La Càtedra d'Economia Col·laborativa i Transformació Digital de la Universitat de València ha realitzat una crònica del treball i les adversitats dels repartidors de menjar a domicili de les grans plataformes com Glovo, Deliveroo o Uber Eats durant els 50 primers dies des de la declaració de l'estat d'alarma.

Els repartidors de menjar preparat a domicili, més coneguts com a riders, han protagonitzat centenars de titulars en els últims anys a causa de les seues precàries condicions de treball i de vida. Ara, en el context d'una pandèmia i una crisi sanitària a escala planetària, aquests treballadors han tornat a ocupar els diaris a causa dels periples que han enfrontat durant les setmanes més dures de l'epidèmia.

Per això, des de la Càtedra d'Economia Col·laborativa i Transformació Digital s'ha realitzat una crònica que abasta els 50 primers dies d'estat d'alarma a Espanya des de la perspectiva dels repartidors de menjar a domicili. Més concretament, s'ha posat el focus d'atenció en els riders d'aquelles plataformes com Glovo, Deliveroo o Uber Eats que encara hui, enmig del fragor dels pronunciaments judicials que reconeixen la laboralitat de la relació amb els seus repartidors, continuen obstinades a donar-los el tractament jurídic de treballadors autònoms i es mantenen atrinxerades defensant l’uberització del món laboral.

L'estat d'alarma es va declarar per part del Govern d'Espanya el 14 de març en virtut del Reial decret 463/2020. Des dels inicis de la crisi sanitària derivada de la Covid-19 s'ha mantingut l'activitat econòmica de repartiment de menjar preparat a domicili, el negoci al qual es dediquen principalment les plataformes Glovo, Deliveroo i Uber Eats. Van tancar la majoria dels bars i restaurants associats a aquestes empreses de repartiment, però la demanda dels qui van mantindre el lliurament a domicili va augmentar considerablement.

Els qui van veure paralitzada la seua activitat, directa o indirectament, han pogut sol·licitar les prestacions extraordinàries reconegudes pel Reial decret llei 8/2020. Els riders, no obstant això, van continuar amb el seu treball i ho van fer sense les degudes mesures de prevenció i protecció de la seua salut. Així ho va fer públic el col·lectiu Riders x Derechos en les xarxes socials i així ho van denunciar davant la Inspecció de Treball sindicats com a Intersindical Valenciana i UGT.

Davant l'absència d'accions preventives i de lliurament de material de protecció per part de les plataformes, han sigut els propis riders els qui han organitzat repartiments de màscares, guants i gels desinfectants entre els seus companys. Així va ocórrer a la ciutat de València, on s'han realitzat durant el mes d'abril gràcies al suport de l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana.

El 29 de març, quan es complien dues setmanes de confinament, i després d'haver-se prorrogat per altres dues setmanes l'estat d'alarma, el Govern va aprovar el Reial decret llei 10/2020, pel qual es regulava un permís retribuït per a treballadors assalariats dedicats a activitats no declarades essencials. De nou, el delivery es mantenia com a servei essencial i, en qualsevol cas, la norma afectava exclusivament assalariats. Els col·lectius de riders que es van oposar a aquesta decisió no ho van fer únicament per considerar que, per moments, s'estaven realitzant repartiments prescindibles i fins i tot il·legals (al·ludint al repartiment de droga), sinó que van denunciar haver de prestar el servei en condicions d'insalubritat posant en risc la seua salut i la dels clients.

Enmig de les denúncies per falta de mesures de protecció, Glovo ha reduït a la meitat la remuneració base per comanda dels repartidors en totes les ciutats. Els col·lectius de repartidors han expressat que, a pesar que augmenta la remuneració variable que s'abona per km recorregut, els càlculs realitzats i la realitat demostren que aquesta decisió suposa una baixada de les tarifes.

La precarietat inherent a aquesta forma de treball comporta, entre altres conseqüències, problemes econòmics relacionats amb l'escassa remuneració, però també amb la dificultat per a accedir a prestacions socials. Aquesta qüestió va portar a aquests col·lectius a organitzar caixes de resistència que pogueren brindar suport econòmic als repartidors que ho necessitaren, tal com hem pogut comprovar en les xarxes socials de col·lectius com Riders x Derechos i Free Riders.

Totes aquestes circumstàncies han portat als col·lectius de riders i a algunes centrals sindicals a convocar vagues i manifestacions durant la vigència de l'estat d'alarma, suscitant noves reflexions jurídiques de gran importància constitucional. Les vagues van ser convocades per a alguns dies i tan sols en l'empresa Glovo. Les manifestacions s'haurien desenvolupat, majoritàriament, l'1 de maig, de forma rodada emprant les bicicletes i motocicletes dedicades al repartiment. Però els riders es van trobar, de nou, amb esculls derivats tant de ser considerats autònoms per la plataforma com del règim jurídic de l'estat d'alarma.

I és que, d'una banda, encara que el dret de vaga ha romàs plenament vigent en temps de la Covid-19, els treballadors autònoms no tenen reconegut tal dret, per la qual cosa els aturs de la seua activitat poden repercutir-los negativament. D'altra banda, les manifestacions convocades van ser prohibides per les Delegacions del Govern, a pesar que aqueix dret fonamental no ha estat jurídicament suspés i que la seua limitació només pot realitzar-se atés el principi de proporcionalitat. Ara bé, encara que amb arguments discutibles, aquestes decisions prohibitives han sigut confirmades pels Tribunals Superiors de Justícia (excepte el d'Aragó) i, en part, pel Tribunal Constitucional.

L'al·luvió d'adversitats només va trobar un indici de llum a la fi d'abril, quan el Jutjat social núm. 2 de Saragossa declarava relació laboral el vincle entre Deliveroo i els 57 repartidors de la ciutat. Aquesta sentència se suma a unes altres que es pronuncien en la mateixa direcció i que han escorat majoritàriament les solucions judicials a favor dels riders. En qualsevol cas, els treballadors demanden una regulació que els empare i que els eximisca d'estar reclamant constantment els seus drets davant la Inspecció de Treball i els Tribunals.

La Càtedra d'Economia Col·laborativa ha abordat reiteradament la problemàtica jurídica entorn de la relació laboral entre els riders i les grans plataformes. En aquesta crònica, a més, s'han dedicat les últimes pàgines a esbossar propostes d'organització cooperativa i sostenible del treball com a alternativa a la imposició, la precarietat i la competitivitat de les grans plataformes. Per això, des de la Càtedra es van posar en contacte amb l'ex repartidor de Deliveroo Martino Correggiari, soci fundador de la cooperativa de ciclomissatgeria madrilenya La Pájara, perquè ens comptara l'experiència d'aquesta petita empresa.

Aquesta cooperativa, secundada per programes finançats públicament, ens ensenya que és necessari que les institucions públiques posen en marxa instruments d’intercooperació, entitats d'acompanyament i assessorament, així com de campanyes de sensibilització i informació sobre les alternatives de consum responsable. Tot això, com a mesures complementàries a la regulació laboral i als mecanismes de control del compliment d'aquesta en l'àmbit de les plataformes.

Aquesta crònica és la continuïtat d'una investigació més àmplia de la Càtedra sobre el treball en plataformes digitals. El document complet es pot consultar en aquest enllaç.