El concepte de justícia ha patit un canvi substancial en els últims anys. Si fa unes dècades dit concepte anava intrínsecament lligat a la jurisdicció ordinària, com a atribució exclusiva de l'Estat, ara apareixen com una peça essencial els anomenats mètodes alternatius de resolució de conflictes o ADR. Així, el nou model de justícia integral no s'esgota en els tribunals de l'Estat, sinó que deixa pas al fet que els particulars puguen resoldre els seus conflictes per altres vies com la mediació i l'arbitratge que,partint del principi d'autonomia de la parts, permeten garantir l'accés a la justícia, al mateix temps que ofereixen avantatges sobre la jurisdicció ordinària com són l'especialització dels seus operadors i la reducció del cost i temps de resolució.

L'arbitratge, l'expansió internacional del qual es va produir després del Conveni de Nova York de 1958 sobre el reconeixement i execució de les sentències arbitrals estrangeres, gaudeix en l'actualitat d'una àmplia implantació que ho converteix en una alternativa real per a resoldre conflictes fora dels tribunals, destacant especialment la seua aplicació tant en matèria de consum com en disputes comercials internacionals. Per la seua banda, l'evolució de la mediació ha sigut radicalment diferent. En el continent europeu la mediació comença a promoure's a partir de la Recomanació REC (2002) 10 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa de 18 de setembre de 2002, sobre mediació en assumptes civils, que instava als Estats a desenvolupar aquest mecanisme i millorar la legislació en la matèria. L'any 2004, com un pas més en la seua evolució, es va adoptar en el si de la Comissió Europea del Codi de Conducta per a Mediadors. Finalment, el procés va culminar amb l'adopció de la Directiva 2008/52/CE, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils. Si ben actualment aquest instrument ha sigut traslladat en la pràctica totalitat d'ordenaments interns dels Estats Membres, i malgrat ser clares els avantatges que presenta sobre la jurisdicció ordinària i fins i tot sobre altres mecanismes de ADR, la veritat és que la seua aplicació pràctica continua generant dubtes i no aconsegueix el nivell esperat. Així, d'acord al document “Rebooting the Mediation Directive” elaborat l'any 2014 per la Direcció general de Polítiques Internes del Parlament Europeu, la mediació s'emprava en menys d'un 1% dels conflictes civils i mercantils en la Unió Europea, dada que no és previsible que haja millorat molt en l'actualitat. En concret, a Espanya amb prou faenes se celebren entre 500 i 2000 mediacions anualment, enfront dels quasi dos milions d'assumptes civils que cada any ingressen en els nostres jutjats, d'acord amb les dades arreplegades pel Consell General del Poder Judicial.

Partint de l'anterior i tenint en compte la diferent evolució de cadascun dels mecanismes de ADR, la qual cosa es presenta en aquest apartat és una recopilació de la legislació bàsica de mediació i arbitratge vigent en els Estats Membres de la Unió Europea, Estats Units, Llatinoamèrica i algunes de les majors potències econòmiques del continent asiàtic. L'objectiu no és un altre que realitzar una fotografia mundial de l'estat actual de la legislació en la matèria que permeta valorar el nivell de desenvolupament normatiu, l'existència de legislació específica, les diferències entre les regulacions dels diferents països i, en particular, en l'àmbit europeu, la manera en què els Estats Membres de la Unió Europea han realitzat la transposició de la Directiva 2008/52/CE de mediació.