Personal investigador de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València (UV) revela en un article publicat en la revista Urban Science que la superfície de tres platges al sud del port de València (Pinedo, el Saler i la Garrofera) han passat de tindre 170 hectàrees d’arena en la dècada dels anys 90 a 43 el 2022. La metodologia, amb imatges per satèl·lit, s’utilitza per conèixer el volum d’arena dels deserts i ací s’ha aplicat per primera vegada a platges. Es constata, a més, que la reducció més gran va ser després de l’ampliació del port entre els anys 2010 i 2012, i que la restauració del 2023 ha augmentat la superfície d’arena fins a les 112 hectàrees.
“Aquesta metodologia ompli un buit important en la investigació actual. Fins ara no s’ha implementat el seguiment específic de la capa d’arena a les platges mitjançant índexs espectrals dissenyats per a dunes d’arena. Aquesta nova aplicació en contextos costaners obre una nova perspectiva en el camp de la investigació”, expliquen Juan M. Soria, Rebeca Pérez González i Juan Víctor Molner Polit, investigadora i investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.
L’estudi mostra una relació directa entre l’expansió del Port de València amb la creació de la Marina Reial Joan Carles I i la preparació per a les proves de l’America’s Cup i la reducció de superfície de les platges. Per la dinàmica dels corrents marins (nord-sud) en aquesta part del Mediterrani, les platges del nord de les grans infraestructures creixen, i les del sud perden arena. L’àrea d’estudi inclou els aproximadament 8 km des de l’actual desembocadura del riu Túria, al sud del port de València, fins a la Gola de Pujol.
Així, les imatges dels satèl·lits Landsat-5, Landsat-8 i Sentinel-2 constaten com les tasques de manteniment i millora dels anys 2004-2010 fruit de projectes LIFE “van aconseguir mantenir artificialment les tres platges, fins que la nova ampliació del Port va desaprofitar aquest esforç”, segons explica Juan M. Soria, també professor del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València.
Les imatges aèries mostren també que des del 2013 fins al 2022, com a conseqüència de l’efecte de l’ampliació del port i la reducció de les activitats de rehabilitació en l’àrea, es va produir una reducció d’aproximadament 90 hectàrees d’arena. Així, entre el juliol del 2013 i el mateix mes del 2014, segons l’observació de Landsat 8, la superfície d’arena es va reduir de 54,63 hectàrees d’arena a 37,26 a la platja de Pinedo; de 37,08 a 23,04 a la del Saler; i de 47,61 hectàrees a 31,23 a la platja de la Garrofera.
Per contra, les accions de restauració del final del 2023, amb l’aportació d’arena, han permès augmentar la superfície, que ha passat entre el 7 de setembre i el 6 de novembre de 22,91 hectàrees a 42,49 a Pinedo, de 9,30 a 38,64 al Saler, i d’11,73 a 31,77 a la Garrofera.
Les imatges també permeten comprovar que, en l’extrem sud de la zona restaurada, a la Gola de Pujol, la construcció del dic nord ha facilitat l’assentament d’arena a banda i banda.
El treball va utilitzar 11 imatges per al període 1984-2013; 8 per a la fase 2013-2015 i des del 2015 fins al 2023 s’han utilitzat 15 imatges. El volum d’arena es va obtindre calculant el nombre de píxels que l’arena ocupava a cada imatge, segons la resolució espacial de cada satèl·lit: 900 m2 en els casos de Landsat 5 i Landsat 8 i 100 m2 en el cas de Sentinel-2. Així, es va estimar la superfície d’arena, que es va convertir a hectàrees per fer les magnituds més entenedores. Es van utilitzar els índexs NDSAI amb les imatges del satèl·lit Landsat-5 i NDESI per a Landsat-8 i Sentinel-2. Originalment no es van dissenyar per a platges, sinó per calcular la superfície de les dunes del desert. Un altre índex d’arena normalitzat (NSI), per a altres regions temperades amb més variació en l’arena al llarg de l’any, va donar millors resultats que els d’aquest estudi, si bé els autors remarquen l’ús dels primers per les característiques del clima mediterrani, de transició al desèrtic segons les zones.
Article: Molner, J. V.; Pérez-González, R.; Soria, J. M. Rehabilitation of Urban Beaches on the Mediterranean Coast in Valencia (Spain) Observed by Remote Sensing. Urban Sci. 2024, 8, 3. https://doi.org/10.3390/urbansci8010003
Figura 1. Imatges que mostren l’evolució del Port de València en diferents moments. Dades d’imatges de Landsat-5: (a) 26-Jun-1987, (b) 9-Jul-1992, (c) 7-Jul-1997, (d) 24-Jun-2004, (e) 3-Jul-2007, (f) 28-Jun-2011.
Figura 2. Imatges RGB Sentinel-2 de la regeneració de les platges d’estudi: (a) 1-Nov-2022 abans de l’última rehabilitació; (b) 2-Oct-2023 durant la rehabilitació; (c) 6-Nov-2023 després de la rehabilitació.
Peu de foto annex: Platja del Saler en 2018, amb el Port de València tancant l’horitzó.
Imatges:
