El dia 23 de març tindrà lloc la sessió del Seminari de recerca de Filologia Catalana oferida per Elga Cremades de la Universitat de Chicago. Serà a les 15:15 hores a la Sala de Juntes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.
L’objectiu d’aquest treball és presentar el Catalan Learner Corpus, un corpus informàtic d’aprenents de català
creat a partir de la producció escrita continguda als exàmens de català administrats per l’Institut Ramon Llull
entre els anys 2009 i 2016. Tal com explica Sylviaine Granger (2009), els corpus d’aprenents informatitzats,
que es poden definir com “col·leccions electròniques de dades textuals autèntiques produïdes per aprenents
d’una llengua addicional reunides d’acord amb criteris de disseny explícits i amb objectius concrets”, poden
ser de gran utilitat en la mesura que solen estar codificats d’una manera estandarditzada i homogènia i
documentats pel que fa a l’origen i la procedència.
I és que un corpus d’aprenents informatitzat, construït de fragments continus de discurs que contenen tant
un ús erroni com un ús correcte de la llengua, pot constituir una mostra representativa de la interllengua
dels aprenents i per tant pot ser realment útils tant des d’una perspectiva lingüística com des d’una
perspectiva pedagògica. Els investigadors en adquisició de llengües es poden beneficiar dels corpus a l’hora
d’estudiar com diversos tipus d’aprenents adquireixen determinats trets (ja que els textos solen estar
classificats d’acord amb les característiques dels aprenents, les condicions de la producció i el contingut
lingüístic dels textos mateixos). Alhora, el professorat i els investigadors d’ensenyament i aprenentatge de
llengües poden veure proves concretes de produccions de diferents tipus d’alumnat i, en conseqüència,
dissenyar materials i activitats per a cada tipus d’alumne.
Tenint en compte tot el que hem exposat a l’apartat anterior, es vol que el CLC tingui una utilitat triple. En
primer lloc, vol constituir la primera col·lecció de dades de la llengua dels aprenents de català, la qual cosa
pot ajudar els investigadors a estudiar les característiques de la llengua dels aprenents de català; aquí hi
entren, per exemple, qüestions com el grau d’influència de la L1 en l’adquisició del català com a L2, o de les
altres L1 en l’adquisició del català com a llengua addicional. En segon lloc, pot ajudar a crear materials i
activitats adequats per a cada tipus d’estudiant (en pot ser un exemple la gramàtica catalana per a txecs
consultable aquí). I en tercer lloc, pot constituir una manera d’integrar l’estudi de la interllengua de l’alumnat
de català en treballs més amplis, que busquin reflexionar sobre qüestions com ara el rol que ha de tenir la
gramàtica en l’ensenyament del català com a llengua addicional i, en última instància, en l’ensenyament de
qualsevol llengua addicional.
Lista de enlaces:
