. Definitivament, molts IV aprofiten el fet que la vegetació verda absorbeix la radiació solar en la regió visible (a causa de la presència de clorofil·la i altres pigments) i reflecteixen la radiació solar notablement en el NIR. Així, aquests atresoren la forta reflectància gradient mostrada per la vegetació verda viva al voltant de 0,7 pm (l’anomenada red edge). El disseny dels nous índexs de vegetació es basa en l’ús dels models de reflectància del fullatge i també en el terreny i en l’espectroscòpia de laboratori.


 6

Integració de les dades obtingudes per teledetecció des dels nous programes EO
(Responsable: F.J. García-Haro)

L’objectiu és combinar diferents dades de satèl·lit, particularment per aprofitar-nos d’un ús sinèrgic de programes reals de sensors remots. Combinant imatges de diferents sensors es genera un producte sintètic fusionat que conté més informació que les dades d’imatges individuals. Això ofereix un gran potencial per a actualitzar la producció de paràmetres en temps quasi real per a aplicacions que requereixen una actualització freqüent dels paràmetres superficials (per exemple, agricultura, silvicultura, gestió alimentària). Els mètodes de fusió de dades usen informació sobre composició de píxels proporcionada per les dades HR per a desglossar-les a una escala apropiada de resolució moderada i ordinària de dades EO (observació de la Terra) com ara reflectància, coberta terrestre i productes biofísics. Aquest grup ha estat involucrat en diverses xarxes de validació i programes d’exploració de missions de satèl·lit (LSA SAF, ENVISAT, GMES/Sentinel).


 7

Calibratge i validació (Cal/Val) productes derivats de satèl·lits de teledetecció
(Responsable: F.J. García-Haro)

El calibratge i la validació de productes permet quantificar la precisió i la qualitat dels productes derivats de satèl·lits per proporcionar-nos una coherència espacial i temporal contra valors de referència i els productes satèl·lit existents. Aquest procés s’aconsegueix mitjançant la validació directa i indirecta. La validació directa permet quantificar la precisió dels productes a través de la comparació directa amb mesures de referència (per exemple valors in situ) sobre un nombre petit de llocs representatius de diferents tipus de cobertura de terreny (praderies, terres de conreu, diferents tipus de bosc, etc.). La validació indirecta consisteix en la comparació espacial i temporal amb productes satèl·lit semblants.

En el marc de diversos projectes, el grup UV-ERS ha contribuït a alguns aspectes importants com: (I) el disseny de protocols per a la valoració i el mostreig espacial en el terreny; (II) el desenvolupament d’aproximacions eficients per a augmentar les mesures in situ per combinar productes satèl·lit; (III) l’establiment de criteris de comparació entre productes


  

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies