Aquest informe té com a objecte la quantificació del nombre de persones que treballen en modalitat de teletreball a la Comunitat Valenciana, analitzar el seu perfil i les seues condicions de treball a fi d'entendre aquest fenomen i aportar recomanacions perquè els organismes públics i els diferents grups d'interés puguen enfrontar-se millor als reptes que el teletreball planteja.
L'estudi, basat en una enquesta a 2.026 persones d'entre 16 i 65 anys, va mostrar que el 29.5% són teletreballadors i teletreballadores en la Comunitat Valenciana. A més, el 65,7% van començar a teletreballar partir de març de 2020, cosa que significa, com calia esperar, que la pandèmia ha suposat un increment importantíssim d'una tendència alcista constatada des de, almenys, 2010.
La persona teletreballadora més usual té un perfil masculinitzat, de més de 36 anys, amb nivell socioeconòmic alt o mig alt i nivell educatiu alt, viu en llars de 2 a 4 persones, on dues d'elles aporten ingressos i amb una o dues persones dependents econòmicament al seu càrrec. No obstant això, no hi ha diferències geogràfiques ni de nacionalitat.
Les activitats que més destaquen són les científiques, professionals, tècniques, d'educació i les relacionades amb la informació i les comunicacions amb una major incidència del teletreball en el sector públic i en empreses privades grans.
Quasi la totalitat de les persones que teletreballen duen a terme la seua activitat laboral en el propi domicili (93.4%) i entre els mitjans més utilitzats per al teletreball destaca l'ordinador portàtil (80,3%), seguit del telèfon mòbil i la línia de telèfon (62,4%), la cadira i la taula de treball (59% i 58,6%), aportant elles mateixes en la majoria d'ocasions aquestes eines.
Malgrat que el teletreball està instaurat i ha passat a ser una realitat, un 39,6% de les persones enquestades manifesten que la seua empresa està poc o gens preparada per al teletreball en mitjans tècnics mentre que la gran majoria afirma que no han signat cap mena d'acord, ni tan sols quan la decisió ha sigut de l'empresa, per a procedir a la seua situació de teletreball, i que no han rebut cap mena de formació per part de l'empresa per al teletreball.
A més, en el 80% dels casos, l'empresa no es fa càrrec dels costos associats al teletreball i quasi el 60% determina que la seua empresa no compta amb un protocol per a permetre la desconnexió digital. Mentrestant, la figura de l'autònom representa el 17,2% de les persones que teletreballen, tenint un 41,4% l'horari ve imposat per un tercer no podent autoorganitzar-se.
Per això, l'estudi evidencia que un dels majors reptes que planteja el teletreball és garantir el respecte al dret a la desconnexió digital de les persones teletreballadores ja que un 56,2% manifesta rebre correus, un 35,2% trucades telefòniques i un 37,9% missatges de text o d'àudio fora de la seua jornada laboral.
D'altra banda, l'anàlisi global dels diferents riscos psicosocials mostra que els més freqüents se situen en el bloc de tasques i activitats del treball, en el corresponent a les relacions interpersonals i socials i en el de la conciliació.Malgrat això, la mitjana obtinguda per al conjunt dels treballadors enquestats és de 7,74 sobre 10.
Finalment, l'estudi planteja huit recomanacions:
- Implantació de protocols de desconnexió digital.
- Formació específica per als comandaments intermedis i supervisors en teletreball.
- Compliment de la llei del teletreball en matèria d'abonament de les despeses ocasionades pel teletreball a la persona treballadora.
- Promoció de la formació en competències digitals bàsiques per al treball en remot.
- Dissenyar els treballs perquè motiven als treballadors.
- Voluntarietat del teletreball i no imposició.
- Avaluació dels riscos psicosocials.
- Formació i orientació sobre teletreball.
- Resum executiu de l'informe “El teletreball en la Comunitat Valenciana” (pdf)
- Informe complet “El teletreball en la Comunitat Valenciana” (pdf)
- Infografia (pdf)
